Toni és el millor mestre que he tingut, tinc i espere seguir tenint. I ho és, perquè exercix un magisteri ocult. Sense pretensions d’educar-te. T’ensenya amb l’exemple personal d’ètica, de compromís, de dedicació. T’ensenya, com qui no vol la cosa, permeten-te cometre els teus propis errors.
A Porcar l’adornen moltes virtuts, és divertit, àgil, brillant, intuïtiu, és un orador extraordinari. És un home intel·ligent i cult, però li agrada fer el paper de marjaler il·lustrat. I en política, un mon ple de pretenciosos, això és molt d’agrair.
Dic que és marjaler perquè toca de peus en terra, i quan cal es posa dins de l’aigua. Porcar no és dels que s’amaga, és dels que es mulla. Una, deu, cent vegades. Sempre hi és quan el necessites. És il·lustrat perquè és un home llegit, sofisticat. Tothom no ho sap, però Toni és psicòleg de formació. I això és nota. Entén la gent, compren els problemes de la gent. Sap escoltar, i sap respondre. Ho sé bé, tinc el privilegi de seure i treballar al seu costat.
En política li ho dec tot. Sóc regidor perquè em va permetre acompanyar-lo en esta fascinant aventura de treballar per Castelló i pel País Valencià. I si algun dia m'assabente que diu orgullós: "tot el que sap Enric li ho he ensenyat jo", sabré que ho estic fent bé. Per això se’m fa dur d’acceptar que el nostre propi partit siga incapaç de reconéixer els mèrits del millor d’entre nosaltres. Que siguem tan poc generosos amb qui és tan generós amb nosaltres. I no s’ho perd el partit, s’ho perd el país. A València em diuen que patisc la síndrome d’Estocolm. No és això, no ho entenen. Jo a Porcar no només el respecte i l’admire, jo a Porcar me l’estime.
