En el prat Somonte, a Astúries, en el camí que va d'Oviedo a Gijón, dos xicotets pastors germans anomenats Pinín i Rosa han tingut cura i han establert un intens vincle al llarg dels anys amb la Cordera, una vaca que la seua mare ja morta els va deixar projectant en ella la seua maternitat i amb l'esperança que els servís de sustent econòmic en la seua absència. No obstant això, davant dels nombrosos deutes que l'acorralen, Antón de Chinta, el pare, es veu ara obligat a vendre l'animal i enviar-lo a l'escorxador. Es tracta d'una separació traumàtica pels dos germans.
No sabria dir exactament per quina raó la condemna de Carlos Fabra, i les dimissions forçades d'Adelino Santamaria i de Francisco Martínez, m'han dut a la memòria aquell fascinant relat de Leopoldo Alas, de pseudònim Clarín.
Imagine a Carlos Fabra com la mare dels germanets Adelino i Francisco, que els llega la Diputació, com si fos la vaca de nom Cordera, amb les seues mamelletes plenes per tal de que s'hi amorren. El seu sustent, com a la història de Clarín. I imagine a Moliner fent el paper del pare, que vidu de l'antic maridatge amb Carlos Fabra, es ven l'herència, i deixa als germanets sense mamella.
I és que la història s'assembla molt. Primer es queden sense mugró. Després Pinín-Adelino marxa... i ara marxa Rosa-Francisco. La mateixa història, diferent autor. Esta versió la redacta Compromís, que és qui ha destapat la trama i ha provocat tots els esdeveniments posteriors. Adéu, Cordera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada