UNA BONA NOTÍCIA I UNA ANÈCDOTA

Des què vaig començar a escriure este bloc (alguns li’n diuen blog, d’altres hi diuen de tot) el vaig concebre com el lloc on penjar els meus articles publicats a l’extint Crònica de Castelló, al diari Mediterráneo i al Levante-EMV, així com alguna col·laboració puntual en revistes. De tant en tant, molt de tant en tant, he escrit alguna entrada no publicada en paper. Sovint eixes entrades han versat sobre coses que passen al meu entorn polític, que és el BLOC. Hui és un d’eixos dies.

LA BONA NOTÍCIA
S’ha produït fa només un parell d’hores, una excel·lent notícia en clau interna, i és l’elecció per unanimitat del President de la Federació Intercomarcal de les Comarques del Nord (un altra vegada els eufemismes. “Federació Intercomarcal de les Comarques del Nord” en castellà normatiu vol dir “provincia de Castellón”). Trobe que és excel·lent pel fet que s’haja triat de forma unànime.
El BLOC demostra així una fortalesa interna i una cohesió, de la que ara mateix, no poden fer-ne gal·la ni el PP ni el PSOE.
I això és una bona cosa (que nosaltres puguem, no que ells no puguen). Ho és per què els darrers resultats electorals a estes comarques no han sigut bons, i ara, que tenim com primer objectiu “arrelar i créixer”, ens hi hem de posar plegats. Eixa és la missió del nou President de la Federació, coordinar-se amb els responsables comarcals (i de retruc amb els locals) i amb el del BLOC Jove, per tal d’arrelar l’organització als pobles i ciutats on quasi no hi som o no hi som gens, i créixer als llocs on mantenim presència (institucional o no).
I eixe treball de coordinació i suport, ha de fer-se també amb el suport de (i com a suport a) Xavi Trenco, que és el President de l’Assemblea de Regidors i Regidores Nacionalistes de les Comarques del Nord (eufemisme); Gràcia Molés, Diputada Provincial (anacronisme, però encara en tenim de províncies); i Josep Maria Pañella, Diputat Nacional (optimisme de nacionalista).
I és bona notícia també per què és, i ha de ser, la presa de consciència orgànica, de que no podem malbaratar ni més temps, ni més idees, discutint entre nosaltres, en lloc d’ocupar-nos en defensar els interessos dels nostres pobles, del nostre Poble.

L’ANÈCDOTA
El nou President sóc jo.
És una anècdota, per què el que importa és tot el que he dit abans. Però per mi és significatiu, és un repte, és una nova obligació a la que m’he prestat gustós. Vull fer-ho. Vull col·laborar a “arrelar i créixer”.
Ho he dit en la meua intervenció, este, més que cap altre, no és un càrrec, sinó un encàrrec. I la diferència semàntica, no és ociosa.
I és veritat també, no sóc cap passerell, que jo sóc una persona que resulta polèmica per alguna gent de dins i de fora del BLOC. Per això la responsabilitat adquirida, i la confiança dipositada per companyes i companys, és encara més gran. Més intensa. Més compromesa.
Estic preparat. No entra en els meus plans decebre’ls.
Jugant amb el títol del bloc: “gràcies per confiar en mi, jo confie en vosaltres”.