12 de desembre, 2020

"EL TEMOR ROIG" - El Mundo - 12-12-20

Si pel títol algú s'aboca a estes línies pensant que criticaré la desqualificació del sector públic que va fer el Sr. Roig a compte de la marató de València, que és possible en bona part gràcies al suport del sector públic, s'enganya. I ara diran: "diu que no ho farà i ja ho ha fet". Bé, és allò del posicionament de marca. Allò de colar publicitat com a notícies positives, i després dir que no pagues publicitat. Amb els seus supermercats ho fan, i jo també en sé.

Però de veres que volia parlar d'una altra cosa, del Red Scare, que és el nom amb què es coneixen dues èpoques especialment anticomunistes al segle XX i als EUA. La característica principal d'estos temps és la por generalitzada d'una possible infiltració comunista o esquerrosa al si del seu govern, afectada d'una criminalització extrema de l'opinió política progressista.

La primera època del Temor Roig va començar amb la Revolució Russa de 1917 i es va estendre fins a 1920. La segona, el maccarthisme, va tenir lloc a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial i durant s anys 50, el context de la guerra freda. Esta por va alimentar la "caça del roig", la creació de llistes negres, l'empresonament i la deportació de persones sospitoses de
simpatitzar amb l'esquerra.

Ací la primera durà 40 anys, primer amb la guerra i després amb la dictadura franquista. La segona la vivim ara de la mà de les dretes, que estan convençudes que el poder els hi és dat per la gràcia de déu, com es deia del seu cabdill. Per això les llistes negres de Casado i companyia, volent decidir, per sobre del resultat de les eleccions democràtiques, qui pot estar o no als governs, o intentant condicionar qui ha d'estar o no en les negociacions sobre la composició del poder judicial.

És ben gros que un partit com el PP condemnat ja com a beneficiari de la corrupció, i que segueix amb diversos fronts judicials oberts pel seu comportament contrari a la legislació i a la Constitució, es permeta el luxe de voler donar lliçons de qui està legitimat i qui no, per a votar uns pressupostos o formar part de comissions parlamentàries.

Potser algú que haja fet un màster de veritat, li hauria de dir a Casado que Eisenhower acabà esborrant el nom de MacCarthy d'entre els convidats a les festes de la Casa Blanca, relegant-lo a la foscor. Mai no entrà al Despatx Oval.

3 comentaris:

Joan ha dit...

Li haurien de recordar al senyor Juan Roig que la seua marató té una arribada a la meta ben preciosa, potser la més preciosa del planeta, pagada amb diners públics. Més de 1.000 milions d'euros és el que ha costat la Ciutat de les Arts i les Ciències de Santiago Calatrava.

També caldria recordar-li al senyor Juan Roig que el seu flamant nou pavelló anomenat "Casal España Arena" (per cert, "de València", no sé que té ell en contra del nom de la ciutat) s'està construint en un terreny públic.

I també caldria recordar-li al senyor Juan Roig que el sector privat no està lliure d'enxufisme. No parle només de les portes giratòries...

Juan Roig té llibertat d'expressió per a criticar el que vulga. Ara bé, no entenc eixa mania seua al sector públic. Només li demane que faça una crítica constructiva en comptes d'una crítica gratuïta, de barra de bar. Li ha traït el subconscient.

Joan ha dit...

Enric, a Pablo Casado li la bufa tot allò que acabes de dir. Ell té un objectiu ben clar: Ha de parar els peus a Vox. I la seua estratègia és també ben clara: Ser més voxista que Vox.

Seria més profitós recordar-li que la dreta espanyola només ha guanyat per majoria absoluta quan s'ha disfressat de centrista: José María Aznar l'any 2000 i Mariano Rajoy l'any 2011. Però clar, llavors no hi havia Vox. Ells han creat
el monstre. Ara han de lidiar amb ell.

Joan ha dit...

No sé quin temor roig pot tindre el PP a les propostes polítiques de Podemos. Mirem, sinó, què han fet en un país tan capitalista com ho és Alemanya:

Alemanya, 1949: Fundació de la República Federal d'Alemanya.
Podemos proposa una República Federal Espanyola.

Alemanya, 1970: El Tribunal Constitucional Federal (Bundesverfassungsgericht) suprimeix el delicte de sedició (Aufruhr) perquè és antidemocràtic.
Podemos proposa suprimir el delicte de sedició en el Codi Penal espanyol.

Alemanya, 2018: El Tribunal Superior de Schleswig-Holstein (Schleswig-Holsteinisches Oberlandesgericht denega l'extradició de Carles Puigdemont pels delictes de rebel·lió, sedició i aldarulls públics de què l'acusa el Tribunal Suprem Espanyol.
Podemos considera que el referèndum d'independència de Catalunya de l'1 d'octubre de 1917 és una protesta democràtica i per això proposa una solució política en comptes d'una de judicial al conflicte territorial català.

Conclusió: El PP no vol que siguem tan comunistes com Alemanya.