"EL PROBLEMA NO ÉS PER ON PASSA, EL PROBLEMA ÉS EL QUÈ VOLEN FER-HI PASSAR" Crònica. 27.07.07

Castalio, l'humorista local, diria que durant setmanes tindrem el "colon irritable". Tallar el carrer Colón irritarà a no pocs usuaris. Però la veritat és que els mesos d'estiu disminueix el trànsit, és el millor moment. Res a dir per l'elecció de l'època. Molt a dir per l'elecció del model de transport. Ho diem fa molt anys. Volem un tramvia. Com tenen València i Alacant. I el volem bimodal i amb visió metropolitana. Però el PP ha aconseguit una vegada més que Castelló no tinga les mateixes dotacions. Algú es creu que si fora millor el bus guiat que el tramvia el tindríem abans que ells? M'agradaria sentir a les Corts al Diputat Alberto Fabra dient: "Rita, Díaz Alperi, apostáis por el tranvía, un transporte antiguo y caduco. Como mi oposición. Yo tendré un bus supermegamodernodelamuerte." Pagaria per sentir la resposta de Rita!

PRIMERA GALA DE L'ORGULL GAI, LESBIC, BISSEXUAL I TRANSEXUAL

Ahir al Teatre Principal vam celebrar la primera gala de l'orgull. Va ser un acte important pel que fa la visibilitat d'este col·lectiu plural.
Kepa Gallego va estar esplèndid amb el seu monòleg "Salir del Armario". Després les actuacions del col·lectiu "oso" de Castelló SEX BEARS, la trans "La chica Karamelo", els travestis Geena, Luna, Westing i Pepa Wells...
Westing va estar increïble! Increïble! I evidentment, l'aplaudiment de la nit va ser per la Pepa. La gent que coneixem a la Pepa des de fa anys, i crec que poca gent a Castelló i el Grau no la coneixen, entendran l'emoció del reconeixement públic a algú que era com era quan ser-ho era un delicte. A algú que ha obert les portes a molta gent, i com va dir Amparo en la presentació de la gala, sense Pepa, sense la seua lluita per la seua dignitat, pel seu dret a viure, en una època en la que ser "maricón" era un passaport a la comissaria; sense ella, dic, hui no podríem celebrar a Castelló la Primera Gala.
Una felicitació especial per a Rosa. Ànima de tot este embolic fantàstic, i que va quedar amagada entre les bambalines. També al Col·lectiu "Arcoiris".
I una gratitud. Moltes gràcies xiques, moltes gràcies xics, per triar-me per fer el pregó. Un honor.
Besos.

"ORGULL I PASSIÓ". Mediterráneo. 28.06.07

"Orgull i passió" és una pel·licula de l'any 57, amb Cary Grant, Frank Sinatra i Sophia Loren. Miguel (Sinatra), és un resistent espanyol, que lluita contra l'exercit napoleònic. Ha aconseguit fer-se amb un canó de grans dimensions, però necessita l'experiència del capità Trumbell (Grant), un oficial de marina britànic. Aliats al camp de batalla, Trumbell i Miguel acaben enfrontant-se por l'amant de l'últim (Loren).
Passió i orgull. Durant la precampanya els discursos d'Alberto Fabra, començaven i acabàven amb la paraula "passió", repetida com una mena de mantra que hauria de fer levitar les consciències ciutadanes cap a un estat d'orgull de "patria chica". Ara, passades les eleccions, la campanya del coret ha afluixat. Pensaran, potser, que ara és l'hora de l'orgull.
No. Hui és el Dia de l'Orgull. Una commemoració que s'han tret, no se si de l'armari, un col·lectiu plural de ciutadanes i ciutadans, que reivindiquen el dret a viure orgullosament la seua orientació sexual. Allò que no va poder fer Cary Grant. El col·lectiu va demanar a l'Alcalde de la ciutat que llegira el manifest el dia de la seua primera gala al Teatre Principal. L'Alcalde declinà la invitació al·legant que ell mai no llig manifests, tret de l'anual contra la violència de gènere. Lloable que llija aquell, difícil de justificar la negativa actual. No se per què venen les reticències. Segur que no és que tinga por que el prenguen per allò que no és. Cas contrari s'entendria malament que fa només uns mesos llegira el manifest (ai! que la memòria és curta!) del Dia del Llibre, sense por a què ningú es pensara que era un escriptor. Ningú no ho pensa.

