TOT NO HA DE SER SERIÓS

QUINA COALICIÓ VOTARIES ABANS?

ESTA?

O...ESTA?

"REBAIXES POLÍTIQUES DE GENER"

Passades les eleccions de maig del 2007, es va fer evident que Compromís havia estat un fracàs parcial. És més que probable que sense Compromís les Corts foren bipartidistes. Cert. I és més que probable que el BLOC no tinguera els dos diputats que hui tenim. Eixe va ser l’èxit parcial. (S’haguera aconseguit per unes altres vies? Improbable. Però mai no ho sabrem. El que sabem és que la fidelitat de vot del BLOC va ser molt superior a la d’EU. Molt. I ho sabem amb dades reals, no amb intuïcions.)
Que no quallaria, que es perdrien vots, que no encoratjaria espais de l’abstenció, alguns ja ho havíem dit molts mesos abans, i tot i ser durament criticats, quan no desqualificats, teníem, si més no, eixa part de la raó.

La insostenibilitat de Compromís es va fer palesa ràpidament al si del Grup Parlamentari. No cal abundar-hi. La vergonya ens la fan passar dia si dia també els diaris. I malgrat l’esforç del BLOC per quedar fora, no ho aconseguim del tot.

Així les coses, calia dibuixar una nova estratègia de futur. Quan el BLOC va manifestar per boca dels seu Secretari General, la voluntat de liderar un espai (que anomenem “tercer espai”, per contraposició amb el primer i segon, que ocupen la dreta i l’esquerra espanyola), va aconseguir allò que feia temps que no passava al si del partit. Una votació unànime.
Eixe va ser el contundent i encoratjador resultat de la votació del document d’estratègia 2011. Una estratègia que podríem resumir en la voluntat d’aglutinar al voltant del nacionalisme progressista del BLOC, els valencianisme progressista i l’ecologisme, per bastir una opció electoral de plena obediència valenciana.

El pas següent va ser trobar eixos socis. I va aparèixer eixe nou experiment que és IPV. També sobre este fenomen còsmic, alguns ens havíem manifestat fa temps.

No m’alegra haver tingut raó. IPV mai no va tindre cap intenció d’abandonar IU, sinó de fer fora a Gloria Marcos i els seus, recolzant-se parcialment en el BLOC. Desconec si ha estat tot un pla elaborat per la gent d’IPV, o amb la més recent aparició com actor de Projecte Obert, han vist la possibilitat de donar batalla per la franquícia de l’esquerra federal espanyola. I francament, m’és del tot indiferent. En res no canvia el resultat.
La gent d’IPV, els pocs càrrecs públics que té, s’han negat a abandonar EU. Lògic. No volen ser titllats de trànsfugues. Això els honora. Però això deixa clar quin és el projecte d’IPV, que no és coincident amb la creació d’un tercer espai. I això deshonora als seus portaveus, que ens havien dit que era precisament això el que volien construir. Ja he dit, clar, que alguns no els vam creure i ho vam publicar fa mesos.

El millor que tenia la creació d’eixe espai, era que seria una coalició ràpida, neta, creïble, estrictament valenciana i liderada pel BLOC. Per això el BLOC la va recolzar unànimement.
Però res d’això no ha estat així. Ni ha estat ràpida (generant un cansament entre el possible electorat que torna a vore com alguns –ara no el BLOC- es barallen per les sigles, els diners, etc, en lloc de lluitar pel país), ni neta (la premsa és un trist corol·lari dels greuges, insults i despropòsits als que les famílies d’EU han arrossegat al BLOC), ni és creïble (sense ser ni ràpida ni neta, difícilment pot ser creïble; oferint ara un espai diferent a l’originariament proposat, difícilment pot ser creïble), ni finalment serà d’estricta obediència valenciana (si els que han de ser socis es barallen per ser apadrinats per Llamazares, per tindre el recolzament de Madrid, ja em diràs! Com ha de ser la veu valenciana, si seuria al grup parlamentari d’IU –cas que tinga prous escons per tenir grup-), ni és, evidentment, liderada pel BLOC.

Com pot dir-se que lidera el BLOC una coalició on el lloc més preeminent l’ocuparà algú d’un altre partit? Una persona, a més a més, que ha estat criticada pel seu propi partit per no defensar el programa electoral amb el que va ser triada, i fer seguidisme del govern de Zapatero. Per quins set sous hauria de sotmetre’s ara a la voluntat programàtica del BLOC? Però tot això també ho havia dit ja fa setmanes.
I ara el verb s’ha fet carn. Han arribat les rebaixes de gener.
Ara el pacte que se’ns proposa ja no és amb IPV i els Verds-Esquerra Ecologista. Ara el pacte és amb una fracció d’IU que esta litigant amb un altra fracció per vore qui té la marca. Precisament plantegem un pacte amb la fracció que major dependència té de Madrid i de Llamazares. Aquella fracció, que sens dubte aposta per unes polítiques més modernes, cert, però que és profundament “izquierda federal espanyola”. Isaura Navarro, la que hauria de ser candidata es passejava ufana amb una bandera d’Espanya a la solapa, el dia que va anar a celebrar la Constitució del 78. Anecdòtic. Significatiu. Per un nacionalista, difícil d’assumir. Francament. Tot és lícit, però hi ha una evidència, EU-IU, forma part del segon espai.

Puc intuir per on em vindran les crítiques. Se’m dirà que sóc egoista per pensar en el BLOC i no en el país. Agrairé profundament que diguen el mateix a la gent d’IPV i els hi diguen, que deixen de pensar en IU i en Espanya i que pensen en IPV i el País Valencià. Però clar, ací sempre és el BLOC qui ha de fer els sacrificis. I sempre és el BLOC qui finalment els fa.
Des del punt de vista de militant del BLOC, ho dic amb tota serenitat i sinceritat, no veig cap motiu intel·ligent, ni cap necessitat estratègica, per ajudar a EU a superar la seua crisi. No veig cap motiu per ajudar a uns contra els altres. No veig cap motiu per ajudar a una gent, que parcialment, competeix pel mateix espai polític que nosaltres. Als brillants estrategs que poblen internet, despatxos universitaris, consultories, i algunes executives politiques, els pregunte si des del punt de vista de l’estratègia de partit no seria més intel·ligent eixir al carrer i dir: “Volíem crear eixe espai, però ningú més no vol crear-lo amb nosaltres. Altres aposten per lícites estratègies en clau federal, però això no és el que volem per al país.”
I des del punt de vista nacional, tampoc no veig cap argument, pel qual este país vaja a ser més madur, pel fet que IU–TMPA (tot els matisos que se’ns puguen acudir) tinga una diputada més. Cap ni un. No conec una sola intervenció en clau nacional de la diputada Navarro. No veig per quina raó hauria de fer-ho ara.

Si, si, ja ho sé. Que passarà al Grup Parlamentari si no hi ha pacte? (Dit així sona a xantatge, no trobeu?) Doncs no hi ha gaires opcions:

-S’enfaden i trenquen palletes amb el BLOC, de forma que Gloria Marcos podria recuperar la majoria al si del Grup. Tres diputats de Marcos, dos del BLOC i dues d’IPV o com vulguen dir-se. Esta opció les deixaria davant l’opinió pública, com dues aventureres que es barallen amb tot el món, i que usen la conjuntura de l’aritmètica parlamentària per extorsionar els seus socis.

-Refan les seues relacions amb el grup liderat per Gloria Marcos. Improbable.

-Continuen entenent-se amb els diputats del BLOC sumant una majoria de progrés al Grup parlamentari.

No està en les mans del BLOC.

El que està en mans del BLOC és seguir treballant per crear eixe tercer espai d’estricta obediència valenciana, que va fer la unanimitat al si del Consell Nacional.
El problema de les rebaixes, és que si hi ha una tara, no sempre et tornen els diners.

"HONORS". Mediterráneo. 17.01.08

Dies arrere va haver-hi una breu picabaralla sobre els mèrits que han d'adornar algú per rebre el nom d'un carrer a la ciutat. Estèril polèmica que ara no reproduiré. A mi m'agraden especialment els carrers que tenen nom de llocs, d'oficis, d'arbres... Comprenc que algunes persones mereixen eixa dignitat. El BLOC va presentar un llistat de noms de dones de la ciència, la polític i la cultura, amb trajectòries brillants i meritòries. Algunes d'elles no tenen una vinculació específica amb Castelló, però això passa amb molts dels homes que donen noms a carrers locals. José Echegaray n'és un exemple. Enginyer, matemàtic, polític, dramaturg i premi nobel, però que bàsicament se'l coneix per haver-hi eixit als bitllets de mil pessetes. Com als de cent eixia "la mujer morena" de Julio Romero de Torres.
Durant anys el PSOE ha reclamat un nom de carrer per la que va ser la primera dona tinent d'alcalde de Castelló, Josefina López. El PP ha vetat el nom. En canvi li va donar a una plaça el nom del popular Victor Falomir. Del BLOC, afortunadament, encara no s'ha mort cap regidor ni ex regidor; així que no sabem que faria el PP. Ni tenim cap pressa en saber-ho.
Opine que ser regidor o alcalde de la ciutat és un honor. Però no és un mèrit. No crec que la condició d'edil siga suficient per meréixer donar nom a un carrer.
Si l'ego d'algú demana més, hauríem de buscar alternatives. Al Nou Castàlia li podrien posar el nom de Calles, a les grues d'obra el de Moliner, Soler podria batejar un model de bicicleta, i Carlos Fabra posar el seu nom a un bombo del Col·legi de Sant Ildefonso. Personalment amb que no em posen una querella estic pagat.

UNA BONA NOTÍCIA.

El jutjat acaba de comunicar que no autoritza a la Generalitat Valenciana a entrar al repetidor del Bartolo per desconnectar TV3!