Vaig fer l’EGB a la Normal. En aquells anys xiquets i xiquetes estàvem separats. Aules diferents i patis diferents. A l’hora del pati ens veiem de lluny, no podíem parlar, no fóra cas que ens adonare’m que érem iguals. Don José vigilava que no creuarem la línia invisible que separava dos móns, condemants a conviure i obligats a ignorar-se. En tots els anys de col·le mai no vaig creuar aquella imaginària linia que tallava la pista d’atletisme de cendra. I això que a l’altre costat hi tenia una germana. No ho vaig fer jo, i no recorde que ningú ho fera. I no pels càstics, tot simplement sabíem que no s’havia de fer.
Hui, en algunes escoles, jardineres de formigó separen el pati dels menuts del dels grans. Uns i altres travessen la frontera, ara si, física, una i mil vegades per desesperació dels mestres que vigilen el pati.
Comprendran que no reivindique la segregació per gènere a les nostres escoles, només caldria! Però lamente que s’haja perdut un cert sentit del bé i del mal. De la responsabiltat. De la disciplina. Potsér no agradarà que ho diga, però crec que la culpa és nostra, dels "progres".
No crec en cel i l’infern, ni en el pecat i la penitència, però sí que crec que tot no val. Que si t’equivoques tens drets a
rectificar, però que no és igual fer les coses malament que fer-les bé.Vam voler trencar amb l’absurda i antipedagògica filosofia de la prohibició en la que vam ser educats, i hem construït un model que és un fracàs. No val tot, el bé i el mal existixen. I cal que ho aprenguen de menuts. De grans és tard.
5 comentaris:
A mi la mili no me gustaba. Es más, a veces (pocas, afortunadamente) me despierto pensando que llego tarde al cuartel (tenía pase pernocta y dormía en el domicilio de mis padres). Era un privilegiado, pero no me libraba de las normas vigentes.
Ahora pienso, que probablemente a algunos y algunas (por aquéllo de la igualdad), les haría falta unos pequeños períodos de disciplina.
Enric, a què et refereixes quan comentes allò del bé i del mal?
Creus que ajuntar grans i menuts és roín per a aquests darrers perquè els poden induir al consum de drogues o a conductes impròpies de la seua edat?
No, no. Si sembla això és que no m'he explicat bé. He utilitzat l'exemple de com era el col·le abans i com és ara, per referir-me a la situació social.
No em preocupa tant que un crio de 12 estiga amb un de 5, com el fet que un xaval de 18 crega qúe és igual aparcar sobre la vorera que a on toca. O que done igual esforçar-se i estudiar, que no fer-ho. O que es igual arribar tard al treball que a l'hora. Crec que hi ha un problema de perdua del sentit de la responsabilitat, i que massa gent creu que "mai no passa res". Em referia a això.
Hola
hola, la torre.
Publica un comentari a l'entrada