"ÀUGURS I AUGURIS" - Levante-EMV- 27.04.19

L'endevinació (del llatí divinare, «ser inspirat per déu») és el procés pel qual s'arribaria al coneixement de coses ocultes, procés considerat una part de la màgia, i sovint lligat a les creences religioses. Plató i Ciceró que ho van estudiar a «De divinatione», distingien entre la clarividència natural i intuïtiva, i la màntica, tècnica i inductiva. I hi ha tècniques d'allò més divers. L'astrologia, la cartomància, la numerologia, la quiromància, els auguris i tot un seguit de pseudo-ciències.

Hi ha qui esbudella un pollastre per llegir el futur a les seues entranyes, qui fa clavells i aplica foc a la closca d'una tortuga, l'escàpula d'una ovella o vaca, amb la mateixa vana pretensió de conéixer el futur. Altres tiren pedres en un tapet reciclat de jugar al guinyot, o diuen llegir el marro del café, o les fulles de te, o fins i tot les arrugues de l'anus. Que dic jo que mirant de prop del cul de la gent és més fàcil saber què van fer ahir, que no pas el que passarà demà. Però jo és que sóc un descregut.

Esta obsessió humana per conéixer el futur ve de lluny. Els Zhang Zhung (que sona a marca de telèfons, però era un poble nòmada d'Àsia central) ja en l'Edat del ferro deixaren vestigis d'arts endevinatòries, i també se'n van trobar a les cultures mesopotàmiques, a la Xina, a Grècia i Roma, a les cultures precolombines americanes, per tot en Àfrica...

I hui mateix, amables lectors, segurament hi haurà molta gent obsessionada amb saber el futur més pròxim. En saber què passarà demà. Jo mateix, este migdia, dinaré amb un grup plural d'amistats i com fem des de fa anys en jornada de reflexió, farem una porra lúdica i sense premi (més enllà de la vanitat de ser qui menys s'enganya) sobre els resultats electorals. En el nostre cas és un divertiment sense més transcendència. Però potser caldria no oblidar que es gasten milions i milions d'euros (a banda de les enquestes directament inventades) públics i privats, per intentar endevinar el futur. I si bé ni Tezanos gosa esquarterar un pollastre en la seua peculiar cuina, no és menys cert que s'intenta vestir de ciència una art endevinatòria, que fracassa any rere any. Crec que l'explicació és senzilla. 

Continuem volent saber el futur, i ho vestim de ciència, però el futur hui no existeix, i és per tant inobservable científicament. El que fan les enquestes, les simulacions de resultats amb càlculs de probabilitats, les projeccions demoscò... El que fan és intentar condicionar el futur, no endevinar-lo. No ens enganyem. Que les arts endevinatòries no ens confonguen L'última vegada que este país va decidir el seu futur amb un pollastre (el famós Pacto del Pollo) ens va dur a 20 anys de ruïna i corrupció.

A mi m'agrada dir que hi ha dues classes de coses. Les que deixem que passen, i les que fem que passen. El que passarà en els quatre anys vinents ho decidirem demà a les urnes. Trellat.