Jo era tan bon estudiant que vaig guanyar una beca per anar intern a la Universitat Laboral de Xest quan havia de cursar sisé d'EGB. L'experiència no va ser bona per a mi, fins al punt que quan vaig tornar a Castelló a fer huité, ja era un mal estudiant. Tant que a casa vam decidir que millor fer Formació Professional. Així de mal considerada estava aleshores l'FP. Un despropòsit majúscul. Hui en sóc un ferm defensor. En fer els 16 vaig voler treballar, i a casa em van posar com condició seguir estudiant. Així que vaig fer els cinc anys dels dos cicles d'FP Administrativa i Comercial. Vaig ser un estudiant tan pèssim que el darrer any comptant les assignatures corresponent al curs i les arrossegava suspeses d'anys anteriors, en vaig tenir 16 d'assignatures. En vaig suspendre 15. Al juny. Al setembre les vaig aprovar totes. Estava fet un bandarra.
Tot el que he estudiat des dels 16 anys ha sigut de nit, perquè de dia em marcava les meues 40 hores setmanals. Treballar i estudiar al mateix temps és això. Ho dic també perquè hi ha qui es posa medalles dient que «treballava per pagar-se els estudis», i en realitat feia de grum a un hotel a l'estiu i li agafava mania a la família Bardem per no deixar propina, o repartia pastissets de moniato els caps de setmana a Castàlia. Totes dues feines dignes i lloables, com qualsevol altra. Però treballar i estudiar al mateix temps és una altra cosa.
Acabada FP vaig estudiar a través de la Universitat de València, Graduat Social, el que ara és la diplomatura en Relaciona Laborals, i vaig passar de mal estudiant a mediocre. Però em van vindre les ganes de seguir. La Universidad de Alcalá de Henares va traure un Titulo Propio de Segundo Ciclo Universitario en Relaciones Industriales, que prometien seria convalidat finalment com Llicenciatura. Ho vaig acabar el 1990. Mai he estat a Alcalá de Henares ni a la seua Universitat... Però el seminari de Castelló el dirigia el Cap de la Inspecció de Treball, qui també era el principal docent. I els exàmens els vam fer al Col·legi Oficial de Graduats Socials. Tot controlat i documentat.
I a banda de cursos de Transparència i Bon Govern, o de Prevenció i Lluita Contra la Corrupció, a la UOC, el darrer que vaig estudiar va ser la Llicenciatura en Ciències del Treball. Esta vegada sí, i per fi, ja a la Universitat Jaume I. La de la meua ciutat. Tampoc no va ser senzill, perquè ja era regidor, i els horaris i les obligacions em dificultaven la tasca d'estudiant. Però no vaig faltar a més de dues o tres classes en tota la carrera. I cap tracte de favor. Cap. L'únic examen que vaig suspendre, un mal dia el té tothom, va ser amb una excel·lent professora que era funcionària municipal. Vaig passar vergonya. A setembre vaig aprovar.
La carrera demanava 80 hores de pràctiques laborals. Vaig presentar extensíssima documentació que incloïa més de 20 anys treballats al sector, per intentar que me les convalidaren. Sense èxit. Com era impossible compaginar-ho, vaig decidir-me per un TAD. Vaig triar tema i una professora que me'l dirigís. Cosa habitual. Però per a la meua sorpresa, hi havia un altre professor que s'havia interessat a dirigir-me el treball. De fet, i ell que segurament em llegirà em guardarà de mentir, vaig haver de modificar un poc l'enfocament del treball, i després vam invertir moltes hores a corregir-lo. Li he d'agrair la vocació didàctica, i la direcció, que em va valer un 9'8.
Dic tot això al fil de les polèmiques. A mi ser càrrec públic (en l'última carrera, les anteriors treballava en el sector privat) només em va servir per sentir-me especialment obligat a tornar a ser un bon estudiant, per vergonya que si aprovava era Enric, però si suspenia era el polític. I sobretot dic això en defensa de les Universitats, i del professorat que he tingut, que sempre s'han comportat amb profunda professionalitat, honestedat i transparència. I faig especial esment a la Jaume I. Per això també, a banda de la seua inqüestionable contribució a millorar Castelló, vaig celebrar tant poder assistir a l'entrega de la Medalla d'Or de la meua ciutat. La meua Universitat, i l'Ajuntament al qual he dedicat tants anys, unides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada