13 d’abril, 2019

"GULLIVER I LES DRETES" -Levante-EMV- 13.04.19



No deixa de ser curiós el procés de reinterpretació constant a què estan sotmeses les més grans obres de la literatura. Els viatges de Gulliver, de Swift n'és una. Hui pràcticament ens ha arribat com una història amable i de desbordant imaginació explicada als més menuts, tot i que en el su moment va ser concebuda i interpretada, com una crítica violenta i negativa de la societat i de l'ésser humà. Bàsicament es recorda el viatge de Gulliver a Liliput, i com a molt estirar el segon viatge a Brobdingnag, on per contrast, el nan és el mateix Gullivert a un país habitant per immensos gegants. A la història real, el nostre aventurer torna a casa entre expedició i expedició, i porta amb ell records que demostren la veracitat de les seues aventures. Un ramat minúscul d'ovelles que vénen de Liliput, o un fibló gegant d'avella que demostra que va estar a Brogdingnag, on tot era descomunalment gran. Tots dos viatges estan plens de reflexions sobre la societat, amb paral·lelismes paròdics, del segle en què visqué l'autor.



Però jo em vull centrar en els viatges més desconeguts, i fer jo també un paral·lelisme amb la nostra de societat. Al cap i a la fi, la política també és un viatge, no? Cap a Ítaca, o cap a l'Avern, tot depén de qui reme, de qui porte el timó. Al tercer viatge, Gulliver visita diferents illes, i al darrer un país sorprenent. Per alguna raó que intentaré explicar, a mi em recorden els partits de la dreta.


Gulliver visità primer l'illa flotant Laputa, en què els seus habitants es dediquen exclusivament al desenvolupament de la música (Escola Canta, no) i de les matemàtiques ("... 2cinc mil, sis mil, set mil, vuit mil, nou mil, deu mil, onze mil, dotze mil euros... dos milions de peles"), encara que sempre des d'un punt de vista teòric molt allunyat de l'aplicació pràctica, el que implica que no sàpiguen inventar, imaginar o raonar. Els laputans, dedicats per complet a la meditació, no tenen la més mínima noció de la realitat, i fins i tot les seves ments «s'enfrasquen tan intensament en especulacions que no poden ni parlar ni sentir el que altres els diuen si no se les fa tornar en si amb algun contacte extern sobre els òrgans de la parla i de l'oïda». De fet hi ha uns personatges anomenats "colpejadors" que els hi foten bastonades perquè sàpiguen quan han de parlar i quan callar. Podrien ser els jutges del TSJ, perquè a mi els laputans em recorden vivament al PP, com ja hauràn intuït.



A l'illa de Balnibarbi, que no és sinó una prolongació de Laputa, Gulliver coneix als projectistes, que simbolitzen la passió exacerbada i pedant per la ciència i el racionalisme. Aquests projectistes recorden d'una banda als utòpics i per una altra als arbitristes de l'època, que proposaven millores a la societat que tothom prenia a burla. Els projectistes, dedicats a activitats completament teòriques, s'embarcaven en els projectes més absurds, com extreure raigs de sol de cogombres per envasar, o construir cases començant per la teulada! Clarament són la gent de Ciudadanos.



Obviem Glubbdubdrib, habitada per una tribu de mags amb habilitats nigromàntiques (UPyD?) i Luggnagg habitat per éssers immortals. L'últim viatge de Gulliver és el que mostra de forma més descarnada les misèries del gènere humà. En ell Gulliver coneix a la raça dels Houyhnhnms, que són cavalls dotats no només de raciocini sinó d'un sentit moral infinitament superior al dels éssers humans. En oposició a la superioritat dels Houyhnhnms, Gulliver coneix a una raça d'animals inferiors, els yahoos. Ja poden imaginar que (encara que només fos pels cavalls, que no vull que diguen que escric coses com Torra) a mi em recorden als de VOX. Gulliver quedà fatalment marcat per la seua trobada amb els yahoos que determinà que mirés amb fàstic a la raça humana la resta de la seva vida, convertint-se en un veritable misantrop.


Jonathan Swift va escriure una de les novel·les més negatives pel que fa a l'ésser humà que s'hagin escrit. Vostés el 28 van a les urnes. 

1 comentari:

Joan ha dit...

Enric, el llibre de Jonathan Swift sobre Gulliver és un dels meus preferits. La sàtira política i social que conté és sublim. M'agradaria que algun dia algú escriguera un llibre satíric ple d'al·legories sobre la política i la societat valencianes. N'hi ha molt de material.

I, per cert, parlant de política valenciana, ho intente però no puc callar-me. Ara mateix estic al·lucinant. Perplex. Estic despert o és només un malson? No m'ho puc creure. Mai m'ho haguera imaginat. Acabe d'escoltar parlar el síndic Fran Ferri en À Punt NTC i tinc la sensació d'haver sentit parlar un polític del PP. Clavat. Igualet. Era Fran Ferri de debò? ¿Com que el cas Alqueria no és un cas de presumpte saqueig a la Diputació de València sinó més bé una mera qüestió administrativa? Més d'un milió d'euros públics en contractes donats a dit, sense concurs públic, i per a no fer cap feina: Això, si es demostra al judici, no seria per a Fran Ferri cap saqueig de recursos públics? Per a Fran Ferri la prevaricació i la malversació no són corrupció sinó una mera qüestió administrativa? Això vol dir que si la Justícia sentencia que els delictes han estat provats, els polítics de Compromís no tornaran els diners malversats?

Espere que les declaracions de Fran Ferri hagen estat una imaginació meua perquè sinó, si és veritat el que acabe de sentir, la situació és gravíssima. O bé Compromís canvia radicalment l'actitud envers la corrupció pròpia o bé la confiança dels ciutadans s'esmicolarà per sempre. Estic esperant que algú de Compromís explique clarament per què no van funcionar les alertes anticorrupció a la Diputació de València en comptes de mirar a una altra banda i dir que el cas Alqueria és només una qüestió administrativa. Em sap molt de greu. Tant de greu. La credibilitat d'un partit a fer la mà. La il·lusió d'un poble llançada al femer. Ja m'imagine el 28A anant a votar amb una pinça al nas, perquè ja no podré dir que Compromís és la millor opció per als valencians, sinó la menys roïna. Increïble.

Ah, i per cert, estic esperant que algun dia tanquen les diputacions, veritables coves d'Ali Babà, perquè l'inefable Toni Cantó a partir d'ara ben bé podrà dir que la Diputació de València és el "chiringuito" de Compromís. I, malauradament, tindrà tota la raó.