05 de juny, 2007

"LA CAMBRERA SALT" . Mediterráneo. 07.06.07


Segur que molts de vostés n'han conegut alguna. És el que jo anomene la cambrera SALT. Treballa en qualsevol cafeteria de la ciutat, i quan li demanes alguna cosa en valencià ella ho repetix en veu alta i ho tradueix. "Un tallat", i ella diu "un cortado". "Un suc de taronja per la xiqueta" i ella "para la niña un zumo de naranja...de naranja no me queda". No em sembla ni be ni mal. Em sembla ridícul. Si ho tradueix, és evident que ho ha entés, i si ho ha entés, quina necessitat te de traduir al castellà tot el que jo dic?
S'imaginen que fora a l'inrevés? Que jo preguntara: "¿Què em passa doctor?" i el galé diguera: "tenemos que hacer unos analisis, tiene usted una inflamación del bazo", i jo anara dient "haurem de fer unes anàlisi, té vosté -que sóc jo- una inflamació de la melsa". També seria ridícul. Jo no ho faig, i no dic res als que m'ho fan dia si dia també. Però mare meua si se m'acudis fer-ho! Em dirien que sóc un radical! Els telepredicadors de sempre tornarien a amenaçar-me a enviar-me a les tenebres exteriors.
I parlant de teles. Amb certa freqüència alguns periodistes, abans d'una entrevista em diuen: "como no hablo muy bien el valenciano, te hablaré en castellano"; sempre els dic el mateix. "No te perquè disculpar-se per parlar en castellà, perquè jo no tinc cap intenció de disculpar-me per parlar en valencià".
La cosa va així. El valencià és la llengua pròpia d'esta ciutat, però el castellà hi viu des de fa segles. Totes dues han de conviure. En un Castelló on cada vegada és més freqüent sentir llengües i accents d'arreu el món, només caldria, que jo haguera de justificar-me per parlar en valencià a ma casa.

42 comentaris:

Anònim ha dit...

Un incís: "besícula" en castellà s'escriu "vesícula". I en cap moment correspon anomenar-la en valencià "melsa", ja que açó és el que en castellà s'anomena "bazo".

Si cal ser puretes de la llengua, ho serem.

Nomdedéu ha dit...

tens raó. gràcies. De fet he penjat un esborrany en lloc del definitiu on diu bazo i no vesícula. Ja està arregalt

Anònim ha dit...

Hola enric, porte llegint el teu blog
fa temps, però encara no havie participat perquè no tinc que demanar-te explicacions per les eleccions, no ha sigut culpa del bloc o de eu , mes be ha sigut culpa de la "incultura" del ciutadans, que prefereixen llegir la premsa rosa, enlloc dels diaris on sempre hi ha algun nou article de corrupció del pp. No obstant, ara has tret un tema que em toca l'ànima, la llengua. Jo he fet tots els meus estudis en línea en valencià, els meus pares m'han criat en valencià, els meus amics parlen valencià, ... En definitiva, tot el meu cercle social parle en valencià, és per això que l'estòmac se'm fa agre cuan vaig a fer-me un tallat, sobre tot amb un amic que tu i jo tenim en comú, i aquest (valencià-parlant de tota la vida), es gire cap al cambrer i li demana DOS CORTADOS, no creus que la falta de normalització de la llengua es degut a que molts de nosaltres no fem un ús normal i llògic de la mateixa? En definitiva, el valencià es la nostra llengua materna.

Nomdedéu ha dit...

És fàcil de contestar. Si. Crec que hem cedit molt, i quan cedixes perds.
Segur que gent més saberuda farà estudis més seriosos, però en principi trobe que tens raó.

Bon Dia Comunicacio SL ha dit...

Recuperem a Pere Mayor i Antoni Porcar per a les eleccions generals.

Anònim ha dit...

Bon article, felicite l'autor igual que altres vegades l'he criticat

Sara ha dit...

Quina gràcia aquest post. Fa uns dies em va passar encara una més grossa.

Al meu espai messenger, creat per compartir amb els els meus amics i amigues les fotos de les nostres festes i les lletres de les cançons que ens agraden, vaig rebre una visiteta. Era una xica galega enfadada perquè estava en valencià. Em va soltar un puro i es va quedar tan ampla!

Com deia Josep Vicent Marqués: "La llengua és nostra, i com que és nostra podem utilitzar-la, o no..."(més o menys)

Igual aquestes coses venen per la falta d'escoltar la nostra llengua al carrer, als mitjans però que us he de dir jo si a Castelló teniu un diari romanés i cap en valencià!

Nomdedéu ha dit...

Eixa és la cosa. Que la gent critique quan no li agrada, i diga que li agrada quan és així. A això m'enfrente quan publique les meues opinions al bloc.
Si entre totes i tots (també jo) podem fer-ho amb correció millor que millor.

Anònim ha dit...

Jo demane un tallat i una rumana en fica un café amb llet i demane un café amb gel per emportar-me i la cambrera de piràmide em pregunta si posa primer el gel o el café. I això que parlem la mateixa llengua. Vull dir, que si un no te vol entendre, no t'entén i prou

I com és la primera vegada que escric, salude a la meua germana Laura, als companys de classe de València i a JAvier Moliner, que m'estarà llegint

Anònim ha dit...

JOANDA DE VALÈNCIA:
PER FAVOR DIGEU-ME QUE ESTIC EQUIVOCAT, per l´any 98 vaig treballar uns dos mesos a Castelló, em feia goig i enveja estar a una gran ciutat majoritariament valenciano-parlant, mes encara vinguent d´una altra practicament castellanitzada...
fa mes i mig vaig anar un divendres nit a la vostra ciutat, vaig fer una llarga passejada ( 2 horetes pels carrers de la ciutat), vaig sopar a un bareto ... i el que em va sobtar es que quasi no vaig sentir a ningú parlar en valencià!!! Majoritàriament sentia castellà i una llengua eslava que soc incapaç de reconéixer (romanés, ucrainés?), en la meua llengua vaig escoltar a un grupet de iaies que feien una volteta i poc més...
digue-me per favor que va ser casualitat, que la gran capital del Nord encara aguanta... ("mienteme pinocho!")
Francament em preocupa,la llengua és una questió de fons i estructural, el País no és la llengua però sense ella no hi ha País.
PD. perdoneu el rotllo i la "batalleta", per cert molt bé de traure un tema de consens entre tots nosaltres i aon coincidim, fora polèmiques estèrils, les eleccions ja han passat i ara cal treballar cara al futur. el de la llengua és un tema que ens identifica i ens unix.Com bé dius, amb educació i respecte però NI UNA RENÚNCIA MÉS.

Nomdedéu ha dit...

Carmela, tens raó no t'eneten qui no te voluntat d'entendre't. I encara tens sort que no et pregunta si posa primer el gel i després el got!
Respecte a eixe idilic llogaret on habiten uns irreductibles gals, als que els romans mai no han pogut conquerir... has de triar. O et dic que ha retrocedit greument l'ús públic del valencià, degut entre d'altres raons per l'allau d'immigrants de dins i de fora; o faig de Pinoccio i em deixe creixer el nas dien-te que tot continua com fa 10 o 15 anys.
La veritat és les coses no van gaire be. No estem al mateix punt que Alacant, però tampoc no ens governa Abraracúrcix, cap del gals. Qè hi farem! Sembla que la pòcima per guanyar era Naranjax!

Anònim ha dit...

Respecte a este tema, i enllaçant amb l'anterior de les eleccions, no vos fa por el que puga mangonejar Gonzalo Romero? Ell i tota la colla de reputats lingüistes, com el senyor José Tirado (Kosety) o Wenley Palacios. En fi, que caldrà estar atents i no passar-ne ni una.
Enric.

Anònim ha dit...

Hola a tots/es, és cert que la nostra llengua està retrocedint però on mes és el sector d'hostaleria, veus que atenen en castellà i romanés però no en valencià, i fins i tot hi ha algú que et diu "hableme en cristiano". Cal fotre's....

Anònim ha dit...

Hola, ¿qué tal?

Acabas de describir la historia de mi vida. Como yo bien podria ser esa camarera, intentaré dejar mi punto de vista sobre ese comportamiento, para que veais otro punto de vista (ni mejor ni peor, sólo distinto)

Vivo en Castellón desde que nací hace ya 30 años, aprendí valenciano como cualquier otro niño en el colegio y lo entiendo perfectamente. Pero en mi casa no se ha hablado en la vida (mi madre andaluza y mi padre manchego, veas). No se puede decir que lo haya usado mucho y, he de admitir, no tengo la confianza ni seguridad para hablarlo habitualmente. No obstante, si alguien se me pone a hablar en valenciano, yo le indico, por creer que es de buena educación que, aunque le entiendo perfectamente y puede seguir hablándome en valenciano (mucha gente cambia de idioma al contestar yo en castellano) si se encuentra más cómoda, yo hablaré en castellano. Y pido perdón por educación. Al igual que cuando pido un periódico que está en la mesa de alguien en una cafeteria, o un salero al camarero cuando voy a un restaurante. Creo que es simple cortesia.

Y hablando de camareros, es costumbre repetir el pedido delante del cliente para comprobar que está todo correcto. Algunos lo repiten mientras se pide, y otros al final. Si a eso le sumamos que a lo mejor a la camarera de la entrada entiende pero no habla el valenciano....

Siento el ladrillo, un saludo a todos.

Anònim ha dit...

ahir vaig demanar un tovalló i em van portar un "tenedor"

Anònim ha dit...

Trato de evitar, en la medida de lo posible, entrar en lugares donde solo se habla en idiomas extrajeros.
Y que no me digan que no encuentran personal de aquí.
Desde luego por 600 € es difícil encontrar profesionales.
Hablo valenciano, pero lo escribo con muchos errores.

Anònim ha dit...

a mi que els déus i deesses em perdonen però és que ja n'estic molt farta i des de fa dos setmanes he dit prou!!

no sé si vos passarà a vosaltres, però estic cansada de tenir sempre que fer un esforç cada vegada que em marque un pols amb un/a dependent/a, cambrer/a, etcèra...

Quan dic un esforç em referisc al tema de no voler semblar maleducada per continuar parlant amb valencià a una persona que m'està parlant en castellà, i això em suposa afegir a la conversa un plus d'amabilitat, simpatia i molts molts somriures... és horrorós perquè a mi de vegades no em ve de gust ser tan simpàtica, perquè em canse, perquè és humiliant i he passat a l'acció directament... ahir en una tenda vaig demanar que m'atengués un altra persona i en un altra vaig dir behh!!!dona igual!!! i li vaig demanar la talla M a un altra xica just als nassos de l'altra... i ja em dona igual, em dona igual, jo sóc simpàtica amb qui vull i quan jo vull i prou

Anònim ha dit...

Igual que se hace en los locales, respecto a permitir fumar o no, se debiera con el idioma.
Por ejemplo:
"Aquí se habla valenciano"
De esta forma, el cliente podría elegir.

Anònim ha dit...

Una pregunta.
Qué pasa si a un Policia Local, se le habla en valenciano?.
O a un funcionario.

Anònim ha dit...

jo una vegada vaig parlar amb la poli, i vaig dir: bona nit,

a la qual cosa el poli em va contestar: oye por que hablas valenciano y si soy de extremadura qué niña???

Anònim ha dit...

Pase que te l'obligació d'entendre't

Nomdedéu ha dit...

Bé, veig que s'ha muntat un bon debat per ací. jeje M'agrada.
Supose que ha quedat clar, ho dic per la cambrera que ens escriu, que no hi ha cap intencionalitat d'ofendre el gremi.
He inventat un personatge, ple de llicencies (ja se que normalment repetiu la comanda, he fet de cambrer a Paris, on per cert ho repetia en francés), per exposar una cosa. Només això. També se que ho dieu per educació això de que parleu en castellà. Jo tampoc no ho deia amb mala intenció. Jo crec que dues persones poden parlar en llengües diferents i entendre's. Jo ho faig constantment.

PVS ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
PVS ha dit...

En Catalunya el que parle català el parle pese a tot, no canvien mai al castellà. Ho tenen clar. Algo hem va sorprendre molt un dia estàvem al mercat de Sant Antoni i jo i una amiga parlant i de moment ens arrimem a una parada i li dic jo al gitano "Esto a cuanto es?" i em diu " jo també parlo català perquè em parles a mi castellà si amb ella parlaves català?? Em vaig quedar morta jajaj
Ací pues depen molt on vages i com et contesten no l'utilitzem tant pense jo... almenys als comerços i bars.
PVS

Nomdedéu ha dit...

jo sóc de la Guinea, un barri de Castelló amb molta població gitana. Tots el gitanos del barri són valencianoparlants.

Anònim ha dit...

A mi em va passar una cosa pareguda en un baret del port. Tenien un cambrer marroquí i la primera intenció va ser parlar-li en castellà i la meua sorpresa va ser quan em va contestar en valencià perquè m'havia escoltat parlar-ho.

Nomdedéu ha dit...

la meua experiència és que tenim més problemes per fer entendre els nostres drets lingüistics amb espanyols de qualsevol lloc, que amb magrebins o fins i tot romanesos. Els sudamericans també són, en general, absolutament refractaris al valencià.
Jo vaig patir-ne un cas. Estava parlant amb un preveidor, i un aprenent d'origen colombià de la meua empresa es va posar pel mig de la converça, només per dir-nos que erem uns maleducats "por habalar en un dialecto". Evidentment no era el moment de donar-li unes nocions mínimes de filologia per que deixar de fer el ridícul parlant del que no sabia. (Ho vaig fer dies més tard, i era com rentar-li el cap a un burro, que perds el temps, els diners i el sabó. Com amb Romero si fa no fa) Tot simplement vaig haver de ser tallant i dir-li, que si tinguera cap interés en que ell s'enterara del que parlavem, l'haguera cridat, i com que no havia estat així i jo era el seu cap, que anara a apilar caixes que és per al que l'havia contractat.
Supose que hi ha de tot. La meua dona és xilena de naixement i mestra de valencià. No es tracta d'on vens o de què eres, sinó d'on vols anar.i que vols ser.

Anònim ha dit...

Convendría hacer una relación de comercios, bares, restaurantes, consultas médicas, etc. en las que los valencianosparlantes no tenemos problemas.

Anònim ha dit...

Jo no tinc cap problema.Parle a tots en Valencià em parlen en la llengua que em parlen. Tinc molts amics que em parlen en castellà i jo com sempre en valencià, Em dirigisc a tot al món sempre en valencià i és una cosa que ni em plantetge. Porte tota la vida així i no tinc problemes de cap tipus. No sóc més amable si no m'entenen o si em demanen que canvie de llengua, continue parlant valencià i punt, si no m'entenen ja s'ho faran mirar. Sols he tingut problemes amb la policia que si ja de naturalesa solen abusar de la seua autoritat amb el tema de la llengua se n'aprofiten. No obstant sols li he parlat en castellà a un policia i va ser per que la persona que anava en mi no tenia els papers del cotxe al damunt i calia tranquilitzar les coses per tal que no el multaren. he parlat en valencià i m'han amenaçat d'emportar-se'm a comisaria però ho he seguit fent. diguem militant, diguem persona normal. no faig una cosa d'escollir de la llengua: el valencià és la meua llengua i en el seu territori la use al 100%.

Sara ha dit...

Uis, algú més o menys ha descrit la història de la meua vida. Ma mare és manxega i món pare és nascut a València per casualitat...a casa no parlen valencià però jo si.

A l'escola me'l van ensenyar i és la llengua que he triat a l'hora de continuar estudiant, treballar i relacionar-me socialment. Em sembla molt fort la gent que paga per a que els ensenyen llengües i després no volen apendre una que fàcilment tenen al seu abast.

Un cas prou fort sigué en una manifestació on un policia ens parlava en italià al parlar-li nosaltres en valencià.

Però bé, és una llàstima però molts i moltes tindrem anècdotes d'aquestes. Per això us recomane un llibre sobre drets lingüistics dels germans Esteve i Gómez.

Anònim ha dit...

Señor Nomdedéu, usted no tiene culpa en la pérdida de un representante en el gobierno de castellón ni nada por el estilo.

Solo tiene que pensar que en Castellón es muy dificil que se vote a un partido nacionalista valenciano, ya que poca gente se siente "valenciana". A mi me gusta su programa electoral, sus iniciativas y esperaba que fuera el nuevo Alcalde de Castellón, un tio con personalidad, pero por principios vote a otro partido, y si IU daba risa este año, vaya candidato!, ya sabe a cual vote, solo por el hecho de que hicieran coalición con su partido y sacar al PP del gobierno.

En Castellón poca gente siente ese nacionalismo que ustedes llevan en el nombre de su partido.

Y que más da que se hable valenciano, catalan, castellano, español, mallorquin, rumano o ucraines, lo importante es que sepamos entendernos todos, ya que la multiculturalidad que estamos viviendo no nos permite pensar en nacionalismos.

Un saludo y ánimo! que con gente como usted se pueden cambiar las cosas!

Nomdedéu ha dit...

Li agraisc la sinceritat. I em permet remetre'l a este post:http://enricnomdedeu.blogspot.com/2006/09/nobodys-perfect-mediterrneo-070906.html on intentava explicar per quina raó, en un món globalitzat, és precisament el nacionalisme tan necessàri. Salutacions

Anònim ha dit...

val, pos canvieu el nom..

"Bloc nacionalista castellonenc"

i t´assegure que guanyaries vots...


..Valencia no pega aquí arriba, ellos van a sus rollos de explotación total para ganar dinero con actividades de ámbito mundial y nostros aún tenemos que solucionar que el autobus pueda pasar cada diez minutos por la parada.

Anònim ha dit...

(Ho vaig fer dies més tard, i era com rentar-li el cap a un burro, que perds el temps, els diners i el sabó. Com amb Romero si fa no fa)
Señor Nomdedeu soy una persona de Aragón que vive en Oropesa desde hace una año y medio. Soy votante del PP, pero me gusta su forma de hacer política. ¿Me puede decir el verdadero significado de sus palabras arriba copiadas? Se de su valentía y coraje, pero si es lo que me imagino, mañana mismo me pongo a estudiar de forma sería el Catalán, valenciano para ustedes.
Un respetuoso saludo.

Anònim ha dit...

Sara:
Me compraré el libro recomendado.
No para abusar, sino para saber mis derechos.
Mi mujer también es manchega. Mis hijos aunque hablan habitualmente castellano, tambien hablan y escriben en valenciano.
Mi mujer habitualmente en castellano, pero el valenciano lo habla mejor que yo.

Nomdedéu ha dit...

Em tem, que no parlem del mateix Romero. Intuisc que al ser vosté d'Orpesa pensa que faig referència a Josep Lluis Romero, i no. Em referisc a un altre Sr. Romero. Com vosté ha intuit, la frase significa, que hi ha gent amb la que no paga la pena gastar arguments elabrats i intel·ligent, per a gent, que fa "objecció de ciència", gent que no té cap interés en argumentar, sinó en tindre raó. Encara que siga contra tota la filologia universal i contra totes les universitats.

Anònim ha dit...

El Romero al que se refiere el Sr. Nomdedeu, no es el torero. Es otro.

Anònim ha dit...

Gracias por su aclaración señor Nomdedeu. Que pena que no hablara de Romero de Oropesa, ya que hablar con este señor, es como lavarle la cabeza a un burro. Nunca antes había oido ni leido esta comparación, pero con este señor Romero viene que ni pintado.
Un cordial saludo y gracias

Bloc Jove Castelló ha dit...

Castelló encara es salva en aquest tema... per sort. Continuem en aquest camí d'utilització de la llengua... és interessant.

No sóc cap expert ni estudiós en aquesta matèria (parlo valencià i avant, al igual que parlo el castellà, l'anglés o el francés)però és interessantíssim que el futur de nostra llengua passe, en certa mesura, per la gent d'altres països que ara viuen amb nosaltres (com les pensions, la seguretat social, etc). Ajudem-los a entendre-la com bé s'ha fet a molts indrets de Catalunya.

Que algú siga un tipus de persona SALT no és cap problema en realitat, almenys fa l'esforç de voler entendre el q li demanen per a poder donar un bon servei, en el cas de que aquesta persona fora un/a cambrer/a, per exemple.

Jo faig el mateix, potser instintivament, en moltes situacions. Exemples: quan algú em parla o diu algo sobre el PP jo penso en tios fatxes amb bigot, quan algú em parla sobre lladres penso en un tort, quan algú em parla sobre destrucció de la natura penso en Orpesa, etc.

Associació de paraules amb imatges o viceversa, no? El nostre cervell, un gran desconegut.

Víctor (mambo number 5).

Anònim ha dit...

Este Romero sempre fent amics ehh. Li tindrem que dir que s'ho faça mirar.

Nomdedéu ha dit...

No, mambo, no és cap problema. Però darrerement tothom se l'agafa amb paper de fumar, per ací. Jo només havia inventat, com faig des de fa un parell d'anys, una situació per explicar una història.

Sara ha dit...

RESPECTE AL LLIBRE:

A la pàgina web del BLOC JOVE: www.blocjove.org, als banners de la dreta hi ha un que t'ajuda a adquirir el llibre, només cal fer clic.

Mai està de més saber quins són els nostres drets.

Una abraçada