Gen
is dels que mai no s'enganyen n'hi ha pocs en la història de la humanitat, i jo no he tingut la fortuna de trobar-me'n cap a Casa Ana prenent café. I fins i tot eixos genis, n'estic segur, van fracassar alguna vegada. Potser en la vida emocional, potser en l'intent de composar un sonet, potser en l'examen teòric del carnet de conduir, segurament fins i tot professionalment. I quasi que me n'alegre, perquè personalment no em refiaria d'algun que no hagués fracassat mai.
Personalment he fracassat en moltes coses, en allò del sonet per exemple. Bé, de fet en totes les que he dit he patit algun fracàs, tret del carnet de conduir que me'l vaig traure a la primera.
Que volen que els diga, estos polítics perfectes, amb famílies de portada del "Hola" o del
“Gente”, amb trajectòries professionals sense errors, amb una carrera política immaculada, m’esmussen. No me'ls crec, són artificials, fruit d'un laboratori de marketing...no me'n refie. Jo crec en la gent corrent. La que clava la pota i ho reconeix. La que ensopega i s'alça, la que s'enganya, la que comet errors greus i sap demanar disculpes. No crec en la gent que no sap demanar perdó ni sap perdonar.
Fracassen, fracassem, els qui assumim riscos, la gent normal. Un no pot fracassar assegut al balancí de casa mirant per la finestra. I un fracàs, si un té la humilitat suficient com per considerar-lo una inversió en la pròpia educació, no és més que un tràmit per tindre la raó la propera vegada. No s'enganyen, no és que tinga vocació de fracassar, però reconéixer el fracassos passats i conéixer les meues limitacions, és la millor forma de no repetir els uns, i superar les altres.
is dels que mai no s'enganyen n'hi ha pocs en la història de la humanitat, i jo no he tingut la fortuna de trobar-me'n cap a Casa Ana prenent café. I fins i tot eixos genis, n'estic segur, van fracassar alguna vegada. Potser en la vida emocional, potser en l'intent de composar un sonet, potser en l'examen teòric del carnet de conduir, segurament fins i tot professionalment. I quasi que me n'alegre, perquè personalment no em refiaria d'algun que no hagués fracassat mai.Personalment he fracassat en moltes coses, en allò del sonet per exemple. Bé, de fet en totes les que he dit he patit algun fracàs, tret del carnet de conduir que me'l vaig traure a la primera.
Que volen que els diga, estos polítics perfectes, amb famílies de portada del "Hola" o del
“Gente”, amb trajectòries professionals sense errors, amb una carrera política immaculada, m’esmussen. No me'ls crec, són artificials, fruit d'un laboratori de marketing...no me'n refie. Jo crec en la gent corrent. La que clava la pota i ho reconeix. La que ensopega i s'alça, la que s'enganya, la que comet errors greus i sap demanar disculpes. No crec en la gent que no sap demanar perdó ni sap perdonar.Fracassen, fracassem, els qui assumim riscos, la gent normal. Un no pot fracassar assegut al balancí de casa mirant per la finestra. I un fracàs, si un té la humilitat suficient com per considerar-lo una inversió en la pròpia educació, no és més que un tràmit per tindre la raó la propera vegada. No s'enganyen, no és que tinga vocació de fracassar, però reconéixer el fracassos passats i conéixer les meues limitacions, és la millor forma de no repetir els uns, i superar les altres.
18 comentaris:
Sempre he pensat que el primer pas per solucionar o remeiar un error o un fracàs és reconéixer-ho. I, a més, sense vergonya. Dit açò, i per a que veges que se parla del que penges als teus posts, i per donar-te la raó de que al final es parla del que a u li rota, vaig d a dir una cosa.
No te conec personalment, Enric, només per llegir-te ací o en la premsa, o el teu llibre, que me'l van regalar (per cert, l'has dut ja a la biblioteca del teu poble?), o de sentir-te a la ràdio o vore't a la tele (sempre alguna local). Però he de reconéixer que, a pesar de les diferències d'opinió que tenim en molts temes, només conec un altre "polític total". No sé si t'agradarà que a tu et compare amb ell, o a ell amb tu. Estic parlant de Ramon Cardona.
Quan parle de polític total estic parlant de persones públiques que se desenvolupen igual de bé tant als diaris com a les ràdios, com al carrer, com als despatxos com als salons de ple, amb associacions o col·lectius del més divers.
No sé si el teu partit cometrà el mateix error que el seu va cometre amb ell, al mprescindir d'una persona vàlida i colocar al seu lloc un florero histriònic. I no, jo no vaig tindre res a vore en eixa decisió, això s'ho van fer ells a soles. Així els van les coses.
I com que açò va d'errors i fracasos...
En aquest partit ja hi ha experiència de prescindir de persones vàlides i autentics líders mediàtics per..., més que floreros jo diria cactus.
La o el de la foto del carnet de conduir fa por o " temó" com diuen al meu poble.
Moltes gràcies per l'elogi, Enric 2. Ho he dit en públic i en privat, Cardona era, amb diferència, la millor cara i la més sensata d'EU. Teniem diferències de criteri, però Cardona és una persona molt treballadora, i que no necessita de la desqualificació per explicar-se. He coincidit amb ell en algunes taules rodones o actes, i la relació ha estat més que correcta. És cert, que eixe partit, ha perdut molt en imatge i capacitat de treball.
Respecte a si prescindirà de mi el meu partit...només pot prescindir a nivell local. I si ho fa, segur que no em substituirà per una bajoca o un colador xino. Segur que ho farà per algú que consideraran que ho fa millor.
No ocupe cap altre càrrec personal.
Si te tenen que sustituïr per algun florero, que aquesta volta almenys s'ho valga. Exhuberància! és el demana el tercer espai. :-)
M'he perdut alguna cosa o estic especialment espesseta hui? No entenc res ...!!!
Inés
Enric,
Hui he rebut els dos exemplars del llibre que et vaig demanar, moltíssimes gràcies.
Adés l'he llegit una miqueta, i m'has recordat bona cosa a Sant Joan (Fuster).
També m'ha agrada molt la dedicatòria, esta volta m'ha recordat al meu paisà l'Ovidi Montllor.
Et reitere els meus agraïments.
Salutacions
Els "governants" no més pensen que el poble té raó quan el poble pensa igual que ells/elles.
Més elogis.Gràcies Xavi, em compares, sens dubte immerescudament, amb dos grans. I amb dos morts. M'ho prendré per la primera part. ;)
No passa res, Inés.
Tens raó Ali. Tant és així que hi ha governants que quan se n'adonen que per alguna circumpstancia el congrés de diputats ja no representa al poble, el que cal diluir és el poble.
I val per qualsevol estament intermig en democràcia.
Volia felicitar a la companya Inés per eixe reconeixement que li fa hui el periòdic Mediterraneo a la seua trajectoria sindical i política.
Tonet.
He de dir que vaig passar de votar Bloc per votar EU per gent com Cardona ací o per Joan Ribó a nivell de País valencià, i per gent que conec des de fa molts anys del meu poble, que es creuen el País i la seua gent, més enllà de sigles. Ara, en les últimes, vaig tornar a votar Bloc amb IPV i els Verds perquè m'agradava eixe projecte (o abans el del Compromís), y no me arrepiento de nada, com diu la cançó. Dubte molt que torne a votar EU, perquè no me sent identificat amb la gent que hi ha ara ni amb la seua manera de vore i fer les coses. Crec que Cardona seguix dins EU, però supose que apartat i com a un militant de base més (quin potencial i quin actiu més desaprofitat, per parlar amb termes econòmics), i Ribó no sé si seguirà encara en EU o se n'haurà anat a IPV o se n'haurà anat a sa casa. Per premsa va dir que deixava el PCPV i en les últimes eleccions va recolzar la candidatura de Bloc-Iniciativa-Verds (la seua mà dreta, Bort, anava de candidat al Senat).
Malament anem quan en un país tan necessitat com el nostre primen abans les sigles que les persones, sobretot quan són persones que treballen per la gent.
- Reconèixer els errors propis
- Reconèixer que l'altre ho ha fet bé
Són dues coses que costen molt als polítics i que haurien de fer més sovint. Però malhauradament tenim molts polítics portada del Hola.
Nomdedéu ha dit...
Més elogis.Gràcies Xavi, em compares, sens dubte immerescudament, amb dos grans. I amb dos morts. M'ho prendré per la primera part. ;)
Hahahahahahaha...
Bé, evidentment et comparava pel primer motiu i no pel segon.
Salutacions.
Em sume a la felicitació a Inés. Una persona imprescindible en la xicoteta història del nacionalisme local, sempre en generosa segona fila.
Gràcies!!!
Inés
Es coneix que hui és el dia d'estar apegalosos.
Enhorabona a Enric i a Inés, però no s'aveeu.
cal possar-se a treballar, deixar-se de mirades al passat, i empendre un nou camí, tot el succedit fins el moment ens ha servit per a alguna cosa, no?
Treballem!!!!
http://vicentcatala.wordpress.com/
Jo, segur que com tu i tans altres, no he parat de treballar. Ni pense fer-ho. Reflexionar sense treballar serveix de poc, treballar sense reflexionar de res.
Cal, doncs, una profunda reflexió mentre es treballa.
Cal optimitzar recursos.
Publica un comentari a l'entrada