06 de juliol, 2008

ARA CONGRÉS

Els resultats electorals del BLOC l’any 2003 van ser uns bons resultats. Però no suficients. Aleshores pensava que calia un revulsiu, i que calien canvis a l’organització. També en el lideratge. Continue pensant el mateix.
Pere Mayor va haver de dimitir el 2003, sobrepassat pels mals resultats, malgrat ser un capital polític de primera magnitud. Pensava aleshores i pense ara, que no podia continuar conduint el BLOC. Pensava aleshores i pense era que era millor candidat que dirigent. Millor polític, que Secretari General.
El Congrés subsegüent va iniciar un camí de cainisme i desencontres que no paga la pena de recordar ara. Però va fer que molta gent, massa gent, dediqués o dediquéssim més esforços en la baralla interna que en escoltar la gent. I eixa endogàmia, va fer créixer les diferències i va radicalitzar postures, per la vocació de diferenciar-se dels companys-adversaris. El ròssec més dolorós son els abandons d’alguna gent molt valuosa. I òbviament, això ha tingut conseqüències electorals.
Ho resumiré matusserament, uns pensaven que no podíem créixer i avançar sense aliances. D’altres dèiem que si era possible. “BLOC, tu pots”, déiem. Però això volia dir que calia dedicar-nos a “arrelar i créixer” (ho dic sense sorna, però amb intenció). Van guanyar els que pensaven que calien aliances.
Va ser un temps de compulsions internes. De desencontres. De temps i energia perduda, i d’una irresponsable actuació compartida, d’oblidar la realitat per dedicar-nos a la metapolítica.
Els intents de sumar línies d’opinió, ampliant, per exemple, l’Executiva, no van resultar fructíferes del tot.


El Congrés següent, va ser quasi bé de tràmit. Millorà la relació inerna, però va tornar a evitar el debat d'idees, així que les diferències van continuar.

No ens anà bé el 2007. el Compromís va fracassar a les urnes. El BLOC no va fracassar del tot, va aconseguir dos diputats. Però l’operació va fer fallida. Obviem que hi havia qui ja ho havia advertit, perquè no ens conduiria a res de bo eixe camí.
Pel que fa a les municipals...les lectures sempre són interessades, però el que és cert és que no vam millorar en termes generals. Potser com diuen alguns, si sumarem els vots de València (o no vam concórrer a les eleccions) o Elx i algun altre lloc on ho férem en coalició, vam obtindre resultats molt similars a quatre anys arrere. És, doncs, un fracàs, atès que el BLOC duia una trajectòria ascendent que resultà lamentablement truncada.
Amb un partit debilitat i més preocupat pel que passava a Compromís, i fins i tot a EU, ens van caure damunt les eleccions Generals.
I de la mateixa manera que l’esser humà és l’únic animal que ensopega dues vegades en la mateixa pedra, el nacionalisme valencià és l’únic capaç d’ensopegar tres vegades amb el mateix cudol. També quatre?
Noves-velles aliances, noves-velles baralles internes, nous escàndols, el BLOC de nou deixant-se dur per les circumstàncies, incapaç d’assumir el lideratge que li correspon...abocats a un fracàs. Estrepitós ara. Sense pal·liatius. Dur. Definitiu.

I les coses dures i definitives, fan reaccionar. Vaig ser el primer en demanar una Conferència ideològica. No s’ha fet. Es va fer un altra cosa, que també va ser útil. Il·lusionadora. Interessant. Però el debat ideològic queda per fer.
L’anàlisi intern de la salut de l’organització, no és este el lloc per debatre-la. Vull pensar que més enllà de les conclusions oficials, qui havia d’escoltar va escoltar. I confie en que va entendre.

Mentre, el Compromís que havia mort el dia després de les eleccions valencianes, mantenia en estat vegetatiu un grup parlamentari lamentable, que només era capaç de generar vergonya i disbarats. I no per manca de dedicació, no per què els diputats del BLOC no treballaren de valent, fent política, POLÍTICA en majúscules, sinó per què és impossible que un organisme funcione amb una infecció com la que patia. Eixa gangrena necessitava d’una amputació. Feta l’amputació, falta vore si algun altre òrgan ha quedat danyat per la metàstasi. Si és així, caldrà amputar més.
Els qui no volíem compromís reclamàvem uns solució. Els qui consideraven Compromís com una mera estratègia per entrar a les Corts, reclamaven una solució. Els qui creien en Compromís, reclamaven una solució, confie, que convençuts ja que eixe espai somniat per ells ni existeix ni es podria construir-se amb segons qui.

I ara el Congrés.
Un Congrés que ja s’havia avançat davant el clam de la militància. I que ara s’avança de nou sobre la data prevista, per què a molts els semblava urgent. Al BLOC Jove, per exemple.
Un Congrés en el que inajornablement caldrà parlar d’ideologia, d’idees, de posicions polítiques. Un debat massa vegades obviat, que no hauria de vores desdibuixat pel debat dels noms. Per això demanava jo una conferència ideològica. Per què ens ensenya la nostra pròpia història que quan hem de triar càrrecs o candidats, les idees queden en segon terme. I això és el fracàs de la política. Hem de parlar del “que”, no del “qui”. El “que” és el que interessa a la societat, el “qui” ja ens encarregarem nosaltres de fer-ho interessant.
I un debat sobre el “que”, sobre les idees, per a què? Ni per anar cap al centre, ni per anar més a l’esquerra, ni per anar a la dreta. Un viatge cap al pragmatisme, cap a la realitat. I no només la realitat que ens envolta (a la que amb massa freqüència em donat l’esquena), sinó i sobretot, la realitat del que som. Allò que ja som. No cal anar enlloc. Hem d'eixir de l'armari.

Perquè en política no som el que diem, sinó el que fem. I hui per hui, el BLOC és, bàsicament, el que fem poble a poble. El que fan els nostres alcaldes i alcaldesses, els nostres regidors i regidores. Els nostres col·lectius locals.
És eixa força municipal, que ha demostrat sempre que és cert allò de “BLOC, tu pots”, qui dibuixa el dia a dia de la política del BLOC. Qui ofereix els millors resultats, qui té més credibilitat, qui és més i millor comprés per la societat, i qui millor la compren.
És ridícul, i és suïcida, que continuem ignorant allò que el municipalisme nacionalista, que és el principal actiu del partit, fa poble a poble, ciutat a ciutat. Tenim una experiència fantàstica, positiva, activa. Tenim un electorat més que raonablement fidel. A que esperem?
Toca un Congrés, i si ho fem bé, pot ser el Congrés del rellançament definitiu del BLOC. Però no ho serà si tornem a obviar les idees per centrar-nos en les persones. Per això toca responsabilitat, intel·ligencia i valentia, per part de qui ha de dirigir este projecte, i generositat per part de tothom. Des d’ara ja dic, que jo faig un pas enrere.
El Secretari General pot disposar del lloc que ara ocupe a l’Executiva nacional. No estaré en la batalla pels noms. Convide a fer el mateix a totes les companyes i companys. Des dels que ocupen llocs de molta responsabilitat, fins als que com jo, som un membre més de l’Executiva. Necessitem un lideratge sòlid, sense rèmores. Un lideratge que il·lusione. Fresc. Amb idees, amb discurs, amb orgull. Amb voació de guanyar.

Però necessitem sobretot, un debat d’idees, i en eixa batalla, jo si que hi seré. Des del primer dia. Fins al darrer minut.

34 comentaris:

joan cebolla ha dit...

Bé per fi s´han donat compte que les conferències episcopals eixes en que es pot parlar de tot sense qüestionar a la jerarquia han passat, per fi hi ha congrés
Enric encara que com tu dius el principal són les idees, no podem obviar a les persones, el capital humà sempre és determinant, i voldria que el que tu has fet, eixir-te´n de l´executiva ho fera tota l´executiva actual que ens ha portat als majors fracassos de la història del nostre partit, cal que dimiteixquen i es nomene una gestora.
Salut i País i ara a treballar que tenim feina per davant.

Nomdedéu ha dit...

En justícia he de dir que no me n'he eixit. Simplement dic que no participaré de la batalla pels noms.

Gabriel Gilabert ha dit...

Hola Enric, jo no he estat mai militant, si simpatitzant, tant quan vivia a l'exili (a Catalunya, on no ens entenen, ni tenen ganes), com ara. jo em vaig alegrar de l'aliança del Compromís, i de després anar amb Iniciativa,... però tens raó, només hem d'anar com a bloc, si va bé perfecte i sinó a continuar treballant. I sobretot deixar de discutir sobre persones, això ja ho fan els del PPSOE. Sort a Morella que és una plaça complicada. I ben pensat potser m'afilie i tot, però no sé a quin col·lectiu que a la llosa no hi ha (ni crec que hi hage). Ànims i pel debat d'idees, però que siguen reals.

Nomdedéu ha dit...

Les idees són importants en política. De fet jo crec que són la política.
Morella és complicada, si. Però allí estarem. I ens hi quedarem.
Sobre l'afiliació, si t'ho pensens bé...ja saps on trobar-nos.

PVS ha dit...

Vaja! Feia tant de temps que no sentia algo tan sincer i amb ganes d'escoltar-ho... que desprès de la resaca festera me senc més bé que mai....
Morella es complicada és cert, però hi han coses molts semblants (almenys per a mi, no vull ofendre a ningu) entre Ximo i Enric. Tots dos polítics m'agraden, i pense que no està malament el que proposa Ximo vol una cultura valenciana arrelada un nacionalisme socialista... Tant de bó hi hagueren més places com Morella i menys com la vall, borriana, almassora...
Per cert, tampoc parlen tan mal de tu els socialistes eh?? L'altre en una conversa amb varies socialistes se'ls omplia la boca de vanaglories cap a Nomdedeu...
Ahh! i parlàven i tot de lo guapo que estaves amb 15 quilets menos! Xe va estar divertida la conversa... no sabia eixe furor entre les dones i a més joves!

Per cert! saps alguna cosa de la revisteta esta qeu han fet els ppros de Grau Informació???
Bé, bona nit que tinc que recuperar la son atrassada, un any més, una setmana fantàstica!!!!!
Visca Sant Pere!!
PVS

Anònim ha dit...

Doncs vaja, si comencem bé! dius que no entraràs en la batalla pels noms i poses (entenc) el teu lloc en l'executiva a disposició de qui vullga fer-se amb ell. Doncs Enric, sincerament, quin empastre no?

Crec que convindràs amb mi, que si el que volem és un rellançament, una definició clara del que som i un "tornar-nos a il·lusionar" i tornar a il·lusionar a la societat, calen persones que estiguen capacitades per a fer-ho. Tu, per exemple.

Tindria collons, que després del congrés la única cara que trobarem a faltar en l'executiva fóra, precisament, la de la única persona que per ara sembla tindre il·lusió pel projecte.
És què no hi ha altres que porten anys i anys i anys i anys i anys i que estan cremats i recontracremats que puguen dir això mateix que tu acabes de dir (lo de no entrar en la batalla de noms) en lloc de tu?

Dius que no és una qüestió de "qui" sinó de "què", jo crec que les dos coses són importants, qui va a rellançar al BLOC? els de sempre? els que diuen que cal liderar el tercer espai i després volen pactar amb Llamazares? persones que porten en l'executiva 200 anys i que han perdut tota il·lusió i credibilitat?

Per favor Enric, no em val això de que lo important és el "què" i no el "qui", amb els "qui" que tenim estem com estem, els "qui" que porten les regnes del partit ens han conduit a la situació en la que estem, per tant els "qui" que tenim en són responsables.

I si de l'executiva que tenim, els qui teniu les idees mínimament clares pegueu a fugir, i vos refugieu en el vostre campanar (maleïts campanars que no deixen vore més enllà) vorem que fem, perquè de moment dubte molt que aparega un Obama del cel i aplique el "YES WE CAN" per art de màgia.

Anònim ha dit...

Les idees són molt importants però les persones també, cal renovació de persones per molts motius i ara per ara persones com el President i el Secretari General del BLOC haurien de deixar pas a altres persones.

Anònim ha dit...

Alguns dirigents han d'ésser "ampliament generosos" amb el projecte del BLOC, perquè a hores d'ara suposen més un entrebanc que part de la solució. En concret em refereixc a que Morera, Pañella i Chesa haurien d'auniciar la seua intenció de no presentar-se a la reelecció. Això aclariria prou el panorama i permetria cetrar-se en el debat, no sols d'idees com diu Enric sinò també de models organitzatius i de gestió, una altre dels grans fracasos del nostre partit.

Baltasar

Nomdedéu ha dit...

PVS. Mira, m'has alegrat el matí. La meua vanitat ja està alimentada (light) per una bona temporada.
Eixes amables socialistes es preocupen del "qui" i no del "que" (no em negaras certa gràcia per les transicions. Ja t'he dit que m'has alimentat l'ego). Parlen bé de mi, doncs agrait, preferiria que parlaren bé del que dic, del que faig. S'enten, no?
Respecte als que demanen generositat. Jo crec que la generositat ha de ser per part de tots. Cert que alguna gent hauria d'assumir responsabilitats, però cert també que hauriem de ser generosos amb qui ha comés errors (o pensem que els ha comés).
Amadeu, jo no m'esborre de res. Dic que no seré cap obstacle per la renovació.
Però tens raó tu, i alguns més, quan dieu que el "qui" també importa.
Ja ho vaig escriure fa temps. Preferisc les mateixes persones fent un altra política, que altres persones fent la mateixa política.
Però també hi ha un problema de credibilitat. Qui ha defensat una fora de fer i dir, quedaria poc creible defensant la contaria. Per això crec que toca una remodelació profunda. I és ahi on dic que jo no seré obstacle. I espere i desitge que ningú no ho siga.
Però també crec que hem de ser intel·ligents i prudents. Els dos diputats, no haurien de ser desautoritzats. Ja sé que no es el que es planteja. Que no heu valorat la seua tasca com diputats, sinó la interna. Tot i així, és obvi que els nostres adversaris (i no són pocs, i són de tots els colors) farien una interpretació ben maliciosa. Reflexionem tots.
Jo crec que la generositat ha de ser una eina sobre la que bastir la nova etapa.

Unknown ha dit...

Hola Enric,
La veritat és que no t'he entés. Vols que tots posen el carrec a disposició d'Eric fins al COngrés. Suposo que no perque algú caldrá que estiga fins al congrés.
Vols dir que no et presentaràs al COngres de l'any que vé.

No ho se, ja t'ho preguntaré a Morella si pujo

Au

Anònim ha dit...

La generositat ha de ser en doble sentit, no en sentit únic i crec que alguns càrrecs d'aquest partit no saben el que significa.

Nomdedéu ha dit...

No no.
Mare quin embolic he organitzat.
No he presentat la dimissió. No crec que ningú haja de presentar-la.
No demane que la gent pose a disposició el seu càrrec.
Jo no he posat el meu.
Només he dit que qui haja de construir una nova executiva, crec que ha de ser generós i lliure. I que jo no seré un obstacle. Que no tinc interés explícit de formar part de cap organisme. I que crec, que sería bona una renovació profunda, i que per tant, crec que estaria bé que totes les militants i tots el militants, actuarem amb generositat, posant per davant els interessos col·lectius, a les ganes personals d'estar ací o allà.
És el que jo faig, anunciar eixa voluntat de no ser estorb. Res més. I res menys.
Crec que el repte que tenim per davant és molt important, i que ens hi juguem moltes coses. I crec, per tant, que no ens podem equivocar.
I com sóc del pensar que l'egoisme i els personalismes, són un bitllet segur cap al fracàs, per això demane altura de mires. Vocació de sacrifici i voluntat de formar part d'un tot, sense imposicions, sense pressions. No crec que siga una bona política, el pagar trienis.

Anònim ha dit...

Enric, volia expresar-te la gran admiració política que senc per tu, i, com a regidor del BLOC al Genovés, donar-te tot el meu recolzament i suport a les teues actuacions i paraules, ja que crec que eres un dels millors actius de que disposa el nostre partit, tant com a candidat i com a dirigent. Sempre segueisc amb atenció el teu blog, inclús tenim un enllaç al nostre (http://www.elgenovesenbloc.blogspot.com).

Enhorabona, Enric, no canvies mai, i estic convençut que el "BLOC, tu pots", al final triomfarà.

Salutacions des de la Costera

Nomdedéu ha dit...

Moltees gràcies Tomàs. I tant que pot el BLOC, tant com nosaltres vullguem que puga. Però hem de voler

joan cebolla ha dit...

Centrem-nos i no pergam el que tenim.
Morera i Penella han d´aguantar com uns Jabatos a les Corts, açò ha de ser dogma de fe intentant, si no és demanar massa, posar trellat al Compromís, peró una altra cosa és si l´Executiva actual pot continuar, jo sense acritud sols demane que es constitueixca una gestora fins a elegir-ne una nova al proper Congrés, ells guanyarien en credibititat i el Partit encara ria el tràmit que ha de ser generós peró creible, si no acabarem senzillament alçant el muscle resignadament i ara no es qüestió de meninfotismes, és qüestió d´encarar amb possibilitats el futur.
Enric, se que en Castelló estàs molt bé peró la gent com tu no la podem desaprofitar i jo en açò alabe la manera d´actuar del PNB.

BLOCJOVECalp_Admin ha dit...

No puc fer més que aplaudir i subscriure les teues paraules.

Anònim ha dit...

Per l'amor dels déus de l'Olimp,quin embolic s'ha armat amb la posada del càrrec a disposició!!!
No sé com s'han pogut interpretar eixes paraules com a que Enric deixa l'executiva.
Jo crec que està clar el que diu. El que passa és que tenim tota la militància i la gent que simpatitza amb el BLOC tanta por, que tot ens ho agafem a "la tremenda".
Tenim tan arrelat el costum de que sempre acaben surant els mateixos (i les mateixes...)que qualsevol paraula( que en aquest cas només és , o aixina ho interpreto jo , una mostra de bona voluntat i de responsabilitat) ens posa la pell de gallina i se'ns representa la imatge d'Enric afonat (ho contrapose a surant).
Ja ens la sabem la història d'anar deixant pel camí referents polítics importants, farts de lluites internes i personalismes ferotges (parle de Porcar, clar,però hi ha més gent que ha marxat, o ha passat a la reserva per estalviar-se "més punyalades traperes")
Jo vull confiar en que, d'una vegada per totes, prevaliran les idees acompanyades per les persones que se les creuen de veritat (també sabem prou en política de qui és capaç d'assumir qualsevol principi, encara que no siga el seu, per estar al cap). Darrerament estem sentint moltes manifestacions qüestionant el pacte amb EU provinents de boquetes, que ens van matxacar les orelles i el cervell, venent-nos les seues excelències. Ara resulte que ja sabien què anava a passar... i això ens ha costat un grapat de regiduries, una important desmobilització de bona part de la militància, un grapat de bronques... Era precís? Això a mi em fa por, el "donde dije digo..." i a voler continuar tallant l'abadejo, sense alterar-se ni el pols i amb tota la cavalleria.
Necessitem una secretaria d'organització forta, que s'ho curre i que es patege el País per a escoltar i a partir d'ahí organitzar (com diria algú que coneix molt bé la casa i té el cap molt ben amoblat...necessitem una secretaria d'organització... tan senzill com això).
Està clar que ens cal renovació, mantenint totes aquelles persones que siguen útils i diferencien clarament els interessos del BLOC dels seus personals.
Espere que aquest congrés siga el que situe definitivament el BLOC al lloc que hem manifestat, encara que tímidament, a la Conferència.
Nacionalisme. I prou (que no és poc!!!)

el tropilla ha dit...

El dia que tinguem cartells a les corts amb només el logotip del bloc en penjaré un a la menjador de casa, per molt lleig que siga el candidat...

Anònim ha dit...

Enric, tens tot el meu suport per tot allò que faces o deixes de fer (al Bloc, dic xDD), de part d'un militant cercant col·lectiu i de moment acollit a Castelló.

Dit això, res més que aplaudir les teues paraules i les d'Inés

Anònim ha dit...

Un servidor viu, treballa i paga impostos al País Barceloní, així que la política valenciana és cosa de la nostàlgia, les vacances i l'impost de successions i transmissions patrimonials (bona part de la família seguix visquent al País Valencià).

Feta aquesta confessió -crec que necessària- ací va la meua pregunta: debat ideològic? debat estratègic? debat programàtic? debat de noms, càrrecs i pactes?

Un servidor ha anat al Congrés Nacional d'ERC i ha vist que, amb un parell d'excepcionals excepcions, el debat ha estat sobretot estratègic i programàtic. És a dir: queda clara la ideologia i (exceptuant dos personatges) queda superada l'esbroncada personalista.

I ara reitere la pregunta: a on va el BLOC? I en què? I amb qui? I per a quan?

Nomdedéu ha dit...

Eixes respostes només les podrà donar el congrés. Entenc que per això és convoca. Jo també crec que el que som està clar. Som un partit nacinalista, que aposta per fer polítiques de progrés.
El que és com es sustantivitza això. És un debat que ha de ser seré i productiu, si volem presentar-nos davant la societat valenciana amb una tarja nítida, amb un projecte clar, i amb un programa seriós.
Hem desorientat una part important del nostre electorat amb tants anars i vindres (no ho dic només jo, ho diuen clarament les conclussions del treball de camp que es va fer), i hem alimentat irresponsablement el discurs dels nostres adversaris, que només teníen que senyalar-nos amb el dit i començar a riure per desacreditar-nos.
Però el nacionalisme valencià val més que tot això. Val més que tots els errors comesos. Val més que les seues individualitats, i fins i tot que la suma de les seues individualitats. Ací no sobra ningú, ans al contrari, falta gent. Però no tothom està al lloc més útil, més productiu. Cal una optimització de recursos. També humant.
Tenim una responsabilitat gegantina, històrica. Tením l'obligació moral i política de saber estar a l'alçada d'un país que mereix alguna cosa més que els que els hi poden oferir eixes dues cares de la mateixa política que són PP i PSOE. I obviament, hem d'estar anys lluny de les polítiques sense sentit d'EU, del no a tot, del rot com argument.
El BLOC és i ha de ser, una part indissociable del futur del país. És el que la història ens reclama. I si no sóm capaços de fer-ho, que la història ens castigue.

Anònim ha dit...

Com está el pati....
http://www.manolosaco.com/806/manifiesto-por-el-vasco-catalan-y-gallego/

Anònim ha dit...

Sento el off topic anterior.

Anònim ha dit...

Sento el off topic anterior.

Anònim ha dit...

Enric, crec que has generat l'embolic perquè no has reflexionat suficientment sobre la situació del partit i del partit respecte a tu.

Eres conscient que si els estatuts del BLOC digueren que el secretari general es tria per la militància sense que ningú haja de presentar candidatura, és a dir, que cadascú escriu en un paperet el nom de la persona que creu en millor situació per dirigir el partit, tu tindries moltes possibilitats d'haver d'ocupar eixe lloc?

Si no eres consicent d'això, va sent hora que ho sigues. I amb eixe panorama, no pots dir que estàs disposat a apartar-te, perquè això ens genera angoixa.

De tota manera, coincidisc amb tu en què el debat d'idees és molt més important que el de persones. Però el de persones és indefugible.

Nomdedéu ha dit...

Ara m'has angoixat tu a mi.

Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb Inés, necessitem una Secretaria d'Organització, en majúscules, que organitze i que ens pegue la bronca als pobles quan calga. De fet, jo esperava que algú ho diguera això a la Conferència, on sols vaig escoltar bones paraules.

Anònim ha dit...

El penúltim comentari, el del bernard eixe, és spam, no un comentari.

A banda d'esborrar-lo potser seria interessant posar un filtre anti-spam, Enric.

I no t'angoixes tant, hehehe.

Nomdedéu ha dit...

Esperava que entrara Jimenez Losantos i la mare que l'ha parit, amb els seus amiguets, per queixar-se de les intromissions en anglés, que atempten contra l'espanyol...però ja veig que estan massa ocupats amb el català!

Vicent Martínez ha dit...

em perdonareu ara la pregunta, però... quan és el congrés? dates?

i per cert, només amb voluntat d'aportació, hi ha alguna previsió d'aprofundir en la participació on-line, tant de militants com d'observadors externs?

twitter, blocaires, retransmissió on-line... estes coses

Vicent Martínez ha dit...

perdoneu la marcianada, però estic molt desconnectat!

Nomdedéu ha dit...

El Congrés serà els dies 28 de febrer i1 de març.
Desconéc això que pregunrtes, però segur que gent com Pere Fuset, especialment actiu a l'hora de reclamar la "modernització cibernètica" de la militància, i de la forma de militar, farà propostes en eixe sentit. En farem seguiment.

Vicent Martínez ha dit...

Per què és tan tard? Creia que era una cosa més imminent...

Això del congrés a través de la comunitat internauta és per estudiar-ho, per exemple este cap de setmana CDC s'hi està esforçant i amb molt bon resultat. ERC, CDC i PSC tenen una sòlida comunitat de blocs, twitter, facebook i altres ferramentes més o menys 2.0, i la utilitzen per difondre missatge a tort i a dret, sense filtres, en temps real.

Molts partits conviden blocaires als mítings i això els permet difondre missatge. A d'altres (ERC) els pot encara la impermeabilitat als congressos, però això, l'espai 2.0 al congrés de CDC està cuidat com si els anés la vida. I en certa manera els hi va!

Desconec tan profundament la realitat valenciana, que em queda un poc lluny, però és un tema a tindre'l en compte.

Anònim ha dit...

el bloc jove estem preparant una jornada de formació sobre la política 2.0, t'avisaré i te'n vens a aportar cosetes.
salut!
Vicent M.