07 de desembre, 2011

TOT ALLÒ QUE JO PENSE DE COMPROMÍS I (QUASI) NINGÚ NO HA GOSAT PREGUNTAR-ME


L’acceptació de la realitat.

Compromís funciona.

Sembla una obvietat, però jo ho he de dir. Ho he de dir, perquè vaig ser contundentment i tossuda contrari a la primera coalició; i si bé és cert que no m’hi vaig oposar, vaig ser crític amb les condicions de la segona.

Funciona perquè així ho ha ratificat l’electorat, premiant el treball institucional i el treball a peu de carrer.

També és cert, que a aquells llocs on per diferents raons no va ser possible un pacte (per falta d’enteniment dels diferents actors, o per no compareixença d’alguns d’ells), el BLOC en solitari també ha funcionat. I els exemples que demostren eixe creixement són tants, que no m’entretindré ara a enumerar-los. 

No sóc un analista polític, sóc un treballador de la política que veu les coses des de dins (per tant, possiblement tinga una visió viciada). El que jo diga, doncs, no és més que una opinió personal, no especialment qualificada.

Amb esta coalició hem aconseguit tres fites històriques:

a)    Entrar a l’Ajuntament de València (sens un bon resultat electoral a la capital, les altres dues no hagueren estat possibles)
b)    Hem ratificat la nostra presència a les Corts, i com tercera força nacional (la qual cosa demostra el que deiem alguns, EU i nosaltres tenim electorats diferents. Si bé és cert, que més que probablement, sense la primera coalició els resultats actuals no s’hagueren donat)
c)     Hem aconseguit el primer diputat al Congrés de la nostra història com organització, i el primer diputat valencianista en 70 anys (per als puristes matisaré: el primer diputat valencianista triat per una llista valencianista, i triat pel país.)

Negar això seria negar la realitat. I qui vulga entendre això com una rectificació de les meues posicions, fa bé.

Una espineta clavada

De vegades, quan he manifestat orgànicament la meua preocupació pel futur del BLOC se m’ha recordat que estem millor que mai.

Bé, jo afirme que hi ha com a poc dues qüestions internes que han empitjorat substancialment respecte a fa anys, però com són internes les exposaré on toca.

Però és cert que tenim major implantació (territorial i en militància) que mai, més càrrecs públics que mai. De fet, ningú no discuteix que un dels principals actius de l’èxit de la coalició és precisament la fortalesa territorial i militant del BLOC. En això ningú no ens fa ombra, ni de bon tros.

Ara bé, dins de la coalició, per eixa vocació igualitària, hem minorat voluntàriament el pes que ens pertoca. Ara no ho critique, ho constate. És possible que això precisament haja donat major credibilitat a eixa pluralitat que sembla tan valorada. Que el logo siga més menut té una importància discutible, que cedim llocs de privilegi en les llistes (molt especialment al sud del país, on sembla que el BLOC siga minoritari al si de la coalició, quan no ho és en absolut) forma part de la mateixa estratègia de pluralitat...Tot això haurà de resoldre’s de la manera més proactiva i intel·ligent possible en els acords d’estabilitzió de la coalició. (Fins i tot és possible que siga més útil “no meneallo”).

Però també ens hem minorat en el missatge, i això em sembla més greu. Definim la coalició com valencianista, progressista i ecologista.

Amb major o menor grau, això ja definia al BLOC, per tant sembla raonable pensar que la definició no ha de incomodar al gruix de la militància. Això és tan cert, que només cal fer seguiment de les declaracions de la gent del BLOC (a les xarxes, a la premsa, en campanya, en la tasca institucional...) per vore que hem passat de dir que som “nacionalistes” a dir que som “valencianistes, progressistes i ecologistes”. Tinc poc a objectar.

Ara bé, quan escoltes amb atenció els actes unitaris, t’adones que eixa identificació ideològica en forma de trinca, només la manté en públic la militància del BLOC. Els nostres socis, les nostres sòcies, s’autodefineixen com progressistes (o d’esquerres) i/o ecologistes. No sentim assíduament que candidats i càrrecs electes dels partits col·ligats es definisquen regularment com valencianistes o nacionalistes.  Per tant, el discurs i la ubicació ideològica de Compromís que percep  la societat és que som un partit instal·lat més clarament en l’eix esquerra-dreta, que en el nacional. I sense queixar-me de la primera part, reclame correspondència per la segona. El nostre fet diferencial és la valencianitat. De la resta, hi ha més ofertes (tot i que pitjors) al mercat electoral. No ho hauríem d’oblidar.

I ara què fem?

Després de les eleccions valencianes, alguns representants del BES, amb lògica satisfacció, van intervenir en un Consell Nacional per recordar la paternitat de la idea. Fins i tot un d’ells, indissimuladament em mirava a mi (que seia al pati de butaques) i recordava que alguns havíem dit  que en lloc de muntar Iniciativa, els i les dissidents d’EU havien de vindre al BLOC. Deia el company, que això hagués estat un error, perquè l’èxit electoral es sustenta precisament en el fet de que Compromís va més enllà de l’estructura tradicional d’un partit a l’ús. Afirmava que això garanteix major pluralitat. I la pluralitat, per a la gent del BLOC, sempre ha estat, i ha de seguir sent, un valor irrenunciable.

Sembla raonable el que diu el BES.

Recentment, Monica Oltra en el Consell Nacional (no sé si li’n diuen així) d’Iniciativa, ha afirmat que cal superar l’estatus de Coalició.

No ho sé. Si el que vol dir és que cal consolidar-la, i fer-ho orgànicament, crec que té raó. Però hem de trobar la formula adequada, la que sense fer malbé eixa imatge de “pluralitat que supera la concepció clàssica d’un partit polític”, evite les tensions i refregues prèvies a cada contesa electoral. I les formes de resoldre això són plurals. Hem de triar pelgats la que millor s’adeqüe, no només a les formacions polítiques integrants de Compromís, sinó i sobretot, la que més puga adequar-se i satisfer al nostre electorat.

Amb certa freqüència s’ha acudit a l’exemple de CiU pel que fa a la relació estable entre dos partits. Bé, hui en dia, CiU és una Federació de partits, té un òrgan directiu comú, però el seus socis integrants continuen tenint els seus propis òrgans. I per arribar a este estatus actual, han aguantat 25 anys com a coalició. Amb tensions també, no ho oblidem.

Jo no dic que tinguem que mantenir-nos 25 anys com a coalició, és possible que puguem aprendre de l’experiència d’altres i saltar-nos algun pas...però amb prudència.

Prudència, perquè no podem restar immòbils davant la nova realitat sociopolítica, i hem d’assumir la responsabilitat que ens pertoca, però prudència perquè les presses, mai no han estat bones conselleres. 

Les coses tenen un temps, i unes formes. Anar lent et fa perdre oportunitats, anar ràpid et fa cometre errors.

Fem el que calga però fem-ho bé. No podem decebre el cabdal de confiança que ens ha prestat la societat valenciana. I ara assumiré un risc de futuròleg, la meua sensació personal, és que no hem acabat de créixer. Si ho fem bé, no hem acabat de créixer.
  
Què hem aconseguit?

Els resultats electorals ens avalen com la millor oposició.

Mentre continua produint-se el tradicional transvasament de vots entre el PSOE i EU, Coalició Compromís creix per si sola (cert que també per raons al·lòctones, no només conjunturals, sinó clarament estructurals) creant un espai propi, nou. En parlarem.

Però no és prou. He afirmat que podem créixer més. Com?

Hem de canviar el paradigma mental segons el qual a nosaltres ens va bé quan li va malament al socialisme. No és cert. La realitat és que al socialisme li va malament quan ens va bé a nosaltres. Mai ningú ha militat al valencianisme dient: “és la meua segona opció, jo realment sóc un socialista espanyol, però com el socialisme espanyol és incapaç de crear una oferta electoral creïble i sòlida, vote valencianisme una miqueta a contrapèl”. En canvi, si que coneixem desenes de persones que han votat al PSOE perquè, tot i dir-se (i sentir-se sincerament) compromesos amb el país, trobaven que no havíem estat capaços de bastir una oferta electoral creïble. Ara ho hem fet, i tornen. I més que en tornaran si sabem ser receptius.

Vull dir que davant d’això es poden fer dues coses, recriminar-los-hi que si hagueren estat amb nosaltres tot este temps, l’oferta electoral hagués quallat fa molts anys evitant així tantes renuncies i traïcions com ha perpetrat el socialisme al nostre país. O bé, i jo aposte per això, rebre’ls sense preguntar on han estat estos darrers 25 anys. D’un en un o de deu en deu. Electors i militants.

És una via de creixement segura, segura.

I hem de canviar un altre paradigma mental. També tenim una frontera electoral, tot i que molt menor respecte a l’anterior, amb el PP. Possiblement coste de vore a nivell nacional, però és més nítida a nivell local. En els pobles i ciutats on som vera alternativa de govern, o directament govern, rebem transferència de vot de gent que a les eleccions nacionals o a les estatals voten al PP. No propose que tinguem  que fer cap política d’acostament en esta direcció, dic que hauríem de procurar no espantar-los.

I finalment, hem començat a rescatar gent de l’abstenció, i hem incorporat nous electors que s’estrenen democràticament votant Compromís.

A tall d’exemple relataré una història real que ens va passar a Castelló a estes generals. Es va presentar per demanar ser apoderat un jove que ens va informar que no ens votava i que no ens anava a votar, perquè era pròxim als plantejaments abstencionistes del 15M, però que volia col·laborar amb nosaltres, que érem, després del seu plantejament abstencionista, la millor opció. Si se’m permet, ja està tendre, a les properes serà el suficientment madur com per votar-nos.
  
Què hem d’aconseguir?

Hem d’aconseguir com coalició allò que com BLOC hem aconseguit ja a molts municipis, que la gent comence a vore’ns com alternativa de govern.

El nostre objectiu ha de ser governar este país. Poble a poble, ciutat a ciutat, fins governar la Generalitat i tenir un pes important al Congrés i Senat i a l’Europarlament.

Eixe ha de ser l’objectiu principal. Això és lent (si ho fem bé, menys del que pot semblar) però és l’objectiu.

Un partit nacionalista (el BLOC ho és, i jo sóc del BLOC) i la coalició que pivota al seu voltant ha de tenir com vocació la governabilitat.

L’oposició és una gran oportunitat per a treballar pel país. Ho demostrem cada dia a les Corts, ho demostrem a les Diputacions de València i Castelló, ho demostrem a moltíssims ajuntaments arreu la geografia valenciana, ho demostrem a l’Europarlament i començarem en breu, a demostrar-ho al Congrés. (Jo mateix ho sé bé, gràcies a la meua experiència institucional.)

Però el govern és una oportunitat encara millor (també he tingut el privilegi d’experimentar-ho durant quatre anys).

Governar és la fórmula més ràpida, àgil i eficient de canviar les coses, de millorar les condicions de vida de la nostra gent. La millor forma d’influir en la sostenibilitat nacional (que jo sempre dic que inclou la l’econòmica, la social i la mediambiental, bàsicament, perquè eixe és el país i la societat que somniem i que volem construir).

I en eixa voluntat de governabilitat, el BLOC ha de jugar un paper primordial.

Vaig insistir moltíssim en la necessitat de que Enric Morera assumís el rol de Síndic de Compromís, no només per ser de justícia, sinó perquè pensava, pense i crec que ha quedat demostrat, que era qui millor podia assumir-l’ho de tot el grup parlamentari.

Perquè (estic intentant defugir la personalització, però crec que tothom entén el que intente dir) la potència del discurs opositor, de reformulació de l’ètica política que fa el nostre grup, amb veus plurals, és inqüestionable. Però eixa tasca indispensable de control, ens situa, ja ho he dit, com la millor oposició. Però això no et converteix directament en alternativa de govern.

La millor oposició no és la que fa enfadar més vegades al govern (per molt d’autocomplaença i cofoisme que això ens genere), sinó la que el fa canviar més vegades d’opinió.

I això demana un altre tempus, un altre tarannà, unes altres formes, un discurs més constructiu, més propositiu... I en això al BLOC som millors. Som els millors, curt i ras.

No podem oblidar, ho sé, que estem a l’oposició a quasi tot arreu, però tampoc no podem oblidar que no ens hi volem quedar per sempre. O sí? O alguns viuen millor a la contra?

El redreçament nacional (amb una societat més justa, amb una economia al servei de les persones, amb serveis socials i públics de qualitat, amb respecte mediambiental i un llarg etcètera) depén de nosaltres. No és una missió mística, és una responsabilitat política.

I això es fa des del govern.

Ara toca saber gestionar l’èxit, i començar a dibuixar escenaris futurs. Hem de ser alternativa de govern, cal que siguem percebuts com a tals. La percepció aliena arribarà quan internament preguem consciència de que eixa és la nostra vocació. I la percepció externa és el primer pas, indispensable pas, per convertir-nos realment en l’aternativa il·lusionadora.

I per això, Compromís ha d’amarar-se de la cultura política del BLOC, i això, encara està per fer. 

29 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bon article. Estic d'acord en tu en allò que dius de que Bloc no li furta vots al PSOE,sinó que estos últims els han retingut durant molts anys sense que foren seus. D'altra banda crec que l'èxit de Compromís ha estat majoritàriament gràcies als nou-votants (entre els quals m'incloc). Et posaria molts exemples de pobles on pràcticament el 60% de nou-votants han votat Compromís.

Nomdedéu ha dit...

En som conscients, per això cal buscar una fórumla de participació de tota esta nova gent. No vos podem decebre.

Anònim ha dit...

Bon article! Enfortir Compromís i aprofitar les sinergies i les complementarietats és absolutament necessari, totalment d'acord. I cal treballar amb ganes en eixa direcció. Això, però, no ha d'estar renyit amb fer més BLOC. Confondre la màxima cooperació, col·laboració i estretiment de les relacions amb una dilució del BLOC seria no entendre que és la pota que ens diferencia nítidament d'altres ofertes. I en el pecat portaríem la penitència de caure en eixa miopia política.

Víctor X.

Anònim ha dit...

Hola Enric,

Estic basicament d'acord amb el que proposes però a voltes cal ser generosos. L'aportació d'Iniciativa ha estat molt bona i cal mantindre la Coalició siga com siga. Molta gent ens hem quedat votant al ex-PSPV-PSOE car no hi veiem possibilitats serioses, com a mal menor, però ara cal acollir a tots. El passat, passat queda i ja no tornarà, no s'hi val a criticar a la gent. Molts hem actuat així inclús sent propers al PSAN. Anims i poc a poc.

Robin Hood of Sherwood

Josep Aparicio ha dit...

Subscric bona part del que dius. Tot i que hi afegiria algun matís.

- És cert que el Bloc va créixer en solitari a les municipals, com també és cert, i no es diu, que va ser el Bloc, per raons d'aprofitament de recursos, qui es quedà la marca i logo de Compromís on hi havia alguna altra candidatura dels partits de la coalició.

- Òbviament la Mesa Nacional d'Iniciativa és això, Nacional, i així figura en totes les notes de premsa. M'estranya el dubte que es manifesta al respecte.

- ¿Hi ha electorat fronterer amb el PP? És possible, sempre hi ha franges d'estes. I també entre EUPV i el PP, i entre nosaltres i UPyD. Però no per això s'ha de renunciar a cap senya d'identitat. I sí, ja sé que es diu "no espantar", però acontentar a tot el món no només no és possible, sinó que per higiene democràtica no és desitjable. Així que cal mirar sobretot de "no espantar" els que probablement seren teus, abans d'intentar acontentar uns altres que a saber (qui li ho pregunten a Jospin, per cert).

Coincidisc plenament amb el que es diu sobre la importància de mesurar els temps. Sense pressa i sense pausa. Ara hi ha per davant més de dos anys sense comeses electoral, la qual cosa pot donar la paciència i la visió necessària per tal d'enfortir orgànicament el projecte. Com? Amb una base programàtica clara i uns organismes de direcció unificadors, efectius i ferms. És a dir: que funcionen com a tals.

Compromís creixerà en la mesura que: mime i fidelitze els nous votants, mantinga el discurs de radicalitat democràtica i oferisca (i sàpia vendre)un programa de govern, clar, progressista i valencianista. L'objectiu de doblar resultats a nivell de País Valencià, sota estes premises, no hauria de ser una quimera. Ara, cal treballar-ho i accelerar des de ja.

Salutacions.

P.d.- I trobar alguna manera de participació a la gent que vol, només militar en Compromís, sense afegits, ni cognoms.

Nomdedéu ha dit...

Dues matisació a les matisacions i un aclariment.

Primera: En molts llocs dels que el BLOC ha millorat en solitari, la candidatura s'ha dit BLOC i no ha usat el "guióCopromís", per tant, no és un èxit de Compromís ni per via de fagocitació de la marca, sinó un èxit en solitari del BLOC.
I no és menys cert, el que dius. En altres llocs, s'usà el cognom Compromís al costat del de BLOC. De la mateixa manera, que bandejant part dels acords Iniciativa va usar un "Compromís municipal". Però no vaig a discutir sobre estes coses.

Segona: Els "nostres" són els que ens voten, i jo parle de fidelitzar a altres eleccions eixa gent que ens fa confiança a les municipals. I el percentatge no és menyspreable. Obviament no tots venen de l'entorn popular, però una part sí. I si estan disposats a votar-nos al poble, hem de ser capaços d'aconseguir que ens voten al país. Això per mi és obvi. Si eixe electorat és compatible amb l'altre electorat a nivell local, ho ha de poder ser a nivell general. No accepte que tinguem votants més "interessants" que altres, o votants de "pota negra" i altres prescindibles. Jo vull que governem.

Aclariment: jo he dit que no sé si es diu Consell Nacional, i pel que dius es diu realment Mesa Nacional. Tu sembles haver volgut fer una lectura sobre això de "nacional", quan el dubte era sobre "Consell". Tampoc sobre això discutirem.

Estem d'acord en que cal anar a poc a poc. I el teu comentari ho ve a demostrar. Massa malfiança encara, per cremar etapas a la babalà.

Salutacions.

Anònim ha dit...

A Robin Hood: ser pròxim al PSAN i acabar votant al PSOE es de ser un malalt mental, fes-teu mirar.

Lady Marian

Enric 2 ha dit...

M'ha encantat l'article. Tu i jo i la resta de seguidors del bloc (ara escric bloc i no blog, ja saps) hem discutit molt sobre aquest assumpte i ara coincidisc amb tu, sobretot quan dius "Hem de canviar el paradigma mental segons el qual a nosaltres ens va bé quan li va malament al socialisme", opine que eixe és el pal de paller.

No aniria mal fer un esborrany de fulla de ruta cap a l'enfortiment de Compromís, encara que sense saber quina és la meta. parles CiU, d'una federació de partits. poser eixe és un bon començament. I per començar no aniria mal la fussió de les joventuts del partit en una única organització (Joves amb Compromís? Comprimís Jove? Com se vulga).

Tonet ha dit...

Jo volia comentar una cosa que tu has passat per alt, tal vegada per considerar-ho secundari però per mi no ho és, el partit Equo.

Iniciativa sempre ha estat agust amb algun referent estatal, primer ho va intentar amb quedar-se amb la marca d'IU ací al PV i no ho va aconseguir i ara ho ha intentat amb la marca Equo on molts dels seus militants tenen la doble militància, entre ells els principals referents a les llistes a eleccions generals i el que encara és més greu va imposar el nom d'un partit (Equo) al mateix nivell que tota la coalició. Fins i tot el diputat electe Baldo ha manifestat que hi havia un pacte amb Equo i s'ha de respectar, serà curiós vore com un militant nacionalista valencià és al mateix temps representant d'un partit nacionalista espanyol i més vore que defensarà en certs aspectes com els minitransvasaments al Segura o al Nord de Castelló on Equo no vol ni saber-se res al respecte.

Crec que les coses encara estan molt verdes per avançar cap una federació, caldrà esperar com a poc que passen les pròximes eleccions europees no siga que ens imposen votar la llista d'IU com van fer a les passades per allò que Raül Romeva anava dins la llista d'IU.

Altra qüestió serà conèixer el nivell de representació que puga tindre el Bloc respecte Iniciativa dins d'eixa hipotètica federació, si serà el 50-50 o el 90-10.

També convindria esperar i intentar que altres forces polítiques se sumaren a Compromís, estic pensant amb ERPV o UxV, el PV no es pot permetre que els nacionalistes valencians anem per separat.

Anònim ha dit...

Enric, m'ha agradat el comentari i l'anàlisi que fas. Jo sóc de la Marina Alta i em preocupa molt el protagonisme que està obtenint Iniciativa gràcies a nosaltres. Portem molts anys fent un treball als nostres pobles i obtenint regidors del Bloc, per a que ara siguen de Compromís (?). La gota ha estat el nomenament de la candidata a les generals. I la gent del Bloc que fa anys que està treballant pel país, no té mèrit? Quin pacte s'ha fet? cedir la "província" d'Alacant a Iniciativa? a canvi de què?, quants regidors aporten ells en exclusiva a la coalició? Qui garanteix que quan Equo es consolide a l'estat i ells gràcies a nosaltres hagen adquirit un protagonisme mediàtic, no ens donaran un cop de peu?

Anònim ha dit...

Per a Lady Marian amb molt de respècte i afecte, de malalt mental res de res, simplement era una forma de minimitzar al PP davant de la manca d'alternatives amb probabilitats reals d'exit. Jo et recomane que reflexionem sobre els darrers 35 anys fins que no ha eixit Compromís.
Les persones evolucionem i avui per avui els postulats del PSAN queden prou lluny de la realitat. ¿Què hem aconseguit destil.lant la puresa perpètua? ¿Ser ultraminoritaris?
Respècta'm per favor.
Bona tarda i una abraçada. Visca COMPROMIS.

Robin Hood of Sherwood

Nomdedéu ha dit...

Tonet, he defugit voluntariament el tema Equo, perquè (ho explique a facebook, però tu no en tens) crec que hi haurà esdeveniments proximament que resituaran la cosa. i no paga la pena que em pronuncie abans. En tot cas, ja vaig dir al Consell Nacional, que els termes de l'acord donant visibilitat a "l'enèssima refundació de l'ecologisme espanyol que mai ha quallat" em semblava un desproposit. Fins i tot pactar amb un partit d'àmbit no valencià em sembla quasi una patada al cul dels nostres estatuts. Però està fet, hem de complir els acords (i només els acords) i en el futur prou immediat en parlarem. N'estic segur.

Tonet ha dit...

Esperarem, però ja cansa tanta imposició d'Iniciativa, que si Equo o no res, que si la província d'Alacant o no res, etc....

Nomdedéu ha dit...

cansa, sí
hem de fer les coses d'un altra forma.

Anònim ha dit...

Nomde, sóc un militant de les comarques centrals, algunes cosetes que m'han vingut al cap llegint-te:

- Pense que Josep Aparicio no es refereix al guióCompromís sino al logo -la careta amb el somriure-.

- On ens presentàvem com a Bloc-Compromís, és perquè no hi havia cap candidatura local dels altres grups de la coalició, però això no vol dir que entre els electors no hi haguera votants d'eixos grups -sobretot entre els electors joves, molts d'ells nous votants- que no ens van votar per ser Bloc, si no per ser Compromís. I d'això tots tenim molts casos constatats.

- En els altres llocs on el Bloc va anar en solitari -competint o no, amb els altres partits de Compromís-, el resultat no va ser comparativament tan bo.

- Es parla per ací de la força de cadascun dels partits de Compromís, només dir al respecte que Mònica té 13.000 i pico admiradors a la seua pàgina i Enric en té 5.000 i pico. I és que, encara que està clar que el Bloc té l'estructura -la d'un partit ben organitzat i ben implantat per tot el territori-, Iniciativa aporta la força del vot urbà -que és el que ens falta a nosaltres i que sempre ens ha impedit anar més enllà del municipalisme-. Una cosa són els militants i l'altra els simpatitzants, els votants, els votants potencials, etc ...

- Pense que hi ha moments, situacions, que la responsabilitat política és fer oposició contundent, i aprofitar els recursos a l'abast per a fer visible eixa oposició -sobretot si no se'n tenen altres-. I això no lleva que s'haja de ser propositiu també, una cosa no exclou l'altra.

Lluís

TONI PITARCH ha dit...

Rectificar és de savis i de tolerants: que ets un demòcrata i un home tolerant, sempre ho havia tingut clar perquè, de fet, tu saps que en algunes coses hem mantingut opinions no-coincidents i, en canvi, sempre hem tingut un tracte cordial que jo definiria (no sé si m'enganye) com de simpatia mútua. Avui m'has demostrat que també ets savi.

Nomdedéu ha dit...

savi no, amic Toni, honest i avant.

Nomdedéu ha dit...

Lluís, intente ser molt prudent, però em busqueu la boca.
-No sé a que fa referència Aparicio, però és igual que siga al guió que a la careta. El que es pretén dir es que el BLOC s'hauria apropiat de la imatge de la coalició. Vull recordar que el BLOC no ha fet res que no estigués acordat en les bases de la coalició. Bases que no contemplaven que Iniciativa s'inventés el "Compromís municipal", que no he sentit criticar a ningú del BLOC, massa ocupats en l'autocrítica per criticar als socis.
-No és veritat que on ens vam presentar com BLOC-Compromís és perquè no hi havia altres candidatures locals. I per tant, no és cert res del que dius en eixe punt ni en el següent. Exemple: Castelló. No va ser possible un acord amb Iniciativa perquè exigien unes condicions que el BLOC va decidir no assumir. Ens vam presentar per separat (BLOC-Compromís i Iniciativa-Compromís municipal). Els resultats electorals van ser contundents. El BLOC va aconseguir els millors resultats de la seua història, per sobre dels 6000 vots, a 34 del tercer regidor. Iniciativa aconseguí 1200 vots, la qual cosa, com és obvi els deixava a milers de vots del regidor que ens exigien per a pactar.

- Calcular la força d'un partit o candidat en base als faceamics o visites a youtube, em sembla poc seriós, disculpa. ELs videos més visitats són els de gent que cau anant en bicicleta. Amb tot, puc acceptar sense entrar a matisar (que hi ha matisos i raons que expliquen totes les coses) que Iniciativa pot aportar vot urbà (a València, no sembla que aportés suficient a Alacant o Elx, on els resultats no van ser bons, tot i que sempre els hi cedim el protagonisme al sud perquè sembla que estan més forts. Fins i tot a la demarcació de Castelló, on era obvi que no podiem treure diputat a Madrid, els resultats percentuals van ser millors que a la d'Alacant).
Com tu mateix diries, una cosa són votants i l'altra fans d'una pàgina. I tot i així, estic convençut que han aportat un plus a València, que ha estat determinant per a l'èxit. Conéc prou gent a qui no agrada l'estil d'Oltra, però tinc en convenciment que els descontents són aplament superats pels contents.

-Respecte al darrer guió teu, no veig que hi haja grans dissidències amb el que jo he escrit.

Però deixam, Lluís, acabar amb una coseta que m'havia estalviat, però a la vista de la teua reacció i alguna altra, vull subratllar.
Si això és un equip, si formem part del mateix club, les condicions han de ser igual per tothom.
Tothom paga quota, tothom a entrenar a la mateixa hora, tothom gasta el mateix xandall, tothom té el mateix equip tècnic (i li fa cas), i tothom respecta l'estratègia d'equip. No se li val a esprintar per guanyar una meta volant, si això perjudica a l'equip.
L'èxit d'un equip és la corresponsabilitat. Quan ha cosatat la campanya de les generals? quant ha aportat Iniciativa, o Verds, o Equo? Quant el BLOC? Quins locals de qui paga el BLOC? I quants els altres? Jo sé què paguem nosaltres. PEr exemple, et puc dir que l'any que ve jo personalment ingressaré a la caixa del BLOC més de 5000 euros de parts de sous, derrames i quotes. Quasi, quasi que em podria quedar jo solet el logo.

Anònim ha dit...

Fora detalls, estic completament d'acord amb el fons d'Enric: És una realitat que ha funcionat açò de Compromís. Punt.
És una realitat que nosaltres som Bloc. Punt.
I devia ser una realitat que Compromís i pactes amb qui calga no ha de desviar-nos en absolut de ser Bloc. Vull dir Bloc. No sé si m'enteneu: Bloc.
Sóc d'açò que diuen la "provincia d'Alacant". Molts anys, primer en UPV, en el Bloc. Molt treball, molta dedicació, molts diners.
No he votat la candidatura de Compromís, de fet no he votat.
Per si de cas. No volia fer diputada meua la candidata d'Iniciativa-Equo.
Algú pot explicar-me què afegia eixa candidata? Què arrossegava? Quants vots aconseguiria ella soleta?
Pactes? amb el diable si cal. Però no per perdre un llençol en cada bugada.
Nosaltres som Bloc. I malament si ho oblidem.
I ja em direu que faria Compromís sense el Bloc.

P.S. Ara que ha mort Lyn Margulis: les mitocondries són un organisme diferent que s'ha addherit a la cèl·lua, que aquesta ha aceptat, i la simbiosi li ha vingut molt bé a les dues, ai, però la cel·lula és la mateixa i la mitocondria un organisme addherit.

lluís ha dit...

Enric, en un equip cadascú aporta el millor que de sí mateix, i quan les deficiències d'uns són suplides per les virtuts dels altres és quan funcionen-. Perquè no sempre en un equip tots aporten el mateix, ni sempre això és el millor per a tots. No sé si saps allò del coix i el cec, que cadascú a soles no podia anar a cap lloc i que junts podien anar on es proposaren ... doncs això.

I sí, no t'enganyes, en aquest cas els fanpages sí que són indicadors i ho saps, ho sabem tots. No es tracta ja de si Mònica o de si Enric... Però és evident que hi ha molta gent que se'ns ha apropat gràcies a Compromís -també gent que abans estava amb nosaltres i que s'havia distanciat ... I tots sabem que Compromís ha aconseguit unes fites, impensables per al Bloc en solitari.

Jo pense que un partit polític no és una finalitat en sí mateix si no un instrument. I l'instrument cal anar adaptant-lo a cada moment per a que siga el més eficaç possible per al que es vol pretindre. En el nostre cas, pretindre que el nacionalisme valencianista siga hegemònic al País Valencià, hui per hui em sembla que és no xafar la realitat. Ara bé, que s'eixample, que tinga capacitat d'influir, que estiga present a les institucions, que siga visible, i que vaja eixamplant la seua base social... això és el que, de moment, hem de consolidar, i l'instrument adequat per a fer-ho és Compromís. Em pense que ningú que mire un poc més enllà del seu terme municipal, pot posar-ho en dubte.

Nomdedéu ha dit...

Sé això del coix, allò del cec, i sé també que no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir.
Tu has fet afirmacions que no són reals, i jo he posat exemples dels llocs que demostren que no eren reals les teues apreciacions. Front això, tu contestes amb generalitats. Bé.
Després afirmes alegrement que jo sé que les fanpage són idicadors, cosa que jo no he discutit. Tot simplement he dit el mateix que tu, que una cosa són simpaties, i l'altra vots. I en el meu propi texte hi ha un exemple d'algú que assumeix un compromís molt major que ser fan d'una pàgina, i que tot i així no vota.
I que Compromís ha assolit fites que el BLOC no ha aconseguit ni de bon tros, és una obvietat tan gran, com que ha motivat la meua entrada al blog.
I sobre el darrer punt, com està més que clar al meu texte, i fins i tot a la meua resposta quina és la meua opinió, que tu obvies per poder mantenir el teu discurs, com si fos discrepant amb el que dic, no paga la pena seguir.
Ha estat un plaer.

Juli Just ha dit...

Apreciat Enric, vull donar-te les gràcies per fer aquest article. De segur que ajudarà a fer més fàcil la immensa tasca que tenim per davant per continuar essent, per continuar creixent.

Juli Just (com ja saps, del BES).

Nomdedéu ha dit...

era de justícia. Salut.

Pau ha dit...

Estàs dient exactament el que duc pensant des de les eleccions al Congrés dels Diputats.

Compromís es troba ara en la cruïlla entre convertir-se en un etern minoritari de l'estil d'EU o ICV, o en un partit de govern de l'estil CiU o PNB.

Açò dependirà de les formes i de la visibilitat, però, més important que açò, dependrà del missatge que es faça, i ahí és on el Bloc té la responsabilitat de fer arribar al discurs de la coalició les directrius de partit de govern, gran i majoritari.

Ara teniu 4 anys per davant per fer la feina. Per favor, no desaprofiteu l'oportunitat.

lluís ha dit...

Tens raó, Enric, he escrit obvietats que tu ja havies explicat millor que jo. Gràcies per les teues respostes. Per a mi també ha estat un plaer.

Pau, pensar que el nacionalisme en un termini curt pot ser hegemònic al País Valencià, és no xafar terra. Som la quarta autonomia de l'estat en sentiment espanyolista, l'única, llevat de Madrid, que ha tret diputat d'UPyD. I és que la sociologia política valenciana és ben diferent de la de Catalunya o el País Basc i per cert els camins a seguir no poden ser els mateixos -per cert, t'has oblidat de Bildu que és també un partit gran, majoritari, i de govern-.
El nacionalisme -el nacionalisme no espanyol, vull dir- al País Valencià és minoritari i no ser-ne conscient pot provocar errors grans que en dificulten el creixement.

lluís ha dit...

He escrit una errata ací dalt, volia dir: "...la sociologia política valenciana és ben diferent de la de Catalunya o el País Basc i per tant els camins a seguir no poden ser els mateixos..."

Nomdedéu ha dit...

En això tens raó, estem molt lluny de ser una opció majoritària, però hem de triar si volem ser una minoritària o tenim la voació (que tot peartit nacionalista ha de tenir) de govern. I això no es pot fer des de postures ideologicament excessivament escorades a un costat o altre. Ho hem de tindre present a l'hora de dibuixar escenaris futurs. Hi ha molts Paus que ens ho reclamen. I Enrics.

Anònim ha dit...

Per seguir construint:

Les opinions son lliures, jo pense que, donat el marc en el que s'han fet les eleccions i el resultat obtingut (s'ha trencat la tendencia del BLOC que perdia 3 de cada 4 votants a les generals respecte a les autonòmiques, retenint 3 de cada 4), el paper d'EQUO a sigut fonamental, fins el punt que es podria no traure el diputat sense la coalició.
No t'equivoques amb els pagaments, la coalició està ben equilibrada en aquest tema i es poden posar els comptes damunt la taula. Per molt que pagues tú hi ha altres que també paguen.
Crec que cal debatre les coses amb rigor i serenitat i aquesta és una aportació important. Caldria també parlar de si un partit valencià (més o menys nacionalista) amb voluntat de govern es pot permetre no existir en una part molt important del territori (el de parla castellana).
També de si el 9% de la ciutat de València (tan determinant per tot)és pel BLOC, per Iniciativa, per Joan Ribó, per...... Jo crec que es per tot plegat, condicions de les coalicions incloses!!

Nomdedéu ha dit...

No m'equivoque respecte al que he dit de les condicions econòmiques de la coalició. Si tingués el més mínim risc d'error no ho hagués dit.
Tant des del punt de vista econòmic, com de treball efectiu, recollint signatures, eixint a encartellar, omplint mítings...
Respecte al que aporta Equo és tot simplement impossible de saber. El que és segur, és que això (que neix d'on neix i es fa córrer com si fos cert) de que a València el diputat entrà per 3000 vots no és cert, entrà amb un marge de més d'11.000. Ho dic per allò del rigor.
Que el BLOC no hagués tret diputat sense la Compromís crec que és tan cert que sembla indiscutible. Que haja estat l'aportació d'Equo ho és molt més. Compromís sense Q, com ve recordes va assolir uns resultats excel·lents a les valecianes, i fins i tot no fidelitzant vots (que és el que ha passat) podia treure el diputat sense que ningú no aportés cap plus.
Plus, insistisc, que a la vista dels resultats a tot l'estat no sembla precisament magnífic, però que de la mateixa forma que tu no pots afirmar cientificament quants vots ha aportat la Q, jo tampoc no puc, de manera que mai no sabrem amb rigor si ha servit o no, de res.
El 9% de València, si has llegit el que escric, és un resultat de Compromís. I això vol dir, de la suma de tots els actors. Els partits, les persones i el que calga.