Joan, que és autònom, va anar al banc a demanar un crèdit. L’interventor el va atendre amb certa mandra: “vosté dirà”. “Mire, és que
necessitaria un crèdit perquè enguany he facturat per davall les previsions, i les coses no han anat del tot bé. Tinc el taller com patrimoni, però l’exercici ha estat roí. De fet he saldat l’any amb un estalvi net negatiu”. “Amb un què?” va preguntar embadalit l’interventor. “Un estalvi net negatiu” . Davant la cara de no entendre ni pruna de l’interlocutor, Joan es va explicar. “Es que enguany m’he endeutat més del que he amortitzat”. “És a dir que cada dia deu més diners, i d’això li’n diu vosté estalvi net negatiu. Què ocurrent és vosté. Paco! Paco vine! Mira, este senyor diu que haver augmentat els seus deutes amb els bancs es diu: estalvi net negatiu!” Al banc encara riuen. Joan no té crèdit.
Però això de l’estalvi net negatiu no s’ho va inventar el pobre lampista. És argot polític. El Pla Financer de l’Ajuntament de Castelló, també diu que com el govern del
Partit Popular s’ha endeutat per damunt del que ha amortitzat, ha estalviat negativament. És com si per dir que la meua dona i jo estem estalviant per comprar-nos un sofà, digués que estem tenint una despesa neta negativa. S’imaginen el regidor de medi ambient anunciant que desplantarà positivament 10.000 arbres? O al regidor d’Urbanisme afirmant que ha crescut negativament la construcció a Castelló, o a la de Serveis Socials dient que han retornat negativament a casa tres mil romanesos més? Amb esta mania del polítics de parlar amb eufemismes, acabarem per no entendre’ns. Un dia ens enviaran a tots a ca una poliàndrica consecutiva.
necessitaria un crèdit perquè enguany he facturat per davall les previsions, i les coses no han anat del tot bé. Tinc el taller com patrimoni, però l’exercici ha estat roí. De fet he saldat l’any amb un estalvi net negatiu”. “Amb un què?” va preguntar embadalit l’interventor. “Un estalvi net negatiu” . Davant la cara de no entendre ni pruna de l’interlocutor, Joan es va explicar. “Es que enguany m’he endeutat més del que he amortitzat”. “És a dir que cada dia deu més diners, i d’això li’n diu vosté estalvi net negatiu. Què ocurrent és vosté. Paco! Paco vine! Mira, este senyor diu que haver augmentat els seus deutes amb els bancs es diu: estalvi net negatiu!” Al banc encara riuen. Joan no té crèdit.Però això de l’estalvi net negatiu no s’ho va inventar el pobre lampista. És argot polític. El Pla Financer de l’Ajuntament de Castelló, també diu que com el govern del
Partit Popular s’ha endeutat per damunt del que ha amortitzat, ha estalviat negativament. És com si per dir que la meua dona i jo estem estalviant per comprar-nos un sofà, digués que estem tenint una despesa neta negativa. S’imaginen el regidor de medi ambient anunciant que desplantarà positivament 10.000 arbres? O al regidor d’Urbanisme afirmant que ha crescut negativament la construcció a Castelló, o a la de Serveis Socials dient que han retornat negativament a casa tres mil romanesos més? Amb esta mania del polítics de parlar amb eufemismes, acabarem per no entendre’ns. Un dia ens enviaran a tots a ca una poliàndrica consecutiva.
%20031306.jpg){kind=link}
13 comentaris:
Alguns polítics s'entesten en utilitzar cada parauleta que ja està bé, per exemple a l'atur desbocat li diuen desacceleració econòmica, al trasvasament de l'Ebre li diuen interconnexió de xarxes i al col.lapse dels expedients judicials li diuen lleuger retard. Serà per refermar el España va bien.
Si, si més no això si que se li ha de reconeixer a Zapatero, les aportacions al món de l'eufemisme.
Deu ser una mostra del lleguatge assimetric
En la teua enquesta sobre el TVRCAS he votat per l'opció que passe prop de la Magdalena i al tornar per Columbretes. Té els seus avantatges, els romeus magdaleners podrien anar en el TVRCAS i a més es podria penjar la traca final a la catenària del TVRCAS, les autoritats en lloc d'anar en cotxes oficials també podrien anar a la romeria amb el TVRCAS. A l'estiu la volteta per Columbretes per als turistes també estaria molt bé.
Jo vullc una estació del TVRCAS damunt la "Cruz de los caidos".
També vullc un transvasament d’aigua, paral•lel al tvrcas, de l’estany del Ribalta fins la diputació.
La primera part ho miraré. De fet, la proposta cau bé, perquè un altra persona m'ha demanat posar una antena de telefonia prop de l'Hort dels Corders, i he pensat posar-la sobre la cre. Bé, de fet la primera opció va ser sobre el solet del menaoret que Ripollés (ens) va clavar a Hort dels Corders, però l'antena s'hi va negar. Diu que li feia por.
El tema del transvasament està més fotut, no per no poder fer la canalització (provisional, clar) fins a la dipu, és perqué m'asseguren que allí el whisky se'l prenen sol.
Esperant el trasvasament de l'Ebre podríem aprofitar l'aigua de la Font del Piliuet a més el TVRCAS podria anar amb eixa aigua en lloc de l'energia elèctrica.
Propose fer una central nuclear, on esta ara la plaça de bous, per a que no li falte mai energia al tvrcas.
ostras, és que n'hi ha una xicona que havia proposat una central de biomassa amb la merda de bou, i ja m'havia compromés a estrudiar-ho.
jo proposaria alguna cosa secreta i radioactiva que ens donara superpoders, pero només als nacionalistes (si no els tenim ja)...
El TVRCAS podria pujar a pedals dalt del Bartolo i deixar-lo caure ( baixant, clar!!!) cap a Benicàssim aprofitant que és de baixada. Els tvrcasians podrien anar cantant mentre baixaven a Benicàssim allò de " zenze dentz, zenze dentz"
jo no se si tenim superpoders els nacionalistes o només superquererynopoder, però d'una cons n'estic segur, este és el debat més marcià que hem tingut des que tinc bloc.
I el que més em preocupa és donar-li idees al PP, que estos son ben capaços (i cistelles) de dur-les a la pràctica.
I després ja em veig a Soler zenze denz, per allí per les agulles, i Colomer reclamant que hem deixat el terme ple de premolars.
la superpacència és un dels que fem gala, també la supermoral d'estar 30 anys sense representació parlamentaria pròpia i dos vegades que en tenim ens toca compartir grup amb els dolents de mazinguer i, sobretot, el superoptimisme de creure fermament que les coses aniran millor...
Publica un comentari a l'entrada