Sona el despertador i Anna s’alça recordant que ahir, dia 8 de març, va llegir al diari que el Govern Central ha presentat una llei en favor de la igualtat de gènere. Hi pensa mentre encén el termo i posa la cafetera al foc. Va a despertar a la menuda Esther i al seu marit Jaume, que sempre rondina al llit vint minutets més. Es dutxa mentre l’Esther es vesteix ja sola, però ha d’afanyar-se que Jaume necessita tot l’espai per dutxar-se, afaitar-se i deixar tovalloles per qualsevol lloc. Mentre escura el desdejuni familiar es beu de peu un café a la cuina. Jaume se’n va amb el cotxe gran a l’Alcora a treballar, Anna, amb el menut durà Esther a l’escola matinera per arribar a temps al seu, de treball.
A l’hora de l’esmorzar s’acosta a la carnisseria per fer un encàrrec que recollirà en eixir a quarts de dues. La xiqueta dina al col·le, Jaume a l’Alcora, Anna dina sola i aprofita per fer els llits, endreçar la casa i posar una rentadora. A les 7 recull la cria de classe de música on l'ha deixada la iaia. Aprofita per anar al supermercat, d’una mà la cria, de l'altra la bossa d’escola, a l’altra la llista de la compra, i a l’última el carro del supermercat (quantes mans té Anna?). A casa estant, mentre la cria assaja amb el violí (nyic-nyic-nyic-nyic, el primer any és dur), estén la rentadora, planxa les camises de Jaume (és un home modern que es preocupa pel seu aspecte) i prepara el sopar. A les 9 arriba Jaume cansat. Tot el dia treballant i a sobre les dues horetes de gimnàs. Sopen.
Mentre Anna gita a Esther, Jaume baixa el fem (ell sempre diu que li agrada ajudar a casa). Anna escura, Jaume mira la televisió. Són una parella normal. Jaume és cap d’exportació al sector del taulell, Anna té un gabinet de psicologia amb una sòcia. Ell cobra 400 € més que ella. Es giten. Ell vol fer l’amor, ella està cansada. Comenten la nova llei, a Jaume li sembla que ja no cal, que la situació ha millorat molt. Dormen. Ella somnia. Ell ronca.
A l’hora de l’esmorzar s’acosta a la carnisseria per fer un encàrrec que recollirà en eixir a quarts de dues. La xiqueta dina al col·le, Jaume a l’Alcora, Anna dina sola i aprofita per fer els llits, endreçar la casa i posar una rentadora. A les 7 recull la cria de classe de música on l'ha deixada la iaia. Aprofita per anar al supermercat, d’una mà la cria, de l'altra la bossa d’escola, a l’altra la llista de la compra, i a l’última el carro del supermercat (quantes mans té Anna?). A casa estant, mentre la cria assaja amb el violí (nyic-nyic-nyic-nyic, el primer any és dur), estén la rentadora, planxa les camises de Jaume (és un home modern que es preocupa pel seu aspecte) i prepara el sopar. A les 9 arriba Jaume cansat. Tot el dia treballant i a sobre les dues horetes de gimnàs. Sopen.
Mentre Anna gita a Esther, Jaume baixa el fem (ell sempre diu que li agrada ajudar a casa). Anna escura, Jaume mira la televisió. Són una parella normal. Jaume és cap d’exportació al sector del taulell, Anna té un gabinet de psicologia amb una sòcia. Ell cobra 400 € més que ella. Es giten. Ell vol fer l’amor, ella està cansada. Comenten la nova llei, a Jaume li sembla que ja no cal, que la situació ha millorat molt. Dormen. Ella somnia. Ell ronca.
3 comentaris:
És innegable la realitat que ens envolta. Tots els dies...
Enric, més enllà de totes les veritats que has retratat tan bé, t'he descobert avui el blog i vull dir-te que m'encanta com escrius. Escrius -i parles molt bé- i estic convençut que amb tu el Bloc a Castelló farà algo gran.
ànims.
gràcies Jordi. Jo també estic convençut que farem alguna cosa gran, però serà gràcies a tota la gent que fem pinya
Publica un comentari a l'entrada