19 d’abril, 2016

"RAFÀGUEDA MICORNELL" - LA VEU - 20.04.16

L'últim cop que en un congrés del BLOC es van presentar dues candidatures, Enric Morera i jo vam votar diferent. Ara votarem el mateix. En canvi, Rafa Carbonell i jo vam votar el mateix, i ara votarem diferent. Tret clar, que d'ací a allà (o allà lluny si hi tornen a haver eleccions) “diferent” i “el mateix”, siga una sola cosa. Però em tem que això, ara com ara, és complicat.
A Àgueda li he escoltat explicar, i encara més, he vist com ho feia, que ella votà en contra de les quotes al si de Compromís. Això és important, perquè en la pràctica, és una defensa molt més contundent del BLOC, que fer declaracions de sobirania i pegar-se colpets al pit. Però és que a més a més, li he escoltat explicar, i encara més, he vist com ho feia, que després ha assumit les responsabilitats de tirar endavant negociacions amb els socis, i de vetllar per l'aplicació d'eixos reglaments. Això és responsabilitat.
En canvi, he llegit a Rafa en una entrevista explicar que si bé és cert que ell forma part de l'executiva del BLOC des del 2009, no se sent coresponsable d'aquelles decisions que no s'han pres en la seua àrea. Ací pot ser convé recordar que fa quatre anys Rafa va ser escollit cap de l’Àrea de Relacions Institucionals, i supose que voldria que tota l’Executiva donés suport al que siga que haja fet, que és francament, entre poc i no res.
Però en tot cas, eixa desvinculació de les decisions que manifesta Rafa, em sembla terriblement preocupant. Ja no per si es pot considerar o no una deslleialtat, sinó pel que projecta de cara al futur. No fer cas a les decisions democràticament preses, és com a poc, lleig.
Clar que és possible que jo valore molt eixa actitud d'Àgueda, perquè per exemple, vaig votar no al pacte amb Podemos, tantes vegades com vaig ser consultat pel meu partit. I després, vaig participar en la campanya. Poc, perquè a Podemos tampoc no li feia especial gràcia que jo hi participés pel meu posicionament. Però vaig participar per ajudar en la mesura del possible al fet que hui tinguem tres diputats i una diputada a Madrid. I podria dir el mateix de com es van fer els acords amb els socis de Compromís, o el pacte amb Equo, o els reglament de primàries específics per a la capçalera de llista de Castelló... Vaig votar el que vaig considerar oportú, i després vaig treballar. Mai vaig dimitir dels meus compromisos, fins i tot d'aquells que no compartia, però sí acatava.
En este tema doncs, el punt és per a Àgueda.
He de dir, i de fet ho he publicat, que no estic satisfet de com es va gestionar tot això del pacte amb Podemos, i li ho he explicat a Àgueda. També he llegit l'explicació que fa Rafa en una entrevista recent de com ho hauria gestionat ell, i francament..., no ho explica. El que diu és que el més lògic era anar com a Compromís. Hi estem ben d'acord. Per això vaig votar no a anar amb Podemos. Compromís no era una opció possible, i ens abocava a anar com a BLOC. I això Rafa ho sap però hi passa de puntetes perquè no té la resposta. Per això diu "no crec que la nostra gent volgués anar sola com a BLOC"...i és exactament per això que ens van tornar a preguntar si volíem intentar un pacte més ampli. I jo vaig votar que sí. I com allò tampoc no quadrà, ens van haver de tornar a preguntar, "voleu que tornem a dur a consideració al CN un acord Compromís-Podemos"? I jo vaig dir que no. Molts ja no van dir res. Molts ja estaven en una altra cosa. Molts sabien que defensaven un trist impossible (anar sols com a Compromís) i a la vista que això no podia ser, van començar a pensar en el Congrés
En este tema doncs, Rafa no té cap punt, i Àgueda mig. No n’hi havia gaire opcions, però no estic content de com es va gestionar.
Compartisc, això sí, amb Rafa, la necessitat de reforçar el BLOC. Cosa, per cert, que també reclama Àgueda. I a Rafa, que em sembla un tipus sensat, li oferisc el benefici del dubte encantat. Però al seu equip hi ha un munt de gent que és directament responsable d'allò que ell anomena: debilitament del BLOC. Ho és perquè ha estat a l'EN durant triennis, i alguns enfrontant-se a gent com jo mateix, quan defensàvem reforçar el BLOC, dir no a les quotes, plantar cara... Quan Morera havia de ser síndic, quan Mollà havia de cedir l'acta, quan es redactaven els reglaments. I tinc memòria per saber què va votar la gent, i què va dir. Sé el que va votar Àgueda, no sé el que va votar Rafa.
Així que ací torne a donar un punt a la candidata. A Rafa li hauria de posar un -1 en atenció al comportament de bona part del grup que li fa suport en tots eixos debats, però seguiré la seua doctrina i no el faré coresponsable del que fa el seu equip, ho deixaré en un 0.
I després està la qüestió nacional, clar, tan difícil de deslligar de tot este debat sobre com construir una plataforma valencianista, des d'un partit nacionalista. És allò que vaig definir com "cal un equilibri que permeta fer sense deixar de ser".
L'altre dia en vaig parlar amb Xavi Hervàs, que és, probablement, la persona del BLOC amb qui més diferències ideològiques he tingut; i que per tornar al principi, en aquell congrés vam votar diferent, i ara votarem el mateix. Ell venia a dir que ell era un valencianista i jo un nacionalista, i que tot i això (i tot allò) estàvem dècades militant al mateix partit. I jo, pare vell que sóc, vaig dir que era allò dels percentils dels pediatres... Ens hem mogut entre els percentils, amb correcció quan tocava discrepar, i amb unitat d'acció quan tocava empènyer. Però mai no he dubtat de la vocació valencianista ni d’ell, ni de ningú del BLOC. De ningú. A la llista de Rafa hi veig nacionalistes com jo, o com ell mateix. Molts a qui aprecie i respecte políticament. M'hi trobaré còmode treballant en el partit, siga quin siga el resultat. Però francament, pretendre que algú amb la trajectòria nacional d'Àgueda Micó, o si se'm permet una altra immodèstia jo mateix, volem "reconstruir l'esquerra espanyola" no ofén més de tan estúpid com és l'argument. En el tema nacional no tinc cap sospita de la voluntat de Rafa, un punt. I tinc totes les certeses de la voluntat i determinació d'Àgueda. Un punt també. Empat.

El resum és senzill, si no és possible Rafàgueda Miconell, aleshores votaré Àgueda Micó. Ha fet més punts.