Hi ha una curiosa teoria, anomenada dels sis graus de separació, per la que qualsevol ciutadà del planeta pot estar connectat a qualsevol altra persona mitjançant una cadena de només cinc coneguts. A "Cuatro" fan una sèrie basada en això.
Pot resultar distret jugar-hi una vesprada de dissabte. He aconseguit arribar a la meua admirada Liza Minnelli amb només cinc persones. La meua avia era cosina germana del poeta Miquel Duran i Tortajada, un dels signants de les normes de Castelló. El poeta, que signava com Miquel de València, va conèixer i va compartir algunes inquietuds polítiques amb Blasco Ibáñez, autor de la novel·la "Los cuatro jinetes del apocalipsis". Hollywood en va fer una pel·li dirigida per Vincente Minnelli. El pare de Liza. Fet.
Però clar, per un camí molt semblant podria arribar a Anita García Obregón, que va treballar en la biografia de Blasco Ibáñez que va dirigir Luis García Berlanga. I això resulta francament inquietant.
L'altre dia una senyora va vindre al despatx i abans de dir-me com podia ajudar-la, va explicar-me que la seua germana havia treballat amb mon pare a la Médica Reus, i que per això venia a vore'm a mi. La pobra havia jugat als sis graus. No cal. No hauria de caldre. Hi ha dues classes de polítics, els que representen els seus electors, i els que tenim la voluntat de representar els ciutadans. Els primer eixen en campanya, o posen horaris d'atenció al públic dues horetes per setmana. Els altres, estem a disposició dels veïns, que són, no cal oblidar-ho, qui ens paguen el jornal. I sobretot, qui ens atorguen la immensa responsabilitat de ser la veu de les seues inquietuds, dels seus problemes, a ca la vila.
Pot resultar distret jugar-hi una vesprada de dissabte. He aconseguit arribar a la meua admirada Liza Minnelli amb només cinc persones. La meua avia era cosina germana del poeta Miquel Duran i Tortajada, un dels signants de les normes de Castelló. El poeta, que signava com Miquel de València, va conèixer i va compartir algunes inquietuds polítiques amb Blasco Ibáñez, autor de la novel·la "Los cuatro jinetes del apocalipsis". Hollywood en va fer una pel·li dirigida per Vincente Minnelli. El pare de Liza. Fet.
Però clar, per un camí molt semblant podria arribar a Anita García Obregón, que va treballar en la biografia de Blasco Ibáñez que va dirigir Luis García Berlanga. I això resulta francament inquietant.
L'altre dia una senyora va vindre al despatx i abans de dir-me com podia ajudar-la, va explicar-me que la seua germana havia treballat amb mon pare a la Médica Reus, i que per això venia a vore'm a mi. La pobra havia jugat als sis graus. No cal. No hauria de caldre. Hi ha dues classes de polítics, els que representen els seus electors, i els que tenim la voluntat de representar els ciutadans. Els primer eixen en campanya, o posen horaris d'atenció al públic dues horetes per setmana. Els altres, estem a disposició dels veïns, que són, no cal oblidar-ho, qui ens paguen el jornal. I sobretot, qui ens atorguen la immensa responsabilitat de ser la veu de les seues inquietuds, dels seus problemes, a ca la vila.
16 comentaris:
tampoc ve mal un "enchufe", sempre que no és fastidie a un altre, clar. A voltes no s'ha de tindre en compter la forma , sino el resultat, si el resultat és bo per tots o una inmensa majoria.
evidentment. La senyora tenia més raó que una santa amb el que reclamava. Vaig acompanyar-la a fer unes gestions, i sembla que quedarà resolt en pocs dies. El que em sap mal, és que la senyora creguera que havia de donar-me explicacions pel fet de vindre a demanar-me recolzament en la seua demanda. No hauria de ser així. Clar. Mai se m'ha acudit preguntar a ningú si ens vota o no, tot simplement si el que proposen és just, procure ajudar. És la meua obligació, però és també la meua vocació. És important que la gent tinga un contacte quoptidià amb els seus representant politics.
hola, no se si ve al cas, però vaig a explicar una cosa que m'ha passat hui. Jo estic acostumat anar prou a València per assumptes de treball, les primeres vegaes que i vaig anar vaig pecar de novat en açò del tracte que fan els de la capital als mortals(no es algo general hi ha de tot també). Vaig començar una conversa en valencià, mare meua! en la vida habia vist unes cares tant llargues, pareixia com si haguera matat algú!(la culpa meua, ho se, però no ho vaig fer a posta, en va eixir...). Mai més he començat una converça a València en aquesta altra llengua que també tenim els valencians. Hui per raons de negocis anat a Castelló ciutat, entrat a les oficines i com estaba escarmentat d'aquell dia en València.. he començat la conversa en castellà, la xicona molt simpàtica... en un moment la xica és gira i li pregunta alguna cosa a la companya, aquesta li ho explica en valencià(m'ha sorprès)i es fiquen les dos a parlar una en castellà i l'altra en valencià com si estigueren parlant la mateixa llengua. M'agradat la visita a Castelló... e solucionat un negoci i he vist que hi ha gent que passa de vells i agres fantasmes. Espere que alguna volta en València es donen compter que s'han quedat al segle passat, massa temps perdut...
estes coses a castelló no passen prou però passen més que a València i altres llocs. a l'ajuntament hi ha un percentatge altíssim de funicionaris que tenen el valencià com primera llengua. Ací sents parlar valencià quotidianament, sense esforços. Tant de bò vaja a més.
Aprovechando el tema, pregunto:
En el Ayuntamiento de CS, pongamos por caso, me pueden decir "hábleme en castellano, porque no entiendo el valenciano.
Si para opositar se exige un cierto nivel de valenciano (el catalán no vale, por muchos certificados que tengas)se supone que no pueden o no deben poner pegas al valencianoparlante.
Saludos.
No poden fer-ho. I francament no crec que cap funcionari municipal gose fer-ho.
El catalàn si que sirve, te explico el procedimiento:
Vas a la junta qualificadora de valencià y le dices que es para homologar el título de catalán superior con el de valenciano superior, haces el trámite. Este trámite te vendrá rechazo exponiendo que no es el mismo idioma i tal i que cual sus cosas. Entonces lo revocas poniendo las exigencias de ambos examenes: que son las mismas, pones la programación y en una semana títlo reconocido.
Un poco rollo pero te lo convalidan ahí ya no saben por donde salir.
PVS
Si para opositar se exige un cierto nivel de valenciano ??????
En l’ajuntament de Castelló de la Plana?????
Crec que quant ho exigeixen si no el tens, pots prometre que te’l trauràs alguna vegada.
A PSV: gracias por tu información. A alguno/na le vendrá bien.
Al anónimo anterior: veré lo de la promesa.
Saludos.
Para acreditar los conocimientos de valenciano, conforme el artículo 9.4 de la Ley de la Función Pública Valenciana, se presentará cualquiera de los documentos establecidos en el apartado 1 del artículo 16 del Decreto 33/1999, de 9 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento de Selección, Provisión de Puestos de Trabajo y Carrera Administrativa de personal comprendido en el Ámbito de Aplicación de la Ley de la Función Pública Valenciana.
Quien no pueda acreditar dichos conocimientos quedará comprometido a hacerlo en el plazo de dos años, o a la realización de un curso que a este fin organice este Excmo. Ayuntamiento.
http://www.castello.es/archivos/94/Bases_Aux_Biblioteca.pdf
Gracias por tu información.
Veus? I després parlen. No em direu que la xarxa no és útil i que la gent no és solidaria. Gràcies per estar per ahi aportant informació.
Quina bírria d'article
gràcies
Bé, hui mateix començe a treballar-me els meus sis graus. Prepara't Salma Jallet, que d'aqui uns dies ens coneixerem !
Enric, seguisc el teu Bloc a diari i m'ho pase francament bè.!
Gràcies a tu també. Estes gràcies una miqueta més sinceres. ;)
Publica un comentari a l'entrada