Després d'haver hagut d'insistir prou en comissió, la setmana passada, es va fer un acte de presentació del Document Consultiu Inicial del PGOU 2013, de la ciutat de Castelló. Acompanyat d'Ali Brancal, vaig escoltar amb atenció les explicacions del tècnics. El resum vindria a ser que l'equip de govern proposa seguir incentivant el creixement de la ciutat exactament com abans de la crisi, això sí, desaccelerant-ne la velocitat.
Per a nosaltres el creixement de Castelló no és un objectiu en sí. Eixa voluntat de créixer per sobre de cap altra consideració, ens ha dut a la bombolla urbanística, i en gran part a la crisi actual. Per nosaltres, l'objectiu és millorar les condicions de vida de la ciutadania. Millors serveis públics. I quan això siga un fet, funcionarà, si és que ho ha de fer, com a atractiu que faça vindre més gent. Aleshores el creixement serà una conseqüència de la qualitat de vida i del benestar. Conseqüència. No objectiu. Eixa diferència és fonamental.
El document estableix que la ciutat seguirà creixent. Ho determina la Generalitat en base a uns paràmetres que ningú ens va saber explicar. La realitat però, és que Castelló perd població. Vorem si la tendència es consolida. Ens preocupa eixa dicotomia entre la realitat demogràfica, i les projeccions polítiques.
Saben? Quan es calculen previsions de creixement a efectes constructius, s'obvia el parc d'habitatges buits a la ciutat. Tornen a pensar en construir cases, no en fer ciutat. Errare humanum est, perseverare diabolicum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada