Durant molt de temps, vostés ho saben, vaig ser regidor de l'ajuntament de Castelló (#ElNomÉsCastelló), i habitava els incòmodes bancs de l'oposició. Sempre he viscut l'oposició més com una oportunitat per a fer coses per la teua ciutat, que com un castic. I així vaig afrontar la feina aquells anys. Recorde per exemple, que en els meus primers anys a la casa, l'equip de Govern del PP portava desenes, desenes i més desenes de factures per allò que se'n diu "reconeixements de crèdit". És a dir, factures que per alguna raó, han estat assenyalades per la intervenció municipal com carents d'algun requisit administratiu. Com més rere més havia de dir xifres enormes, però semblava que no s'acabava d'entendre la dimensió del drama administratiu, en un plenari em va pegar per pesar-les. 86 quilos. Més del que pesava el regidor d'Hisenda. I vaig dir que sort que allò no era el Mercader de Venècia i que no s'ho cobrarien en lliures de carn, perquè ens quedàvem sense regidor... Clar que per al que servia...Bàsicament es tracta de factures sense contracte que les suporten. De vegades tot simplement perquè no s'havia fet el contracte. D'altres perquè la factura excedeix l'import total contractat. I finalment aquelles que s'associen a un contracte vençut. La casuística és extensa. Però la solució és administrativa. De fet, la mera aprovació per part del plenari, legalitza la situació. Jo mai no vaig votar en contra d'eixes factures, perquè l'empresa que havia fet bé el treball i els seus treballadors, no tenien la culpa; la qual cosa no estalviava la crítica política a la gestió administrativa del PP.
Els requeria explicacions de les raons per les quals un contracte estava vençut feia mesos i seguíem pagant factures sense un suport legal en vigor. I la resposta sempre era que hi havia tal o qual problema administratiu. Havia canviat la llei i s'estava redactant el contracte nou, anàvem amb retard perquè hi havia poc personal... S'havia tret el concurs... Però alguna empresa l'havia impugnat per vés a saber quina clàusula, o fins i tot havia quedat el concurs desert i calia tornar a començar. La meua reacció sempre era la mateixa. Fer propostes concretes per resoldre els desajustos. En alguna ocasió van arribar a fer-me cas i tot! I alguns d'eixos problemes es van resoldre. Altres els ha resolt l'actual equip de govern. I algun encara està pendent. No sempre és fàcil.
Veuen? Això és fer política des de l'oposició. El tema dels contractes era irregular? Sí. Calia millorar la gestió? Sí. Per tant feia propostes per a millorar-la. Era un tema de caràcter penal, vinculat a corrupteles? No. Per això mai vaig anar al jutjat!
Com a Diputat, en canvi, sí que vaig haver d'anar una vegada al jutjat, i va ser per la depuradora de Borriol, on les irregularitats no eren administratives sinó de caràcter penal. El jutjat em va donar la raó i van condemnar a presó al Vicepresident primer de la Diputació.
Com a Diputat, en canvi, sí que vaig haver d'anar una vegada al jutjat, i va ser per la depuradora de Borriol, on les irregularitats no eren administratives sinó de caràcter penal. El jutjat em va donar la raó i van condemnar a presó al Vicepresident primer de la Diputació.
Entenen la diferència, no? És senzill, veritat? Doncs el PP no ho vol entendre. El PP que viu entre els jutjats i la presó pel seu passat delictiu (Gürtel, Púnica, Cooperació, Pitufeo, Emarsa, Rabasa, CIEGSA, PGOU d'Alacant i un llarg i vergonyívol, etcètera) està intentant esquitxar al Govern del Botànic portant al jutjat qüestions administratives idèntiques a les relatades en la primera part d'este article. Moltes d'elles, vinculades encara a contractes de l'època del PP, o a bonys que ells van deixar i que ara hem de pagar i resoldre. O jo no vaig entendre què era estar en l'oposició, o el Partit Polimputat, el que fa és una immoralitat en forma de cortina de fum, per intentar tapar les seues pròpies vergonyes. I què volen que els diga! Jo crec que està clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada