Fa un bon grapat d'anys, vaig ser l'únic membre del Consell Nacional del BLOC que va votar en contra del pacte amb EU, i aquell pacte va fer diputats a Enric Morera i Josep Maria Pañella. Recentment vaig votar en contra del pacte amb Podemos cada colp que m'ho van preguntar en aquells successius referèndums interns, i aquell pacte va fer diputats a Baldovi, Sorlí, Candela i Bataller.
Davant d'esta repetició electoral, jo mantenia que potser no era mala idea presentar-nos sols, perquè el treball de Compromís i de Baldoví especialment, ens havien situat en una bona posició per consolidar l'escó. I no creia que cap de les alternatives ens garantís millor resultat. Ara que coneixem l'oferta de Podemos, es confirma.
El cas és que cada cop que m'he posicionat, m'he enganyat. Així que segurament ara també m'enganyava. Això sí, vaig fer campanya quan el pacte amb EU, que va fer diputada a Mariana Albiol, però sobretot, que va fer diputat a Pañella. Vaig participar activament a la campanya en què ens vam presentar "A la valenciana", i de fet, vaig arribar a compartir escenari al Ribalta, justament amb Errejón. I no cal dir que fa uns mesos quan vam anar sols vaig fer campanya, vaig participar en més de 20 actes electorals per tot el país. I és el que faré ara. Acceptant el fet que segurament tornava a equivocar-me, convençut del fet que allò que decideix la majoria és el millor, i amb la certitud del fet que esta fórmula és la que ens garanteix els millors resultats per a la defensa dels interessos del país.
Vist serenament, l'operació de fer una plataforma amb la gent de Más Madrid, o de la Chunta, horitzontal, plural, confederal, és probablement una opció electoral intel·ligent. De moment, ha convertit a Compromís en objectes de moltes mirades. Algunes esperançades, altres crítiques. També hem rebut atacs immisericordes que espere aniran afluixant quan els despitats accepten que és el resultat democràtic i lícit de la voluntat d'una organització independent, com Compromís, amb una llarga trajectòria de defensa del valencianisme, les polítiques de progrés i la sostenibilitat mediambiental. Cap dels nostres socis, ni dels que haurien volgut ser-ho, tenen una trajectòria tan llarga i profitosa, ni tenen l'experiència de govern (i d'oposició) que atresora Compromís.
Si he de ser franc, preferiria no haver de buscar aliats per optimitzar els resultats d'una llei electoral que premia els partits d'àmbit espanyol. I crec que esta aliança no és l'espai natural d'un partit valencianista, però és estratègicament intel·ligent, i ha de servir per a rescatar gent de l'abstenció, provocada per la frustració dels qui critiquen el nostre pacte, i no han sabut pactar.
1 comentari:
Amb Errejón ja tenim a Espanya, per fi, el mateix sistema de partits estatals que a Alemanya: PSOE-SPD, PP-CDU, Cs-FDP, UP-Die Linke, Vox-AfD, MP-Die Grünen. La gran novetat és que, per fi, després de quaranta anys de democràcia, tenim un partit espanyol d'esquerra verda transformadora que no inclou ni els socialistes monàrquics del PSOE ni els comunistes del PCE. ¿Assolirà Errejón millors resultats que Die Grünen a Alemanya? Estic esperant amb candeletes el 10N a la nit.
Ara només ens falta la cultura de coalició que tenen els alemanys. Després de dos anys i mig de govern en minoria de Rajoy, i un any i mig de govern de Sánchez sense pressupostos, ¿per fi tindrem un govern de debò? ¿O anirem a unes terceres eleccions?
Pel que fa a Compromís, trobe que les dues millors opcions eren, o bé anar en solitari, o bé anar amb Errejón. Potser aquesta última és estratègicament desitjable. En un País tan espanyolitzat com el nostre, Compromís no pot tenir de competidor a Errejón. Els valencians, que no són pocs, que vulguen votar a Errejón, que voten Compromís.
Publica un comentari a l'entrada