Goethe: La memòria arriba just on arriba el interés.

Enguany farà 75 anys de la signatura de les Normes del 32. És ben sabuda la importància que per l’únitat de la llengua, va tindre aquell acte dels intel·lectuals i lletraferits valencians. La Societat Castellonenca de Cultura hi va jugar un paper molt important. Eixa és una de les raons, junt amb la relativa pau social sobre la llengua d’estes conrades, per les quals va ser Castelló el lloc on van signar-se. Des d’aleshores, les Normes, porten orgulloses el nom de la nostra ciutat. I la nostra ciutat està orgullosa de vore el seu nom del costat de la raó científica i històrica.
Amb motiu de l’efemèride, fa un grapat de mesos, el PSOE va presentar un moció demanant una sèrie de coses molt ben intencionades, i molt de sentit comú, amb la pretensió, tan lícita com lloable, d’aconseguir unanimitat. Volien normalització, augment de les dotacions de fons bibliotecaris en valencià i un monòlit. Ho van pactar amb el PP. Se’ls va oblidar però, preguntar al BLOC que faríem. Donaven per segur que “como es una cosa de eso del valenciano diran que si, y todo será chachi piruli”. Però com per a nosaltres la llengua és una cosa seriosa, varem presentar una esmena a la totalitat demanant la creació de la Fundació Normes de Castelló, amb un vertader contingut en favor de la difusió del valencià.
Era per riure vore el PSOE fora de lloc dient que no els podíem deixar sols amb el PP. Li vaig haver de dir a la Sra. regidora que m’ho havia d’haver preguntat abans, i que en qualsevol cas, ella havia pactat el que havia volgut amb el PP. Era el seu problema.
I ho era! I tant que els hi va resultar un problema! Era pràcticament el darrer plenari abans de les eleccions, fins i tot el PP volia donar-ho tot pel valencià. Ningú no volia ser menys que l’altre, i cap dels dos volien ser menys que el BLOC. I nosaltres volíem ser el que som, nacionalistes.
Així que varem fer una cosa que jo mai no havia vist a l’ajuntament. Transaccionar una nova moció d’urgència, els portaveus en rogle davant l’alcalde, consistent en recollir totes les propostes del PP-PSOE, i afegir la creació de la Fundació.
He de dir que la fundació va en marxa. Per problemes legals, la vehicularem mitjançant la Fundació Huguet. Però està en marxa. Un èxit del BLOC per a tota la ciutat.
Ara, per commemorar concretament el dia 21 de desembre, efemèride de la signatura, vaig presentar el 10 de juliol una proposició per dirigir-nos a l’AVL convidant-la a celebrar una sessió extraordinària eixe mateix dia, a la Casa Matutano, el mateix lloc on es signaren les normes.
Vaig escriure a la Presidenta de l’Acadèmia per comunicar-li la nostra voluntat i informar-la de la proposició.
Este estiu, mentre feien durar el procediment administratiu de la proposició, l’Alcalde i la Presidenta han acordat que així siga. Fantàstic. I hui, tocava votar al plenari la proposició.
Malgrat la intel·ligent jugada del PP, de demanar-me que retires la nostra proposta, al·legant que l’Acadèmia ja ha dit que si, m’hi he negat. El cos em demandava vore a Gonzalo Romero votant a favor de que l’AVL (de la que ha dit coses terribles) vinga a la ciutat a commemorar el 75 aniversari de les Normes de Castelló (que consagren l’unitat del català). Ha estat un moment de satisfacció personal i política.
Romero, durant dos anys, i en Teletroncho (Buenas noches-Bona nit) en diverses ocasions m’havia acusat de vendre’m al PP per haver estat regidor de sanitat. Fal·laç mentida. Sempre vaig votar en consciència, a allò que com nacionalista i progressista m’havia compromés amb el BLOC.
Ell, en canvi, després de fracassar des d’UV totes i cada una de les vegades que s’havien presentat a les eleccions, va acceptar l’oferta del PP. I ací el teníem hui, alçant tímidament la ma, mentre baixava la cara. Votant a favor d’allò que sempre ha rebutjat. Ha canviat d’opinió? Ha deixat de ser un objector de ciència? No. Tot simplement ara cobra. És el seu preu per poder ser regidor.
El compromís amb el partit on milites, o amb la llista per la que et presentes, és formal. Jo ho entenc. Però de veritat havia d’engolir-se això? No fotem. Jo he hagut d’engolir-me un pacte autonòmic que no m’agradava, però si el meu partit em demanés votar contra la unitat de la llengua, abandonaria el partit. Si el meu partit pretengués fer-me dir que em trobe còmode en esta Espanya, plegaria. Si el meu partit defensés l’escola privada contra la pública, marxaria.
Hi ha coses que són inacceptables. Un sou o la dignitat democràtica de ser regidor, no hauria de ser preu suficient per abandonar els principis bàsics. No crec que Romero siga un convers, crec que és un "marrano".
Alguns tenim ètica. Només alguns.
Eixe és l’avantatge de tindre adversaris mortals, és qüestió de temps. Seus a la porta de casa i els voras passar dins d’una caixa. Primer assalt.