Erwin Panofsky afirmava a la seua "Arquitectura gòtica i pensament escolàstic" que hi ha una analogia entre ambdues coses. I mantenia que una catedral gòtica és una suma de sabers, un conjunt intel·ligible per si mateix. Segurament això explica la representació del diable a les seues façanes, portes, conjunts escultòrics, vidrieres... Resulta impensable plantejar una típica "quaestio" escolàstica sobre déu, sense pensar en el dimoni. Sobre el bé, sense pensar en el mal.
Clar, que per explicar la permanent presència de Mefistòfil hi ha altres versions més creatives, podríem dir. Sempre han existit llegendes i investigadors que han volgut anar més enllà del que és evident i han suposat que a la terra hi ha llocs que són entrades a l'inframón. Diuen que per a tapar eixes entrades es van construir les catedrals gòtiques, com a segells sagrats, que evitaven l'entrada a la terra de les criatures demoníaques. Per tot això, la figura del diable estaria present a totes les cataractes gòtiques.
Més tard s'intentà racionalitzar l'existència dels dimonis a les catedrals, i es van crear noves explicacions. Per als cristians Déu és Llum, i catedrals gòtiques Temples de Llum. Mentre que Llucifer, "portador de la llum", és associat amb un dels àngels caiguts per rebel·lar-se contra Déu, essent expulsat de la seua presència. I això hauria, segons ells, de justificar la seua presència.
No sé si cal recordar que les Catedrals són construccions religioses, de fet són les seus dels bisbes de la diòcesi. I malgrat això hi ha imatges de dimonis, ja siga la d'Arequipa, la de Lleó, la de Notre Dame de París, la de Múnich... I no només allí. A Madrid, al Retiro, hi ha l'impressionant Àngel Caigut de Bellver.
I és que el maligne, en totes les seues manifestacions forma part de la cultura popular. I mitològicament s'associa a la construcció de molts monuments eminentment humans, tot i que majestuosos. El Pont del Diable a Rotafen hauria estat construït pel mateix Belzebú, exigint a canvi els caps dels primers en travessar-lo. També se li adjudica la construcció d'una església a Lübeck. En aquella ciutat hi ha una xicoteta escultrua del dimoni recordant la llegenda. I va ser allí on s'inspirà l'escultor José Antonio Albella, per regalar a la seua ciutat natal, Segòvia, una figura d'un Belfegor grassonet, fent-se una selfie. Bàsicament, perquè l'aqüeducte de la seua ciutat, segons la llegenda, també va ser obra del diable, a canvi de l'ànima d'una jove cansada d'anar amunt i avall carregant marreixes d'aigua.
Però vet ací, que una associació de cristians hiperventilats es van sentir d'allò més ofesos perquè l'ajuntament havia decidit acceptar el regal, com incentiu per als més de 800.000 turistes que cada any visiten la ciutat. I un jutjat n'ha prohibit la instal·lació perquè fereix els sentiments religiosos d'uns quants. Ni tan sols de tots els cristians, clar. Només dels fonamentalistes, dels integristes. Que en general, vénen associats a les formacions polítiques de dretes. I que estan disposats a servir-se de la fe (seua o no, però d'altres sí) per a fer política de dos quinzets. Eixa és la realitat.
Per a qualsevol que haja sentit el delirant discurs de la candidata local del PP, la situació de la cristiandat a Castelló és similar a la dels cristians a Islamabad. La veritat però, és que abans del Pacte del Grau, a Castelló hi havia un notable nombre de processons cristianes, exactament les mateixes que hi ha ara; i per Nadal es posava un pessebre, igual que ara; i totes les tradicions locals vinculades al cristianisme han continuat. A dir veritat, si algú tingués dret a sentir-se decebut, seria l'immens col·lectiu laïcista, perquè els avanços al llarg d'estos quasi quatre anys, no han estat suficients.
Però ni el més absolut respecte que es té pels símbols cristians a la ciutat, és suficients per als integristes catòlics, que estan en plena creuada política, judicial, de fake news, i vorem fins on estan disposats a arribar. I encara tenen la barra de dir-se perseguits. Jo, en estes coses estic amb Sartre i crec que l'infern són els altres. Concretament, ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada