"CHANQUETE VIU" - El Mundo - 05.09.20

 

Les pàgines de política i de societat dels diaris generalites, les revistes del cuore, els diaris esportius, tots es van fer ressò esta setmana, d'una d'aquelles notícies curioses de l'estiu. Àpunt va fer fins i tot un reportatge. Majoritàriament titulaven: «Toni Cantó rescata a tres xiques que s'ofegaven en una platja de Castelló». I l'il·lustraven amb la fotografia que el mateix Cantó havia pujat a les xarxes, amb les tres joves que li estaven lògicament agraïdes, al mateix temps que tenien una anècdota per explicar. Tot i que a la TV el que van dir és que les havia ajudat «un señor que no conocíamos de nada», però de seguida la mare els hi va fer saber que era un famós. Ara podran dir: «Si, tía, nos salvó aquel al que siempre daban collejas porqué no se enteraba de nada. Que fuerte.»

El problema és que l'Associació de Treballadors de Salvament i Socorrisme de la Província de Castelló, va fer un breu comunicat explicant com havia anat la cosa. Les tres xiquetes van ignorar la bandera roja i van posar en perill la seua vida, i de retruc la del socorrista que acabà ple de ferides i amb punts de sutura. I que Toni Cantó

i un altre senyor anònim es van acostar a tirar una maneta. La qual cosa està més que bé, però el relat ja és tot un altre. I Twitter va fer la seua màgia. De seguida va haver-hi qui va recordar aquell episodi de  «Verano azul», en el que Pancho i Javi salvaven a Bruno, un teen idol que tenia enamoradetes a Bea, a Desi, i a tots els còctels d'hormones de Nerja. A l'episodi la premsa local explicava que havia estat el cantant qui havia salvat als dos adolescents. És el que té ser una star, que al teu voltant creix la llegenda.

A mi tot això em va bé per a recordar que estem a punt de començar a negociar els pressupostos municipals, els de la Generalitat, i el PGE. I que, per seguir el paral·lelisme, la nostra salut, la nostra economia i el nostre benestar social, també estan encallats a l'escullera, sotmesos a la mar brava de la crisi econòmica i sanitària. I ja pot vindre el Bruno de «Verano azul», o el Toni Cantó del «Verano naranja» a presentar-se com els grans salvadors, que farien bé les Bea i les Desi, de recordar, qui són els seus amics de tot l'any, qui som Javi i Pancho.

"LA FIBRA ÒPTICA. UNA OPORTUNITAT! La Vanguaridia - 31.08.20

«Més d'una vegada m'han preguntat per què dono tanta importància al desplegament de la fibra. Doncs per una raó molt senzilla: possiblement és la política social més important del segle XXI». La frase és de Jordi Puigneró, Conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya. Amb ella va començar la seua intervenció en un acte sobre el Corredor 5G del Mediterrani, que pretenia unir Catalunya i Occitània. Corredor que el Gobierno d'Espanya, va prohibir per raons polítiques vinculades amb la confrontació amb Catalunya. Un drama per l'economia valenciana, que veu bloquejada la seua connexió tecnològica per l’eixida natural cap a la resta d'Europa. 

Compartisc des de la convicció més profunda i argumentada, la frase del Conseller Puigneró. I el fonament és simple, la connectivitat multiplica les oportunitats. Un territori connectat esdevé un territori d'oportunitats, ja que sense ella no és possible desenvolupar ni la societat ni l'economia digital. I estem en el moment de fer-ho. De fet, ja fem una mica tard i tot. A les primeries del segle XX, i durant molt de temps, es va considerar que la cohesió territorial exigia una escola, una biblioteca, una carretera i un telèfon en cada poble. Encara hui no tots ho tenen tot. És cert que en estos darrers anys la Conselleria d’Educació i Cultura ha pres decisions fonamentals pel que fa al manteniment de centres educatius per tot el territori, com ara, no amortitzar aquells que puntualment han quedat sense alumnat, de forma que en el moment que calga es puguen reobrir sense haver d’iniciar complexos i llargs processos administratius; o la remodelació i creació de nous en col•laboració administrativa amb els propis municipis. De la mateixa forma s’ha desenvolupat un servei de biblioteques mòbils, hui més que reforçades pels llibres electrònics. Així mateix semblaria que la telefonia mòbil ha fet gairebé anacrònica la imatge de la cabina telefònica, però és que la cobertura és altament deficient en bon nombre de municipis, deixant en situació de pràctic aïllament a milers de valencianes i valencians. 

 I les carreteres! Durant el segle XIX i XX, les infraestructures viàries i ferroviàries han contribuït, tot i que relativament, a la lluita contra el despoblament. Molt relativament, dic, perquè el servei de rodalia valencià és altament deficient i insatisfactori. Però tot i això és innegable que ha millorat les oportunitats laborals dels habitants que viuen en poblacions territorialment allunyades de les ciutats grans i mitjanes, que són les que concentren la majoria de l’ocupació, perquè els hi ha permés anar i vindre de casa al lloc de treball. Parlem, clar, per a la gent que viu relativament prop d'eixos llocs de treball, perquè als que vivien més lluny, el tren o la carretera, només els hi ha servit per a abandonar el poble i anar a viure prop del lloc de treball. 

Però estem al segle XXI, i ja fa dies. I la fibra òptica està cridada a jugar el camí invers, que és molt més important i eficient, ajudant a la gent, a quedar-se laboralment al seu municipi. Les carreteres i els trens van donar feina als habitants dels pobles, la fibra crearà feina als pobles. Les primeres van acostar a la gent als llocs de treball, la segona acostarà els llocs de treball a la gent. Per això parlava del camí invers. La fibra òptica pot auxiliar a consolidar la població als municipis. Perquè és una infraestructura que ajudarà a crear empreses per tota la geografia valenciana, incentivarà que se'n puguen implantar de noves i que les que hi ha, puguen créixer. I permetrà també connectar la xarxa de polígons industrials del país, la qual cosa generarà oportunitats per a les empreses, i nous llocs de treball. Però també, cal associar eixa oportunitat a una realitat com és el teletreball, una oportunitat amb alguns riscos i molts avantatges, que la pandèmia ha posat en l’agenda pública, cosa que no havíem aconseguit alguns convençuts, que anàvem predicant-los en els darrers anys. 

La connectivitat digital és una gran oportunitat per al desenvolupament econòmic d'un territori, i no només perquè farà més competitius els sectors ja existents, sinó perquè permetrà el naixement d'una nova economia digital vinculada als sectors preexistents, o als de nova aparició o creixement. I tot, mentre compleix amb l’obligació democràtica de donar les mateixes oportunitats a tothom, visque al poble o a la ciutat, a l'interior o a la costa, a un municipi de 200 habitants, o a una ciutat de 250.000. Abans deia que encara tenim desenes de municipis sense una cobertura acceptable de telefonia mòbil, però és que sense la fibra òptica, serà impossible desplegar la futura telefonia mòbil 5G. Hem d'anar un pas per endavant, perquè hem començat amb molt de retard. 

És un element d’equilibri territorial, de justícia social, d’oportunitat econòmica i mediambiental. És una qüestió estratègica que no es pot deixar només en mans dels ritmes i els interessos del mercat. I és, diria jo, una obligació d’un govern que es reclama progressista.

"HOUDINI I DOYLE" - El Mundo - 29-08-20

Harry Houdini va ser un mag i prestidigitador, que s'especialitza en l'escapisme, fins a esdevindre el millor en aquella disciplina. El millor del món, el millor de la història. Era un gran escèptic, però vivia turmentat per no saber on estava el cos del seu fill desaparegut en combat al final de la Gran Guerra. Per això va intentar creure en la possibilitat de comunicar-se amb els difunts.

Arthur Conan Doyle, era un metge escocés, que acabà tancant la consulta per dedicar-se en cos i ànima a la literatura. En ànima dic i dic bé, perquè després de la seua participació en la Gran Guerra, es convertí en practicant, defensor i propagador de l'espiritisme. Fins al punt de matrimoniar amb una suposada mèdium, de nom Jean Leckie.

La Primera Guerra Mundial, i l'espiritisme va unir als dos personatges. Junts van participar en un bon grapat de sessions dirigides per Leckie. La darrera va ser en juny de 1922. Suposadament la mare morta de Houdini a través de l'escriptura automàtica de la mèdium, es dirigia al fill. Però oh! Ho va fer en anglés, llengua que mai va parlar la mare de l'escapista. Perquè els Houdini en realitat es deien Weiß i eren hongaresos migrats. I fins a aquell dia durà l'amistat.

Houdini i Doile van mantenir un dels enfrontaments ideològics més fascinants del segle passat. El primer com flagell d'espiritistes, el segon des de la seua religiositat, com a defensor aferrissat de la comunicació amb les ànimes dels difunts. Que Houdini fos escèptic era segurament el resultat de saber que la màgia no és més que un joc d'enganys. Es fa de més mal explicar, que Doyle, pare literari de Sherlock Holmes, probablement el personatge més racional que ha donat la literatura, el prototip d'investigador cerebral per excel·lència; cregués en estes falòrnies.

I és que la ment humana és complexa i sovint contradictòria. Estos dies hi pense, i trobe que hi ha massa gent com Doyle. Crèduls, confiats, ingenus, incautes, simples, innocentots, i perillosos propagadors de les teories més peregrines. Alguns perquè no donen per a més. Altres des de la maldat. Per fer negoci, per fer (la pitjor) política. Per necessitat de cridar l'atenció. Per buscar uns minuts de glòria mediàtica o popularitat. Imbècils socials, que amplifiquen les teories conspiranoiques, de youtubers imberbes, de cantants que han perdut el seny, i també de Spirimans amb formació acadèmica, posada al servei de la confusió, escopint sobre la tomba d'Hipòcrates. Feu com Houdini, escapeu de les cadenes de la ignorància.

"POTSER NO COMPENSA" - El Mundo - 22.08.20

A finals de juliol vam tindre la reunió anual de propietaris dels apartaments on passem l'estiu. És eixe lloc on la gent està a punt d'arribar a les mans pel preu d'un passamà de la nova escala de la piscina. Alguns propietaris joves ho veuen innecessàriament car, els més grans, sense eixa escala no poden accedir a la piscina. És eixe lloc on els que ja tenen els fills criats no volen canviar els gronxadors rovellats, oblidant que estan a punt de ser avis. I on tothom creu que la seua plaça d'aparcament és la pitjor. Bé, i també és on l'administrador de finques informa que cal buscar una nova asseguradora, perquè la que feia 40 anys que es pagava, ja no ens accepta com a clients. Es veu que la reparació mal feta, i la reparació de la reparació d'una escletxa del segon A, per on entraven totes les humitats, ha resultat massa cara, i ja no som rendibles.

I ara bé el plot twist eixe al que tanta afició tinc als meus articles. Esta pandèmia maleïda i les seues terribles conseqüències econòmiques estan posant dramàticament en evidència una veritat que alguns pregonàvem, i no només érem ignorats, sinó també menystinguts, si no ridiculitzats o insultats. I és que hi ha determinades activitats econòmiques que no són socialment rendibles. Que reben més del que aporten, encara que ningú no ho diga alt i clar.

L'estat protector funciona en alguns casos com una asseguradora. Presta serveis i cobreix contingències a canvi de la quota que paguem a través dels impostos directes i indirectes. Però si hi ha sectors econòmics molt més volubles, amb una gran dependència de la climatologia o de situacions sociosanitàries com ens passa ara, i per això reclamen (i obtenen) ajudes específiques, els hi hem de pujar la quota. Han de pagar més impostos perquè tenen més drets que altres. O bé això, o tot simplement, l'estat no els accepta com a "clients", els hi perdona la part proporcional dels impostos, i els remet a les asseguradores privades. (Ara mateix els pregoners liberals no saben si aplaudir-me per proposar el que és el seu ideari, o insultar-me per posar en evidència el seu ideari). "Es el mercado amigos". I alerta, que tampoc he inventat la sopa d'all. Que el sector agrícola, amb el suport d’ENESA, bé que asseguren la seua collita, que és la seua "temporada alta". I ho dic així per si algú encara no havia entés del tot de quin sector parlava.