09 de juny, 2012

"LA MARTA TÉ RAÓ" - Levante-EMV- 10-06-12

Hi ha dies que el desànim s’apodera de la Marta. Té 24 anys i, tot i el bon expedient universitari, des que va acabar la carrera no ha aconseguit un treball decent. De fet, quasi que havia tingut més sort, i havia fet més raconet, amb els treballets d’estiu mentre estudiava que no pas ara. 
Marta sap del valor de l’esforç, li l’han ensenyat a casa on, si bé és cert que mai s’ha passat fam, mai van anar tampoc sobrats. Una família de classe mitjana, pare i mare treballen. Poc més a dir. Hi ha un altre fill, més menut, però que no hi fa res en esta història. Els seus pares han acabat de pagar la hipoteca i, a diferència dels pares d’alguns amics, no han tornat a empenyorar-se comprant un pis més gran o un adossat a la zona cara. Viuen sense restriccions, i sense massa alegries.
A Marta li toca molt allò que penja no trobar feina. Parla un anglés fluid, i està disposada a oblidar que es va llicenciar en biologia, i faria qualsevol altra cosa. És bona amb els ordinadors... Res d’això li serveix per a trobar una feina. 
Hi ha dues coses que a la Marta li agraden molt. Una, anar a vore jugar al Castelló, l’altra fer-se una birra a les tasques amb els seus amics.
De què conec a Marta no fa al cas, el cas és que la conec, i ens veiem de tant en tant. Hui m’ha enviat un WhatsApp que diu textualment: “Qdm? Tic mal”. I li he dit que sí, clar.
Marta m’ha demanat explicacions, més o manco ha vingut a dir: “Mira tio, jo t’ho dic a tu perquè et tinc confiança i tal, però estic molt cabrejada. Els polítics sou uns merdes, uns inútils, no aclariu res.” Jo la mire i la deixe dir, té raons per estar cabrejada, i té, no ho oblidem, la força vital d’algú de 24 anys. Una força constrenyida, que esdevé inútil si no pot encaminar-se ni en la feina, ni en l’esbarjo, ni en les seues aficions.
“No tinc feina, val, d’acord. La cosa està fotuda i ja comprenc que no es pot arreglar de hui per a demà però, no fotes, tio! Això del Castelló no té nom! Deixareu morir el club. 90 anys d’història. Mon pare m’hi portava des de menuda. Entrenava Müller. I ara... I a sobre tanqueu les tasques. Perquè eres tu, tio, però sou una colla de merdes”.
Intente explicar-li que el Castelló deu tres milions a hisenda i a la seguretat social. I que, si demà ve un xeic àrab amb petrodòlars, i ha de comprar un club, posar 400.000 euros per a comprar una plaça a segona B, i fer una plantilla; abans comprarà l’Atlètic Castelló que no deu 3 milions. I que els únics que podrien entrar en una operació així són empresaris locals, per vinculació emocional. Però no és un moment per a comprar deutes. Que el Castelló no té patrimoni. I que els diners públics (cas que n’hi hagués, que no n’hi ha) no estan per a això. Que intentem salvar la Fundació, les categories inferiors, el planter, l’escola, les 400 fitxes federatives. Es negocia amb la Federació per a que no perguen la categoria, que es busquen formules, però què els de Castellnou són una colla d’aventurers que ens han fet un set.
I de les tasques què li dic? Si és que no entenc la sentència! Jo pensava que este colp sí que ho havíem fet bé. La llei permet una exempció si es justifica, el jutge diu que no l’hem justificada prou bé! I què vol que li diguem? Què fa dècades que ho fem? Que només són dos carrers i tres dies a la setmana? Que a les 12 no hi queda ningú?
No sé molt bé que dir-li. I Marta em mira displicent. “Mira Enric, -em diu-, jo ja sé que vosaltres no governeu i que no en teniu la culpa, però si tampoc trobes solucions, francament, no sé per a què caldria que governareu”. Em dona un bes i records per a la meua dona i marxa. Em deixa fet merda.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Lo de catalogar a todos los políticos en el mismo saco no es una buena idea, entiendo su cabreo con la clase política por todos los casos de corrupción que salen y seguirán saliendo, pero aún quedan honestos, como el que escribe el blog. Sobre el Castellón, Castellnou acabó con él con las subvenciones del Ayto, a pesar de que Fabra decía desconocer que esta gente hacía mal al Castellón, así nos va.Los jeques compran clubes serios, no clubes de 3ª, y encima con deudas, ojalá viniera uno...En cuanto a Marta, es una pena, mucha gente con estudios está pasándolo mal y trabajando de algo para lo que no ha estudiado, y el que ha tenido la opción de hacerlo ha sido en el extranjero, pero claro, hay que saber idiomas. Muy bien el artículo, felicidades.

Anònim ha dit...

Un incís: si a la Marta li agrada el futbol, que s'ho faça mirar.

Ara, el Bloc deuria de tindre clar que no n'ha de fer res, ni activament ni passivament per un equip de futbol.

I sí deuria saber que cal fer amb això de les tavernes i la beguda al carrer.

I deuria de tindre una política, és a dir, unes ides i unes pràctiques pel govern de la polis. Sobre tot unes idees generals i tractar els particulars quan calga.

És per això que volem el Bloc. Per anar a recules, improvisant i intentanr tapats forats, treballar pels rics i pels seus partits i partidaris i collar els treballadors, ja tenim el PP i el PSOE.

Nomdedéu ha dit...

Anònim, a la gent li agrada el que vol. No té que donar explicacions, ni s'ha de fer mirar res.
I el BLOC, té clar el que ha de fer, activament i passiva, en quasi tot. El que ha de fer és el que decideix la seua militància. En este cas concret, i com queda clar a l'article, obviament no hi ha d'haver diners públics per un equip que és una empresa. Però també hi ha 400 fitxes federatives de categories inferiors, del que se'n diu esport base, que mereixen atenció i ajuda (també econòmica), com la natació, l'atletisme o el basket. Això també ho tenim clar.
També té clar que ha de fer amb el tema de la zona coneguda com "les tasques". Exactament el que està fent. Defensar la legalitat. Una legalitat que permet excepcions en el temps (festes fundacionals, per exemple) i en l'espai (eixos dos carrers per raons que seria llarg d'explicar ací)
El següent paràgraf, el de "idees generals i particulars", no sé si l'entenc. Però sembla que reclames que tinguem un discurs genèric sòlid (creec que el que tenim és relativament sòlid) i baixar menys a les coses particulars. Si ho he entés bé, estas en un error. Ens dediquem a la política (que consisteix sobretot en coses particulars, en resoldre problemes, en crear condicions...), no a la filosofia. I som especialistes en les coses menudes. I jo n'estic tot cofoi.
La resta no la comente. Salut