"LA PRESENTACIÓ DEL PROJECTE, LA VA DISSENYAR ELS HERMANOS CALATRAVA. UNA PENA " Crònica. 21.12.07
Castelló necessita d'un espai firal, adequat a les dimensions de la nostra ciutat, amb vocació de futur i amb ambició de projectar-se fora de la ciutat. Un espai de qualitat que puga acollir esdeveniments firals, de caràcter comercial, agricola o industrial. L'opció de triar un arquitecte de prestigi internacional, intuïtiu i imaginatiu com Santiago Calatrava, és una aposta segura, per dotar a la ciutat de l'espai firal, al temps que crearà un conjunt d'edificis que permetrà posar en rellevància l'arquitectura de Castelló. Que malgrat el que es diu, no és una mala arquitectura, el que patim és un urbanisme nefand. En qualsevol cas, encara que siga caret, un referent arquitectònic no ens ve malament. Tot i que ja quasi tot el món té un Calatrava al seu poble, com té un Ripollés al jardí. Benvingut siga l'encàrrec. Ara cal fer-lo.
Castelló necessita d'un espai firal, adequat a les dimensions de la nostra ciutat, amb vocació de futur i amb ambició de projectar-se fora de la ciutat. Un espai de qualitat que puga acollir esdeveniments firals, de caràcter comercial, agricola o industrial. L'opció de triar un arquitecte de prestigi internacional, intuïtiu i imaginatiu com Santiago Calatrava, és una aposta segura, per dotar a la ciutat de l'espai firal, al temps que crearà un conjunt d'edificis que permetrà posar en rellevància l'arquitectura de Castelló. Que malgrat el que es diu, no és una mala arquitectura, el que patim és un urbanisme nefand. En qualsevol cas, encara que siga caret, un referent arquitectònic no ens ve malament. Tot i que ja quasi tot el món té un Calatrava al seu poble, com té un Ripollés al jardí. Benvingut siga l'encàrrec. Ara cal fer-lo.
17 comentaris:
¿No será que tienes envídia política?
Si realmente quieres a tu ciudad, estarías orgulloso de que un arquitecto de la cetagoría de calatrava dejara su firma en Castellón.
Ya se que dirás que para querer a una ciudad no hace falta Calatrava epro así son las cosas.
Mucho se comentará sobre el coste, sobre la idoneidad de la función del edificio o sobre otras necesidades más perentorias para el municipio. Pero si una ciudad quiere tener impronta propia debe apostar también por este tipo de acciones que le ponen en el mapa. Esta, al menos, es la impresión que he tenido al comentar la noticia en el III Congreso de Arquitectura, Cerámica e Interiorismo que Mediterráneo y el Periódico del Azulejo organizan estos días en el Auditori de Castellón con especialistas de primer nivel en la materia y con una numerosa asistencia de profesionales castellonenses.
Por cierto, una condición indispensable para el afamado arquitecto debería ser la utilización de la cerámica en cualquiera de sus múltiples aplicaciones.
Mucho se comentará sobre el coste, sobre la idoneidad de la función del edificio o sobre otras necesidades más perentorias para el municipio. Pero si una ciudad quiere tener impronta propia debe apostar también por este tipo de acciones que le ponen en el mapa. Esta, al menos, es la impresión que he tenido al comentar la noticia en el III Congreso de Arquitectura, Cerámica e Interiorismo que Mediterráneo y el Periódico del Azulejo organizan estos días en el Auditori de Castellón con especialistas de primer nivel en la materia y con una numerosa asistencia de profesionales castellonenses.
Por cierto, una condición indispensable para el afamado arquitecto debería ser la utilización de la cerámica en cualquiera de sus múltiples aplicaciones.
A vore, algú ha llegit el que he dit abans d'opinar? Ho dic, perquè queda més que clar que dic:
"Castelló necessita d'un espai firal, adequat a les dimensions de la nostra ciutat, amb vocació de futur i amb ambició de projectar-se fora de la ciutat. " I més tard afirme: "L'opció de triar un arquitecte de prestigi internacional, intuïtiu i imaginatiu com Santiago Calatrava, és una aposta segura, per dotar a la ciutat de l'espai firal, al temps que crearà un conjunt d'edificis que permetrà posar en rellevància l'arquitectura de Castelló." Així que xics, no sé exactament de que parleu. Ni que critiqueu.
Jo he criticat l'acte de presentació que va ser ridícul des del meu punt de vista. No he dit res més. Així que per favor, no estaría de més que feren les crítiques amb una miqueta de criteri.
Pel que fa a l'ús de la ceràmica em sembla més que raonable. No és la primera vegada que reclame que siga així en alguns edificis públics emblemàtics. Sobre el preu...és opinable, com tot. És car? Per a un projecte com este segurament no. Ara, també és cert, que amb molts menys diners, tancariem el mapa escolar déu vegades.
I un últim apunt. He fet broma amb el fet que ja comencen a haver-hi molts "Calatraves". Cert. Però és que és veritat que fa 10 anys un Calatrava era una singularitat, ara és un alicient turístic que compartirem amb desenes de ciutats.
Jo sí que discutisc que siga Calatrava l'encarregat de les obres. Per mil raons:
-Per diferenciar-se de València. Quina identitat diferenciada pot tindre Castelló que moga el cul dels turistes si l'obra magna de l'arquitecte sempre serà la Ciutat de les Ciències.
- Per exclusivitat. Calatrava es dedica darrerament a repetir dissenys calcats o semblants a diferents ciutats mitjanes, quina garantia hi ha de què no faça el mateix a Castelló? Fa temps que l'arquitecte ha deixat de ser exclusiu.
- És un pou sense fons. No hi ha obra de Calatrava que no requerisca sobrecostos infinits. Els seus treballs tenen una estètica excel·lent però fallen els materials i molts aspectes funcionals. Exemples: al Palau de les Ciències s'oblidà de posar escales d'emergència, que s'hagueren d'afegir al projecte; a l'aeroport de Bilbao la sala d'espera és a l'aire lliure...; gairebé sempre cal afegir reformes que per contracte han de passar pel seu despatx a preu d'or. A Bilbao ja no el volen veure ni en pintura.
-Hi ha alternatives més exclusives, més innovadores i que són més barates. Caldria que l'Ajuntament les estudiara, que s'arriscara i innovara amb una obra d'arquitectura que esdevinga nou símbol del Castelló del segle XXI i un atractiu real per a dinamitzar i modernitzar la ciutat.
Resumint: grans arquitectes sí, obres exclusives per descomptat, però que Castelló no esdevinga una còpia barata de València.
Correcte. Com segurament saps, l'ajuntament de castelló ha comprat l'antic assil. Allí es construirà el nou edifici municipal centralitzat, deixant l'actual com edifici noble per actes molt formals.
En l'única (per ara, i malgrat el que vam acordar) reunió de la comissió de modernització que tracta entre d'altres coses, eixe tema, vam decidir com es triaria el disseny.
I es va optar per una cosa que encaixa amb el que tu dius. Un concurs restringit. És a dir, que es convidarà a participar a un nombre reduït d'arquitectes, que puguen acreditar experiències exitoses en la construcció d'edificis de similars caracteristiques. Es busca un disseny innovador i pràctic. Racional, útil, i capdavanter. Tinc la confiança que eixe edifici que ocuparà practicament una illa sencera, serà un dels estandarts arquitectònics locals.
Per evitar sales d'espera a cel obert i cagades per l'estil, l'ajuntament està dissenyant (d'acord amb tècnics municipals) les necessitats funcionals. (Metres quadrats per despatx, zones d'espera, connectivitat física entre departaments que comparteixen paperassa, etc) A vore si això ho fem bé.
En eixa comissió, hi ha representants d'altres col·lectius que no siguen els partits polítics que ara tenen representació? Hi ha representants dels sindicats dels treballadors de l'Ajuntament, d'associacions de veïns, culturals, etc? Si ha de ser el nou ajuntament (tot i que l'oficial siga l'actual), no creus que algú mé sha de tindre veu i vot?
i tant! No només el comité d'empresa de l'ajuntament, sinó tots els sindicats. I sinó vaig enganyat,també s'escoltarà l'opinió del Consell Econòmic i Social, que és un organisme que neix amb la llei de Grans Ciutats, i del que formen part Veïns, sindicats, professionals, empresaris i les associacions més representatives de Castelló.
Tot el que té a vore amb la modernització de la ciutat, incluit la construcció del nou ajuntament, és fruit del consens. Fins ara, hem aconseguit que el consens aguante. Crec que en este tema les coses és fan més que raonablement bé. Trobe que Pérez Macián fa un esforç extraordinàri, comparat amb altres àrees. També crec que no hauria de ser un mèrit, sinó una obligació. Però si comparem...
Xé, quin gust poder utilitzar tots els accents, ja sóc a Alacant per Nadal :D
Enric, penses que el PP de Castelló és més dialogant que altres, o més obert o que busca un consens més ampli que altres? Perquè pel que vaig llegint en els teus posts, ja voldria jo un PP aixi per ací baix... que no seran uns angelets, ja imagine, però em sorpren moltes voltes eixa recerca de consens.
Si has comprés la pregunta, et mereixes el premi al millor comprenent dels que mereixen el premi als que pitjor s'expressen :D
`````````````´´´´´´´´´´´´ de regal de nadal tots estos accents per tal que te'ls pugues endur allà on els presidents festegen models.
Jo crec que en alguns temes si que tenen voluntat de consens. Tot el que fa a la modernització implica un gran esforç dels funcionaris. Teniem clar que no el farien, si consideraven que en funció de qui guanyara les eleccions seguiria avant o no, el procés modernitzador. Per això el vam pactar. I en això són sincers.
En altres temes el que són és uns cínics fantàstics. L'altre dia a l'acte del Institut d'Estudis Catalans, el regidor de cultura i vicepresident de la diputació (PP) va fer un discurs catalanista. El vicealcalde als acte universitàris en defensa de les Normes de Castelló, va fer una intervenció pefectament assumible.
Però en paral·lel no foten absolutament res en favor de la normalització, han fitxat i han convertit en regidor el lider del blaverisme local, pretenien donar el nom d'un carrer este mateix mes (normes del 32) a un secessionista...
Tots mig descontents, tots mig contents, és la seua formula. I funciona. Guanyen
Hi ha algun carrer Joan Fuster o Alfons Cucó a Castelló o rodalies?
encara no. Però ha proposta del BLOC s'aprova el carrer General Basset. Que encara no està posat, però es posarà
Hi ha voltes que en els carrers que porten noms de personatges, hi ha també una plaqueta que explica qui van ser. Que no falte, i en valencià!
I què posem, "patriota valencià" què vos pareix?
Segons el PP, que és qui va ficar la placa, la Plaça Maria Agustina, es deu a "Agustina de Aragon"
Aixi, que anem a fer una porra del que ficaran:
General Basset --> ensinistrador de gossos
si. esatré especialment atent. l'acord és del 25 d'abril del 2007.
quan vaig demanr un carrer per al General Basset, el representant del PP em va mirar i em va dir: Enric, explica. Això té "truco". tu no demanaries un carrer per a un militar.
Vaig dir que era el general e les tropes de l'Arxiduc, un general maulet.
van dir que si. per allò que deia Fajardo de que el PP local sense ser cap merabella, és menys "cabestro" que el d'alacant
http://www.adn.es/cultura/20071127/PGL-0002-Calatrava-sigue-suma/ADNIMA20071127_1321.html
Publica un comentari a l'entrada