06 de març, 2006

"EL DIA DESPRÉS". Mediterráneo 9.03.06



Sona el despertador i Anna s’alça recordant que ahir, dia 8 de març, va llegir al diari que el Govern Central ha presentat una llei en favor de la igualtat de gènere. Hi pensa mentre encén el termo i posa la cafetera al foc. Va a despertar a la menuda Esther i al seu marit Jaume, que sempre rondina al llit vint minutets més. Es dutxa mentre l’Esther es vesteix ja sola, però ha d’afanyar-se que Jaume necessita tot l’espai per dutxar-se, afaitar-se i deixar tovalloles per qualsevol lloc. Mentre escura el desdejuni familiar es beu de peu un café a la cuina. Jaume se’n va amb el cotxe gran a l’Alcora a treballar, Anna, amb el menut durà Esther a l’escola matinera per arribar a temps al seu, de treball.
A l’hora de l’esmorzar s’acosta a la carnisseria per fer un encàrrec que recollirà en eixir a quarts de dues. La xiqueta dina al col·le, Jaume a l’Alcora, Anna dina sola i aprofita per fer els llits, endreçar la casa i posar una rentadora. A les 7 recull la cria de classe de música on l'ha deixada la iaia. Aprofita per anar al supermercat, d’una mà la cria, de l'altra la bossa d’escola, a l’altra la llista de la compra, i a l’última el carro del supermercat (quantes mans té Anna?). A casa estant, mentre la cria assaja amb el violí (nyic-nyic-nyic-nyic, el primer any és dur), estén la rentadora, planxa les camises de Jaume (és un home modern que es preocupa pel seu aspecte) i prepara el sopar. A les 9 arriba Jaume cansat. Tot el dia treballant i a sobre les dues horetes de gimnàs. Sopen.
Mentre Anna gita a Esther, Jaume baixa el fem (ell sempre diu que li agrada ajudar a casa). Anna escura, Jaume mira la televisió. Són una parella normal. Jaume és cap d’exportació al sector del taulell, Anna té un gabinet de psicologia amb una sòcia. Ell cobra 400 € més que ella. Es giten. Ell vol fer l’amor, ella està cansada. Comenten la nova llei, a Jaume li sembla que ja no cal, que la situació ha millorat molt. Dormen. Ella somnia. Ell ronca.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

És innegable la realitat que ens envolta. Tots els dies...

Jordi Julià ha dit...

Enric, més enllà de totes les veritats que has retratat tan bé, t'he descobert avui el blog i vull dir-te que m'encanta com escrius. Escrius -i parles molt bé- i estic convençut que amb tu el Bloc a Castelló farà algo gran.

ànims.

Nomdedéu ha dit...

gràcies Jordi. Jo també estic convençut que farem alguna cosa gran, però serà gràcies a tota la gent que fem pinya