Juan Carlos és una d’eixes persones que ho dona tot per fet. Una d
’eixes persones, que si sóc amable diré que és poc reflexiva, i si sóc mal educat diré que és un cretí. Segur que en coneixen algun. El típic veí d’escala, el company de despatx, el cambrer del bar on prenen café, el director de la seua empresa, fins i tot algun cunyat d’eixos que t’amarguen el dia de Nadal, potser la persona que te al costat ara mateix mentre llig este article. Una d’eixes persones que ho sap tot, que ho discuteix tot, que dona lliçons sobre tot. Una d’eixes persones que dona per bona la seua primera opinió, o la primera opinió que ha sentit a la tertúlia més absurda de la més absurda de les emissores. Juan Carlos construeix el seu discurs amb apriorismes, frases fetes, sobreentesos, llocs comuns, tòpics.
Juan Carlos mantindria que els pobres tenen mal gust com demostra el fet que vesteixen malament i els quadres que pengen a casa no són originals. Diria que és evident que tots els taxistes són rics, perquè van a treballar en taxi. O que el 50 per cent de les dones són la meitat. Bé, això és cert, però no deixa de ser un ximpleria. Manté teories estrafolàries per explicar els resultats electorals. Que si has baixat no se on, sense molestar-se en comprovar-ho, que si no havies d’haver pactat amb no se qui, que si aquella frase en campanya ha fet desertar electors...
Quina mandra! Hi ha massa Juan Carlos, alguns són regidors, d’altres analistes polítics de saló, d’altres periodistes. Segurament alguns dies jo també he semblat un Juan Carlos, però per favor, podrien parar ja? Podrien, podríem reflexionar tots una miqueta abans d’atabalar la gent am
b tants tòpics?
’eixes persones, que si sóc amable diré que és poc reflexiva, i si sóc mal educat diré que és un cretí. Segur que en coneixen algun. El típic veí d’escala, el company de despatx, el cambrer del bar on prenen café, el director de la seua empresa, fins i tot algun cunyat d’eixos que t’amarguen el dia de Nadal, potser la persona que te al costat ara mateix mentre llig este article. Una d’eixes persones que ho sap tot, que ho discuteix tot, que dona lliçons sobre tot. Una d’eixes persones que dona per bona la seua primera opinió, o la primera opinió que ha sentit a la tertúlia més absurda de la més absurda de les emissores. Juan Carlos construeix el seu discurs amb apriorismes, frases fetes, sobreentesos, llocs comuns, tòpics.Juan Carlos mantindria que els pobres tenen mal gust com demostra el fet que vesteixen malament i els quadres que pengen a casa no són originals. Diria que és evident que tots els taxistes són rics, perquè van a treballar en taxi. O que el 50 per cent de les dones són la meitat. Bé, això és cert, però no deixa de ser un ximpleria. Manté teories estrafolàries per explicar els resultats electorals. Que si has baixat no se on, sense molestar-se en comprovar-ho, que si no havies d’haver pactat amb no se qui, que si aquella frase en campanya ha fet desertar electors...
Quina mandra! Hi ha massa Juan Carlos, alguns són regidors, d’altres analistes polítics de saló, d’altres periodistes. Segurament alguns dies jo també he semblat un Juan Carlos, però per favor, podrien parar ja? Podrien, podríem reflexionar tots una miqueta abans d’atabalar la gent am
b tants tòpics?
10 comentaris:
Les forces progressistes i molt més concretament el valencianisme està ple de Juan Carlos. A mi no m'importa que parlen, que critiquen o que despotriquen.. el que cansa és que molts siguen incapaços de banyar-se el cul i demostrar que són tan sabuts com afirmen.
Pere.
Juan Carlos n'hi ha a tot arreu. A dreta i esquerra. Al centre. Nacionalistes d'ací i d'allà...
"Les persones són 'freaks' per naturalesa" seria la frase de Rousseau al segle XXI (21, per a tots aquells que decidiren un dia oblidar els romans, i són molts, i cada vegada més).
Tothom creu saber de tot sense tindre ni p*** idea de res!!!
La gent es creu més llesta per tindre 'nosequantes' carreres o 'nosequantes' posicions dins d'un partit polític que altres persones no tenen. No saben res i diuen 'nosequants' tòpics perque saben que així no fallen quan parlen en públic o quan algú els escolta (i són pocs, i cada vegada menys). És més, si són capaços de juntar dues frases fetes en una mateixa frase ja es creuen la monda. Inclús la monda-repera de l'intel.ligència del seu partit polític i ho publiquen en blogs de llançament personal cap al Hollywood de la política.
La gent és 'freak' i li encanta ser-ho, si més no, s'esforcen en ser-ho.
Hi ha molts exemples: s'apunten a partits polítics, jugen a parlar en la premsa, donen lliçons als pupils q tenen darrere o inclús donen lliçons a aquells q són pupils igual que ells però que no tenen cap posició al seu partit com bé s'ha afanyat ell a q no en tinguen, parlen en un discurs a la seva boca que no és seu i que 'per la Gràcia de Déu' és igual al q molts dirigents del seu partit (algo hi haurà baix corda), etc.
Em pregunte Enric, per a què (o inclús per què) seguir si ja sabem lo 'freak' que és la gent?
Exemples: 'el Bloc és de dretes', 'l'esquerra està dividida i la dreta unida', 'els del Bloc sou uns blaveros', 'el Nomdedéu este va pactar amb el PP a l'anterior legislatura', 'mira el que passa ara a Torreblanca, veus com sou de dretes', 'Toni Porcar és el millor nacionalista del món' (quan abans deien q era un fatxa uns i un separatista els altres), 'la gent de Castelló fa el que Nomdedéu mana' (se creu el lladre que tots són de la seva condició, ups... una frase feta), 'els del Bloc deurieu haver pactat amb ERPV' (per a ser els millors i els més guapos, segur), 'eres nacionalista i no escoltes música ska' (freaks jovenets), 'si eres d'esquerres no pots comprar-te un Mercedes', 'els del Bloc sou un poc beatos, no?', etc.
Mambo number 5
hi ha una raó molt senzilla que conéixes molt bé. tothom no ho és de freaks, hi ha qui en lloc de gastar frases fetes, fa frases per ser gastades. hi ha joves que en lloc d'esclotar ska, escolten mambo.
jajaj qué bó l'article!!! El nom encertadet... té un versemblant amb el Juan Carlos I... jajaja... encara que tothom alguna vegada en som de Juan Carlos...
Pvs
Cada vegada hi ha menys gent humil, predomina cada vegada més el sabut el que pensa que té la veritat absoluta i no atén les opinions de la resta de persones.
Encara que a tots els llocs hi ha de sabuts pense que la gent de dretes té més tendència a dir i pensar que el seu discurs és el bo mentre que la gent d'esquerres és més reflexiva i no intenta imposar-se a ningú.
iee mambo! tenim raons una de les quals es que entre els que seguim al bloc jove hi ha qui escolte Bloc Party, hi ha qui escolte muguruza hi ha qui escolte el botifarra,hi ha qui escolte el techno més makinero, hi ha qui escolte el reggae més pur, l'electònica més moderna, el rock, els poperillos com tu!, els flamencos com jo i els de los cuarenta criminales. el cas es que ESCOLTEM, vinguen d'on vinguen els sons, els mots, les idees i ho fem amb igual de respecte per tots, amb igual d'interès. continuem escoltant-nos, continuem escoltant la gent, un dia serem els qui parlen però no deixarem de ser els que escolten.
Salut!
collons Vicent, eres un poeta. Que sigues didàctic és lògic, per això de la vocació pedagògica. Que sigues enginyós, també lògic per la vocació d'enginyer. Però que sigues poeta...una bella sorpresa. Supose, que hi ha coses que són heretades.
Tant com poeta no sé jo eh!
au salut!
Vicent, no t'oblides dels qui escoltem Mecano i cantem bandes sonores de Disney! ;)
Publica un comentari a l'entrada