25 de gener, 2009

VULL LA BAIXA!


En juny seré pare d’una xiqueta.

Lizbeth i jo volem viure la paternitat-maternitat de forma responsable i compartida. Per això, encara no sabem en quina proporció, compartirem la baixa de maternitat (ella) i la de paternitat (jo).
Que passarà, doncs, amb el meu treball polític mentre estiga de baixa?
La llei de conciliació familiar diu que tinc dret a gaudir d’eixe període a fi efecte de viure plenament la meua condició de pare. La llei estableix els mecanismes pels quals treballadors/ores i funcionaris/aries, poden demanar la baixa. I és evident, que si demà demana la baixa per paternitat un funcionari, l’administrat no n’eixirà perjudicat. Algú farà la faena del funcionari de baixa, i si cal es contractarà un eventual.
Però...qui farà la meua si sóc jo qui està de baixa? Qui protegeix el dret dels electors del BLOC (o de qualsevol altre partit) si la meua responsabilitat com a pare, fa que no puga assistir a un plenari, o a unes comissions?
La llei diu que s’ha d’establir els mecanismes per tal que els càrrecs públics puguem gaudir dels nostres drets, sense perjudicar els nostres electors, però encara no s’ha fet. He escrit a la Ministra Bibiana Aído urgint-la a que s’hi pose.
Els parlaments, les Corts ho han fet, tenen capacitat per legislar en eixa matèria, i gràcies a la llei de la signatura electrònica, han trobat una formula no presencial. El Parlament de Catalunya, permet la delegació de vot. A França, hi ha suplents temporals...
Als ajuntaments no tenim res. Per això he presentat una proposició (que és el mecanisme que la Llei de Grans ciutats estableix quan l’oposició vol fer una proposta conscient que cal un informe tècnic o jurídic previ) per tal que el meu ajuntament trobe una solució que em permeta compaginar els meus dos drets, els meus dos deures.
Sorprén que mai abans cap regidor ni regidora de tot l’Estat ho haja plantejat, potser per això l’assumpte ha tingut gran repercussió mediàtica. El País destacava el tema en portada de Comunitat, Levante, Las Provincias, El Mundo i Mediterráneo, en parlaven amplament. També la SER i la COPE, i m’han telefonat les agències. Demà, hui ja, diumenge, El Mundo publicarà un reportatge a nivell de país.
Quan Armstrong va trepitjar la lluna, va dir allò de que era un xicotet pas per l’home i un gran pas per la humanitat. Doncs, això, jo tampoc ho faig pensant, només, en mi. Ho faig pensant en fer avançar les coses. Si ho aconseguisc, serà un xicotet pas per un home, i un gran pas per la igualtat.


17 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt be, però no oblides:






Assumiràs la veu d'un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs sed,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentres dormen les tues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.

No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.

Ja no existiràn les paraules
sino l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les sil.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntad d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat
com no sia la del teu poble.

Potser et maten o potser
s'en riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Vicent Andrés Estellés

Nomdedéu ha dit...

crec que és exactament això el que reclame, ser (una infima part de)la veu d'un poble, que m'agrada pensar es vol igualitari i no patriarcal

Xavi López ha dit...

No sé, així a primera vista et diria que no estic d´acord amb el tema eixe del vot electrònic. Dis-me desconfiat en les noves tecnologies, o en els polítics (i no ho dic per tu, sinó per l´ús extensiu que pot tindre i que acabarà, ho vorem, amb un Congrés, unes Corts i uns Ajuntaments buits, inclús, a l´hora fer votacions), sinó que, ja que estem en un sistema electoral tancat, on la gent tria una llista de noms que representen un partit, siga el següent (o la següent) de la candidatura, qui substituïsca el nou pare o mare durant el temps que dura la baixa.

Nomdedéu ha dit...

Compartisc la por en general, però el que jo reclame és singular.
Es tracta d'un moment puntual i en circumpstàcnies precises.
Si demà em trenque el coll del fèmur i he d'estar tres mesos inmobilitzat a un hospital, què he de fer? Dimitir i que passe el següent, és la resposta oficial. Trobe que no té gaire sentit.
Si un problema físic o laboral o que se jo m'impedeix fer el meu treball polític, plegaré jo sense necessitar suggerències. Però les noves tecnologies poden facilitar resoldre problemes puntuals. En eixe sentit, així de restricutiu, jo crec que si que hem de trobar una formula

Josep Miquel Porcar Mallen ha dit...

Pos no ho digues molt fort a vore si encara aniran a pegarte per a que no tornes al ajuntament...
sobre la proposta, esta molt correcta, i que súrtiga en els periodics sera bo per al partit.
I el mes important, et desitge que quan arrive, hagen o no acceptat la proposta, pugues estar amb la teva dona i la teva filla els moments previs al naixement.

Nomdedéu ha dit...

gràcies home. La veritat és que tinc ganes. Ara que, mentre dura l'embaraç també és tot molt exitant.
Cada cosa té el seu puntet i cal gaudir-ho.

Anònim ha dit...

Demana-la i no te'n penediràs. Jo la vaig demanar per a la meua segona filla, Núria, fa ara 19 anys i la vaig poder cuidar tot un mes (aleshores el màxim permés). Mai me n'he penedit, al contrari, vaig viure i disfrutar molt de la meua filla, que només tenia 3 mesos. Amb el temps he valorat molt aquella dedicació, que em va fer ser un poquet "més" pare.

Anònim ha dit...

Hola Enric.

Espere la vostra col.laboració i dels teus lectors.

Per ratificar el nom de Calp i fer contrapés al Rainer de "CALPE" que vol la doble denominació CALPE/CALP.

Aci teniu el meu húmil BLOG.

http://mascarat.blog-activo.com/index.htm

Anònim ha dit...

Hola Enric.

Espere la vostra col.laboració i dels teus lectors.

Per ratificar el nom de Calp i fer contrapés al Rainer de "CALPE" que vol la doble denominació CALPE/CALP.

Aci teniu el meu húmil BLOG.

http://mascarat.blog-activo.com/index.htm

Nomdedéu ha dit...

doncs au...tots a visitar mascarat. I sort en la baralla.
De que em sona a mi l'aliança germano-espanyola...?

Anònim ha dit...

Gràcies Enric.

Espere tindre moltes signatures.

El Resident alemany Rainer ja esta parlant massa al mass-media local i vull presentar la major quantitat de signatures a l'ajuntament la setmana q bé per fer contrapés.

http://mascarat.blog-activo.com/index.htm

el tropilla ha dit...

Per cert Enric, com li posarás a la xiqueta?

Nomdedéu ha dit...

encara no ho sé, però hi ha temps. Fins als cinc anys jo em pensava que em deia "statequieto", així què...

Anònim ha dit...

Al recibo de la contribución de 2009, le han cambiado el periodo de pago?.
Lo digo porque hasta el año pasado se podia pagar del 20 de abril al 20 de julio (mas o menos), y ahora el Ayuntamiento nos ofrece poder pagar en 4 plazos; el 1 de abril, 1 mayo, 1 junio, 1 julio.
No veo la ventaja por ninguna parte.

Nomdedéu ha dit...

si. és així com tu dius.
han fraccionat el pagament, cosa que ha tingut una acceptació notable entre la gent (tinc entés, a falta de dades oficials), però en la pràctica han reduit en uns 20dies el període. opinable, sí.

Enric 2 ha dit...

Enric,
He de confessar que no ho veig del tot clar. Per una banda sí que veig possible que pugues votar a distància, tal com va fer la diputada socialista que acabava de ser mare, però tu ets el portaveu, i en els Plens hi ha debat a més de votacions, i tu ets la veu del teu grup, i desgraciadament cap regidor ni regidora pot prendre la paraula.

A més, per saber en un punt de l'ordre del Ple s'ha de votar a favor, en contra o abstindre's, supose que t'estudiaràs els expedients que van al Ple, i després de pensar-ho molt (tu i els del teu partit) decidireu quin sentit donar al vot. Això també et llevarà temps. Com ho faràs? I si has de defensar alguna moció?

I què passa amb les comisions i les juntes?

Ja te dic que no ho veig clar, encara que reconec que tens tot el dret del món a reconciliar la vida laboral i familiar, i espere que així siga, però potser el problema rau en què això que ara fas no és "vida laboral" al cent per cent, sinó una altra cosa (vida pública? zoon politikon?).

Com ha dit Xavi López més amunt, al final els plens dels ajuntaments o de les corts quedaran buits, i potser no estiga mal, ja que si les tecnologies ho permeten (i amb accés real a la informació) potser cadascú podria votar des de sa casa. Seria el megaassemblearisme, sense intermediaris ni representants: però crec que per a això encara ens queda molt.

En qualsevol cas, molta sort en la teua reivindicació, la qual crec justa, legítima i raonable.

Nomdedéu ha dit...

Trobe que és un debat molt interessant. Si més no a mi m’excita intel•lectualment. Contestaré punt per punt.

“He de confessar que no ho veig del tot clar. Per una banda sí que veig possible que pugues votar a distància, tal com va fer la diputada socialista que acabava de ser mare, però tu ets el portaveu, i en els Plens hi ha debat a més de votacions, i tu ets la veu del teu grup, i desgraciadament cap regidor ni regidora pot prendre la paraula.”
Correcte. Jo he fet la mateixa anàlisi, però en jurídicament, el subjecte titular del dret (baixa per paternitat) ho és amb independència de si és Director General o Auxiliar Administratiu. Podríem deixar sense el dret a la baixa a un senyor (o senyora) que estiguera treballant sola en un departament en concret? No. Caldria trobar un persona que substituís temporalment. Al parlament francés (és un altra llei, evidentment) els diputats tenen substituts. Ací podria ser el següent a la llista.


“A més, per saber en un punt de l'ordre del Ple s'ha de votar a favor, en contra o abstindre's, supose que t'estudiaràs els expedients que van al Ple, i després de pensar-ho molt (tu i els del teu partit) decidireu quin sentit donar al vot. Això també et llevarà temps. Com ho faràs? I si has de defensar alguna moció?”
Totes les setmanes m’enduc papers a casa (i documents en llapis òptic) per estudiar (papers que després retorne a l’Ajuntament i altres que duc de quan en quan a destruir a la corredoria d’assegurances d’un amic). Per tant, el meu assessor, que té dret a accedir a eixa documentació en nom meu, podria fer-me-la arribar, i estudiaria a casa. Que estiga de baixa per paternitat, no vol dir que no puga llegir documentació, enviar correus electrònics, consultar a Internet o parlar per telèfon.


“I què passa amb les comissions i les juntes?”
No tinc dret a assistir a les Juntes de Govern, no en sóc membre. A les comissions informatives, l’oposició no té dret al vot. I per les de Ple, que són mensuals, demane una solució similar al Ple.

“Ja te dic que no ho veig clar, encara que reconec que tens tot el dret del món a reconciliar la vida laboral i familiar, i espere que així siga, però potser el problema rau en què això que ara fas no és "vida laboral" al cent per cent, sinó una altra cosa (vida pública? zoon politikon?).”
Eixa visió és exterior. Per a mi, que eventualment em dedique a això, és, sense dubte, la meua vida laboral. Fixa’t, la vaga és un dret que es reconéix a treballadors i funcionaris (amb excepcions com els cossos armats). Ara, els jutges (no són treballadors, no són pròpiament funcionaris, són un “poder”) volen fer vaga, i entre ells no es posen d’acord sobre si tenen dret o no. “No se’ns reconeix explícitament diuen els contraris”. “No se’ns prohibeix explícitament com als militars”, diuen els partidaris. En el cas dels càrrecs electes i la conciliació familiar, la pròpia llei diu que s’ha de regular la formula en la que s’ha de fer efectiu eixe dret. Doncs precisament això és el que jo reclame. Que ho regulen. No (només) per mi, sinó pels milers de regidors i regidores de l’Estat.

“Com ha dit Xavi López més amunt, al final els plens dels ajuntaments o de les corts quedaran buits, i potser no estiga mal, ja que si les tecnologies ho permeten (i amb accés real a la informació) potser cadascú podria votar des de sa casa. Seria el megaassemblearisme, sense intermediaris ni representants: però crec que per a això encara ens queda molt.”
A mi també m’inquieta eixa imatge dels escons buits. Però no cal exagerar, parlem d’uns suposits molt limitats. Al Parlament s’ha resolt, a les Corts Valencianes també, a d’altres assemblees legislatives, també...falten els ajuntaments. Un regidor/a (càrrec electe) no pot deixar de gaudir el dret que se li reconeix a un diputat/ada (càrrec electe).”


En qualsevol cas, molta sort en la teua reivindicació, la qual crec justa, legítima i raonable.
“Gràcies. Seguirem informant”