TELEVISIÓ DIGITAL TERRESTRE

tal com vaig dir ahir, ací teniu penjada la meua intervenció plenaria sobre el tema de la televisió pública comarcal. Si el link vos dona problemes podeu accedir des d' el bloc linkat "discursos i intervencions"

http://discursos.blogdiario.com/1182499680/intervencio-28.09.06-televisiO-digital-terrestre/

LLIBERTAT I PLURALITAT

Crònica de Castelló.
He de felicitar al grup editorial del Crònica. A les poquíssimes hores d’haver rebut el meu escrit d’esta setmana, un dels seus màxims responsables m’ha telefonat i m’ha donat la llibertat absoluta per escriure sobre el tema que trobe més adequat. Tant el que ens és suggerit, com el que des del BLOC considerem oportú. No puc fer un altra cosa que dir-ho ací i felicitar-los. Felicitar-los per la defensa de la llibertat d’opinió. Que farem des d’ara? Exactament el que ens han proposat. Quan el tema, sota el prisma del BLOC siga d’entitat suficient, i d’interès polític, escriurem sobre ell. Jo sempre he trobat que l’acord inicial, negociat per mi, d’escriure tots sobre el mateix tema, era una bona idea, per tal d’evidenciar davant el lector, els diferents punts de vista que cada matèria municipal pot tenir, però l'actitud del PP ha desvirtuad l'acord. Quan el tema siga menor, i triat per l’elogi, escriurem sobre allò que pensem pot interessar als lectors. Així de clar.
He de deixar constància, i vull fer-ho de forma clara i contundent, que tots els entrebancs i el intent de retallar el dret d’opinar sobre allò que vulguem, ha vingut de l’Equip de Govern, mai de la direcció del Crònica de Castelló, ni de Yolanda Tena, la seua redactora, ni del grup editorial.
Felicite al grup editor del Crònica per demostrar, una vegada més (també ho han fet amb el Mediterráneo) la seua voluntat manifesta d’obrir-se a la pluralitat.

"EL PP DECIDEIX DE QUE POT PARLAR L'OPOSICIÓ EN UN MITJÀ PAGAT AMB DINERS PÚBLICS" Crònica. 21.06.07

Ja ho vaig explicar un dia. El Crònica indica el tema sobre el que els tres grups hem d'escriure. Així ho vam pactar, pensant que es triaria amb criteris periodÍstics. Però no. El tema el tria el PP. I sempre tria allò que hi ha presentat eixa setmana com acció de govern. Hui, per exemple, volen que parlem de la dotació de policia de platja. Veges tu! Doncs ja està, ja n'he parlat, ja he acomplit amb la meua part del tracte. Però com el PP vulnera l'esperit de l'acord, el BLOC pot fer el mateix. Vull escriure de l'absoluta incapacitat del PP de coordinar, programar i periodificar les obres públiques. Diga el que diga Moliner, la Ronda Millars, tornarà a tindre ocupació de via pública, tornaran a foradar-la i tornaran a molestar els veïns, per fer la instal·lació dels contenidors. I tot per no haver-ho fet en la recent remodelació.

"TÒPICS". Mediterráneo. 21.06.07

Juan Carlos és una d’eixes persones que ho dona tot per fet. Una d’eixes persones, que si sóc amable diré que és poc reflexiva, i si sóc mal educat diré que és un cretí. Segur que en coneixen algun. El típic veí d’escala, el company de despatx, el cambrer del bar on prenen café, el director de la seua empresa, fins i tot algun cunyat d’eixos que t’amarguen el dia de Nadal, potser la persona que te al costat ara mateix mentre llig este article. Una d’eixes persones que ho sap tot, que ho discuteix tot, que dona lliçons sobre tot. Una d’eixes persones que dona per bona la seua primera opinió, o la primera opinió que ha sentit a la tertúlia més absurda de la més absurda de les emissores. Juan Carlos construeix el seu discurs amb apriorismes, frases fetes, sobreentesos, llocs comuns, tòpics.
Juan Carlos mantindria que els pobres tenen mal gust com demostra el fet que vesteixen malament i els quadres que pengen a casa no són originals. Diria que és evident que tots els taxistes són rics, perquè van a treballar en taxi. O que el 50 per cent de les dones són la meitat. Bé, això és cert, però no deixa de ser un ximpleria. Manté teories estrafolàries per explicar els resultats electorals. Que si has baixat no se on, sense molestar-se en comprovar-ho, que si no havies d’haver pactat amb no se qui, que si aquella frase en campanya ha fet desertar electors...
Quina mandra! Hi ha massa Juan Carlos, alguns són regidors, d’altres analistes polítics de saló, d’altres periodistes. Segurament alguns dies jo també he semblat un Juan Carlos, però per favor, podrien parar ja? Podrien, podríem reflexionar tots una miqueta abans d’atabalar la gent amb tants tòpics?

"HETERODÒXIA" Levante-emv. 20.06.07

Tinc una amiga periodista que ha deixat el dia a dia de la informació per obrir-se nous camins en el mon de la comunicació. Crec que ja ho sap, però aprofite estes línies per desitjar-li de tot cor, que trobe allò que està buscant. Siga el que siga.
Abans de marxar, en la seua darrera crònica va titllar-me d'heterodox. M'agrada. Diu Viquipèdia que l'heterodòxia és la doctrina que no està sustentada per la major part de la gent. Heterodox és, sembla, aquell que no acata els dogmes, i el mon de l'esquerra n'està ple de dogmes. Has de parar compte amb quins autors cites, amb quina gent prens cafè... sinó, els puristes de les essències, els guardians de la veritat, t'empenyen ràpidament fora del selecte club de "l'esquerra", que ells controlen per la gràcia de Karl Marx.
Peculiar. Són eixa gent que diu que si t'estàs gitant amb una persona de dretes, et canvia la forma de pensar, i ja no pots seguir defensant l'escola pública, pose per cas. Que si dines amb uns amics que no pensen com tu, és que el teu pensament ideològic no és prou sòlid. Que dèbils han de ser les conviccions polítiques d'alguns, que si parlen amb adversaris tenen por de canviar. Ni tan sols es plantegen, tan amics com són del proselitisme de barra de bar, que qui canvie i veja la llum siguen els altres.
Si tindre criteri és ser heterodox, no saps, amiga, com me n'alegre de ser-ho.
Des de l'òptica de la sociologia, diu també Viquipèdia, que l'heterodòxia és el factor renovador i revitalitzador de la societat, pel que te valor constructiu. Ho diferencia clarament de la simple anomia que és la vessant destructiva de l'heterodòxia, al pretendre impedir el consens, la governabilitat i la cohesió social.
Sembla que no sóc jo sol l'heterodox, tot el BLOC ha estat titllat d'heterodox pels pactes, acords de governabilitat i posicionaments en els plens d'investidura. Hem vist com tres partits sense representació municipal feien una roda de premsa conjunta per dir-li al BLOC a qui havia de votar. Potser si hagueren tingut visió de futur i hagueren pactat previament, hagueren aconseguit representació, i no haurien de donar la tabarra als altres. Hem vist alguns destacats socialistes queixar-se que el BLOC deixa governar en minoria al PSOE a l'Alcora o Onda. A l'Alcora, per exemple, el dia després de les eleccions ja hi havia campanya d'sms dient que el BLOC anava a pactar amb el PP. No diuen, però que el Sr. Peris, no va tindre cap vocació, possiblement tampoc cap capacitat, negociadora. Cas semblant al d'Onda. Creuen els socialistes, que el BLOC està obligat a sumar-se al seu projecte. Tenen algunes dificultats per entendre el sistema democràtic.
No se m'oblida Torreblanca. Ni se m'oblida com el PSOE local va trencar el pacte signat, ni les ofertes miserables que va fer, ni que va intentar pactar amb el PP per deixar fora al BLOC, ni els pamflets repartits pel poble aprofitant les irresponsables declaracions de la candidata de Compromís, per atacar el BLOC local. Però sense oblidar res, puc entendre parcialment les crítiques al BLOC pel cas de Torreblanca. No entenc però les crítiques per la nostra actitud a Vinaròs, Onda i l'Alcora. A tot arreu governarà el PSOE. Hem deixat configurar governs de progrés. Ara, si algú pensava que havíem de ser els escolanets dels vicaris socialistes, aleshores és normal que s'hagen endut sorpresa en descobrir-nos més heterodoxes, del que ells voldrien. L'heterodòxia és pluralitat.

UN POM DE FLORS

Hui, he pres possessió com regidor de la Ciutat. Un honor que vosaltres m’heu fet. M’esforçaré en estar a l’altura. Se que tindré el vostre recolzament, com l’he tingut fins ara.
La sessió ha estat com previst. Cap sorpresa. Alberto Fabra torna a ser Alcalde. És l’Alcalde popular amb menys regidors de la història. Però és l’alcalde. Jo he rebut un solitari vot. Tampoc no ha estat cap sorpresa. ;)
He intervingut explicant com anem a treballar estos quatre anys que ara encetem (teniu el discurs penjat en el bloc DISCURSOS I INTERVENCIONS). Calles ha planejat el seu punt de vista. Moliner ha utilitzat uns divertits minuts al principi del seu discurs per contestar-me a mi i a Calles. Poc institucional, francament, però supose que ell pensarà que jo no havia d’haver fet crítiques a la forma de governar que tenen, però era la justificació obvia per la qual un candidat es vota a si mateix, i no recolza un equip com el seu. Be, tant se val, el cas és que després ha fet un panegíric d’Alberto Fabra. Hem votat, ha guanyat, i ha parlat l’Alcalde reelecte.
Digueu-me poca solta, però el seu discurs monocord, pla i sense esma m’ha recordat el que em va dir una amiga de València la primera vegada que va sentir parlar Alberto “vosaltres no teniu un Alcalde, teniu un Borbó”.
Tot això per tornar al principi. Que ja ha començat el curs polític. Que ja tornem a estar en marxa, i sobretot per dir un GRACIES gegant a Carles i Joan, que en nom de molta gents del BLOC m’ha regalat un ram de flors. Gràcies.
Estan a casa, Lizbeth i jo les hem penjat cap per avall. Volem secar-les. És la millor manera que duren. I vull que duren. Vull vore-les durant els propers quatre anys per recordar que no estic sol, i que treballe per que Carles i Joan cresquen un Castelló millor.

"MILLOREN ELS SERVEIS SANITARIS A LES NOSTRES PLATGES. UN INCENTIU PER AL TURISME" Crònica. 14.07.07

Estiu rere estiu, l'equip de govern presenta la seua campanya de banys assistits, de socorrisme a les nostres platges i de majors i millors serveis als banyistes. I estiu rere estiu, des del BLOC diem que està bé, però que es millorable. Que ho és ho demostra el fet que cada any, s'amplie la cobertura de l'anterior. No perguem massa temps en tota esta història. Les nostres platges tindran una hora més de servei de socorrisme i primers auxilis. Han creat una polseres identificatives per als mes menuts, que duran el número de telèfon dels pares per si es perden. Repartiran unes targes fotosensibles que advertiran els usuaris del risc de l'exposició exagerada al sol. I tindrem tres espais de banys accessible, dotades per facilitar les coses a la gent amb mobilitat reduïda. Que volen que els diguem? Ens sembla be. Nosaltres fariem el mateix.

guanyant temps...ara que no en tinc

Si, ja se que vos tinc una miqueta deixats de la ma de Nomdedéu, però és que he anat molt atabalat. La majoria de les entrades al bloc, la conformen els articles del Crònica i el Mediterráneo. Ja sabeu que va passar la setmana passada amb Mediterráneo, així que no n’he escrit cap de nou, per publicar el de la Cambrera SALT dijous vinent. Això fa que estiga una miqueta paralitzat el bloc. Demà o demà passat penjaré el que he d’escriure per al Crònica. I si no he escrit res de nou, és perquè he dedicat tots els “esforços literaris” a preparar tres intervencions que he de fer d’ací a final de mes.
El primer la meua intervenció en el Plenari on triarem el nou (?) Alcalde de Castelló. Ja el tinc pràcticament enllestit. Un colp s’haja produït la meua intervenció el penjaré al bloc linkat de “discursos i intervencions”. Comprendreu que no n’avance res, què este bloc el llig molta gent “de el lado oscuro”, i a sobre que ens guanyen només caldria que els hi donarem els arguments.
D’altra banda, la Nit de Sant Joan case a una parella, i si be és cert que sempre procure fer un “sermó” bonic, no és menys cert que quan cases gent que coneixes sempre vols esforçar-te una miqueta més.
I finalment he de preparar un altre text sobre un tema, que ara mateix tampoc no desvetllaré. Només diré que és un honor i una satisfacció personal de primer ordre que hagen pensat en mi. Al seu moment, vos en diré més.
Doncs això, que no he tingut gaire temps per escriure, però que no m’he oblidat de vosaltres.

