Dijous passat, com faig tots els mesos com a responsable de l’ocupació al govern valencià, faig fer una breu valoració sobre les dades mensuals de l’atur. Com sempre intente fer en eixes compareixences, vaig voler posar més lletres que xifres. Les xifres són fredes i són bones sense pal·liatius. Baixa l’atur i creixen les afiliacions a la Seguretat Social. Si volem adobar-ho, encara podem fer una lectura més optimista, i tot, sense abandonar la veritat. Per comunitats som la tercera on més va baixar l’atur el mes de desembre. I a sobre, baixa molt més en les dones que en els homes, la qual cosa trenca una tendència persistent. A banda, creixem notablement per sobre de la mitjana espanyola en afiliació a la seguretat social. I si anem al còmput anual que és més significatiu, les dades són encara prou millors.
Però les lletres són més preocupants. A efectes del mercat de treball, desembre és un més absolutament condicionat per les festes de Nadal. I els contractes són d’una temporalitat extrema. En molts casos només d’uns pocs dies. És a dir, precarietat absoluta. Contractes puntuals al sector serveis per cobrir les urgències de l’acumulació nadalenca de tasques. Personal d’hostaleria, gent que embolica regals… I pel que fa a això que havia apuntat més amunt que este desembre l’atur baixa més en les dones que en els homes, és veritat que en primera lectura sembla una cosa positiva, donat que hi ha moltes més dones aturades que homes, i fins ara i en termes generals, sempre que hi ha un descens del nombre de persones aturades beneficia més als homes que a les dones. Però precisament per estos antecedents el canvi de tendència resulta tan cridaner que mereix una lectura crítica. I és quan arribes a la conclusió del fet que en realitat és una mala notícia. Perquè la raó per la qual baixa més en dones que en homes, és perquè els contractes de desembre són en general, de molt baixa qualitat. Curts en el temps, mal pagats, i de baixa qualificació… I estos són els que s’ofereixen prioritàriament a les dones. O estos són els que els homes deixen lliures.
I és que el nostre mercat laboral té encara greus problemes estructurals. La temporalitat n’és un. L’escletxa de gènere n’és un altre. I la inadequació de les formacions i habilitats dels desocupats, amb les reclamades en les ofertes de treball, una tercera de molt preocupant. No estic buscant un consol en allò què passa arreu, però m’ha vingut al cap un estudi del mercat laboral dels EUA que vaig llegir fa poc. A vore si sóc capaç de resumir la situació de forma gràfica.
La primera xifra seria que si un home deixa de treballar el 14 de novembre, per aconseguir els mateixos ingressos una dona hauria de treballar fins a final d’any, a causa de la diferència salarial entre gèneres. Però hi ha més diferències. Quan un home blanc es jubila als 64 anys, haurà guanyat de mitja 2 milions de dòlars. Per guanyar el mateix un hispà hauria de treballar fins als 83, els afroamericans fins als 85. Les dones blanques i asiàtiques, fins als 93. Les afroamericanes fins als 105, i les hispanes fins als 118! Així és el mercat nord-americà, i a casa nostra que la multi etnicitat creix, haurem d’estar molt atents a no repetir estos esquemes. La bona notícia? No sé si s’hi han fixat, però falta valorar als homes asiàtics. Doncs bé, este col·lectiu ja ha guanyat els 2 milions als 61, i la raó és interessant, són el col·lectiu ètnic amb millor nivell educatiu de tots els EUA.
Vistes les xifres tornem a les lletres. Jo em quedaria amb dues idees. Una formació adequada al mercat laboral millora les expectatives sigues com sigues o allò que sigues. I un avís per a navegants, la realitat desmenteix nítidament el discurs xenòfob que tanta volada sembla agafar. Els fatxes menteixen. El discurs racista i xenòfob es basa en falsedats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada