02 de març, 2018

"VITUPERI I ELOGI D'UNA AGENDA" - Levante-EMV - 03.03.18


D'acord, assumim que per ofici, jo faig articles que en general parlen de política. De vegades parlen de corrupció, que no és necessàriament inherent a l'activitat política, malgrat els esforços que fa el PP per fer-nos creure que és una mateixa cosa. De vegades m'agradaria parlar de llibres, per exemple d'una xicoteta joia que he descobert un poc per atzar, del que n'és autor José Esteban, i que porta per títol «Vituperio (y algún elogio) de la errata», un compendi d'errates fantàstic que transforma, reforma i conforma significats diferents dels que l'autoria pretenia. O m'agradaria parlar de cinema, per exemple, de l'excel·lent «Un lugar en el mundo» que vaig poder tornar a vore esta mateixa setmana a la tele. Una pel·lícula d'aquelles que es diu «d'intèrprets» amb Federico Luppi, Cecilia Roth i el gaita José Sacristán, en estat de gràcia, sobre una història de vessant humana sobre els amors i els dolors. Sobre l'amistat. Sense concessions a la carrincloneria.

Puc intuir que si les meues opinions sobre política interessen a poca gent, les meues aficions encara a menys, però entre les auto-imposicions que em vaig marcar ja fa molt de temps, està la de procurar no parlar massa de política en la setmana de festes. I això em complica sobremanera la temàtica. No em ve de gust criticar les ocurrències de l'oposició, i mira que porten una temporadetainstal·lats en el very best of de l'estultícia argumental. Però tampoc em sembla el moment d'intentar valorar aquelles coses que crec que fa bé el govern de la meua ciutat, del que vaig tenir l'honor de formar part; o el govern valencià del qual tinc l'honor de formar-ne part ara. No toca en Magdalena.

Però ahir es va produir una fotografia que em va emocionar. El Consell sorgit del Pacte del Botànic, i el govern municipal sorgit de l'Acord del Grau, es van fotografiar junts a la porta de l'Ermita de la Magdalena. Allí dalt, al turó de la pàtria com anomenava a la nostra muntanya ritual el lletraferit Soler i Godes. Podria fer broma i parafrasejar aquell «els suggerisc que estiguen atents al pròxim esdeveniment històric que es produirà al nostre territori: la coincidència de dos governs progressistes a ambdós costats del tercer fil ferroviari», però no es tracta tant de fer proselitisme, com de gastar-ho com a fil argumental.

He viscut durant molts anys el privilegi de tindre un lloc reservat en tribunes i primeres files (o cinquenes, si venien els cunyats i les nebodes, les veïnes i els coneguts, de segons quin dirigent de l'antic règim) per a molts dels actes que es produeixen a la nostra ciutat en les festes fundacionals. És també cert, que este privilegi es compensava per la servitud de no tindre ni un minut per als amics i poc de temps per a la família. Per això, ara que ja no sóc un representant de la ciutat, ara que no sóc un càrrec electe (i ara que treballe a València, el que vol dir que el meu calendari laboral ja no és el de Castelló) em puc permetre el «luxe» d'alleugerir l'agenda.

L'any passat ja hi va haver alguns actes als quals no hi vaig poder estar, o alguns als que he de confessar que no en vaig tenir ganes després de passar-me el matí treballant a València. A molts altres on abans se'm podia vore en un lloc de privilegi, ara no se'm veu perquè estic entre el públic, gaudint de la festa sense la rigidesa del protocol (per molt que este es relaxe en dies com estos). Així que em ve de gust dir, que ha sigut fantàstic gaudir del privilegi de co-representar la ciutat a tants actes; però que és un altre privilegi recuperar la individualitat, i la capacitat de gestionar millor la meua agenda.

Supose que per a tornar al principi, i per a donar-me el gust, puc acabar amb una mena de joc literari (no faré metàfores que al PP li costen d'entendre, pobres) i dir que d'alguna forma he trobat «un lugar en el mundo...de la fiesta» que m'ofereix encara el luxe de vore en lloc destacat alguns actes, i el luxe de gestionar millor la meua agenda. Encara que això em puga costar el vituperi (i dubte que algun elogi) d'alguna rata. Perdó. Errata.

Cap comentari: