S’imaginen que Ibarretxe fora indi? Si, que en lloc de basc, l’home fora un indi americà. I que en lloc de ser de cultura euskalduna, fora de cultura tiwanaku, pose per cas. Les coses li anirien molt millor.
Dic això perquè estos dies he sentit en alguna tertúlia radiofònica algun conservador justificar el referèndum demanant major autonomia per a Santa Cruz, allà per Bolívia. I l’argumentació era tan mesquina com pueril. Venia a dir el tertulià, i ho celebraven els companys radiofònics, que és normal que se li plante cara al sàtrapa de Evo Morales. I això de sàtrapa ho deien ells, que jo, pobre de mi, no dic res. A Morales se li va dir de tot, fins i tot que duia uns jerseis lletjos, que sent cert, no em negaran que com argument polític no sembla mol elaborat, francament.
Entre glop i glop de café vaig somriure, mig irònic, mig decebut. “Així –pensava en veu alta- que el problema no és la inconstitucionalitat de la consulta que proposa Ibarretxe, sinó el propi Ibarretxe”. Diràs que si. Que el problema és el nacionalisme democràtic basc. El problema és que a alguns els hi molesten els nacionalismes que no siguen l’espanyol.
La consulta popular plantejada pel governador de Santa Cruz és inconstitucional a Bolívia. L’argument de la inconstitucionalitat esgrimit amb contundència ací per desqualificar la consulta d’Ibarretxe, sembla no importar allà. I no val a qüestionar la Constitució boliviana, perquè el Sr. Morales (amb independència del que cada ú puga pensar d’ell) és el President democràticament elegit i la constitució boliviana és la que està en vigor. I si qüestionen aquella Constitució, hauran de tindre també present, que la Constitució espanyola del 78 va ser rebutjada a les urnes al País Basc. Ja deia Campoamor que “en este mundo traidor nada es verdad ni es mentira, todo es según el color del cristal con que se mira”. I alguns venedors de mantes, autoproclamats
politòlegs, sembla que s’han comprat unes lentilles de color de gos quan fuig, i ho veuen tot distorsionat. Hi ha valors com l’equitat i la coherència, que semblen no cotitzar en el submón dels analistes polítics. Són tan llunyans com el “come-discos” o la iogurtera del “día de la madre”. De la mateixa manera que diuen que en algunes redaccions es practica allò de no permetre que la realitat puga malbaratar un bon titular, alguns generadors d’opinió pública, semblen aplicar la variant de que una reflexió serena, no hauria d’evitar un d’eixos rots ideològics que alegrement amollen en antena.
Dic això perquè estos dies he sentit en alguna tertúlia radiofònica algun conservador justificar el referèndum demanant major autonomia per a Santa Cruz, allà per Bolívia. I l’argumentació era tan mesquina com pueril. Venia a dir el tertulià, i ho celebraven els companys radiofònics, que és normal que se li plante cara al sàtrapa de Evo Morales. I això de sàtrapa ho deien ells, que jo, pobre de mi, no dic res. A Morales se li va dir de tot, fins i tot que duia uns jerseis lletjos, que sent cert, no em negaran que com argument polític no sembla mol elaborat, francament.
Entre glop i glop de café vaig somriure, mig irònic, mig decebut. “Així –pensava en veu alta- que el problema no és la inconstitucionalitat de la consulta que proposa Ibarretxe, sinó el propi Ibarretxe”. Diràs que si. Que el problema és el nacionalisme democràtic basc. El problema és que a alguns els hi molesten els nacionalismes que no siguen l’espanyol.
La consulta popular plantejada pel governador de Santa Cruz és inconstitucional a Bolívia. L’argument de la inconstitucionalitat esgrimit amb contundència ací per desqualificar la consulta d’Ibarretxe, sembla no importar allà. I no val a qüestionar la Constitució boliviana, perquè el Sr. Morales (amb independència del que cada ú puga pensar d’ell) és el President democràticament elegit i la constitució boliviana és la que està en vigor. I si qüestionen aquella Constitució, hauran de tindre també present, que la Constitució espanyola del 78 va ser rebutjada a les urnes al País Basc. Ja deia Campoamor que “en este mundo traidor nada es verdad ni es mentira, todo es según el color del cristal con que se mira”. I alguns venedors de mantes, autoproclamats
politòlegs, sembla que s’han comprat unes lentilles de color de gos quan fuig, i ho veuen tot distorsionat. Hi ha valors com l’equitat i la coherència, que semblen no cotitzar en el submón dels analistes polítics. Són tan llunyans com el “come-discos” o la iogurtera del “día de la madre”. De la mateixa manera que diuen que en algunes redaccions es practica allò de no permetre que la realitat puga malbaratar un bon titular, alguns generadors d’opinió pública, semblen aplicar la variant de que una reflexió serena, no hauria d’evitar un d’eixos rots ideològics que alegrement amollen en antena.
40 comentaris:
Alguns progres espanyols demanen per tots els que estan lluny ( Sahara, Kosovo, Tibet) però ací no els fa massa gràcia que ningú demane res.
I alguns progres valencians també. Lloable l'interés d'alguns dels nostres pel Tíbet. Jo també compartisc ambició de llibertat per totes les nacions del món, però clar, el Tíbet ja tenen a Richard Gere i mig Hollywood.
El Sahara té a Javier Bardem i l'star-system espanyol.
En fi, que tot guai del Paraguai. Que si que si, que jo també recolzo els monjos taronja. No és mala estratègia per rebre el recolzament d'algú això de posar-se una túnica taronja.
No confondre amb "l'estratègia taronja", que això, a casa nostra no fa el pes.
Alguns dels nostres semblen dir: Naranjas si, pero de la China.
Sempre he pensat (i manifestat) que al nostre poble li feia falta un passat antopògic de barbarie absoluta. Sacrificis humans, canibalisme, empalaments massius, ect... o bè un misticisme trascendental (el meu pare anomena l'anar a l'hort com "ioga valencià", pero no s'hi val supose). D'aquesta forma frikis o progres guais de l'atra banda del món (diguem USA, New Zealand o Japó) constituirien plataformes de suport i protecció, de la nostra nació i la nostra cultura.
pd. l'art de reduïr caps del indis jibaros sempre ha estat entre els meus favorits.
Jo quan veig que la televisió valenciana paga per l'enesima revisió de Cañas y barros, sempre pense que faria millor traduint a l'apitxat "Holocausto caníbal".
Aquell gran docudrama que alguns pocxarot diuen que és una pel·li.
Si en la traducció (traducció-traició) aprofiten per fer parlar mozarab els negres caníbals i fan que el prota es diga Jaume Primer (i cadaver després) tindriem reescrita una mítica història de valencianitat abans la conquesta, que de ben segur interessaria a Mia Farrow, Jarry Belafonte, Emil Zatopek (ja se que va morir el mes passat, però no hi fa res), Ben Affleck i Drew Barrymore.
Amb eixa plèiade de has been, tendriem assegurat el suport internacional a la causa del valencianisme. Siga quina siga la causa. I siga quin siga l'efecte.
ben affleck, capaç de convertir tant a un dels personatges més emotius de la marvel com a l'atac de Pearl Harbor en acodits, ben capaç seria de qualsevol cosa. Que més ens tocarà sofrir als valencians? (esperem que Jaume I siga Jude Law, pijors coses podrien passar)
Buff, que pallisses que sou. De debò on voleu arribar els nacionalistes?. És València una nació com en el seu estatut diu Catalunya que ho és?. Què són, doncs, les Balears i quines la Comunitat d'Aragó?. Quina Castella i quina Madrid ? I Navarra i León i Astúries.?. Quina Andalusia i les Canàries?.
I Cuba i Filipines?
Home seriem pallisses si entrarem al teu bloc a parlar d'això. Si estem tranquilament al meu bloc, parlant del que ens dona la gana i entres tu, aleshores, rei, tu eres tonto.
És que no sou pallisses per tenir un blog ni, molt menys, deixar entrar i dir a qualsevol el que vulga.
Cree que ho sou perquè el vostre punt de vista (monolític) respecte al que us distingeix dels altres és molt molt feble, sense que semble a més que sigueu conscients d'això i de les seues conseqüències.
Quin debat més interessant. Si un és nacionalista (i perdona demostres amb el teu comentari no saber quin és el nacionalisme del BLOC, ja que no es sustenta en les diferències d'altres) té un punt de vista és monolític. Si algú que es diu "no nacionalista" té el punt de vista contrari, aleshores és plural. És així? Es que no ho entenc. Podries explicar-nos quina és eixa ideologia en la que sembles trobar-te més còmode, i que no és, obviament, la nacionalista?
Parteixes, si més no, així ho sembla, d'un prejudici típic de qui no es molesta en aprofundir en el que diu l'altri, i és que els nacionalismes nexien de voler remarcar la diferència. D'eixa més que feble teoria, neix aquella frase de que el nacionalisme es cura vitajant.
He tingut l'oportunitat de viatjar una miqueta, físicament i gràcies als llibres. I també de viure en altres països llargues temporades. Anys en un cas. Et puc ben assegurar, que el meu nacionalisme creix quan viatge. Es sustenta en el que veig quan viatge. Per què no es tracta de voler tindre més que a Marroc o Andalusia, és tracta de no voler tindre menys que Dinamarca o Suïssa.
I si, evidentment el País Valencià és una nació.
També t'agrairia ens feres cinc centims sobre això de les conseqüències que té ser nacionalista.
Jo et demane que pegues una miradeta al teu voltant, i sense prejudicis. Segur que voras les consqüències de viure a un país sense estat.
El meu nacionalisme és estrictament defensiu. Intente salvar els mobles. Viure amb normalitat la meua condició nacional de valencià, cosa que no és fàcil a un país sense mitjans de comunicació, ni cinema, ni (practicament) música, ni teatre, ni (practicament) política, en valencià.
Viure a un país que representa un poc més del 10% del PIB de l'Estat Espanyol, i reb poc més del 5% d'eixe estat.
Per a un valencià ser espanyol és caríssim. Per a molts dels que tu dius (Castella, Aragó, etc) és un negoci rodó.
I no tinc ganes de repetir debats vells sobre la solidaritat, però...
Invertir en el creixement del benestar dels menys favorits si. Sóc socialdemocrata i per tant aposte per la redistribució de la riquesa, però no estem invertint, estem subvencionant altres territoris.´
Son especialment escandalosos els cassos d'Andalusia i Extremadura, on 25 anys ininterromputs de governs socialistes no han estat capaços de millorar substancialment les estrectures econòmiques i crear llocs de treball o riquesa. En canvi, les prestacions socials, educatives, sanitaries, són superiors a les prestades ací, i ho són gràcies als nostres diners, no a la seua capacitat de millor l'estructura econòmica.
Cert és, que amb el 5% que torna, un govern diferent al del PP, podria fer des de la Generalitat polítiques socials molt més necessaries que la Formula 1 o d'altres historietes. Cert és que preferiria que els diners per contruir la VIU serviren per construir escoles on toca i quan toca.
Això també és una opció del sector ideològic al que jo m'adscric.
Què bé descrius el que ocorre, exhibeixes el teu egoisme, però sobretot la teua debilitat.
Voles baix, molt baix, i com no eres capaç de pujar cap al cel culpes a l'enemic exterior en comptes de reconèixer la teua incapacitat. Quina poca altura de mires ¡
De quines et defenses?
De ningú. I evidentment no pas de tu. No veig cap raó per "defensar-me" d'algú que no és capaç d'argumentar. I el que és més greu, algú que té un evident problema de comprensió lectora. He fet ben palesos desequilibris interns i males pràctiques del govern valenià. Així que he parlat del que tu dius que no parle.
Per la resta, mira, és dissabte i tinc temps. Si vols argumentar, seguim. Si no en saps o no pots o no vols, i tens que continuar escribint (malament per cert, la darrera frase no és intel·ligible) apriorismes i idees fixes, aleshores preferisc mirar la resposició de Buenafuent. No és tan graciós com tu, però si més no el seu humor és intel·ligent.
Enric, eres egoísta porque defiendes el reparto de lo que tienen los demás, que no de lo tuyo, que, por otra parte, obviamente, es bien poco.
Te escuche decir que, porque no eras gilipollas, creías en la SOLIDARIDAD, siempre, claro, que te tocase a ti por encima de la media. Tú sí eres gracioso, Enric. Y te aseguro que pago más impuestos que tú (me gusta hacerlo y saber que los que menos tienen recibirán servicios gracias a ellos) y recibo del Estado menos prestaciones que tú.
De qué vas, Enric?, el ala derecha del partido popular se te queda bastante a la izquierda, a poco que leas o escuches las lindezas que dices.
A passar-lo bé.
Lo de que no eras gilipollas es "sic".
Notícia taurina: Xiquito del Fitosanitari prefereix torejar amb bous i no amb l'aigua de l'Ebre.
Menteixes. Mai he dit que crec en la solidaritat si "em toca a mi per damunt de la mitjana". Menteixes.
És possible que haja dit que que crec que en la solidaritat perqué no sóc un gilipolla. Només un gilipolla no hi creu. Però mai he reclamat que em toque per damunt de la mitjana.
Reclame que no és just que de cada 10€ que paguem els valencians en tornen 5.
I a vores si t'aclareixes. Dius que sóc insolidari per no voler continuar subvencionant a fons perdut territoris que han demostrat la seua incapacitat (o nula voluntat9 de millorar el teixit econòmic i crear riquesa, i que continuen apostant per ser subsidiats i subsidiar la seua gent.
I d'altra banda dius que són egoista perque (dius) vull repartir els dels altres.
La conclussió és òbvia. No t'agrada el que dic, o no t'agrado jo, i vols criticar. I ho critiques tot. El dret i el contrari.
Si tu guanyes més diners que jo fantàstic. Enhorabona. Si pagues més que jo a hisenda (que ja és pagar!) enhorabona també. Fas el que deus. No és cap mèrit.
Així que fes-t'ho mirar. I deixa de entrar en contradiccions. I sobretot, no digues mentides que te creixerà el nas. Mentider.
Perdona, això que dius que rebs menys prestacions de l'Estat que jo és un altra mentida. Tu i jo tenim la mateixa seguretat social, les mateixes carreteres, les mateixes escoles...si tu no les gastes és el teu problema. Si tu que eres tan ric dus els teus fills a la privada, és la teua opció, però rebre, rebs el mateix que jo. També ahi menteixes. Mareeeeeeeeeeee quin nas
Enric, no soy tonto ni miento, tú lo sabes.
Sobre tu peculiar (y reaccionario) concepto de la solidaridad sólo tienes que revisar lo que escribes en tu propio blog.
En la vida hay personas que vuelan como los pájaros, como hay otras que reptan como los caracoles.
Está claro que no pueden ver lo mismo unas que otras.
“El meu nacionalisme és estrictament defensiu” ...
¡¡¡joder ¡¡
Ei doncs el meu nacionalisme també és estrictament defensiu, i d'una cosa de la que ens hem de defendre ben bé és d'actituds tan kafkianes com la teua, amic anònim. Què no tens una altra cosa millor que fer?
Perdona Enric per ficar-me. El que dius al post és ben real i una cosa que passa no sols a Espanya, també al nostre país: s'aprecia molt bé el que passa a l'altra banda del món però no saben vore el que passa davant dels seus nassos.
hola antònia & sacks, este anònim entra regularment i diu sempre el mateix. Que sóc egoista, que el nacionalisme és perniciós, bla, bla, bla.
Mai ha donat, i a fe de déu, que li ho he demanat, un sol argument. Mai. Igual no en té. Fa frases de l'estil de "alguns volem per sobre d'altres us arrossegueu per terra" i coses així no gaire inconnexes. Alguna gent que visita el bloc em diu que no conteste. No sé. Quan tinc temps preferisc fer-ho. Qualsevol moment és bó per explicar el missatge del BLOC. També, gastar la inconsistència argumental de l'anònim de torn, per explicar i explicar i explicar. Hem de fer molta pedagogia. Que ja sé que en general serveix de poc, però el meu "apostolat pedagògic", va en paral·lel a l'activitat política quotidiana, que tampoc no ho canvia tot, però una mica ajuda.
"En la vida hay personas que vuelan como los pájaros, como hay otras que reptan como los caracoles."
Pos si eres ocell, t'has estavellat unes quantes voltes tu sol.
En fí, xiquet ara m'assabente que paguem impostos per solidaritat i no per rebre servicis i mantindre l'estat de dret. Per a solidaritat ja està la casella de les ONG's o fer camí a part.
Bueno, el que tenim que fer els valencians es recaptar els nostres propis impostos i clar per al nostre amic astò deu de ser massa insolidari.
Sobre l'article lo de sempre; doble moral segons l'espai temporal. Ara sí, ara no; que no és una cançó. De l'"autonomia" a la independència i tire perquè em toca. Tot d'un cop, hehe amic demana solidaritat a Bolivia no ací; comparem renta per capità doncs si vols.
ORIGINAL:
"En la vida hay personas que vuelan como los pájaros, como hay otras que reptan como los caracoles".
CITA DE ENRIC:
"alguns volem per sobre d'altres us arrossegueu per terra"
En efecto, Enric, manipulas –en la forma y fondo del lenguaje- y parece que así te sientes más “protegido”.
A cuidarse ¡
Enric el interssant de contestar és que la resta també llegim i ens constinues armant d'argumentaris. Eixè anònim el que fa es reforçar i refermar el nostre nacionalisme. Jo, al meu fill quan ens tira en cara el nacionalisme front el seu internacionalisme comunista jo li conteste que això sempre té un frontera física, política o cultural. Ens agrade o no depen de les mires de cada persona per saber on estan els llimits físics o fins i tot històrics. Per que el nacionalisme espanyol no reivindica Portugal? puix per que de común acord es considera que eixe nès un altre llimit al que no hem d'accedir. Ara, si conseguim una nova frontra, la d'Europa, el nostre nacionalisme tindrà unes fronteres distints, una mirada cap al futur distint, una esperança distinta. Però els estats, els païssos, les nacions estan interessades? algunes més que altres? seguirem sent una nació sense estat però nació al cap i a la fi... el que em preocupa és quins serem els ciutadans d'aquesta nació. Solament els que ens sentim valencians per que parlem la llengua, vivim el territori, tenim consciència-coneixeiment- del nostre passat?.
D'acord Sebastià. L'internacionalisme només té sentit si parteix del localisme. La resta és fum de canya.
L'anònim és com un personatge de ficció creat per l'autor, per a poder donar pas als pensaments del protagonista. Vull dir que és com si em (ens) toques la loteria.
Ara, diu que jo manipule una frase seua. Com si l'original fora millor que la meua còpia! Que em perdone el prodigi del pensament filosòfic contemporani! Senyor! Quina gràcia.
El problema no és si jo he estat fidel al que pomposament anomena "citació", que efectivament no ho he estat, el problema és que ell es considera part dels que "vuelan como pajaros" i a mi (i no se si a la gent amb qui compartisc pensament) ens compara amb caragols que repten. Podria considerar això un insult, però m'és del tot indiferent. Hi ha animals que "vuelan como pájaros" i que són rapinyaires, s'alimenten de cadavers, o ataquen ramats indefensos. No és el cas, ací este voltor dels blogs, no es cobrarà cap peça. Ni vola prou ràpid, ni té bona vista, ni sap caçar. Morirà d'inanició.
Este mateix "discurs" (yo gano más dinero que tu, pago más que tu, tu no tienes nada, quieres repartir lo de los otros, yo recibo menos que tu del estado") l'ha repetit 3 o 4 vegades en este blog. Cada trimestre entra i ho fa.
A mi m'agrada pensar que millora la seua salut mental. I en eixe sentit n'estic satisfet de poder ajudar-lo. Si així es lleva la mala llet, preferisc que entre a molestar ací a que vaja a trencar fanals a colps de cap. Que malgrat que ell pague més que jo, a mi els fanals trencats també em costen diners.
Pobre hijo de Sebastià. Vaya cagalera mental la de su padre, señor ¡¡
Ara si que entrem en el mon de la droga dura.
Sebastia? Algú sap qui és?
I amb esta defient redacció se'm fa difícil entendre si qui té cagalera és el pare o l'avi del tal Sebastià.
Això de beure vi dinant té estes coses. Fins i tot els signes d'exclamació ixen cap per avall.
Pobrissó!
Te subes a un tejado.
Cagas, simpático, y dejas la moña bien puesta.
Plantas alrededor del producto tus estandartes. Bajas del tejado y, poco a poco, caminando, te alejas … hasta los lindes del terreno donde ya no estás seguro si el producto que hiede es el tuyo o pertenece al patrimonio histórico del vecino.
Entonces, para, no cruces el rubicón ... acabas de aplicar la formula ancestral que tiene el cielo para delimitar tu territorio.
http://www.clinicalledo.com/
si aneu en grup fan descompte
xD, que ninet este. pobret. has vist massa tele...
no fa falta fer-li massa cas. este article massa incisiu li molesta i per això ha vingut a trollear des de l'anonimat.
Es decir los Cambas y los Collas estos pueden hacer lo que les de la gana mientras maten al indio mono mierda ese (como le llaman bajo influencia mass media) y no compartan un duro con el resto el país extremadamente pobre; sin embargo aiiiii los valencianos como se les ocurra pensar en lo suyo. Serian/seriamos poco más que demonios insolidarios y s'arrossegarien molt baix com els caragols i els llimacs.
no crec que vagen en grup, si en van o si va; de totes les maneres l'educació se l'ha deixat a ca sa mare.
no obstant, encara que la compressió lectora es fa difícil aixina; Enric jo tampoc el diria res sobre això. El que em fa gràcia es que algú que paga a hisenda tant, perquè tants diners. No puga el·laborar frases amb un mínim de coherència, fent també escrits per a ell mateix que no desxifraria ni el més posat.
Collons, que nivell es gasta per ací ...
Fins a on hauria arribat el pensament d'Ortega i Gasset o de Nietsche si hagueren pogut escoltar als pensadors d'aquest blog ...
Eixe que vola tan alt, sí que es nota que és un bon pardal. Ara. que no sap que tenim paranyeros?
clar com "els pensadors d'este blog" son totes les persones passen per ací. pos deu ser que alguns baixen la mitjana intencionadament, si hi ha d'això.
a Ortega i Gasset el deixem tranquil, que de orgullós i sabut ja estava ell. Per a mi no és un homenot, malgrat les seues aportacions.
En fí alguns s'ho cuinen i després tiren el menjar al fem.
Veig que hi havia "jarana" de sabuts i me l'he perduda, tindré que deixar les teleseries...
Vaya dominio de la lengua, qué destreza elaborando frases cargadas de coherencia y profundidad, casi escribes tan transparente como Nomdedeu, casi.
¿No compartiréis cátedra de filosofía?, ¿bellas artes acaso?
Quizás, quizás, siempre me han calificado como un artista en diversos lugares. Con vuelta al ruedo incluida...
zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz
No crec que ningú que s'amague davall un anònim mereïsca resposta. Ignora els anònims.
Salutacions!
Quins escrits més forts i de mala educació.Aquest blog només hi és per catarsi d'alguns?.No m'agrada llegir ni escriure per blogs on no podem treure res positiu.Busqueu un altre lloc per la vostra catarsi personal ja que per conseguir la tranquilitat d'aquesta manera poseu de mal toc a la resta de persones que entrem buscant coses positives i diàlecs amb educació.Veig que Enric té més raó i s'expresa amb cordialitat,però si seguiu així sereu capaços de fer perdre les formes a qüalsevol fill de veí.L-CS
Gracies Laura (?)
Hola,Enric,sí sóc jo,m'ensumes,eh?....Estic de la teva part,jo diria que sempre,i amb la teva pròpia manera de respondre que mai s'allunya de les bones compostures.Jo pense que es pot dir TOT però sense perdre la educació....Som persones i aixó hauria de ser la principal carta de presentació:la bona educació.No comprenc de cap manera com algunes persones,utilitzen paraules tan grulleres quan hi ha tantes boniques i més adients entre tot el lèxic.Dóna gust portar converses amb tu i amb persones que saben fer un bon ús de l'abecedari.Fíxat-hi que estava llegint-te quan deies que havies posat el blog per dir les teues experiencies i articles.....m'arribat al cor la teua bona disposició tan diferent de la d'altres que han escrit per ací.Anem a pensar que,si més no ,els haurà servit,com deia,per fer una catarsi,pobres......Els deixe totalment apart de mi a aquestes persones.Enhorabona pel teu blog ,per la teva bona idea i espere que les persones amb un lèxic i idees tan destructives vagen acabant d'entrar si no canvien la forma d'expressió.Ja et deia que obrir un blog és una mena d'aventura...mai es sap com anirà i quina resposta tindrà.Esperem que tot vagi a millor.Seria un bon senyal de que tots canvien a millor.Continua informant-nos de les teves coses,de les que tu cregues cconvenients i ,això sí,a la teva manera ,que és molt digna.Abraçada de Laura(sense ¿?)
Publica un comentari a l'entrada