SOBRE LA NO PUBLICACIÓ DE L'ARTÍCLE.

Com alguna gent heu preguntat vos explique. Efectivament, el dijous és el dia en que jo publique a Mediterráneo. Hui el "meu" espai ha estat substituit per un article de Josep Pernau. Pernau és un col·laborador de plantilla d'El Periodico. Tenen prioritat.

He demanat a Mediterráneo que em confirme si ha estat per això ho si hi ha algun altre problema. Cosa que francament no crec. Si no haguera de publicar m'hagueren telefonat. Són gent educada al diari. De totes formes quan en sapiga més vos ho faré saber. Gràcies als que heu telefonat i enviat sms per preguntar.

"LA NOVA REESTRUCTURACIÓ ERA UNA NECESSITAT. SEGUIREM ELS CANVIS AMB ATENCIÓ". 07.06.07 Crònica

Els que hem treballat seriosament en el procés de modernització de l'ajuntament, no hem tingut cap sorpresa en vore el nou organigrama. Al nostre programa electoral també apostàvem per una reestructuració profunda. Proposàvem tres àrees. Serveis a les Persones (ensenyament, drets civils, benestar social, cultura i participació), Serveis territorials (urbanisme, sostenibilitat i promoció econòmica) i Serveis interns (amb seguretat ciutadana, mobililtat, hisenda, personal i comunicació). En qualsevol cas, més que les quatre àrees, ens preocupa la disfunció que representa que alguns regidors delegats, tinguen tal dispersió competencial, que depenguen orgànicament de diferents àrees. Haurem de vore com funciona, i pel be de Castelló esperem que be. Hem perdut les eleccions, però no hem oblidat del nostre eslògan: Castelló primer.

"LA CAMBRERA SALT" . Mediterráneo. 07.06.07

Segur que molts de vostés n'han conegut alguna. És el que jo anomene la cambrera SALT. Treballa en qualsevol cafeteria de la ciutat, i quan li demanes alguna cosa en valencià ella ho repetix en veu alta i ho tradueix. "Un tallat", i ella diu "un cortado". "Un suc de taronja per la xiqueta" i ella "para la niña un zumo de naranja...de naranja no me queda". No em sembla ni be ni mal. Em sembla ridícul. Si ho tradueix, és evident que ho ha entés, i si ho ha entés, quina necessitat te de traduir al castellà tot el que jo dic?
S'imaginen que fora a l'inrevés? Que jo preguntara: "¿Què em passa doctor?" i el galé diguera: "tenemos que hacer unos analisis, tiene usted una inflamación del bazo", i jo anara dient "haurem de fer unes anàlisi, té vosté -que sóc jo- una inflamació de la melsa". També seria ridícul. Jo no ho faig, i no dic res als que m'ho fan dia si dia també. Però mare meua si se m'acudis fer-ho! Em dirien que sóc un radical! Els telepredicadors de sempre tornarien a amenaçar-me a enviar-me a les tenebres exteriors.
I parlant de teles. Amb certa freqüència alguns periodistes, abans d'una entrevista em diuen: "como no hablo muy bien el valenciano, te hablaré en castellano"; sempre els dic el mateix. "No te perquè disculpar-se per parlar en castellà, perquè jo no tinc cap intenció de disculpar-me per parlar en valencià".
La cosa va així. El valencià és la llengua pròpia d'esta ciutat, però el castellà hi viu des de fa segles. Totes dues han de conviure. En un Castelló on cada vegada és més freqüent sentir llengües i accents d'arreu el món, només caldria, que jo haguera de justificar-me per parlar en valencià a ma casa.