Igual el títol d’este article els trasllada a aquella pel·lícula homònima
d’Scorsese, amb el gran Robert de Niro i la mediocre Sharon Stone (l’Stanislvasky amb roba interior no li funciona), però no és la meua pretensió. Fa referència a la festa d’inauguració del Casino del Grau, amb una posada en escena d’eixes de molts flaixos, catifa roja, vestits llargs, focus i gent mirant encuriosida l’arribada dels convidats.
A mi que m’agrada participar de totes les decisions, deixar en mans de Tyché el resultat d’una hora de joc no m’atrau, sóc massa racional per valorar l’atzar. Però ací qui guanya és l’oferta turística que s’amplia i els 250 nous llocs de treball.
Estos actes socials serveixen per vore i deixar-se vore, i per fer petar la xerrada amb gent que veig poc. Adversaris polítics amb qui compartisc condició de columnista a este diari, empresaris d’èxit amb qui compartisc passió pel C.S. Castelló, periodistes amb qui comparitsc el gust per un bon Martini blanc. La mare d’una ex Reina de les Festes, la d’una ex Na Violant, un director de mitjà de comunicació, un editor, un grapat de jovenetes (i d’altres que fa un grapat d’anys que són jovenetes) que buscaven sense èxit el gran absent de la vetllada, El Duque. En general la gent és amable amb les valoracions que em fa del meu treball, i generosa en l’opinió sobre el que escric. Enceten amb freqüència la conversa amb un “ja saps que jo no sóc dels teus, però apo
rtes sentit comú”. S’enganyen en una cosa. Si que són dels meus, votar votaran el que creguen oportú, però els “meus” són aquella gent del meu poble, que viu la vida sense dogmatismes. Com fan ells, com intente fer jo.
d’Scorsese, amb el gran Robert de Niro i la mediocre Sharon Stone (l’Stanislvasky amb roba interior no li funciona), però no és la meua pretensió. Fa referència a la festa d’inauguració del Casino del Grau, amb una posada en escena d’eixes de molts flaixos, catifa roja, vestits llargs, focus i gent mirant encuriosida l’arribada dels convidats.A mi que m’agrada participar de totes les decisions, deixar en mans de Tyché el resultat d’una hora de joc no m’atrau, sóc massa racional per valorar l’atzar. Però ací qui guanya és l’oferta turística que s’amplia i els 250 nous llocs de treball.
Estos actes socials serveixen per vore i deixar-se vore, i per fer petar la xerrada amb gent que veig poc. Adversaris polítics amb qui compartisc condició de columnista a este diari, empresaris d’èxit amb qui compartisc passió pel C.S. Castelló, periodistes amb qui comparitsc el gust per un bon Martini blanc. La mare d’una ex Reina de les Festes, la d’una ex Na Violant, un director de mitjà de comunicació, un editor, un grapat de jovenetes (i d’altres que fa un grapat d’anys que són jovenetes) que buscaven sense èxit el gran absent de la vetllada, El Duque. En general la gent és amable amb les valoracions que em fa del meu treball, i generosa en l’opinió sobre el que escric. Enceten amb freqüència la conversa amb un “ja saps que jo no sóc dels teus, però apo
rtes sentit comú”. S’enganyen en una cosa. Si que són dels meus, votar votaran el que creguen oportú, però els “meus” són aquella gent del meu poble, que viu la vida sense dogmatismes. Com fan ells, com intente fer jo.
12 comentaris:
pensar en Castelló i Scorsese al mateix temps m'inspira més "Goodfellas" que "Casino". Paul Sorvino i Lorraine Bracco són com més "d'ací" que Sharon Stone.
Algun " padrino " també hi era com en les pelis.
Doncs mirant les fotos no aconseguisc distingir entre la teua foto de la capçalera del blog i la de Fabra. Els dos amb ulleres, els dos pensatius, els dos...
ostras tu! doncs ara que ho dius... Els dos amb ulleres, els dos pensatius, els dos amb rellotge, els dos amb nas, els dos amb orelles, els dos amb alòpecia...
¿Los dos con el mismo pensamiento?.
Buenos dias, Sr. Nomdedéu. Querria hacerle una consulta que, en realidad, poco tiene que ver con el tema del casino, y le pido disculpas por ello. Pero me veo incapaz de encontrar una dirección o teléfono a quien me pueda dirigir y pienso que usted me podrá indicar.
El caso es que me gustaria formular una queja a nuestro Ayuntamiento en general y al concejal que se encarga de las contribuciones en particular. Y, la verdad, ando un poco perdido. Le estaria agradecido si pudiera facilitarme un correo, o telefono, al cual pueda dirigir mi queja, que por lo demas es bastante simple: El incremento (a mi juicio elevado) de estos impuestos y el hecho de que al tenerlos domiciliados los pasan todos juntos, de golpe, con todo lo que ello supone. Cuando me consta que en otras comunidades dan ciertas facilidades.
Le pido una vez más disculpas por colar un "post" que poco tiene que ver con la entrada de hoy en su blog.
Y aunque yo le escriba esto en castellano (no me siento capacitado para hablar/escribir en valenciano todavia), que eso no le corte a la hora de contestarme en valenciano, pues lo entiendo bien. Es más, le agradeceria que así lo hiciera.
Un saludo y gracias por adelantado.
Sr.Contibuyente:
Compartisc la preocupació doble. D'una banda els desmesurats increments (el BLOC, lògicament va votar en contra), i d'altra la inoportunitat de que tots els rebuts arriben junts.
Si vosté crida al 010 (centraleta municipal9 pot demanar que li passen amb el departament d'hisenda. Amb tributs. Ho faran sense cap problema. L'atendran els funcionaris que li podran resoldre temes administratius. Sobre temes polítics hauria de dirigir-se als responsables polítics.
Els correus són públics, així que no faig res mal fet facilitant-los-hi, tot el contrari.
El Delegat d'hisenda, no és regidor, és un càrrec polític dessigant per l'Alcalde és el Sr. José Masip (jose.masip@castello.es).
El Tinent d'Alcalde de l'àrea és el Sr. Juan José Pérez (juanjose.perez@castello.es).
Tots dos són responsables de l'àrea.
anònim. No tinc constància de que el Sr. Fabra pense, així que no podria comparar.
Fa algun temps van haver mobilitzacions i manifestacions a Salamanca per l'increment dels impostos i taxes municipals. Seria possible a Castelló?
Mambo:
Com ja duc dient des de fa uns dies... contestant a Enric 2... Castelló abans acabarà en si mateixa q arreglarà algo o lluitarà per algo en aquesta ciutat.
Està clar, que Castelló és un 'ent' inanimat i no pot fer res per si mateix. Però la gent que allí hi viu prefereix ser inanimada també ("L'inanimació d'allò inanimat" seria el títol de la tesi). A la gent li té igual que algú s'invente un tal TVRCas que costa una pasta i que amb 1/3 dels diners gastats s'haguera donat una cobertura mínima de transport públic digna, li té igual que fiquen ciment al riu i lluny de fer algo tan bonic com a València nosaltres el taparem, li té igual quina carretera es ficarà passant prop de La Magdalena (per ells, com si fiquen un 'helipuerto' al castell vell), etc etc etc.
I, efectivament, donen igual els esforços de qui lluita contra el pas del TVRCas pel Ribalta pq 'unos radicales nacionalistas y unos rojos (de mierda) no nos detendrán', 'el Psoe vota en contra de todo lo que sea modernizar esta ciudad'...
El seu discurs és eixe... no sé... podriem utilitzar "psicologia inversa" amb ells, no? Afalagar-los i apoiar-los en tot el q vullguen fer (els qui governen) i potser així es preguntaràn pq els apoiem i si estàn fent alguna cosa mal. Jejeje.
Un abraç a tots.
Mambo:
Al carrer Segarra Ribes amb Maestro Falla hi ha una banderola de 'VOTA PP'. Just al costat d'una farmàcia que fa cantó.
Y en el camino la plana/alicante, hay un espejo (de esos redondos)que no cumple su misión que es la de ver y ser vistos. La de evitar accidentes, vamos. Un vecino me ha dicho que esta mal desde hace un mes.
Publica un comentari a l'entrada