"PONFERRADA" - Castelloninformación.com - 13.03.13

Una de les coses que se’ns reclama als polítics, és resoldre problemes i conflictes. A diferencia dels problemes físics o mecànics, on els desviament del camí habitual és conegut o identificable, els conflictes no són tan fàcils d’observar. Sovint amaguen un rerefons, un cúmul d’insatisfaccions que acaben explotant, sense pistes o evidències detectades anteriorment a l’esclat del conflicte. Els conflictes no es resolen sols i s’han d’afrontar mai amagar o ignorar.

Sembla evident que de tot això, el Senyor Óscar López, Secretari d’Organització del PSOE no en sap absolutament res. I el que és pitjor, no pregunta a qui en la seua organització en puga saber. Només cal vore el que ha passat a Ponferrada.

Detallem la història. A Ponferrada, Ismael  Álvarez, quan era alcalde del PP va ser condemnat per assetjar sexualment a Nevenka Fernández, regidora del seu partit. Álvarez no era un desconegut al PP, va governar entre el 1995 i el 1999, gràcies a tres trànsfugues del PSOE. I després aconseguí una folgada majoria absoluta. Havia estat també Senador i Procurador a les Corts de Castella i Lleó. El 2002, a conseqüència de la denúncia, va dimitir de tots els seus càrrecs. Més tard seria condemnat pel Tribunal Suprem.

Però heus ací, que el 2011 va voler tornar a la política, i amb un nou partit (IAP) fet a la seua mesura, aconseguí 5 regidors, convertint-se en el grup que determinava majories.

El PP governà gràcies a este grup, qui li permeté treure endavant els pressupostos. Però este mes es va fer públic que el seu partit havia arribat a un acord amb el PSOE per presentar una moció de censura que faria alcalde al socialista Samuel Folgueral. Pel que havia transcendit a la premsa, l’acord estava tancat de feia dies, i incloïa que un colp fet alcalde al socialista, el condemnat Álvarez, deixaria la política.

Samuel Folgueral va aparèixer a la tele abraçant als seus coreligionaris, com qui ix d’una comunió amb barra lliure, dient: “que importante es esto para el socialismo”. Només quan les xarxes socials van esclatar contra la ignomínia de l’acord (inclosa Carmen Chacón, no sé si tan sincera com estratega), i després que la premsa ho critiqués, Rubalcaba va reaccionar dient que el nou alcalde havia de dimitir. El resultat va ser que Folgueral passà de pensar que allò era molt important per al socialisme, a pensar que era molt important per a ell. I va sol·licitar la baixa del PSOE, acompanyat de la resta de regidors.

La cosa agafà tal dimensió que el Secretari d’Organització Óscar López, va presentar la dimissió, tot i que l’executiva socialista no li la va acceptar. A tot això, Álvarez, petat de riure, va dimitir. Morir matant. Als ex-seus, als seus adversaris, i segurament també al seu personal partit.

És difícil trobar una gestió més pèssima d’un conflicte. Tot, absolutament tot ha eixit malament. No hi ha absolutament ningú satisfet. I això és la gènesi d’un nou conflicte.

Per fer un resum, diríem que, per culpa de pactar amb un condemnat per assetjament sexual, el PSOE ha perdut una alcaldia que no tenia!

Insuportable el PP donant lliçons, quan havia governat amb el suport de l’assetjador. Insuportable també recordar que al principi les altes instàncies del PP van defensar la innocència d’este porc. Insuportable vore la falta de traça del PSOE enfonsant-se cada dia més en la seua desorientació. Insuportable la falta de principis del nou alcalde i els seus.

I insuportable pensar que algú crega que l’alternativa a este bipartidisme decrèpit i inoperant, puga vindre de la mà d’UPyD. Si fos per ells, hagueren dit que la denúncia de Nevenka Fernández era falsa.

"CREIXENT EN UN CAMP DE MINES" - Levante-EMV - 09.02.13

Una de les coses més interessant de les festes, per algú que es dedica al que em dedique jo, és que al passar tantes hores al carrer, parles amb molta gent. Diversa. Amics, coneguts, saludats; però també absoluts desconeguts. Parles amb polítics de diferents pelatges i ideologies, amb periodistes, empresaris, sindicalistes, autònoms...i amb molts cambrers. I un dels temes recurrents és el futur de Compromís. Que si tindreu problemes, que si vos anirà molt bé, que si vos convé, que si no vos convé gens, que si això desdibuixarà el vostre missatge, que si haureu de cedir llocs a les llistes, que si sí, que si no....

Que Compromís esdevinga motiu de moltes converses, és per si sol un símptoma positiu. Jo ja ho he explicat moltes vegades, i en faré cinc cèntims ací. És de veres, la creació i consolidació de Compromís és d'una gran complexitat, i afecta a molts pobles, amb composicions molt diferents del propi Compromís local. I és de veres també, que haurem de definir el model de primàries (que ho farem amb primàries ja és una decisió ferma) per confeccionar les llistes electorals. Totes. De dalt a baix. Des del primer lloc fins a l'últim, i això, és laboriós. I ho és perquè és profundament democràtic, i per tant, dóna una solidesa al projecte que és en realitat el que espanta als adversaris.

Perquè diguem-ho clar, fa dos anys que estem sentint que a Vila-real, per exemple, BLOC i Iniciativa no s'entendrien i acabaríem barallant-nos. El cert és que ja s'ha constituït Compromís i les coses rutllen d'allò més bé. En canvi, regidors del PSOE i el PP d'eixe mateix poble, van arribar a les mans l'altre dia a l'eixida d'un plenari. 

Curiós de vore on estan els nervis (al bipartidisme) i on les baralles (al mateix espai), mentre nosaltres anem consolidant la cooperativa política, segur que amb algunes friccions, però amb solucions des de la democràcia més profunda i participativa. 

A Castelló són molts els ulls que ens miren. Ací no hi va haver acord preelectoral, però des del dia després es va continuar treballant amb discreció, fins a que fa unes setmanes vam constituir el col·lectiu de Compromís. Ara ja està. Sense estridències, sense baralles, sense espectacles. Frustrant així la voluntat dels adversaris, de tindre una ferida on clavar el dit i furgar. Ho lamente per ells, i ho celebre per nosaltres. I sobretot, ho celebre per la gent del carrer, que veu com es poden resoldre diferències polítiques amablement i en positiu.

I ara ve quan la maten, perquè malgrat els mals auguris d’alguns profetes de pa sucat amb oli, Compromís de Castelló ja existeix. I mentre nosaltres creixem, en front nostre hi ha un extens camp de batalla.

El PP, en parlava dissabte passat, consumint-se internament entre batalles carregades de retrets, i encapçalat per algú que no va ser cap de llista. Algú que per ocupar el càrrec d’alcalde va haver de fer dimitir a quatre persones que anaven per davant d’ell a la llista. El portaveu del PP no era ni l’u, ni el dos, ni el tres...era el sis. A la número dos no la van deixar ser alcaldessa ni portaveu. El portaveu adjunt anàva, el número 11! I així com amb Alberto Fabra, a l’alcaldia, hi havia reunió de maitines cada dia a les 9, ara a eixa hora es sent el terrabastall ferruginós de l’esmolar de navalles.

Al PSOE les coses semblen calmades, però hi ha una guerra larvada. No s’ha oblidat que la mateixa nit electoral hi hagué un colp de mà, per fer fora al cap de llista. I això no s’improvisa. Gran part de la llista electoral havien pactat tirar a Calles per la finestra la mateixa nit electoral. Eixa gent és la que va fer la campanya. Per això no s’esforçaren gens. Sabien que contra pitjor li anés al PSOE, millor els hi aniria al seu grupet, que podrien justificar la seua acció, en el mal resultat a les urnes. Que el cap de llista no participe a la vida municipal, més que en els plenaris, i que vote mirant a Pamplona és tota una metàfora. Ja vorem com els hi va a l’hora de fer la llista. No serà més senzill ni dolç que a casa dels populars.

I EU de postres. Que en este moment que escric, no sàpiga si la seua única regidora abandona o no l’acta, per les pressions del seu propi col·lectiu, és del tot clarificador. Perquè sí, així està la cosa. La regidora posa el càrrec a disposició davant el que sembla una pèrdua de confiança del seu col·lectiu, i este, accepta la renuncia, generant una crisi sense precedents. Si al final la cosa es recomposa, la pèrdua de credibilitat de la portaveu serà tan gran, que el PP li ho recordarà a cada plenari. I si canvien de regidora, pitjor m’ho posen.

Per això em resulta tan sorprenent que la gent parle tant dels pretesos problemes que pot tenir Compromís a Castelló. Ara com ara, i si es confirma l’eixida de Carreras, jo seré l’únic candidat a l’alcaldia del 2011, que continua encapçalant el seu grup municipal. Així què... beneïts problemes els que tenim per construir Compromís! Ja els voldrien altres. 

"LA REINA I LA MINISTRA" - Mediterráneo.- 07.02.13

Demà serà el dia 8 de març, i convé recordar que malgrat el que  puga pensar Toni Cantó, continua sent més complicat ser dona que home. I algunes dones no ajuden. Posaré dos exemples. La Ministra Ana Mato, i la Reina Sofia. 

En una ocasió van entrevistar a Ana Mato, i li van preguntar quin era el moment preferit de cada jornada, i ella contestà: “mirar cómo visten a mis hijos”. No és que no tinga temps, és que no els vol tocar. Em resulta vomitiu. Algú amb tan poca sensibilitat respecte als propis fills, és obvi que no comprén res dels patiments d’una part creixent de la societat que li paga el sou de pèssima Ministra. Però el pitjor no és això. Afirmar que no s’havia adonat que el seu marit portava a casa centenars de milers d’euros de dubtosa procedència, que tingués un cotxe de luxe al garatge, o que ella es beneficiés de viatges gratis, o festes d’aniversaris milionàries pagades per una màfia corrupta, emparant-se en la seua condició de dona separada, és un insult per totes les dones. Casades, fadrines, vídues, les que viuen en parella, o amb un canari. Indecent. I titllar de masclistes a qui ho denuncia, fastigós. 

I la Reina. El Rei es referí a ella com “una gran professional”, i ja hi ha poc més a afegir. Esta dona, ha vist que els dos gendres han resultat uns pardals, però estes coses passen.  El seu matrimoni, és una pantomima innoble. L’amistançada del Rei, Corinna, ha viatjat amb el monarca per mig món, ara sembla que ha viscut durant quatre anys en una propietat pública assignada a la corona, el màxim responsable del CNI negarà en seu parlamentària les declaracions d’ella segons les quals treballava per als serveis secrets espanyols... L’autodefinida com “amiga entranyable del rei”, estava imbricada amb la família real més enllà del que sembla raonable, i els correus d’Urdangarin ho deixen clar. 

Mantenir com mantenen alguns que l’actitud de la Reina Sofia és de gran dignitat, és tot simplement estúpid. Acceptar amb estoïcisme que el teu marit t’humilie en públic, també escridassant-te en actes oficials (l’hemeroteca em guarda de mentir), i et passege l’amistançada pel nas, no ajuda en absolut a la condició de dona.

"TENSIONS MUNICIPALS" - Levante-EMV- 02.02.13

D’un temps ençà, en el PP local passen coses, hi ha desajustos cada colp més evidents, enfrontaments poc vetllats, incomoditats, descoordinació... Supose que és un símptoma de que les coses internament ja no rutllen tan suaus com abans. La meua teoria és que hi ha com a poc dos motius, que s’acumulen. D’un costat, l’evidència de que el cicle popular al capdavant de l’Ajuntament toca la seua fi, i això, clar, genera nervis. D’altra banda, no és ociós recordar que abans de marxar, Alberto Fabra, va trastocar tot l’organigrama, no va deixar a ningú satisfet, i li va crear un bon grapat de problemes a la ciutat. Més de la meitat dels membres de l’equip de govern consideren que no estan al lloc adequat, o no tenen competències en allò que els agradaria tenir-ne. I l’altra meitat considera que la meitat que no són ells, sobra.  

I tot això davall el discutit lideratge d’Alfonso Bataller, és d’una evidència esgarrifosa. Els problemes interns del PP, em preocupen tan poc, com el futur econòmic de Bárcenas. Allò que m’inquieta és la repercussió que tant de desgavell té en la governabilitat. 

Les contradiccions entre Mulet i Bataller en el tema de l’Aeròdrom, són poc subtils. Un diu que han de marxar, i en sendemà l’alcalde diu que tranquils, que es poden quedar un temps. Dos dies més tard, l’alcalde es matisa a si mateix per dir que es poden quedar fins que puguen fer alguna cosa en el solar. I tres dies més tard encara, diu, que tardaran anys en fer-hi res. Si no fos tan dramàtic, jo diria que esta parella cada colp s’assembla més a Faemino i Cansado.

Però n’hi ha més. Este regidor que els hi escriu, va assistir a la visita d’obra del traçat del TRAM on van aparèixer les important troballes arqueològiques de la segona muralla de la ciutat. El responsable de la Conselleria va deixar molt clar davant tots els assistents, premsa inclosa, que ho catalogarien i ho taparien. Considerava que eixa conservació seria suficient. No content amb això l’Alcalde manifestà allà mateix a preguntes dels mitjans, que corria pressa en tapar-ho tot abans de festes, i que si la Conselleria deia que amb prendre bona nota era prou, prou havia de ser. Després anà més lluny, i va fer unes dures crítiques a l’oposició dient que demanàvem coses irrealitzables i innecessàries, només per entorpir els avanços de les obres.

Abans d’ahir tot el PP, amb l’Alcalde al capdavant van votar a favor de la declaració institucional presentada per BLOC-Compromís, que demanava que les restes arqueològiques fóren incorporades a les obres del TRAM, amb una solució tècnica que permetés fer-les visualment accessibles. Exactament allò que tan va criticar l’Alcalde. I clar, el portaveu popular i Regidor d’Urbanisme, va eixir a dir que ells sempre havien defensat això. Mentia. Tot simplement, mentia. Acabaven de recular davant la proposta de Compromís. 

Un altra mostra de la desorientació en la que estan instal·lats els nostres governants locals, la va generar un altra proposta del meu grup, referent a una modificació legislativa relativa a la no prescripció del cobrament de beques i subvencions. Dilluns, en Junta de Portaveus municipal el PP (i els altres grups) va anunciar que donaria suport a la nostra iniciativa. “Fantàstic”, vaig pensar. 

Dijous, però, la mateixa iniciativa defensada per mi, va ser rebutjada a la Diputació Provincial. Argumentà en contra Vicent Sales, que com saben és regidor a Castelló. Vaig intentar fer vore als Srs. Sales i Moliner que era un contrasentit que votaren que no el dimarts a la Diputació, i que anaren a votar que sí dijous a l'Ajuntament. Moliner va dir que això ja ho voríem.

I ja ho hem vist! Ell tenia raó. Dijous a les 10’30, mitja hora abans del plenari, vam celebrar una Junta de Portaveus, per a desdir-se de la seua decisió. Ja no li donaven suport. Trencaven així una tradició de molts anys, generant un perillós precedent, amb l’agreujant, que només el PP pot rectificar posicions, perquè només l’Alcalde pot convocar Juntes de Portaveus. Òbviament els vaig mostrar el meu desconcert. Si arribem a un acord oficial en Junta de Portaveus, on el PP està representat per l’Alcalde, la Vicealcaldessa, el Portaveu i el Portaveu Adjunt, després des de la Diputació els diuen què han de votar, tenen sentit les Juntes de Portaveus? Qui governa la ciutat?Des de quin despatx?

Així estem el dia del Pregó! I el PP és un esclat de fum, que tira foc, i fa curt de llums.