El Consell que hui està en funcions, va rebre el nom del lloc on es va signar l'acord entre les forces polítiques que li donaven suport, que no era altre que el Jardí Botànic de València. I gràcies a això, fent gala d'una imaginació sense precedents i amb un humor al nivell de Mariano (però de Mariano Mariano, o de Marianico el Corto, no de M. Rajoy... Per cert, els dos primers ja no ixen als papers, no? L'últim sí), la senyora Bonig i els seus feligresos s'han passat quatre anys dient-nos el "Titànic". I jugant amb el trist final d'aquell transatlàntic.
La nit del 28 d'abril, però, vam saber que el PP no era cap iceberg. Era com a molt, un glaçonet de gel dels del gintònic, que es va diluint a poc a poc (be water my friend). Així que ara la senyora Bonig i la resta, hauran de pujar a Wallapop totes les seues brometes, perquè ja no les poden gastar.
Per cert, que d'aquella pel·lícula que va dirigir Cameron, (absolutament sobrevalorada des del meu punt de vista) ha donat molt que parlar l'escena on la xica es salva sobre una porta que sura al mar gelat, mentre ell se'n va al fons...(Ací la metàfora no ha funcionat). S'han fet estudis molt treballats que vindrien a demostrar que a la porta hi cabien tots dos. Doncs bé, a la porta que s'obre després del 28 d'abril, sembla que n'hi cabrem tres. I és que el Titànic valencià va arribar a bon port.
Concretament, i segons diuen, al de Dénia, perquè hi ha qui reclama que el nou acord es signe al Montgó, que també té collons. Si més no a la fraseologia popular valenciana, que sempre ens recorda que el Montgó en té un parell. I jo em permet recomanar a qui haja de negociar, que revisite amb cura a Stendhal. No dic que de la lectura d'estos quatre anys de govern de progrés ningú haja de patir la síndrome que porta el seu nom, perquè no és el cas. Ha estat bé, però és millorable. I en tot cas, queda molt i molt per fer.
Però recorde una frase d'ell que diu: "Si a les mines de Salzburg s'hi llança una branca d'arbust i es recull l'endemà, apareix transfigurada. La humil forma botànica s'ha cobert d'irisats cristalls que recamen prodigiosament el seu aspecte."
"La humil forma botànica", una xicoteta branca del gran arbre del progrés social, econòmic i en drets i llibertats que el país necessita. Però una branca fonamental. La humil forma botànica ha fet moltes coses bé. Moltes. I l'esperit de col·laboració, de formar part d'un sol govern ha sigut molt majoritari. No oblidem això. Revisem, millorem, corregim, ampliem, repensem, però no menyspreem "la humil forma botànica". No oblidem que "recamar" vol dir brodar en relleu amb fil d'or, d'argent, de seda.
2 comentaris:
Enric, la qüestió dels noms sempre ha estat la nostra especialitat com a poble. Nom de la llengua, nom del País, ...
Em pensava que la nostra condició territorial, almenys, ja estava definitivament ben resolta. Almenys això. O això és massa demanar? Mirem, sinó, la legislació vigent:
Constitució espanyola, article 2:
"La Constitució [...] reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren [...].
La Constitució, per tant, fa distinció entre nacionalitats i regions. És a dir, una nacionalitat no és cap regió i una regió no és cap nacionalitat. Llavors, la pregunta és: què som els valencians: ¿una regió o una nacionalitat? Vegem-ho:
Estatut d'Autonomia valencià, article 1:
"El Poble Valencià, històricament organitzat com a Regne de València, es constituïx en Comunitat Autònoma [...], com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica i en l’exercici del dret d’autogovern que la Constitució espanyola reconeix a tota nacionalitat [...]."
Està clar, no? Legalment som una nacionalitat. No som cap regió. No cal ser cap expert en dret constitucional per tal de veure-ho.
De fet, així ho va entendre el president Eduardo Zaplana, qui va enviar el seu amic Julio Iglesias arreu del món a promocionar el "Land of Valencia". Cap "Community". Cap "Kingdom". Cap "Country". Cap "Region". Zaplana estava orgullós del seu País i per això li deia "Land":
https://www.eldiario.es/cv/valenciana-investigacion-Zaplana-Julio-Iglesias_0_829417192.html
I què fan ara el president Ximo Puig i la vicepresidenta Mónica Oltra? També ells estan orgullosos del seu País i així ho demostren davant el món? Vegem-ho. Així ens promociona arreu del món l'Agència Valenciana de Turisme hui en dia (6-3-2019):
"Region of Valencia"
https://www.europapress.es/turismo/destino-espana/costa-blanca/noticia-oferta-valenciana-viaja-feria-itb-berlin-mas-importantes-mundo-20190306200316.html
Que potser Puig i Oltra tenen vergonya d'allò que som els valencians? Que potser Puig i Oltra volen amagar la nostra identitat davant el món, i són capaços fins i tot de vulnerar l'Estatut d'Autonomia? Que el nostre Estatut d'Autonomia, la nostra norma bàsica d'autogovern, no els mereix cap respecte? No hi veig cap altra explicació.
S'ha parlat molt dels minsos resultats de Compromís en les darreres eleccions generals, tot atribuint-los a la manca d'autoestima dels valencians. Però com no hem de tindre cap autoestima com a País si el mateix govern de Puig i Oltra ens qualifica de "Region" davant el món sencer? Mai no hauria imaginat que ho hauria de dir, però ho he de reconéixer: Eduardo Zaplana, et trobe molt a faltar.
El nom i la cosa. Ana Vega, portaveu de Vox a les Corts, en la sessió d'ahir de constitució del parlament: "Nosotros hemos jurado por Dios y por España porque son nuestras convicciones. Y otros grupos políticos lo han hecho por cuestiones que lamentablemente segregan a los españoles, como el feminismo para separar a hombres y mujeres, y por los Països Valencians."
Dues reflexions:
Que lo que Dios ha unido, que no lo separen les Corts.
De quins Països Valencians parla la portaveu de Vox? M'he perdut alguna classe d'adoctrinament en l'escola? N'hi ha altres països que també són valencians i no ho sabia?
Publica un comentari a l'entrada