Ana Botella va dir: “yo suprimiria la nuevas generaciones de los partidos”, contestant a una afirmació prèvia d’Esperanza Aguirre en la que la dirigent reclamava que els joves militants tingueren abans una professió, que una quota per ocupar càrrecs públics. Compartisc el que diu Aguirre, no el que diu Botella. Els joves tenen dret a vehicular les seues preocupacions a través d’ONGs, associacions o partits polítics. Només caldria. Altra cosa és que això els garantisca una posició de privilegi.
Esta segona lectura que de la militància fan alguns joves, arriba al paroxisme amb el Pequeño Nicolás. Un delinqüent de coll blanc, criat a la mamella del poder corrupte del PP. Però això sent greu, ja ho arreglarà el jutge. Em preocupen més els altres “pequeños nicolases”.
Eixe grupet de 6 o 8 jovenets populars, que apareixen en tots els actes oficials, que es colen com com anguiles a les comitives oficials, que actuen com una entitat pròpia a les “bodeguilles” de la premsa, que els trobes en segona fila en tota foto oficial. Igual pugen a la Magdalena a colzades entre consellers, alcaldes i algun saragüell de la Junta de Festes; que aconsegueixen cadira de privilegi en un acte oficial.
Nicolases que es creuen hereus del poder dels seus, i que pensen que la seua militància, els dóna una rellevància pública. Em preocupa, perquè són un símptoma. El dels que creuen que el poder li correspon al PP per mandat diví, i que el poder és hereditari. Un símptoma més de que el PP és un règim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada