"CALATRAVA" Levante-EMV

Malgrat el que explicava l'altre dia una professora, en una classe de la UJI, la campanya “Pasión por Castellón”, mai no va ser sotmesa a l’opinió de l’oposició, i malgrat el que ella afirmava, l’oposició mai va votar en contra. Ni a favor. Per la senzilla raó que mai va passar per cap ple municipal. Així es fan les coses a Castelló. Per tant, si un dia l’equip de govern decideix que la ciutat ha de tenir un himne (no es cap proposta, a mi la “Marxa de la Ciutat” de Matilde Salvador em sembla una peça bellíssima i adequada), els tres o quatre que prenen decisions es reunirien a un despatx i triarien un compositor. Personalment, crec que per curriculum, el més encertat seria que l’alcalde despenjara el telèfon i marcara el número de Evangelos Odyssey Papathanassiou, més conegut per Vangelis. I sobretot, reconegut per les bandes sonores de “Carros de Fuego” (TVRCas), “La conquista del Paraíso” (“La ciudad que yo quiero”) i “Blade runner” (realitats virtuals).
La conversa seria si fa no fa: “Mira Papathanassiou, nos gustaria que compusieras un himno que nos situase en el mapa mundial de ciudades con himno”. Li ho diria en castellà perquè Vangelis no enten el valencià, i és una sort, perquè Alberto Fabra no el parla.
Seguim imaginant que el senyor accepta l’encàrrec i que passat un any, i després de 7 anuncis previs, ve a la ciutat a signar el contracte. Acudirien el President de la Generalitat, el de la Diputació i un completíssim seguici. Compareixerien tots davant la premsa al Saló de Plens municipal, i quan algun reporter agosarat li preguntés si ja tenia una idea clara de com seria, i si podria fer una demostració, Vangelis, amb un somriure autocomplaent, miraria a dreta i esquerra (just el doble d’a on mira habitualment l’alcalde) i li demanaria al policia local el xiulet. Solemnement se’l posaria a la boca i faria: Pip-pip. El fascinant món de la música simfònica!
Hores d’ara ja deuen pensar que estic com un llum (de baix consum, que sóc primmirat per estes coses). Dons no. Simplement he novel·lat el que van fer amb l’Espai Comercial.
Van encomanar a un prestigiós arquitecte el disseny de la nova dotació. Al PP li agrada dir-li a Santiago Calatrava, valencià internacional. Supose que és valencià per naixement i internacional perquè paga els impostos a Suïssa. Allò que tan criticaven dels Sanchez-Vicario. El cas és que va vindre, va saludar, ens va costar un grapat d’euros per la presentació, i en lloc de donar-nos una idea de com serà l’Espai Comercial va dibuixar una senyora i un colom. Igual que haguera pogut dibuixar un porc en bicicleta, o una mona tocant el banjo. Me punxen i no me trauen sang, que diu aquell.