Fa uns anys, pel camí de Sant Josep, allà a les vaqueries, una xiqueta de nom Mencin duia una lletera de 5 litres a vendre, i anava pensant: "amb els diners de la venda em compraré dues dotzenes d’ous, criaré els pollets que faran PIU-PIU, quan els pollastres siguen grans els vendré i compraré un porquet. Quan el porc pese 120 quilos, el vendré i amb els diners compraré un joneguet que..." i en aquell moment, la pobra Mencin va ensopegar amb la vorera, que necessitava un manteniment que l’Ajuntament no havia fet. Van rodar per terra ella i la lletera. Al lloc on va caure, s’alçarà ara una escultura de l’amic Jere, recordant com amb la llet, es perderen també els somnis.El pressupost municipal s’ha fet també amb la tècnica comptable de Samaniego. Els anunciats quasi 30 milions d’€ d’inversions es financen amb un préstec d'11 milions (que representa un 37%) i quasi 13 milions i mig (el 45%) són fruit de la venda de sòl municipal. I ací comença la història. El sòl municipal només es pot vendre per fer VPO, tret que la programació d’VPO siga suficient per cobrir els mínims que reclama la llei. En eixe cas es pot demanar un Pla de Sostenibilitat que, de ser aprovat per la Conselleria, autoritzaria l’Ajuntament a vendre el sòl per a fer inversions en sostenibilitat urbana. Així planteja finançar l’equip de govern la major part de les cent vegades retardades obres de la Marjaleria, per exemple.
Però que passa? La programació d’VPO només és suficient si comptabilitzen "Mestrets", projecte en inseguretat jurídica per culpa de la imperícia de l’equip de Govern, com ha fet ben palès la sentència del TSJ. Tot i això, i suposant que d’ací no sé quants mesos la Conselleria autoritze el Pla de Sostenibilitat, l’Ajuntament hauria de ser capaç de vendre, en un mercat congelat, el sòl municipal.
Així que el 37 % de les noves inversions són filles d’un crèdit que ens endeuta encara més, i el 45% són més que improbables, perquè depenen d’un seguit de circumstàncies absolutament imprevisibles, una mena d’ "efecte papallona" que, en el millor dels casos, només es podrà resoldre si troben un improbable comprador per a terrenys valorats en 13 milions i mig d’€ .
Ja poden apostar-s’hi la samarreta, enguany tindrem un bon grapat de modificacions de crèdit, per intentar salvar algunes inversions, a mida que quede clar que els comptes municipals són un somni amb tendència a malson.
"¡Oh loca fantasía!¡Qué palacios fabricas en el viento!" deia el bo de Samaniego, en la seua faula de la Lletera, i continuava: "No anheles impaciente el bien fiaturo; mira que ni el presente está seguro."
4 comentaris:
Enric, bon dia, només volia dir-te que encara que al carrer Sanz de Bremond hi havia una vaqueria fins no fa molts anys, la zona coneguda com les vaqueries estava a una altra zona de Castelló, en concret prop de la Plaça Fadrell ( camí Sant Josep) on encara estan les cases dels vaquers hui en dia destinades a cases particulars.
També volia dir que ara els 'germans Dalton' de la ciutat de les llengües passaran a Castelló Cultural, quasi res porta el diari.
Resolt, gràcies. Si, aquells, ja ho dic a l'article de Mediterráneo, no els llevarem d'allà ni amb aigua calenta.
¡Vaya huevos!
No viene a cuento, pero tengo una duda. En la avenida capuchinos (palmeretes) ha salido una raya verde intermitente justo en el todo el centro. Hay dibujos de bicicletas antes de las bajadas con dibujos de sillas de ruedas ¿quien tiene preferencia?. Como no hay marcado carril bici como tal ¿cuánto se supone que es el espacio de uso de bici? Porque en la parte más antigua aún hay espacio para dejarnos pasar, más o menos, pero en la parte nueva... Entre las palmeras enanas y lo estrecho que es ese tramo, ¿eso significa que la parte central es de uso exclusivo de bicicletas?
Julia, siempre dudando
Lo estan haciendo como el culo, sin explicar nada.
No hi ha més zones exclussives que els carrils bici de tota la vida. El que hi ha és una vocació de compatibilitzar usos. Les bicis han d'anar a pas de persona, i es tracta de ser respectuosos els uns amb els altres.
Les probabilitats que un cadira i una bici es troben a una rampa són miúscules, però quan això passe supose que es tracta d'una qüestió de civisme, sembla raonbale que haja de cedir-se el pas a la cadira.
Es veritat que les palemeres enanes (encara) no ajuden, però ens hem d'acostumar als usos multiples de les vies urbanes. No hi ha lloc per carrils exclusius per a bicis, vianants, cotxes... en alguns llocs uns i altres hauran de conviure. Amb normes esctrictes, això si.
Ja tenim que tota la zona centre és de velocitat màxima 30 km., no 40 com la resta de la ciutat. Que les zones "peatonalitzades" són tots compatibles per bicis, i determinats vehicles autoritzats, i tots, han d'adequar-se al pas de les persones.
Ara, si volem conviure, tampoc té cap trellat que qui vaja a peu i senta un cotxe per darrere al carrer d'Amunt, pose per cas, no puga caminar per un costadet i deixar passar al cotxe, i decidisca plantar-se al mig del carrer i obligar a l'altre a aguantar darrere tot el llarg del carrer. No té cap sentit per la simple raó que els carrers "peatonalitzats" són mixtes, no d'ús exclussiu per a viananats.
Com tot, és un joc de tira i afluixa en favor de la convivència
Publica un comentari a l'entrada