La setmana passada vaig participar en els debats de pressupostos de les dues institucions de les que forme part. L’Ajuntament i la Diputació.
En el cas de l’Ajuntament, el vot va ser negatiu. Es tractava d’un pressupost avorrit, poc imaginatiu, poc inversor, amb altíssimes càrregues financeres, i ple de vicis antics. Per exemple, no tindre absolutament cap mecanisme per saber quin és el retorn social de les inversions i despeses que fem. Ni de les subvencions que atorguem. No hi ha forma de saber si serveixen al seu objecte, o només serveixen per fer contents als qui les reben. I això, clar, són dues coses molt diferents. Tan diferents com que representen el millor de la política (la transformació de les realitats millorables) i el pitjor (el clientelisme). Un pressupost amb una excessiva, i creixent, càrrega de sous de personal de lliure designació, mentre es van amortitzant places de funció pública. Un pressupost més que escassament participatiu. I que fia inversions innecessàries (el projecte inexplicat de l’Edifici d’Hisenda) als diners d’una Generalitat que mai els aporta. Un pressupost que preveu tornar a pagar lloguers, ara que n'estalviàvem una part gràcies a la negociació amb la Fundació Bancaixa. I finalment, un pressupost que augmenta en tres milions d’euros la pressió fiscal sobre la ciutadania. I un pressupost al que el PP no acceptà ni una sola esmena del meu grup (ni de cap altre).
En el cas de la Diputació la cosa anà diferent. Ha baixat en un 30% el pressupost dedicat a l’aparell polític, per així dir (és a dir, els sous polítics i la nòmina d’assessors). És cert que encara queda marge, i que l’acord passa per acomiadar dos assessors més, però el PSOE es nega a acomiadar al que li correspon. Malgrat que tot i haver perdut un diputat respecte a les anteriors eleccions, va demanar, i aconseguir, que per a esta legislatura li’n deixaren contractar un més.
D’altra banda, ha baixat de forma substancial l’endeutament, en part perquè els romanents que s’haurien pogut dedicar a més inversions, han d’anar per llei als bancs, perquè el PSOE (amb l’ajuda del PP) va modificar l’article 135 de la Constitució, per tal que els bancs fóren creditors prioritaris. Val a dir que en el cas de la Diputació, i des de fa dos anys, els proveïdors cobren amb 17 dies de mitjana, cosa que ja voldrien fins i tot moltes empreses privades.
Tot i això les inversions previstes per a tots els municipis, s’han incrementat en un 51%. Un fet del tot singular en moments com este. I a sobre, eixos diners, i això era una històrica reivindicació de l’oposició, es vehicularan a través de programes. Deu programes. Wifi per als pobles, eficiència energètica, adequació a les mesures de seguretat d’edificis públics, aprofitament i neteja dels rostolls de bosc i camp, i turisme, esports... Deu programes pactats pels tres grups, i que no van rebre cap esmena per part de ningú. Deu programes d’inversió, dels que ara haurem d’aprovar-ne les seues bases. I nosaltres només votarem a favor, si no deixen fora cap municipi, governe qui governe.
I per últim, hi ha el que se’n diuen convenis singulars. Que són convenis de cofinançament assumits per ajuntaments i diputació, per obres o serveis específics, que no tenen cabuda en cap dels programes reglats. A diferència del que va fer el PP local, reprovant i criticant totes les esmenes presentades, sense gaire criteri; el President de la Diputació va convocar per separat als portaveus del PSOE i Compromís. I els va demanar que presentarem projectes d’aquells municipis on governem, per vore si es podien incloure. Jo en vaig presentar dos. Tots dos es va incorporar al pressupost. El PSOE no en va presentar cap. No va defensar cap inversió per a cap municipi, i per tant, no n’aconseguí cap.
Ara es queixen de que el que hem aconseguit per a Vila-real és poc. El meu consell seria que miraren el pressupost. Esta inversió que ha aconseguit Compromís no és ni de bon tros l'única partida destinada al poble. En tot cas, podien haver demanat ells alguna cosa! Però no. És millor criticar als altres que treballar.
Quan han vist que havien quedat en evidència i que la seu actitud no afavoreix als administrats, s’han omplert la boca de que si Compromís pacta això o allò. Els recorde que estem parlant del PSOE. El que canvià la Constitució, el que acaba d’acordar amb el PP repartir-se el poder judicial... Parlem del PSOE, i si vostés escriuen a Google: “acords PP PSOE” els hi eixiran 29.700.00 entrades. Poca broma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada