Això va per tongades. Ara sembla que tothom està pendent dels noms que figuraran a les llistes electorals. Té la seua lògica, perquè és important saber el qui, però no deixa de ser frustrant que això ocupe molt més espais als mitjans que el què.
Vull dir que hores d'ara pràcticament no hem vist res publicat sobre programes, i als polítics se'ns pregunta poc sobre això; en canvi, les travesses sobre qui ocuparà quin lloc a una llista electoral són constants. Hi ha partits en els que sembla que això importa poc. No sabem res del seu programa, ni de qui ha de formar part les llistes, i malgrat tot, demoscòpicament se'ls veu poderosos. Alguns fins i tot arrogantment poderosos al proclamar-se (sense llista ni programa) guanyadors electorals.
Compromís ha fet els deures, i després de sotmetre els dos primers terços de la seua llista a unes primàries obertes a la ciutadania, que es van saldar amb un èxit de participació sense precedents, vam fer públics els primers 17 o 18 noms de la llista municipal, amb la qual cosa s'han acabat les travesses.
EU ha anunciat el cap de llista i sembla que ja està, que de moment no calen més noms. El PSOE va triar en primàries i per la mínima, la seua cap de llista, i esta unes setmanes més tard va fer pública la llista completa. Tema mort també. Ja no hi ha morbo, més enllà de vore qui ha quedat fora.
Queda el PP. Ací les travesses són constants. Primer perquè el PP tria les llistes d'una forma molt opaca (bo, en este sentit coincideix amb el PSOE podríem dir), de forma que es dóna peu a les elucubracions. Es parla de noms caiguts en desgràcia, es parla de persones que podrien entrar en la llista...Enguany més que mai, la llista popular té el seu interés, perquè no hi ha una sola enquesta que li done majoria absoluta. Malgrat les filtracions interessades i manipulades, ho saben. I això duplica la tensió. Este cop no és el mateix anar de 9 que d'11. I este cop tampoc no és el mateix ser 3 que 6, perquè no governar ja no és tan abellidor.
En les llistes a les Corts passa el mateix. Nosaltres ja la tenim feta, si més no, en els primers llocs. Vicent Marzà, Mònica Àlvaro i Belén Bachero són l'aposta per a representar-nos. Més enllà de tres l'èxit seria sorprenent fins i tot per a nosaltres. La del PP està en l'aire. Alberto Fabra considera que un President de la Generalitat no pot ser candidat més que per València, i malgrat que porta tota la vida venent “castellonerismo bien entendido”, traeix la ciutat que el va vore néixer i demanarà abans el vot a Nàquera que a la Plaça del Real. Decebedor. I a la llista de Castelló hi ha colzades. I dormitaven fa anys massa pesos morts, i ara han de buscar un forat per alguns descartats de luxe a les municipals, i no hi ha lloc per a tothom. No n'hi ha. Això és així, i com ho saben, les ganivetades son de nit i per l'esquena. No hi ha presoners en política, només cadàvers.
El PSOE no ho té millor. Sembla que Puig ha decidit apostar per independents vinculats a universitats. Ni em sembla bé, ni em sembla malament. No em sembla res. Només dic, que tots tampoc no hi caben, i esta fórmula deixa ferits dins del partit, ferits dels que després trien secretaris generals i voten als congressos. Puig ho sap. I sap que juga al tot o res. La toga i el birret com garantia.
En els 10 primers llocs de la llista municipal de Castelló hi ha 13 carreres universitàries, dos màsters i un doctorat. Però sobretot hi ha 10 carreres professionals. 10 persones amb vida laboral al marge de la política o en paral·lel a la política. La formació és fonamental, però el dia a dia laboral, probablement ho és encara més. No ho dic de forma vanitosa, però és també per baixar una miqueta els fums a alguns que es passen el dia recordant que tenen professors universitaris, carreres, estudis... O que venen els independents com una qüestió determinant. A la nostra llista hi ha també alguns professors universitaris, i independents. Independents que ocupen llocs d'impossible eixida, i que ho fan per posar en evidència el seu compromís amb Compromís. No tenen res personal a guanyar, i en canvi sí algun estigma a suportar. I estan amb nosaltres, i volen que se sàpiga. I dit això... quan vulguen els altres, parlarem de programes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada