01 d’octubre, 2016

"MILK SNATCHER" Levante-EMV 01-10-16

L'altre dia a les Corts va intervindre la portaveu popular, la Sra. Bonig, que viu en un constant estat d'excitació nerviosa, que faria impossible una paròdia d'ella, perquè la base de la paròdia és la sobreactuació...i no es pot sobreactuar allò que ja ve sobreactuat de sèrie.
La portaveu (tot i que ací quasi que li escau millor el terme sud-americà de «vocera»), feia un munt d'escarafalls perquè el Consell havia mostrat la seua voluntat de fer una banca pública. Això, l'amic Illueca ja ho ha explicat reiteradament des del IVF, així que no hauria de sorprendre a la popular. Però ella, donada a la teatralització i als excessos movia els braços com qui ajuda a aterrar a un Boing 747 al mateix temps que s'espanta les mosques; i feia cares i rialles sardòniques mentre repetia com un mantra: «un banco público, un banco público, como en Venezuela»
I clar jo no puc evitar pensar en el Banco de España, que és la banca pública, que fa les funcions de banc central. I no sé jo si s'entén gaire eixa relació banc públic-Veneçuela que fa la Sra. Bonig. Banc d'Espanya, per cert, que com en una metàfora del país, va intervindre el Banc de València. Com Montoro ens intervé en funcions cada dia. I ella calla, perquè sap que Montoro ho fa perquè els governs del PP, van deixar un bony a la societat valenciana, que costarà molt de resoldre. Ho sap perquè ella hi era.
Però vaja, ja li ho va arreglar bé el síndic de Compromís Fran Ferri, recordant-li els milers i milers d'euros públics que van anar al rescat de la banca privada i dels que no en tindrem retorn, ni noticia. I això com deia Ferri, no va passar a Corea, va passar ací fa quatre dies, amb el govern del partit de la Sra. Bonig.
A mi la portaveu em sembla una troballa. Ho vaig dir el primer dia. Cada cop que obre la boca escenifica com si pronunciés una rèplica dels celebre discurs de Lincoln a Gettysburg. Però Bonig no fa discursos, fa arengues. Com Patton al Tercer Exercit l'any 44. Bonig en les seues intervencions no es dirigeix al Consell, ni tan sols a la societat valenciana, es dirigeix a les bancades populars, que s'exciten amb els seus crits i les seues impostures. Arenga a una tropa deprimida, per intentar que mantinguen el pols. 
És possible que Bonig vulga motivar el seu equip. Hi ha moltes experiències en este sentit. Aquell vídeo, amb la música que Hans Zimmer i Lisa Gerrard van escriure per a Gladiator i que Guardiola va fer vore al seu equip abans de guanyar una Copa d'Europa. O la pel·lícula Sopa de Ganso, que el popular Blasco va fer projectar al seu grup parlamentari després d'unes jornades. Jo crec que tal com està el pati, la vallera Bonig, hauria de projectar el Show de Monleón, segur que amb aquell mític «a guanyar diners» les files populars es sentiren molt reconfortades. 
Vaig llegir unes declaracions de la Senyora Bonig en les que afirmava que li agradava que la compararen amb Margareth Thatcher. Falta vore que en pensaria la Sra. Thatcher de la comparació! Però bé, a mi m'ha dut a recordar els orígens governamentals de la britànica. Va ser Edward Heath qui la va nomenar Ministra d'Educació i Ciència. 
Només arribar al ministeri va desenfundar les tisores i començà els retalls en educació, arribant fin i tot a suprimir el la llet que històricament es donava als alumnes d'entre 7 i 11 anys. Això va desencadenar una onada de protestes polítiques i socials de gran magnitud, i li valgué el sobrenom de «lladre de llet». Feien un verset, "Margaret Thatcher, Milk Snatcher". A mi personalment no m'agradaria que em compararen amb algú així. Però clar, parlem de la líder del PP de CIEGSA, aquella empresa instrumental creada per Conselleria i que va significar un deute per a la Generalitat de 1.685 milions i més de 1.000 milions de sobrecostos. Vaja, com si hagueren robat 1.250.000 litres de llet a preu de supermercat. 

Així que igual sí, igual la comparació amb Thatcher no és tan descabellada...

Cap comentari: