12 de desembre, 2008

A MI M'AGRADA

A mi m’agrada.
Si l’haguera redactat jo no seria exactament igual, però aleshores, segurament no agradaria a tanta gent.
Si l’haguera redactat jo, hi ha coses que no les haguera dit, algunes, poques, perquè no les compartisc, d’altres, poques també, perquè crec que no calia.
Però a mi m’agrada.

Si l’haguera redactat jo, haguera afegit algunes, poques, matisacions en alguns apartats. I haguera estat menys moderat en altres, raó per la qual, segurament no agradaria a tanta gent.
Però a mi m’agrada.

Sóc el suficientment adult com per no obviar sense més el que diuen els diaris i els periodistes a jornal de la seua pròpia ideologia, a la ideologia que els hi paga. Però sóc, també, el suficientment adult, per no deixar-me influenciar sense més, per eixos periodistes, editorialistes, “blocaires internètics”, i politòlegs de barra de bar, als que no els hi agrada gens. Les seues raons tindran.
Però a mi m’agrada.

Hores d’ara crec que ja està clar, però per si algú encara no sap, parle de la Ponència Estratègica del BLOC. El meu partit.
M’agrada perquè no s’entreté en l'anàlisi dels adversaris, com sovint i absurdament feien les ponències anteriors. M’agrada perquè no destapa les essències, no dona lliçons a la societat de com ha de comportar-se, i no s’instal·la per damunt de la realitat, obviant la societat a la que pretén servir.
M’agrada perquè és sincera, és valenta, és raonada, i és una ponència pel futur.

Jo no sóc un intel·lectual, no ho he estat mai, ni porte camí d’esdevenir-ne un, per això que ningú no espere, ara i ací ,cap anàlasi profunda de la ponència.
Ja ho he dit alguna vegada, jo sóc un nacionalista epidèrmic, perquè vaig prendre consciencia de ser valencià, el dia que un professor em creuà la cara al pati de l’escola per parlar en valencià. Des d’aleshores ençà ha plogut molt, i no sempre a favor. Ara sóc nacionalista per moltes més raons.
Ho sóc perquè m’estime el meu país, i a l’amor emocional (passional, incontrolable, inexplicable potser) s’hi afegeix des de fa anys, una reflexió econòmica, geogràfica, política, cultural... Sóc nacionalista i no veig perquè hauria de justificar-me. A alguns els hi sembla quasi un pecat, a d’altres els hi fa “por electoral”, Fraga ens penjaria de les “dallonses”...
Però a mi m’agrada.

I el meu país, el País Valencià, que va ser Regne i que volem Nació, pot dir-se de qualsevol d’estes maneres. Mentre no li diguen Levante, que no és més que un punt cardinal d’Espanya!
I si en una lectura optimista i generosa, he de dir que Comunitat Valenciana fa referència a la Comunitat Nacional que som, doncs que hi farem! Jo al meu país li diré País. Però que li diguen com vulguen sempre que cada dia siga més País, i més valencià.

Sóc valencià no com una forma de ser català o de ser espanyol, sóc valencià i punt. Que no és poca cosa. No és millor que ser un altra cosa, però és suficient. No necessite ser res més.
Si no crec en Espanya que és veritat, com he de creure en els Països Catalans que són mentida!
A d’altres els hi caldrà completar la seua adscripció nacional amb territoris majors, potser el país els hi sembla poc.
Però a mi m’agrada.

Tampoc no crec en els nacionalismes de banderetes i escuts, i dic que la vexil·lologia és la taxidèrmia de la política, així que jo no sé quina era històricament la bandera del meu país, però hui, ho és aquella sota “els plecs” de la qual s’hi identifica el meu poble. La meua bandera és aquella per la que ens reconeixen com poble, els pobles veïns i germans. I dic també, que el meu país té altres símbols col·lectius, com el Penó de la Conquesta, o l’Escut nacional, que haurien de recollir-se en una llei de símbols.
Igual a alguns no els agrada que la Ponència Estratègica vaja en eixa direcció.
Però a mi m’agrada.

Ja comprenc que a alguns els incomode l’AVL. A mi no. A mi em sembla útil perquè el conflicte sobre la llengua ha estat sempre polític (científicament no hi ha cap dubte que català i valencià són una mateixa llengua), i per tant havia de ser des de la política que es trobés una solució. I l’Acadèmia, una aposta de risc, ha resultat un encert. Un encert, perquè no discutint la unitat, recupera i potencia formes nostres de parlar i escriure la llengua comuna. Formes, que per egoisme o desconeixement (poc generós i menys intel·ligent) dels normativitzadors històrics havien estat negligides. I a mi, que la llengua siga enriquida amb variants i modismes, em sembla raonable. Ja sé que a alguns els incomoda.
Però a mi m’agrada.

Jo sóc socialdemòcrata. Ho sóc, perquè no conec cap sistema social millor que l’únic que hui per hui funciona, mal que bé, arreu el món. I ho sóc, perquè tot i això, em sembla un sistema injust que necessita de mecanismes de correcció des dels poders públics. I a esta tutela de les oportunitats i llibertats, jo li’n dic socialdemocràcia.
Segur que al meu partit hi haurà gent que es sent socialista, no crec que queda cap comunista (em sorprén que en queden al món!), o més esquerrana, i també gent que se’n sent menys. Però jo sóc socialdemòcrata des d’abans de saber “que això que jo era” tenia un nom, i era socialdemocràcia. Ja he dit que no sóc cap intel·lectual.
I amb la definició ideològica de la Ponència Estratègia, m’hi trobe còmode des de la socialdemocràcia. Sobre tot, perquè no tanque la porta a que alguns ecologistes, alguns socialistes, alguns demòcrata radicals, alguns cristianodemòcrates o centristes, puguen afegir-se a un projecte, aportant un accent que ens farà més grans. Que farà més gran el Moviment Nacional Valencià, que ha d’anar obligatorament més enllà del BLOC, però que sense el BLOC com principal referent, i base substancial, simplement no podrà existir. Ja comprenc que a alguna gent això els hi puga semblar massa obert, i a altres massa restrictiu.
Però a mi m’agrada.

No és només al BLOC a qui li toca ser responsable, que ja ho és obrint de bat a bat les portes d’un espai que lidera per voluntat popular; és als altres companys i companyes de viatge a qui els hi pertoca ser-ho. Aquells qui des d’opcions minoritàries dins el moviment nacional valencià, han d’entendre que han d’aportar matisos indispensables per l’èxit del moviment. Jo ja sé que a alguns els hi pot resultar incòmoda la definició de “matis indispensable”.
Però a mi m’agrada.

I la Ponència Estratègica del meu parit m’agrada, no perquè vinga a reconéixer això que jo defense de fa anys, sinó perquè la Ponència s’acosta valentament i honesta al sentir del poble valencià. I un partit ha de defensar el poble al que vol representar, no dir-li al poble el que ha de pensar des de postures d’intel·lectualitat prepotent. Ja comprenc que a alguns no els agrade.
Però a mi m’agrada.

30 comentaris:

Rosella ha dit...

bravo, bravo, bravooooo

vinga, molt ben expressat el que jo també pense!

rosella

Anònim ha dit...

Jo també compartisc tot el que dius, sempre podem trobar matissos al contingut de la ponència o a la manera d'expresar-ho, però els ponents han fet una bona feina i cal reconéixer-la.

No entenc com alguns parlen d'ambiguitat... quan poques vegades s'ha parlat tan clar des d'una ponència dient el que som i el que volem ser.

Ara espere que, si la militància aprova esta fulla de ruta en el Congrés, l'equip que s'estiga gestant, siga capaç de dur-la endavant amb valentia, trellat i sense complexos.

Nomdedéu ha dit...

Eixa és la part més difícil. Crec que la Ponència és honeta i valenta.
Dur-la a la pràctica reclama de gent honesta i valenta.

Albert Miret Ballester ha dit...

Subscric l'entrada i els comentaris dels ponents i afegisc una recomanació: els qui no li han pogut pegar un colp d'ull els encoratge a que ho facen i áixó sí: demane mès objectivitat i contrast alhora d'explicar la ponéncia als qui vulguen expresar-ho a la premsa en general i als catalans en particular perquè esta setmana he llegit articles referents a la ponència que francament com català i com lector que llig la premsa em donen ganes de no tornar-los a llegir.
Es pot ser crític faltaria mès però la crítica perfavor ben fonamentada i no expresant el primer que se'ns ve al cap sense ni tansols vore el perqué de tot plegat.
M'ha donat ràbia vore com el qui fòra director de l'Avui argumentava la seua opinió: es nota que fa mooooolt temps que no passeja pel seu país o simplement vol contentar vaja a saber a qui.
Per no robar-li mès temps ni a l'autor del blog ni al qui puga llegir estes línies, li dirè que jo sòc català i quan vaig militar al valencianisme vaig voler escoltar, raonar i sobretot: tenir voluntat de contribuir al moviment de construcció nacional mitjançant reflexions i escoltar i vore la societat a la que vull servir per desprès acabar tenint una visió que res tè a vore amb el que pensava des d'un principi sobre d'esta que tambè ès la meua i no sé si tambe la seua nació.
Per últim li dirè que enlloc de fer crítiques trasgiversant les coses, quan parle amb familiars i amics d'on ara viu vosté, els explique quina ès la manera que molts concebim el valencianisme i de com pot resultar d'inoportú i estéril el debat identitari si no ès perquè tingam en compte les persones per les qui volem treballar. Tot açò està clar´, afegint la visió personal mitjançant matisos i crítiques constructives.

Anònim ha dit...

Enric, totalment d'acord amb el teu article. El Bloc ha de ser valent i realista si vol bastir un projecte de País amb possibilitat d'èxit, i la ponència estratègica ho és en aquest sentit.

Trobe molt clarificador llegir allò que han publicat els mitjans de comunicació, sobretot aquells en l'òrbita catalanista, sobre la ponència del Bloc. Recomane ací, si em permets, Enric, llegir el blog de Pere Fuset, que en fa una excel.lent anàlisi:
http://blog.perefuset.com/

Personalment veig clarament que la ponència estratègica del Bloc ha posat molt nerviosos els sectors més ortodoxos del catalanisme. No hi tinc cap mena de dubte. Els seus articles i manifestacions públiques ho palesen molt clarament. Això vol dir que el Bloc va en la direcció correcta. Felicitats. Després de 30 anys de conflicte, què han aconseguit els defensors de les essències pàtries? Ara veuen que hauran de tancar la paradeta, de la que han estat vivint tants anys. Perquè, no ens enganyem, a hores d'ara l'únic projecte de País amb possibilitat d'èxit és el del Bloc, un projecte que aglutina i que no exclou. Ells ho saben, però no ho admetran mai públicament.

Anònim ha dit...

Una puntualització al meu comentari anterior, per tal d'evitar confusions. En referir-me a Pere Fuset, només volia dir que en el seu blog fa una anàlisi(excel.lent, per cert) sobre allò que han publicat els diversos mitjans sobre la ponència del Bloc. No volia dir que el mateix Pere Fuset estiga en l'òrbita catalanista. Si algú ho ha entés així, perdoneu.

Anònim ha dit...

A mi també m'agrada. És l'hora de fer un pas endavant per a créixer i ser una força realment forta al nostre país.

No podíem estar sempre en la UVI, acabaríem morint. Hi ha qui s'estaria sempre en la UVI, però almenys a mi no m'agrada l'olor dels hospitals.

Anònim ha dit...

No sé si encertarem o no, però ens hem de moure. Si seguim com fins ara, mireu on hem aplegat: 2 diputats a Corts i gràcies i no aribar al 5% de l'electorat.
Una cosa: fixeu-vos en els pobles on el bloc trau del 10-20% de l'ecectorat. Penseu que el trauen amb banderes, himnes, odis a Espanya o amors a Catalunya?. Que no, home, que no. Trauen eixos resultats perquè estan amb la gent i saben què volen.
Cal ser valents i moure'ns. Si ens quedem igual acabarem desapareixent. Hem de sumar més gent, més propostes i més joventut, sobretot joves, que ja no han vist la batalla dels símbols ni per espillera.

Anònim ha dit...

Nomdedéu afirma que la ponència del congrés del BLOC "farà més gran el moviment nacional valencià"

El portaveu del BLOC a Castelló de la Plana, Enric Nomdedéu, ha manifestat per primera vegada la seua opinió sobre la ponència política per al V Congrés Nacional, que la formació celebrarà d'ací pocs mesos. "M'agrada perquè no s'entreté en l'anàlisi dels adversaris, com sovint i absurdament feien les ponències anteriors. M'agrada perquè no destapa les essències, no dóna lliçons a la societat de com ha de comportar-se, i no s'instal·la per damunt de la realitat", ha asseverat en una entrada en el seu blog.

Nomdedéu ha afirmat ser "suficientment adult" per a posseir un criteri propi sobre el contingut de la ponència, tot deixant de banda les crítiques que ha rebut el document des de "diaris i periodistes a jornal de la seua pròpia ideologia", així com també des de "periodistes, editorialistes, 'blocaires internètics', i politòlegs de barra de bar, als quals no els hi agrada gens".

D'esta manera, el regidor castellonenc ha valorat positivament la ponència política per al proper cònclave de la formació valencianista, perquè segons el seu parer, "no s'entreté en l'anàlisi dels adversaris", "no destapa les essències" i "no dóna lliçons a la societat de com ha de comportar-se".

En esta línia, ha apuntat que ell no és "un intel·lectual", sinó "un nacionalista epidèrmic, perquè vaig prendre consciència de ser valencià, el dia que un professor em creuà la cara al pati de l'escola per parlar en valencià", motiu pel qual ha matisat que no realitzarà "cap anàlisi profunda de la ponència".

Respecte de les qüestions que aborda el document que més polèmica han generat en els darrers dies, Nomdedéu ha manifestat que "el País Valencià, que va ser Regne i que volem Nació, pot dir-se de qualsevol d'estes maneres. Mentre no li diguen Levante, que no és més que un punt cardinal d'Espanya".

De la mateixa manera, l'edil valencianista ha exposat la seua conformitat amb l'aposta per un marc nacional estrictament valencià, la defensa de l'AVL com ens normatiu del valencià, així com l'assumpció de la senyera coronada com a emblema del país juntament amb "altres símbols col·lectius com el Penó de la Conquesta i l'Escut Nacional, que haurien de recollir-se en una llei de símbols".

En darrer lloc, Nomdedéu ha destacat que la ponència política reforça el paper del BLOC com a pal de paller del "moviment nacional valencià", per la qual cosa ha instat la resta de formacions polítiques valencianista a aportar-hi "el seu matís indispensable".

FONT:http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1312&Itemid=1

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord. Hem de construir la nostra Nació; (per a mí sempre serà País), però a la meua Nació hi cap tothom que se senta valencià, i li dirà com vulga. Clar que valencià i català és la mateixa llengua, però a mí m'agrada dir-li valencià, perquè sempre li hem dit sempre així. Som a 2008, no a 1978 i cal sumar i obrir la porta del Bloc a tot aquell que hi vulga col·laborar en la consolidació de la nostra identitat. Si no sóc espanyol, com recollons he ser català? Açò no vol dir que trenque en uns i altres, no; cadascú en sa casa i Deu en la de tots; com se sol dir. Cal ser valents, donar la cara, treballar i no fer cas al diktat del "políticament correcte". En blau? sense blau?; per a mi sempre sense blau; però tampoc em lleva la son. Finalment, no despreciar la llengua castellana, si ens agrada la llengua anglesa com extrangera què és; doncs tractem la llengua castellana com una llengua extrangera que enriqueix a tot aquell que la parla.
Com a valencià de quaranta-vuit anys ja quasi he abandonat el carril de l'esquerra, però tinc clar dues coses: No mai invadiré el carril de la dreta i vaig cap a València en directa.


Salut, Comarca i País.

joan cebolla ha dit...

Enric, valore les teues apreciacions, però m´agradaria que xafarem terra, portem més de 30 anys de democràcia i continuem sense alçar el gat per la cua.
Necessitem bones ponències però sols amb les ponències no és suficient, necessitem una executiva integradora, però no és prou, necessitem aprofundir la participació democràtica de la militància, però això no és suficient, no hi ha prou..., totes estes premisses i condicionants cal complir-les, són necessàries però no són suficients, mentre no consigam connectar amb el poble, amb el poble sobirà que és el qui dictamina quines opcions són les vàlides.
Per ara el BLOC, els nacionalistes valencians, hem sabut construir bonics castells en l´aire, però no hem connectat, ni tenim el reconeixement del nostre poble i... sense ell tot son històries i cabòries.
Salut, ens vegem a València.

Eco Taronja ha dit...

Crec que és una bona ponència que arreplega el pensament més modern que ha estat creant el valencianisme des de fa uns anys ençà.
Evolucionar en el pensament no es donar tombs ideològics com pretenen alguns, fer eixos tombs tal volta fou pactar amb EU.

Nomdedéu ha dit...

Joan, no puc estar més d'acord amb tu. I Artur Josep afegeix una cosa interessant, el temps perdut en anar a un lloc on només feia fred. Això si que va ser fer un tomb. Aprofitem que tenim dos diputats,`però això, Joan tampoc no és poc.
Jo ara vinc de la xerrada del CAV Faustí Barberà. Molt interessant. Xerràem precisament d'això, de com connectar amb la societat valenciana.
Eixe, efectivament és el repte. I la definició del "producte" és un primer pas imprescidible. La ponència és bona.
D'ací uns dies diré el que pense de l'altra de ponència, l'organitzativa que ha d'ajudar-nos a fer arribar eixe missatge a la gent. És un altre debat, igualment interessant.
Gràcies a tots i tots per llegir les meues cabories. Em fa sentir-me bé. Gràcies

Anònim ha dit...

El teu post: sentimentalment, políticament, com a discurs, com a raonament, com a colp de cor, de cap, d'home responsable, de valencianiste, com a paraula de renovador, com a injecció d'il·lusió, com a missatge sincer, com a emoció, com a mà estesa, com a conciliació i espenta, com a programa de dirigent, com a argument de partit, com a sensibilitat de ciutadà valencià, com a prec honrat, com a vot de confiança que estendre per les nostres viles, ciutats i comarques...: SO-BER-BI!!
Gallart
P.S. que no resten estes paraules confinades només en un fil d'un blog, creu-me, s'ha d'escampar així, tal i com està escrit.

Nomdedéu ha dit...

Gràcies Gallart. Jo ho faré, és el que crec, i així ho explicare on puga, a qui vulga sentir-lo i a qui no en tinga tantes ganes.
Evidentment, si tu, o algú altre creu que paga la pena de fer correr el text, tens (teniu) la meua il·lusionada autorització.

Anònim ha dit...

Primer que res, vull felicitar sincerament el Bloc per la seua valentia a l'hora d'assumir tot l'espectre de símbols valencians. Els ortodoxos del nacionalisme, li diran despectivament "renúncia". Però sembla que no volen veure la realitat o bé no la comprenen. El Bloc no renuncia a cap símbol, a cap, simplement el que fa és incorporar d'altres amb els quals molts ciutadans valencians s'identifiquen. El Bloc vol un projecte de País per a sumar, no per a excloure. Bravo!

Aprofite ací per recordar l'esperit del projecte d'Estatut de Benicàssim de l'any 1981, del qual sembla que ningú no vol recordar-se'n. Aquell va ser un projecte d'Estatut de consens, això sí, molt difícil de parir en plena Batalla de València pels símbols, eixe és el seu gran mèrit. Aquell projecte d'Estatut, aprovat pel Plenari de Parlamentaris Valencians, i això inclou la UCD i el PSOE, establia la denominació "País Valencià", defensada per l'esquerra, i la Senyera amb franja blava com la de la ciutat de València, com defensava la dreta. Molt bé. Jo mateix l'hauria subscrit encantat. La denominació "País Valencià" és molt digna i està a l'alçada de les de "País Basc" i "País de Gal.les". Quanta gent avui dia diu "Comunitat Basca" i "Comunitat Gal.lesa"? Pel que fa a la Senyera amb franja blava, era una opció com moltes altres. Per què no es va elegir la Senyera de Castelló amb la seua franja verda, per exemple? La de Castelló també és una Senyera tan valenciana com la de la ciutat de València. Com he dit, era una opció com moltes altres. En qualsevol cas, trobe que el meu País, que s'estén de Vinaròs a Oriola, ha de tindre avui dia una senyera privativa, diferent a la d'Aragó, diferent a la de Catalunya i diferent a la de Balears. Imagineu que les Comunitats Autònomes d'Andalusia i Extremadura tingueren la mateixa bandera. Us imagineu la confusió que això provocaria? Cada País ha de tindre la seua pròpia bandera, diferent a la resta de països del món. En cas contrari, no pot funcionar com a símbol identificador. Tots sabem què va ser d'aquell projecte d'Estatut de Benicàssim en arribar a Madrid. A l'igual que va passar amb el projecte d'Estatut que aprovà el Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005, al Congrés dels Diputats ens van pegar la retallada i ben forta. Algú se li va ocórrer la denominació infame de "Comunitat Valenciana", ja que els valencians no ens mereixíem ser més que una comunitat de veïns en aquesta Espanya única i indivisible, com proclama la sacralitzada Constitució Espanyola. I així ens van les coses a hores d'ara. Com diu el PP en la seua actual campanya institucional, "som Comunitat". Siguem realistes: algú es pot sentir de veritat orgullós de ser Comunitat? Si, per exemple, vaig a Cantàbria i em pregunten d'on sóc, què els he de dir?: "Sóc de la Comunitat". Humiliant. L'Estatut que definitivament vam obtindre els valencians el 1982 no va ser l'"Estatut de Benicàssim", va ser l'"Estatut de Madrid". A molts ciutadans valencians actuals se li hauria d'explicar la història, nomes aixi ens estalviarem tants i tants conflictes inútils i destructius.

En qualsevol cas, si cal acceptar i assumir tot el ventall de símbols valencians perquè així podem dur a terme amb èxit un projecte de País, jo sóc el primer. Com tu, Enric, jo tampoc sóc cap amic de discutir sobre draps i coloraines. Això ho deixe en les mans dels erudits i professionals de la Història i la vexil.lologia. Com també la llengua, que la deixe en les mans dels filòlegs i les universitats. En aquest sentit, si l'AVL fa les coses amb trellat, benvinguda siga. El que de veritat m'interessa, i per això lluite, és el meu País i els meus conciutadans. I en això vull invertir tots els meus esforços i tota la meua energia.

Nomdedéu ha dit...

Gràcies, és cert, els ponents han estat valents i sensats. Ara el BLOc ha d'estar valent i sensat. I oferir-se a la societat, de forma honesta, valenta i sensata.
Podem ser molt útils. Hem d'explicar-ho

Anònim ha dit...

El gran problema del Poble Valencià no és Madrid, sinó la classe política valenciana. A causa d'una miopia política o bé d'uns interessos ocults que no conec, els polítics valencians tant de dreta com d'esquerra s'han dedicat des del segle XIX fins hui a "ofrenar noves glòries a Espanya" (Teodor Llorente, Blasco Ibáñez, Enrique Monsonís, Joan Lerma, Eduardo Zaplana, Joan Ignasi Pla, Francisco Camps, ... la llista és inacabable, fins a quan?). Estic convençut que l'Estatut de 1982 haguera estat un altre de ben diferent i ens haguerem estalviat els nefastos i dolorosos conflictes lingüístic i de símbols tan sols si els polítics valencians s'estimaren i estigueren compromesos amb la societat valenciana. Així de senzill.

Enric, el lema del teu blog és ben explícit: "Confieu en mi, jo confie en vosaltres." Després d'haver llegit la ponència estratègica, ara confie més que mai en el Bloc. Espere que no em defraude. El País us necessita. Anim i endavant!

Nomdedéu ha dit...

ens necessita a tots, i tots tenim l'obligació de no decebre'l

Anònim ha dit...

A mi no m'agrada que el Secretari General i el President tornen a ser els mateixos.
La seua trajectòria comença en 2003 on el BLOC va traure els millors resultats de la història i segueix fins 2007 on va traure els pijors.
Ja ho ténen bé. Menys maquillatge i més cirurgia.

Nomdedéu ha dit...

És lícit, clar. Ara tenim un congrés on cada ú podrà dir el que crega. I això forma part del debat (o està més prop) de l'altra ponència. Que haurà de produir-se on toca i quan toca, però també a internet. Jo ja he dit que vull fer una lectura sossegada d'eixa ponència i en parlaré. Enric Morera va dir que caldria trobar una metodologia per dur també el debat a internet. Em sembla bé.

Pere Fuset ha dit...

Molt claret, molt sincer i molt valent. Gràcies Enric!

Anònim ha dit...

Hola: sóc Rafa Company. Acabe de llegir-me el magnífic post d'Enric. Li ho acabe de dir per sms: el seu "A mi m'encanta", a mi m'entusiasma. Crec que és un exercici de valentia i d'honestedat. Crec que el valencianisme polític mereix cervells com este.
I també crec que "els catalans" (per referir-me globalment als ciutadans polititzats de Catalunya interessats pel futur dels valencians) haurien de començar a saber -per fi- de què va tot el percal, i haurien de triar quan més prompte millor a qui fer costat: a un impossible pancatalanisme valencià, que "fabrica" molts més anticatalanistes que adeptes, o a un nacionalisme valencià que tindria amb Catalunya la interlocució "normal" que tanta gent espera. Des de la valencianitat nacional que volem validada pel nostre Poble.
Tot un encert, Enric.

Nomdedéu ha dit...

Gràcies als dos.

Anònim ha dit...

"Si no crec en Espanya que és veritat, com he de creure en els Països" (E. Nomdedéu).

Recorde aquell 1982 que vam enganxar uns quants cartells junts (aquells de la UPV on predominava el negre).

Dimoni (no em referisc a tu), t'has passat.

Hem comés molts errors, però un més... Hauríem de sumar (sí a acollir -també- la bandera amb el blau) però si renunciem a la bandera quadribarrada estarem restant.

Un altre dia faré un comentari més positiu.

Molta sort.

(Encara recorde aquell 600 del teu amic que feia un soroll de Fòrmula 1 en aquelles nits del Castelló de 1982)

Nomdedéu ha dit...

hehehe. UPV era l'opció que va crear bàsicament el PNPV partit en el que jo militava. I ja aquell era un partit d'àmbit valencià.
En qualsevol cas, reconec que la frase és contundent, per això la vaig escriure, però sent justos, el text continua i diu més coses. Diu (i és l'esperit de tot l'escrit i de la ponència) que hi ha una primera adscripció nacional bàsica i una simbologia que també ho és, però que incorpora altres punts de vista.
Ningú no renuncia a dir-li país al País, ni a la quatribarrada com una part de la simbologia nacional valenciana. Jo mateix reclame al text una llei de símbols.
Però és veritat, personalment no hi crec en els països catalans. Voldria una relació de privilegi amb Catalunya, sustentada en la voluntat de dos pobles que comparteixen llengua i han de compartir infraestructures de tota mena, de mantindre un veinatge que ens retroalimente. I tenim, a més, una cosa que ens hauria d'unir, un mateix estat que ens maltracta.-
Salut

Anònim ha dit...

Això de la senyera en blau ja ho duia Unió Valenciana i no li va valdre de res.
No serà una de les "polítiques inteligents" a que ens té acostumats el BLOC últimament? (com això d'EU i d'Iniciativa). Sempre, els que no els sembla bé són una espècie de cavernícoles essencialistes.

Nomdedéu ha dit...

Trobe que les diferències entre UV i el BLOC són tan obvies que la comparació no s'aguanta.
Nosaltres som un partit nacionalista i progressita.
El pitjor que li pot passar a esta ponència, és que algú decidisca fer lectures anecdòtiques.
Ja dic que a mi, tot, tampoc no m'agrada, però en el seu conjunt m'agrda.
I m'agrada perquè sense renunciar a res (tampoc simbòlicament) de la seua voluntat de transformar la societat i fer-la més justa, accepta (també) allò que és una realitat (ens agrade més o menys).
I personalment pense que els qui mantenen postures diferenciades han de gaudir de tot el respecte. Ho dic jo, que sé el que significa que et massacres, difamen, bandejen, critiquen, ignores (en públic i en privat, però ací se sap tot que este país té forma d'orella), per mantenir postures crítiques.
Així que qui no estiga d'acord amb la ponència, té tot el meu respecte, el que jo no vaig trobar per a mi per part de molts quan jo no compartia el pacte amb EU ni les condicions del pacte amb IPV.

Marc Guinjoan ha dit...

Els espanyols han aconseguit dividir-nos tan a tots aquells que parlem una mateixa llengua que ara ja fins i tot els propis del BLOC rebutgen tot tipus de menció als Països Catalans i fins i tot no hi creuen com a una utopia de cara al futur. Quin sentit tindria un Principat de Catalunya i un País Valencià independents tots dos i per separat?

Quan llegeixo aquest tipus d'articles només penso en què diria el bo de Joan Fuster. De ben segur que no li agradaria gens.

I per altra banda, creieu que augmentareu el suport tot renunciant a les vostres arrels? deixeu-me que ho dubti un altre cop!

Salut des del Principat!

Nomdedéu ha dit...

Creus que han sigut els espanyols que ens han separat?
Jo crec que va ser Jaume I decidint que el País Valencià fora un regne.
Supose que no cal que justifique que parlar una mateixa llengua no et converteix en una nació. Els exemples arreu el món són tan obvis, que semblaria ociós.
El bo de Joan Fuster va escriure llibres, no la biblia, i va demostrar ser un intel·lectual de primera magnitud, que sabia ben poc d'economia, que era massa amic dels tòpics, i que coneixia poc la realitat del seu poble. I amb tot, agraits hem d'estar que despertés tantes conciències, la meua entre d'altres.
Però han passat 40 anys des que es va publicar "Nosaltres els valencians" i les coses han canviat molt.
Massa gent cita Fuster com si fos un dogma, i no crec que a ell li agradés gaire.
Per cert, que votava Fuster?
I en qualsevol cas, abans de Fuster, hi havia valencianisme polític a este país. I n'hi haurà després.
Intentar sumar tots els corrents del valencianisme em sembla útil i intel·ligent. Catalunya ho va fer en el seu moment, i no va rebre crítiques per part de ningú, que jo sàpiga.
És obvi que no has llegit la ponència (cas contrari seria pitjor, no l'hauries entés). No renunciem a res. Si més no, no a les nostres arrels, tret, clar que penses que les nostres arrels són diferents a les que són.
I les coses, no es fan per tindre més o menys electorat. Això és important, però el país més. El nacionalisme, segur que no cal que t'ho explique, és alguna cosa banstant més seriosa que unes eleccions o una estratègia a curt termini. El que fem és una lectura adulta i realista del país.
I diem que el País Valencià és una nació diferent i diferenciada de les altres.
També ho diu ERC, per exemple, quan planreja referendums per al 2014, o tots plegats quan fan un estatut que diu que Catalunya és una nació, no diu pas que ho són els PPCC famosos. Així que no sé per quina raó els valencians hauriem de fer alguna cosa diferent.
Que no se vos oblide, que el discurs dels Països Catalans, a Catalunya dona vots al catalanisme, al País Valencià a l'espanyolisme.
Amb Catalunya hem de tindre unes relacions privilegiades, però no només per compartir llengua o alguns troços d'història, sinó per un futur estratègic. I això no només no ho discutim, sinó que ho diem amb contundència.
Cada colp que Joel Joan va a València a passejar-se com una starlet i a dir que els Països Catalans no sé què, el nacionalisme retrocedeix. I no vos oblideu tampoc des de Catalunya, que ací al País Valencià només hi ha dos nacionalismes, el valencià (que representa el BLOC) i l'espanyol que representa la resta. Icluida ERC al PV, que no aconsegueix cap resultat positiu, però alimenta la reacció espanyolista.
Dos països separats per la mateixa llengua? si, però no perquè ens haja enganyat Espanya, sinó perquè la història així ho ha fet.
Separats, però, no vol dir que no hagen de fet un tall de coses de la mà.
Salutacions