La me
mòria m’empenta a la llibreria, crec recordar que va ser Premi Ciutat de Castelló de Ciències. Ha d’estar per ací, a vore...Sí! Ací està. Va ser l’any 1994, i l’autor és el Dr. Calderón, el popular farmacèutic del carrer Colon. El treball premiat parla del saturnisme a Castelló.
I jo, sempre que escolte parlar de Saturn, recorde aquell esfereïdor quadre de Goya, on es veu a Saturn (Chronos, yo me llamo Chronos aqui y en Atenas) devorant el seu propi fill. Una imatge poderosa, que en mans del provocador Oliviero Toscani, acabaria com icona publicitària de McDonald's. Que s’hi juguen?
M’abraone sobre el llibre, convençut que tractarà dels cassos de saturnisme caníbal més cridaners de Castelló. Pensava en Jordi Sevilla i Juan Costa.
No em cal passar del segon full per adonar-me’n que el Dr. Calderón és més seriós que tot això i parla de neurotransmissors adrenèrgics, colinèrgics, accions mutagenètiques i del metab
olisme de l’hemo. En definitiva, del perill de l’exposició al plom en la indústria ceràmica. Així que excepte la paraula “plom”, no hi ha cap altra coincidència amb el món de la política.
El saturnisme en el que jo pensava és aquell d’un altre metge. El Dr. Freud, que diu que això de cruspir-se un fill té a vore amb la impotència sexual. Una impotència que Castelló sublima menjant-se els seus propis primogenits polítics.
El primer il·lustre cadàver va ser Jordi Sevilla. Cap de llista socialista per estes contornades, i antic i voluntariós aspirant a líder del socialisme valencià. Però de tant d’aspirar va acabar per expirar. Políticament vull dir. Estos dies eixia en premsa que l’han fet president de ves a saber quina comissió parlamentària. A mi Jordi Sevilla em cau bé. En les distàncies curtes guanya. (També és de veres que és l’únic que guanya l’home.) El cap de llista per Castelló ha estat devorat per Castelló. O millor dit, el cap de llista socialista per Castelló, ha estat devorat pel socialisme de Castelló.
I ara
, assistim a l’espectacle públic al que es sotmet animosament Juan Costa. Candidat popular per Castelló, diputat guadiana, que ha dimitit tantes vegades com ha estat triat, i que en al seu currículum d’indecisions, afegeix eixe ser o no ser com a candidat in pectore, a rivalitzar amb el Sr. Rajoy per la presidència del PP. Rajoy era el candidat al govern, per al qual, el Sr. Costa va coordinar un programa electoral no fa ni mig any. I ara, del que ell volia que fora president del govern, diu que no val ni per president del partit.
El drama de Juan Costa, és que com no s’ha decidit a temps, els avals de Castelló ja estan compromesos. Els populars de Castelló no donaran suport al que va ser el seu cap de llista fa ben poc. Ho deia l’altre dia el seu germà. Els populars valencians estan amb Rajoy, així que Juan Costa és candidat a menú de McDonald’s.
Comence a estar preocupat, el BLOC m’ha triat President de la Federació de les Comarques del Nord (Provincia, yo me llamo provincia aqui y en la Constitución del 78), és el principi de la meua fi. Ai!
mòria m’empenta a la llibreria, crec recordar que va ser Premi Ciutat de Castelló de Ciències. Ha d’estar per ací, a vore...Sí! Ací està. Va ser l’any 1994, i l’autor és el Dr. Calderón, el popular farmacèutic del carrer Colon. El treball premiat parla del saturnisme a Castelló.I jo, sempre que escolte parlar de Saturn, recorde aquell esfereïdor quadre de Goya, on es veu a Saturn (Chronos, yo me llamo Chronos aqui y en Atenas) devorant el seu propi fill. Una imatge poderosa, que en mans del provocador Oliviero Toscani, acabaria com icona publicitària de McDonald's. Que s’hi juguen?
M’abraone sobre el llibre, convençut que tractarà dels cassos de saturnisme caníbal més cridaners de Castelló. Pensava en Jordi Sevilla i Juan Costa.
No em cal passar del segon full per adonar-me’n que el Dr. Calderón és més seriós que tot això i parla de neurotransmissors adrenèrgics, colinèrgics, accions mutagenètiques i del metab
olisme de l’hemo. En definitiva, del perill de l’exposició al plom en la indústria ceràmica. Així que excepte la paraula “plom”, no hi ha cap altra coincidència amb el món de la política.El saturnisme en el que jo pensava és aquell d’un altre metge. El Dr. Freud, que diu que això de cruspir-se un fill té a vore amb la impotència sexual. Una impotència que Castelló sublima menjant-se els seus propis primogenits polítics.
El primer il·lustre cadàver va ser Jordi Sevilla. Cap de llista socialista per estes contornades, i antic i voluntariós aspirant a líder del socialisme valencià. Però de tant d’aspirar va acabar per expirar. Políticament vull dir. Estos dies eixia en premsa que l’han fet president de ves a saber quina comissió parlamentària. A mi Jordi Sevilla em cau bé. En les distàncies curtes guanya. (També és de veres que és l’únic que guanya l’home.) El cap de llista per Castelló ha estat devorat per Castelló. O millor dit, el cap de llista socialista per Castelló, ha estat devorat pel socialisme de Castelló.
I ara
, assistim a l’espectacle públic al que es sotmet animosament Juan Costa. Candidat popular per Castelló, diputat guadiana, que ha dimitit tantes vegades com ha estat triat, i que en al seu currículum d’indecisions, afegeix eixe ser o no ser com a candidat in pectore, a rivalitzar amb el Sr. Rajoy per la presidència del PP. Rajoy era el candidat al govern, per al qual, el Sr. Costa va coordinar un programa electoral no fa ni mig any. I ara, del que ell volia que fora president del govern, diu que no val ni per president del partit.El drama de Juan Costa, és que com no s’ha decidit a temps, els avals de Castelló ja estan compromesos. Els populars de Castelló no donaran suport al que va ser el seu cap de llista fa ben poc. Ho deia l’altre dia el seu germà. Els populars valencians estan amb Rajoy, així que Juan Costa és candidat a menú de McDonald’s.
Comence a estar preocupat, el BLOC m’ha triat President de la Federació de les Comarques del Nord (Provincia, yo me llamo provincia aqui y en la Constitución del 78), és el principi de la meua fi. Ai!
44 comentaris:
El principi de la fi va ser el Congrés del 2003
Home, posats així més val que tu et menges algun impresentable que no que algun impresentable se't menge a tu.
Jo estic a règim
És impresentable que amb els darrers resultats electorals cap membre de la Direcció del partit haja dimitit. Parlant de menjar, no cal tindre tanta gola.
Disculpeu, m'he equivocat.
La principi del fi va ser l'elecció del Diputat Provincial de 2003.
Encara estan netejant la sang de les parets.
Com normalment tinc lectors (i participants) del bloc, intel·ligents, estic segur que heu captat la ironia amb la que pretenia finiquitar l'artícle.
No pretenia obrir cap debat sobre el present o el futur del BLOC, menys encara sobre el passat.
Feia referència al principi de la fi de la meua humil persona.
Com sempre, però, este és un espai de llibertat que s'autorregula.
No seré jo qui retalle la llibertat d'opinió.
Duc dies pegant-li voltes als eufemismes que el BLOC utilitza. Inventant-se noms (guais i supercools,per altra banda, com "Comarques del Nord") per a llocs que ja tenen nom. I també em sorprén lo ràpid que aprenen alguns aquestos per a quan parlen en tu i els sones d'alguna cosa (invenció: "tu d'on eres? de les comarques inferiors del Vinalopó, veritat? Ja deia jo"). No fa sinó continuar amb la sospita d'un 'egocentrisme capitalí' (de València, clar està). Si continuem amb aquesta línia creativa de 'noms xaxis' acabarem dient-li 'territoris d'ultramar' a Les Columbretes o a Tabarca, per què no?. I no vull ni imaginar-me allò que es podem inventar-nos per a Ademús ('Franja de Cisjordània valenciana'?,'Colònia valenciana al país veí'?, 'Resistència valenciana'?,'Lo Nostre a Castella'?). Per ara ja els diem Racó i s'apanyen.
Pel que fa referència al texte... Castelló està acabant amb si mateixa. No només amb els seus polítics. No hi ha visió de futur i no hi ha visió de canvi. El caciquisme era d'altres èpoques i nosaltres continuem donant-li vigència, i singularitat pròpia. Doncs, no oblidem que encara són capaços d'augmentar el nombre de votants (que, al cap i a la fi, és allò q importa en política).
Mambo Number Five
No pares de sorprendre'm.
He començat a llegir, i entre riallades per les definicions territorials m'he dit....va a ser Number Five!
I si. Només podies ser tu.
Recorde que a la pel·li de Braveheart el rei Eduard anava donant posesions als nobles escocessos per guanyar-se la seua lleialtat i submissió.
Espere que no hi haja res d'açò en el teu cas, pel bé de tots...
Una salutació des de les Comarques Centrals, encara que respecte de les de Castelló seríem les Comarques del Sud i respecte de les d'Alacant les del Nord. Quin marejol!!
Un aclariment per a Number Five:
a) Això de Comarques del Nord no s'ho ha inventat el Bloc.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Comarques_del_Nord_del_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0
b) Les Comarques del Nord no coincideixen amb la província de Castelló, ja que no inlcouen l'Alt Millars ni l'Alt Palància. Així doncs, no es tracta de rebatejar una cosa que ja existeix.
c) En el cas que ens ocupa del Bloc encara és més explicit, ja que no hi ha militants en moltes d'eixes comarques.
Com quasi tot és opinable. Esta divisió de viquipèdia, és tan subjectiva com qualsevol altra. El que no vol dir que no siga raonable o raonada.
En el cas del BLOC, en realitat, si que coincideix amb l'actual circumscripció electoral de Castelló, és a dir, en la província de Castelló.
Així està establert. La Federació suma les comarques (quasi totes duplicades, ja que les comarques amb més presència assumeixen representació de les comarques veïnes amb menys, o cap, presència del BLOC).
Cal pensar que la Federació no és un organ amb vocació política, sinó organitzativa. I mentre les Generals (congés i senat)i les nacionals valencianes tinguen com circumscripció una determinat territori (província) qualsevol partit amb vocació de fer-ho bé, necessita una estructura organitzativa coincident.
Encara que siga, per a quan tinguen pes suficient plantejar la comarcalització, o les vegueries, o les demarcacions.
Agassi sempre jugava al tenis amb roba estrafolaria. Quan l'any 1992 havia de jugar la final el van advertir que o anàva de blanc immaculat o no jugava. No va dir res. Va eixir a la canxa amb xandall de colors. Tothom va fer el silenci quan va començar a treure-se'l. Anàva de blanc. Absolutament. La gent el va aplaudir. Ell va guanyar el seu únic Wimbledon.
Podia haver-se plantat i dir que ell no creia que fora necessàri anar de blanc, i no haver jugat.
Ell s'hagues perdut el trionf, a nosaltres ens hagues furtat un gran partit. L'únic benficiat haguera estat Ivanisevic que va perdre la final.
Ivanisevic són el PP i el PSOE, si per jugar a Wimbledon el BLOC ha de vestir-se de blanc, jo ho recolzaré.
Hola, soc el d'abans. Per descomptat que la divisió regional (Governacions, seria el nom històric valencià) que hi ha explicada a Viquipèdia és subjectiva, sobretot perquè no hi ha res oficial. En la meua opinió, però, seria la millor.
Ara bé, si en el cas del Bloc les Comarques del Nord coincideixen amb la província (perquè al cap i a la fi és la demarcació electoral que hi ha, i no ho podem canviar) em sembla molt bé. Per a fer política cal adaptar-se a la realitat, i una vegada dins intentar canviar la realitat pel que volem. Salutacions.
Una coseta més. Els asturians diuen que Espanya és Astúries, la resta és terra conquistada. Això mateix seeria Ademús, ja que va ser el primer territori valencià conquerit per la Corona d'Aragó, poc després ho seria Morella, així que nosaltres som el Racó per a Ademús. El que ja no sé què és El Carxe, alguna cosa així com els Sudetes o Alsàcia?
Un poc d'historia (o historietes). Durant la segona república els partits s'estructuraven en agrupacions locals, després en partits judicials, en províncies i en àmbit nacional. Tot per qüestions de circumscripcions electorals.
Cert. La diputació encara obeeix a eixa estructura de partits judicials.
He vist la definició de la Viquipèdia de Comarques del Nord, i diu que estan emmarcades pels rius Sènia i Uixó. Segons això quedarien fora Almenara, La Llosa i Xilxes, ja que l'Uixó (o Belcaire) va a parar a la mar en Moncofa.
Sincerament, em sorprén que un nacionalista valencià puga dir que la demarcació comarcal del nostre país és centralista i que defense amb eixa sorna el provincialisme esquarterador que Espanya ens ha imposat. Em sorprén sobretot que això de que les comarques són un exemple del centralisme capitalí. Curiosament jo sóc de l'opinió que són precisament les províncies, i l'odi fraticida que s'ha generat intencionadament basant-se en elles, les que han fet que aumente el centralisme, ja que s'ha passat de tindre una ciutat i el seu país a tindre una zona de prioritat U (Província de València) i després dos zones de prioritat DOS(províncies d'alacant i castelló), on els polítics i els caciquillos ja s'ho han fet bé per a transmetre l'odi cap a la capital i la província de prioritat U. A més a més a això caldria sumar-li els nous dos centralismes que han sorgit, el de Castelló i Alacant, anem i preguntem als del Baix Maestrat a vore que pensen? Jo m'ho imagine, dirien "tots els diners es queden en valència, i lo poc que arriba ací s'ho queden en castelló ciutat". Per tant la comarcalització no és altra cosa que invertir eixe procés caínita i despersonalitzador, que ens fa enfrontar-nos entre nosaltres mentre l'espanyolisme avança. La comarcalització pot fer possible que València i el país es troben de nou i tots dos entenguen quin és el seu paper i la seua responsabilitat. I per a acabar afegiré, que València és la capital del País Valencià, és la teua, la meua i la d'Enric, i si hui eixa València és centralista doncs haurem de canviar-la i odiar-la no és, crec jo, la millor manera d'aconseguir-ho.
Ara si voleu digueu-me que només sóc un centralista capitalí més...
Com estic fart de discussions de nom i sempre m'han paregut molt interessants els comentaris de Nomdedéu, em quede amb el darrer del bloc (o blog, o el que siga -perdó, ja no he sabut evitar parlar del nom de les coses-) i la referència a la seua fi. Enric (permet-me que et diga pel nom encara que no et conega): per sort o per desgràcia, al Bloc (en majúscula), tenir un càrrec orgànic és un pas cap a l'eternitat (respetesc: per desgràcia,... o per sort).
Jo no tinc cap vocació de perpetuitat, que ningú no patisca.
Amdeu, no he fet cap defensa de les provincies. Cap. He dit i mantic, que mentre eixa siga l'estructura política, cal que el BLOC, siga capaç de coordinar-se orgànicament en eixos ambits. O continuarem ensopegant contra la inoperancia. Els exemples són clars.
Busque i no sé trobar, això de que les Comarques son un exemple de centralisme. No sé qui ho ha dit, però ho diré jo ara.
Mira, que la divisió provincial enfronta valencians contra valencians és una obvietat que compartisc amb tu. Que ha servit per esquarterar el país, també ho compartisc.
Ara, dir que la comarcalització solvetaria els dos "centralismes nous" que han aparegut amb melics a Castelló i Alacant, és més que discutible.
A Castelló se'ns acusa de centralisme al sí de la Plana Alta. No ens enganyem. No té solució. Ens inventarem un centralisme per a cada unitat geogràfica o política. Siga de la mida que siga.
Cert és que si hi ha 36 centralismes, seran menys potents que 3 o que 1. Però això és així. Els pobles parlen dels altres pobles. Sempre ha estat així.
És Castelló qui s'emporta la tallada en la "província"? No se que dir, el pla provincial d'esports deixa fora Castelló a l'hora de fer infraestructures. Exemples n'hi ha més. Raons? Castelló té un ajuntament més potent econòmicament, cal ajudar els pobles més menuts. A això es dedica (diuen) la Diputació. No és pas centralisme això.
Jo crec que l'estructura territorial del país, no ha de pensar-se per raons filosòfiques només. Hem de ser practics. Les provincies no són una bona formula? D'acord. Pensem en la llei de comarcalització. Però no siguem massa puretes tampoc, no siga cas que creem una macroestructura administrativa absolutament feragosa i inoperant, que xucle recursos econòmics de manteniment, que haurien d'anar a inversions per millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
Pel que fa a València, tampoc no entenc perquè dius tot això.
No considere que el teu discurs siga centralista, és un discurs patriotic, absolutament suscribible, que preten trencar eixa mala imatge de València.
Mala imatge que jo no tinc. Sé que és la capital del meu país, i com a tal la respecte i aprecie. Espere d'ella que sàpiga estar a l'altura de les circumpstàncies.
Però que no se'ns oblide que és una qüestió dual.
El país va anar construint-se (conquerint-se) abans que la capital. Si més nó "les comarques del nord del país", però fins que no van conquerir València no hi va haver país.
Així que dualitat, ja ho dic. Sense València no hi ha país, però València no és més que una ciutat provinciana, sense el seu país. El nostre.
Canviant de terç volia comentar una cosa, darrerament s'ha posat de moda encadenar bicis i motos pel carrer on es puga ( senyals de trànsit, reixes....) i poc a poc el panorama és bastant trist, al carrer Alcalde Tàrrega cantó Pare Vicent tenim una bici encadenada sense roda des de fa molt de temps i a l'avinguda de Caputxins coses paregudes ( cadenes, mitges motos,bicis...) Crec que l'Ajuntament hauria de fer alguna cosa al respecte (sancionar, emportar-se eixos vehicles) però també posar zones per deixar-los.
Comença a ser un perill per tots els vianants especialment persones majors ( ja tenim una edat) i invidents.
Que tal el Casino?
Mambo:
No puc estar més d'acord tant amb tu com amb Amadeu sobre les opinions sorgides al voltant de la denominació del nostre territori. Sempre m'ha agradat xarrar en la gent sobre el mateix. Doncs, sempre q estic amb algú de Borriana em referisc a ell com a 'el de la capi' i, de seguida, ja tinc un nou amic en qui xarrar sobre l'assumpte.
Un dube que tinc, Enric i resta de visitants d'aquest blog, és sobre l'idoneitat de molts noms que solem utilitzar. Fique com a exemple un q vaig llegir fa poc (no sé on, la veritat) i que denominava a l'estratègia 2011 del Bloc com a 'Horitzó 2011'. No sé, al meu entendre, l'horitzó em transmet la idea de llunyania. Si el que es pretén així és donar-li un toc poètic a una estratègia política, benvinguda siga aquesta denominació. Per altra banda, si el que es preten és donar-li un toc polític a una estratègia política, no puc estar més en contra d'aquesta denominació. Doncs, al meu parèixer l'horitzó 2007 va ser un fracàs per al progressisme del país i no va ser més que una invenció poètica de qui sí podia emprar aquest terme; ACPV.
"Horitzó"... horitzó de qui?... intuisc connotacions litorals a qui utilitza aquest terme. Jejeje. Doncs, la meva lectura és, hi ha qui és oriund d'un poble de montanya i poc horitzó té front d'ell, veritat? Si més no, té que pujar fins la montanya més alta per a tindre'n un. No sé... ho deixo caure a vore quines lectures teniu.
Un abraç a tots/es.
Enric, m'encanta el teu blog ^^ Sent crear entrebancs implícits quan no és voluntat explícita.
Tonet, el pla de mobilitat estableix (va ser una suggerència nostra ja fa molts anys) que s'han d'instal·lar aparcaments especifics per bicicletes. Se n'han instal·lat alguns prop dels llocs on es preveuen grans concentracions. Institut Ribalta, Centre ciutat, etc.
Evidentment quan només queda mitja bici, o una cadena abandonada des de fa setmanes, l'ajuntament hauria d'intervindre. Així ho sol·licitarem el dilluns en comissió.
El Casino... catifa roja, flaixos de càmeres, a Lizbeth i a mi ens van fer passar al lloc on fotografiaven als "artistes i personalitats" . Gràciós. Molt molta gent. Vull fer un artícle sobre això per a Mediterráneo. Va cantar David Civera, que com el seu poble, Terol, definitivament existeix, tot i que no en sabria dir la necessitat. El castell de focs va quedar deslluit pel fum que el tapava, no sé si per manca de vent. El Casino en si...no m'interessa. No sóc jugador i no em va resultar interessant. Curiós si. Vore determinades persones i personatges jugant, alguns vinga a treure bitllets de colors que jo no havia vist mai, era, com a poc, això, curiós.
Compartisc la visió poètica de number 5.
L'horitzó és una imatge que transmet llunyania.
Josep Vicent Marqués va escriure una historieta curta, que ve a dir:
"La primera cosa que van fer el cel i el mar en trobar-se, va ser dibuixar una ratlla. I no em direu que no és bonica!"
Gràcies per la contestació i l'interés en portar-ho dilluns a comissió, no obstant vull recalcar que senyals de trànsit o fanals d'enllumenat públic no són els llocs adients per encadenar bicis o motos tant si estan senceres com si només queda la meitat.
La meua més cordial enhorabona, Enric.
Molta sort.
Al Casino estàven guapíssims tots dos, em vaig quedar sorpresa quan els vaig vore a Enric i Lizbeth... però el que més em va impactar va ser quan va acudir Fabra, la filla, i l'alcalde que tothom aplaudia jajaja que fort!
Tinc un chiste nou un poc roin: Sabeu que Fabra ja no va a Visualis??? L'ha canviat per la cristaleria Rovira jajajaj
Per cert, no patiu per lo de les demarcacions... sempre mos quedarà Borriana, Paris i Londres...
PVS
Cosa curiosa, després de dir el tema de les bicis i motos i posar com exemple entre altres el cas d'una bici sense roda que portava temps amarrada al carrer Alcalde Tàrrega ara resulta que de la nit al matí i després de molt de temps, l'han llevat.
Serà coincidència o serà que aquest bloc funciona però ja no està.
Home, si funciona ja sense dir res en comissió sería espectacular. De totes formes ho comentaré que n'hi han més per la ciutat.
Ens vas vore PVS? Era tot una miqueta pretenciós, no? Però bé, vam ballar i vam eixir que feia dies que no ho feiem. Lizbeth està d'examens i jo tinc prou feina, així que no vam voler perdre l'oportunitat.
Tonet:
A esa misma conclusión he llegado yo. Temas que de tanto en tanto he puesto yo en ente blog, únicamente con el ánimo de desahogarme, se han solucionado.
Conclusión: nos leen (cosa que me encanta), y ven que no decimos mentiras (puesto que las solucionan).
Por cierto Tonet, yo vivo cerquita de Alcalde Tárrega, y te pregunto ¿Has visto alguna vez Policia de Barrio. Es que me han dicho que esa figura existe, pero yo verla no la he visto nunca.
Enric:
Un favor. Dí también que "los ciudadanos rogamos tengan a bien evitar que aparquen las motos en las aceras". Y que dos rebajes de acera que se hicieron frente Alicante, 1, no se respetan. Supongo que habrán muchos mas.
Eixe és un problema greu. N'hem parlat algunes vegades. Insistiré. La gent no té consciència. No enten que si no ens organitzem i respectem, això no funciona. Les voreres són per anar a peu i no s'han d'ocupar amb motos. I els rebaixos no són només (que ja és suficient) per gent en cadira de rodes, és per tothom amb mobilitat reduida. Gent major, gent amb un carro de xiquets, o carro de la compra...
Tenim un greu problema de civisme.
Necessitem (el BLOC ho va fer aprovar) un pla de civisme participatiu. Però també l'ordenança reguladora i punitiva.
Sorpren eixa cabuderia del PSOE de dir que és massa punitiva. Que volen?
Una ordenança que diga el que si que es pot fer? No he vist mai cap regulació legal que diga "quan fa bon temps es pot nedar a la platja". Sempre he vist que es regula l'excepció, la prohibició.
Eixe rotllet de "prohibido prohibir" de maig del 68 descafeinat és estúpid
Policia de Barri ? Ara et contaré una anècdota, al carrer Doctor Roux ( de la corba o corbella) hi havia un cotxe abandonat, potser furtat, quan passava i el veia sempre pensava que al vore algun policia li ho diria, un diumenge vaig coindir allí amb una patrulla i després de dir que havia un cotxe abandonat em van dir que ells estaven de guàrdia i que ho diguera entre setmana als policies encarregats d'eixa zona.
Encara no els he vist.
Estava al cine del Grau ahir i en eixir encara vaig vore algun "famós" anar cap al Casino com per exemple al Karino, Aguilé o a Ostos. Vaig fugir ràpidament.
La veritat és que entre 1500 persones, el "karinos" eren absoluta minoria. Però hi eren. Si. Igual que un grupet de xiques joves molt emperifollades, que arribaven per tongades. Supose que models "florero" per fer més bonic.
Qüestió de gustos.
Enric:
(Un párrafo extraido de Enric):
I els rebaixos no són només (que ja és suficient) per gent en cadira de rodes, és per tothom amb mobilitat reduida. Gent major, gent amb un carro de xiquets, o carro de la compra...
Yo digo:
Completamente de acuerdo. Un vecino al comentarle que estaba muy mal aparcar en dichos rebajes, me dijo: "total, para tres o cuatro que van en silla de ruedas".
Es mas, si los coches mal aparcados tapan el rebaje ¿la policia local sabe que en ese punto se esta cometiendo una infracción?.
Y para terminar: si no se puede hacer respetar los rebajes, que no hagan ninguno mas, que deben costar mucho dinero.
Saludos.
Por qué no se señalizan las paradas que los buses pasan por la Renfe y Paseo Morella, 1. Al menos hace una semana (mas o menos) pasé por allí y tuve que preguntar. Creo que el problema viene de lejos.
Y el trvcas ¿no tenía que ponerse en marcha a principios de mayo?.
Un amigo muy cachondo él, dice que ahora lo están desbravando o en rodaje, como con los coches de antaño.
No és per tancar el tema comarcal, però, políticament parlant/escrivint, les comarques valencianes són uns ens virtuals sense competències explícites que no recull l'actual estatut del PPSOE i que, en la pràctica, només figuren en alguns llibres de text.
D'acord senyor President del BLOC a la circumscripció de Castelló? I que conste que no sóc "provincianista".
Salutacions des de la Plana Baixa, (al sud de la "Plana Mitja" del PSOE i de l'Alta respecte al Millars).
Iep company! Salutacions del nord del sud, de l'est de l'oest, del llevant de ponent. Salud des del melic del rovell de l'ou, dels quei creuen que la província és un ou, Castelló el seu rovell, i l'edifici de Calatrava el melic de la modernitat que ens ha de vindre
volia dir Salut
Bona vesprada a tot lo món.
Unes cosestes. La primera és que jo sóc una persona afectada pel poc de civisme de moltes persones (no tothom, afortunadament) que aparca en els rebaixos, ja que la meua filla és menuda i encara va en carret. I dóna molta ràbia vore que han aparcat un cotxe i que has d'anar per enmig del carrer uns metres, que si vas a peu no passa res però amb un carret fa cosa, i no vull ni pensar persones majors o gent amb mobilitat disminuïda.
Una altra cosa, i igual en això està d'acord en mi Toni Pitarch, per proximitat geogràfica, per ser de la mateixa comarca i per coneixement: Per què Alfrted Remolar no segueix amb el seu bloc? Segur que té coses interessants a dir, a nivell de comarca (torna-li la trompa al xic) o de municipi.
I una terecera. he llegit hui al País (http://www.elpais.com/articulo/espana/Marlaska/retira/nombre/etarra/parque/elpepiesp/20080603elpepinac_8/Tes)que el jutge Marlaska ha obligat a l'alcaldessa d'Hernani a retirar el nom d'un terrorista a un parc públic, perquè "determina una humillación constante en el sentimiento legítimo no sólo de las víctimas, sino de cualquier ciudadano con sólidos principios democráticos". Vist açò, jo que sóc de profundes conviccions democràtiques i la meua família va ser víctima de la repressió terrorista del règim de Franco, no se podria retirar també tots els noms de carrers, places, títols honorífics, etc. de Franco i els seus generals? I a Castelló hi ha uns quants, de fet un capità general de Castelló és, segons el coronel Pardo, alcalde honorífic de Castelló, i no la Mare de Déu del Lledó.
Perdó per l'extensió.
Doncs saps què Enric? Estem d'acord en les tres coses.
a)Insistir en que les rampes són per totes les persones amb mobilitat reduida (permanent o no), i que eixa condició la dona (perdoneu el resum barroer) una minusvalia física, un grapat d'anys, un carret de la compra, o un carret amb una craiatura. No hauria de caler ni dir-ho. És una qüestió de civisme.
b) Desconéc les raons per les quals Remolar no manté el bloc (per cert, si ho llig, ja sé que encara no he contestat per jugar la partida de Boli-dali. Tinc mig equip d'examens o de baixa), supose que per raons de temps o que se jo. Compartisc que és una llàstima, té un cap molt ben moblat, faria aportacions importants.
c) No sóc amic de regirar en el passat, però seria una gran notícia que el PP local hagué fet algún pas en eixa línia, sense esperar que Marlaska obligue. Però clar, en este darrer plenari van votar en contra de posar una placa al cementeri als 14 castellonencs morts en caps de concentració nazi.
Un fet, l'holocaust, dels que més costa de congeniar amb els sentit humà. Vull dir, que no són gent morta en una guerra, com al·legava el portaveu, que efectivament guerres n'hi ha morltes. (Tot i que ni en les Púniques, ni quan els celtes, ni en la segona glaciació existia Castelló i per tant castellonencs, malgrat la burrera argumental del PP).
Són morts per plantar cara a la pitjor organització assassina que va ser el nazisme. Jo vaig dir que també votaria a favor d'una placa per a castellonencs morts en un gulak soviètic. PErò no hi ha constància històrica.
Bé, tot això per dir, que el PP sap que té franquistes sociològics entre els seus votants, raó per la qual acata, però no ajuda a fer avanços amb la Llei de la Memòria Històrica.
El que jo no sabia, és que pugueren pensar que homenatjar els assassinats locals per nazisme, puguera fer-los hi perdre vots. No sabia que tingueren, o consideraren, que tenen votants nazis.
Perquè una cosa tinc clara, totes les mocíons ideològiques, s'aproven o no, amb criteris purament de redabilitat política. Mai de justícia o d'ètica. Estos conceptes sembla ser que al PP no els hi interessen quan es tracta de fer calaix electoral.
Per tal que no et sentisques incòmode, jo encara ho he fet més llarg que tu. ;)
Una cosa pareguda va passar a Borriol. No sé quin grup, crec que allà va ser el PSOE, va presentar una moció per posar un carrer a l'únic borriolenc asasinat a Mathaussen (s'escriu així?) i el PP es va oposar, mentre la resta de grups van votar a favor, i crec que amb la mateixa excusa.
I una altra cosa, veient el que està passant al Partit Popular, algú sap si Glòria Marcos s'ha passat al PP?
juas! Eixa és bona. Amb el teu permis igual si ve bé, ho pregunte en la tertulia de la ser de després.
Pregunta-ho, però si veus les darreres intervencions dels 3 d'EU a les Corts podria ser, sempre contra els dos del Bloc i les 2 d'IPV.
Publica un comentari a l'entrada