05 d’octubre, 2019

"DOS CULS DE CAVALL" -El Mundo- 05-10-19







 


Vostés no s'han preguntat mai per quina raó la distància entre els raïls del traçat ferroviari dels Estats Units és de 8'5 polzades? No? Va, els hi done un punt i apart perquè s'ho pregunten o este article no tindrà sentit. 


Doncs ho són perquè els primers els van construir a Anglaterra els mateixos  enginyers que hi havien construït allà els tramvies. I ara la pregunta seria saber per quina raó utilitzaven eixes mesures per als vagons, i és de fàcil resposta. Doncs per herència de la mesura que tenien els eixos entre rodes de les carretes habituals. I estes tenien eixa mesura, perquè era la que permetia rodar sense contratemps en algunes de les antigues carreteres de llarga distància d'Anglaterra. Carreteres empedrades, que venien de l'època de la Roma Imperial, que en construí per tot Europa, incloent-ne Anglaterra. I aquelles vies tenien de tant en tant passos de vianants, que no eren més que grans blocs de pedra en superfície, que creuaven la via. Imaginen un pas de zebra com els coneixem ara, on cada ratlla blanca, era un bloc de pedra més alt que un pam d'un home. I per tant els eixos de les carretes havien de tenir la mida exacta que permetés que les rodes passaren entre bloc i bloc. Més juntes o més separades, indefectiblement acabarien estavellant-se contra algun d'aquells pedrots.

Però encara no sabem per quins set sous, eixa era la distància entre blocs de pedra, i també és fàcil de saber. Tot deriva de les especificacions originals d'un carro de guerra romà. Eixa era la mida entre rodes, que va condicionar les calçades, i esta la resta d'eixos fins als ferrocarrils americans. I no era una mesura capriciosa, tampoc, era l'amplària de dues gropes de cavall. Els dos cavalls que estiraven dels carros de guerra.

I per si els sembla poc curiós, ara el remat. Els transbordadors espacials de la NASA, porten al costat del dipòsit principal de combustible, dos grans coets reforçadors (SRB). Els enginyers que els fabriquen a Thiokol (Utah), els voldrien més grans, però com han d'anar en tren de la fàbrica al lloc de llançament, s'han d'atendre a les mesures ferroviàries perquè el tren travessa un llarg túnel. Així que fa més de dos mil anys es va determinar la característica important del disseny del transbordador espacial, del sistema de transport més avançat del món, per l'amplària del cul d'un cavall. O de dos.

Tot això que explica brillantment Bill Holohan, per a demostrar que les decisions que prenem hui condicionen el futur. Per això també, demà LABORA organitza al Passeig Ribalta una reflexió pública sobre el futur del treball. Estan convidats.

Cap comentari: