01 de desembre, 2018

"LA PASSIÓ QUEIXOSA" - Levante-EMV- 01.12.18


La definició és d'Oswald Bumke, i fa referència a la querulància. És possible que vosté no conega el mot, però segur que coneix algun querulant. N'hi ha tants!! En psiquiatria, el querulant pateix una "compulsió a litigar". Qui n'està afligit, acudeix als tribunals amb una freqüència i insistència desmesurades. El manual de classificació de malalties de l'Organització Mundial de la Salut (CIE-10), l'inclou dins de trastorns paranoides, amb els següents trets: una sensibilitat excessiva als contratemps i frustracions, la incapacitat per perdonar greuges, la predisposició a rancors persistents, i un sentit combatiu i tenaç dels mateixos drets al marge de la realitat.

Esta mateixa setmana, he usat la paraula per a referir-me a una litigant, en la meua resposta al Síndic de Greuges, que preguntava per una allau de queixes d'una mateixa persona, per un tema concret i molt menor, que malgrat que mai va ser un motiu justificat de queixa, havia estat reiteradament contestat, argument, i fins i tot resolt, des de feia molt de temps. I és que no hi ha millor definició possible, ni mot que més si puga escaure, per eixes persones que viuen en permanent estat de cabreig, que no atenen a raons, i que creuen que és tot el món qui va contra ells.

Les passions són emocions tenaces i compulsives, que s'apoderen de la consciència d'una persona, fent-la monotemàtica. La passió amorosa és la més coneguda, però també l'enveja, l'avarícia, el desig de venjança, el poder, o la gelosia estan en l'origen d'estos comportaments. I en els casos més extrems arrossega a qui ho pateix a negligir les seues pròpies obligacions personals, familiars, laborals, legals... Per dedicar tot el seu temps a litigar.

Sense arribar a aquests extrems, hi ha trets de caràcter relacionats, que compliquen molt la convivència, i que el diccionari recull. La persona susceptible és propensa a sentir-se ofesa. La persona suspicaç té tendència a la desconfiança i a veure mala intenció en les paraules o actes de l'altre. Potser correm el risc de viure en una "societat querulant". Robert Hugues va cridar l'atenció cap a la "cultura de la queixa" que estem fomentant. Fa anys veiem a les pel·lícules americanes advocats busca plets, que es presentaven davant un accident per oferir els serveis denunciant a un semàfor, a un ajuntament, a una asseguradora, a un gos, o a qui fos... De fet hi ha fins i tot un premi, l'Stella Liebkeck per a la demanda més absurda.

Ve d'allà, però ara això ja està ací. Un dia eixint de l'aeroport, d'un vol que havia tingut un retard de vora 7 hores, hi havia a la porta una jove advocada repartint targetes del seu bufet dient que si érem passatgers del vol tal, ens corresponia una indemnització de no sé quants euros, i que ella es podia ocupar de tot.

Té molt a vore amb els ofesos. Els que s'ofenen perquè un es moca amb una bandera, però es peten de riure quan un altre s'embolica amb una altra i ensenya el cul. S'ofenen amb la lletra d'un rap, i aplaudeixen amb les orelles la lletra d'un reggaeton. S'ofenen si compleixes la llei i retires un símbol feixista i no poden entendre que a uns altres la permanent presència del símbol el puga ofendre. Ofesos, cabrejats, enfadats, antipàtics i odiadors que aconsegueixen que es suspenga l'actuació d'un humorista, i envalentits dues setmanes més tard fan que també s'anul·le l'espectacle d'uns altres transgressors. Querulants de tres quinzets, amargats, inoportuns fastigosos que ni viuen, ni deixen viure. De tots els colors, de tota mena i de tota condició. Paranoics castradors. Censors.

La tolerància, que és profundament civilitzada, és conseqüència de la seguretat en un mateix, en les seues conviccions, creences, opinions. En canvi, el censor actua, o creu que actua, en interés de la comunitat. En la pràctica, és freqüent que expresse la indignació de la comunitat o que imagine eixa indignació i l'expresse; i amb mòrbida freqüència imagina tant la comunitat, com la pretesa indignació. Són malalts. Per definició de l'OMS. 

Cap comentari: