"Haga como yo, no se meta en política" li va dir Franco a un Ministre. La Sra. Gascó també diu que els politics polititzem la política. Es queixa que alguns grups volen que el 8 de març siga un dia reivindicatiu. I afirma ufana que és un dia de festa. I què celebrem exactament?
El PSOE va denunciar que la regidora s’havia matriculat, amb diners públics, en un curs universitari sobre igualtat de gènere. Matrícula que s’anul·là després, tornant els diners. Jo crec que l’hauria d’haver fet. Així coneixeria a Betty Fridan, a Simone de Beauvoir, o al Col·lectiu de Dones de Boston, per exemple, i no seria tan lleugera. El 8 març, no em posaré ara historicista, és un dia reivindicatiu, un dia per recordar i discutir que el 52% de la població mundial està minoritzada pel 48%. I sí això no és una reivindicació, que baixe Lidia Falcón hi ho diga!
Una cursa no competitiva és una bona iniciativa, aporta la voluntat d’una societat igualitària, que defuig la competició associada a l’univers masculí. Però no es pot criticar el dret d’una part substancialment majoritària del moviment femení,
de ser reivindicatives. El moviment de dones és plural, i si el PP no està a favor d’una nova regulació de l’avortament, ho diu i punt. Però eixe papanatisme pueril en el que s’instal•la quan nega que el dret a l’avortament siga una reivindicació primària, contrasta amb l’alegria amb la que rep al si del SIO una associació que hi milita en contra. Jo no em queixe de que hi siguen, però sorprén vore la regidora aplaudint una associació com eixa, i trobant inacceptable que associacions transversals, entre les seues reivindicacions, aposten pel contrari.
El PSOE va denunciar que la regidora s’havia matriculat, amb diners públics, en un curs universitari sobre igualtat de gènere. Matrícula que s’anul·là després, tornant els diners. Jo crec que l’hauria d’haver fet. Així coneixeria a Betty Fridan, a Simone de Beauvoir, o al Col·lectiu de Dones de Boston, per exemple, i no seria tan lleugera. El 8 març, no em posaré ara historicista, és un dia reivindicatiu, un dia per recordar i discutir que el 52% de la població mundial està minoritzada pel 48%. I sí això no és una reivindicació, que baixe Lidia Falcón hi ho diga!
Una cursa no competitiva és una bona iniciativa, aporta la voluntat d’una societat igualitària, que defuig la competició associada a l’univers masculí. Però no es pot criticar el dret d’una part substancialment majoritària del moviment femení,
de ser reivindicatives. El moviment de dones és plural, i si el PP no està a favor d’una nova regulació de l’avortament, ho diu i punt. Però eixe papanatisme pueril en el que s’instal•la quan nega que el dret a l’avortament siga una reivindicació primària, contrasta amb l’alegria amb la que rep al si del SIO una associació que hi milita en contra. Jo no em queixe de que hi siguen, però sorprén vore la regidora aplaudint una associació com eixa, i trobant inacceptable que associacions transversals, entre les seues reivindicacions, aposten pel contrari.
19 comentaris:
Algú hauria de dir-li que serà un dia de festa i celebració quanel masclisme siga un apèndix als llibres d'història i no una realitat fefaent a tot el món. Mentrestant seguirem reinvindicant la igualtat real de totes les persones, per damunt del gènere, la religió i altres excuses en les quals es perpetua el domini d'uns éssers humans sobre altres.
Suavet suavet, però contundent.
M'agradava més la mala llet que ix del fetge, però no potser tot el que volem.
Suavet suavet, però contundent.
M'agradava més la mala llet que ix del fetge, però no potser tot el que volem.
Com El Mundo el dissabte va crear un espai d'opinió per tal que la Sra. Gascó diguera una sèrie d'obvietats mal lligades, he considerat que havia de contestar ja. Aquella proposta que vas vore, era massa llarga, hauria d'havber esperat a publicar-le el dissabte del Pregó al Levane. Mal dia.
Així que este matí he escrit este d'urgencia. L'argument del "professional" de l'altre, per sort o per desgràcia el podré gastar en més ocasios. Ja ho voras. Queda a la reserva.
No puc entendre com ella sent dona s'atrebix a qualificar este dia com un dia de festa.
Al remat ès deplorable.
Per cert Enric: m'ha sorprés gratament que t'hages postulat com possible candidat a les europees.
Enric, te done el meu suport moral si serveix d'alguna cosa. No sóc militant del BLOC però em sent part d'ell, sou com la família, tant com que el meu tio és regidor de Novelda des de fa més de 20 anys primer amb UPV i després amb el BLOC. Espere i dessitge que pugues arribar a ser el candidat per a les europees i sigues el nostre representant en Europa. Està molt clar que hi ha un lideratge gran en les Comarques del Nord, però i en el Sud, qui lidera la formació? No la veig. Tots espere que treballeu perquè el BLOC siga una formació forta internament en totes les comarques. Encara queda camí, i espere que no tardeu a començar-lo. Sort!
Per cert, seria tot un honor per a mi que passares pel meu blog en el qual he publicat una "carta" del senyor Camps al seu Molt Honorable trage: http://la-terreta.blogspot.com/2009/03/molt-honorable.html
Gràcies de bestreta.
Moltes gràcies pel teu suport, i ara mateix m'hi passe pel teu bloc.
Al nord i al sud, i al centre i a tot arreu, calen lideratges sòlids, lideratges que no han de veure's amb recel per la direcció nacional, tot el contrari. Tenim faena per fer, si no ens entretenim en parar-nos la cameta els uns al altres, farem creixer este partit, i les nostres opcions electorals.
M'agrada aixo d'aviar-te a europa i que vejes món. Pero sincerament Brusel.les i els belgues no són gens de la meua devocio. Caldria moure el parlament a llocs més adients, plens de dones i temperatures adient a fer topless. Tal volta per aixo el parlament europeu no se´l prenguen en massa consideració...
A molta gent li agradaria enviar-me, encara que fora a Eurpa.
Si sóc Eurodiputat, la meua primera proposició de llei serà traslladar la capital administrtiva europea al Grau.
I si no es pot, transaccionar i si més no, fer que Brussel·les oblide els musclos amb patates fregides, i passe a tindre com plat "nacional", l'arròs al forn, amb botifarreta de budell culero
Enric, demà a les 11 i mitja del matí , el senyor Jorge Alarte respondra a diferent preguntes a la web del periodic "Levante", quina preunta li faries???
Sr. Alrte, ha recolzat la postura hídrica del PP, ha recolzat l'urbanisme del PP davant les crítiques de la Unió Europea, ha acceptat com Síndic de Greuges, un diputat del PP, quan s'afiliarà al PP?
Gràcies Enric, no crec que la fiquen però demà quan arrive de la feina miraré a vore si l'han ficà i la resposta... i perdana per la llicència de ficar la teua pregunta, però és prou millor que la meua.
si et conetesta ja en ho faràs saber. Sort
Enric, com suposava el senyor Alarte no ha contestat, he llegit les preguntes i respostes que han formulat, i em dona la sensació que este home és una mica veleta, contenta a tot el món i no és posiciona en res, molt light, no dona imatge de líder, és l'hora del BLOC, si per a les proximes eleccions no ho aprofitem, malament, o ara o mai!
Cap sorpresa. Jo també el trobe un home molt lleuger.
Algú em va dir que li recordava a Camps, més procupat del posat i les formes que del què i el com.
I no em sembla una mala compració.
Si ho fem bé, tením una oportunitat. Per tant, ho hem de fer bé. Tots plegat, i bé.
Però guanya eleccions al seu poble. Per algo serà.
qui?
estem en festes (guardem una porció a Laura), però seiem uns irresponsables si oblidarem la situació en la que estem, i el patiment de families locals i valencianes, desamparades pel PPSOE
l'Alarte. Inclús amb veleitats més que dretanes, com ara el negar-li a una treballadora el seu dret a la conciliació de la vida familiar i la laboral. Si eixa és la gran esperança blanca del socialisme valencià apanyats estem.
Bones festes als castellonencs i castellonenques, i als veïns dels pobles fallers. la resta a treballar, que ja arribaran els dies de festa major.
Publica un comentari a l'entrada