02 de juny, 2015

"TEMPS DE COMPROMÍS" CSN 04.05.15

Del resultat electoral del dia 25 se’n poden fer moltes lectures. Jo en vull subratllar dues. La primera és que la gent ha decidit que malgrat que el PP siga la llista més votada, no ha de governar. De fet, no li han deixat cap opció de governar ni en coalició. Bàsicament perquè la resta de partits havíem dit que no arribaríem a acords amb ells. I ho havíem reiterat amb contundència per a que no quedés cap dubte.
I això em porta a la segona lectura. Castelló ha de tindre un govern de progrés. Les urnes no han deixat cap altra alternativa aritmètica. I a sobre, és precisament a això al que ens vam comprometre el PSOE, Compromís i Castelló en Moviment en la campanya. Clar que això no significa necessàriament que tots tres actors formem part del nou govern municipal.
Ara bé, caldrà pensar molt bé en les conseqüències de com afrontem el pacte de progrés. Un govern format pels 15 regidors i regidores de les tres formacions, és un govern que garanteix solidesa i l’estabilitat. Que són dues característiques imprescindibles, si de veritat volem posar en marxa les transformacions que la ciutat necessita.
Pense honestament que és això el que s’espera de nosaltres. La gent vol comptes clars, transparència en les polítiques, major participació ciutadana, una gestió pulcra, polítiques socials transformadores… I això es fa des de l’equip de govern. Des de l’oposició és molt més difícil. Ho puc assegurar, perquè per tot això porta treballant Compromís des de fa molts anys, i des de l’oposició, no és fàcil.
Tenim davant de nosaltres una oportunitat històrica, però ho hem de fer bé. És el moment d’assumir responsabilitats. El nostre lema “amb valentia” feia referència a això. El PSOE parlava de “ho arreglarem”, doncs mans a l’obra. I Castelló en Moviment deia: “és ara”. Doncs vinga. Si és ara, a governar. No és el moment de tacticismes, del sí però no. Del jo te vote i ja t’ho faràs que des de l’oposició ja et controlaré. 
Castelló necessita estabilitat, i un govern potent i transformador. Podent-lo tenir, ens conformarem amb 
un en minoria? El primer de la democràcia?  Seria un error.


El mandat democràtic de les urnes era: governeu vosaltres, i governeu-nos bé.

3 comentaris:

Jordi ha dit...

Enric, trobe que els polítics cauen sovint en un greu error conceptual amb afirmacions del tipus "els ciutadans han decidit que X no tinga majoria absoluta i que Y se'n vaja a l'oposició". Els votants NO han "decidit" la composició de l'Ajuntament, sinó la suma dels vots individuals. És a dir, cada elector només pot votar a un únic partit. El seu vot és, per tant, indivisible. Quan un elector vota, no ho fa a favor d'una determinada composició del parlament, sinó a favor d'un únic partit.

Una altra cosa és que tinguérem llistes obertes, de manera que un mateix elector puguera triar candidats de llistes diferents. Amb un sistema de llistes obertes cada elector tindria la possibilitat de triar una determinada composició del consistori, en comptes d'un únic partit. Per exemple, cinc regidors del partit A, dos del partit B i un del partit C en una mateixa papereta.

Per tant, no podem dir que els ciutadans han decidit que el partit X assolisca l'alcaldia i que el partit Y se'n vaja a l'oposició. Això suposaria que tots els electors de Castelló s'han reunit en assemblea i han acordat de repartir els seus vots individuals entre les diferents opcions polítiques abans d'anar a votar, amb l'objectiu d'obtindre una determinada composició del nou consistori.

Aprofite per felicitar Compromís pels extraordinaris resultats i desitjar-vos molta valentia en el nou govern!

Nomdedéu ha dit...

Estem d'acord. Mea culpa. Ara bé...en este cas concret, els tres partits als que faig referència, haviem anunciat reiteradament que si l'aritmètica donava la més mínima opció, hi hauria pacte de progrés.
I en este cas, la gent sabia molt bé que si botava A o B o C, votava A+B+C. Per això ho deia.
Gràcies per la part que ens toca

Jordi ha dit...

Aleshores, si A, B i C han de governar plegats, perquè "se suposa" que és el desig dels seus votants, ¿per què no fer-ho palés directament en les urnes? Amb un sistema de llistes obertes els electors podrien expressar les seues preferències sobre coalicions i, a més, quins polítics de cada partit haurien de formar-ne part. Pense que llavors tindríem més d'una sorpresa en l'escrutini, en veure que molts votants no triarien els polítics d'un únic partit, sinó que preferirien repartir el seu vot en coalicions. Això seria la fi de les majories absolutes.