08 d’agost, 2020

LA REPÚBLICA DE SCHRÖDINGER - El Mundo - 080820


M'hauran de deixar que comence dient que crec que filosòficament la monarquia no té cabuda en una democràcia. Si la democràcia és el govern del poble, i es basa en la igualtat entre els membres d'una nació, no té trellat pensar que hi ha una família que viu al marge d'això. Que està destinada a ocupar la més altra magistratura del país, sense solució de continuïtat, per un mer fet biològic. Basat a més a més, en vés a saber quina cosa va arribar a fer un avantpassat seu fa alguns segles, entre la història i la mitologia. O tot simplement, perquè a ta mare la van rescatar del telediari en un arravatament passional d'un jove desencantat, i al que els pares li havien frustrat ja uns quants amors previs. Cap sentit.

Dit això, hi ha monarquies democràtiques, amb més garanties per a la ciutadania, més igualtat, i més llibertats, que no poques repúbliques. I hi ha repúbliques que són exemple de democràcia, i altres que no són millor que les més corruptes monarquies del Golf. I dic Golf en majúscules que encara no vull entrar en detall.


He de confessar que se'm fa més senzill entendre als republicans de dretes, que als monàrquics d'esquerres, però això no desdibuixa la seua existència. En este sentit sembla paradigmàtic que als EUA els dos grans partits es diguen Republicà el més de dretes, i Demòcrata el que ho és un poc menys. Hi ha repúbliques bolivarianes, i Suïssa que no ho sembla. I pot haver-hi socialistes monàrquics? N'hi ha. Molts. A Noruega o a Suècia, per exemple, la socialdemocràcia i el laborisme, són formacions potents i no qüestionen la monarquia. I a Espanya?


El PSOE va renunciar fa anys al marxisme, amb aquella espècie de "si me quereis irse", que va dedicar als marxistes Felipe González. Podia haver renunciat a la república. Però no ho va fer. El PSOE es defineix com a partit republicà, i estic segur que hi ha militants i votants que ho són. I jo puc fins i tot entendre que en un moment històric determinat, un partit de govern pogués dir: "nosaltres som republicans, però ara mateix estratègicament no toca fer un referèndum, perquè..." i donar l'explicació que creguen oportuna. Però el que no es pot és ser republicà i no ser-ho, ser monàrquic i no ser-ho, tot al mateix temps. Com el gat de Schrödinger. Insistir en la farsa, i ajudar a fugir al farsant. Per respecte als socialistes republicants morts. 

1 comentari:

Joan ha dit...

Esperanza Aguirre, tan espavilada ella, digué una vegada que la república és un model fracassat per a Espanya, tot recordant com acabà l'últim règim republicà que tinguérem. Però amb això oblida ella que si hi hagué una II República, fou a causa del fracàs de la monarquia alfonsina. Jo em pregunte: ¿En el segle XXI Espanya encara no està preparada per a tindre un règim com els nostres veïns (Portugal, França, Itàlia, Irlanda, Finlàndia, Alemanya, ...)? ¿Quant de temps hem d'esperar encara?

D'altra banda, cal recordar que hi ha molts models de república (presidencialista com en els països americans, semipresidencialista com en França, ...). Com a demòcrata preferisc un model com el d'Alemanya, en el qual, a banda de ser veritablement federal, el cap de l'estat, el president de la República (Bundespräsident), no té cap poder, sinó que el poder executiu el té en exclusiva el cap del govern, el canceller federal (Bundeskanzler), elegit pel parlament (Bundestag), que és la representació proporcional del poble sobirà. Els alemanys això ho aprengueren de l'època fosca del nazisme. Millor un poder executiu controlat pel parlament que un president totpoderós com el de França. Tinguem-ho present en la Constitució de la III República. ¡Visca la República federal i parlamentària! (no presidencialista)

Esperanza Aguirre opinant sobre la II República en l'Assemblea de Madrid (7-1-2011):
https://www.youtube.com/watch?v=33_kmKa2tSI