Un amic em confessava l'altre dia, que el millor regal que mai li havia fet a la seua parella, era un Satisfayer Pro 2 Next Generation. El més versàtil de la gama. En color rosa palo, crec que em va dir. Googlejant he aprés que el Satisfayer compta amb 11 velocitats que poden canviar-se a gust de cadascú. És silenciós i fins i tot funciona sota de l'aigua. Només s'ha d'encendre, apropar-lo al clítoris i deixar-lo fer màgia. Funciona a través d'ones expansives i pulsacions d'aire, que creen una sensació de buit i palpitacions que estimulen la zona. Segons ell, no només ha millorat la vida sexual de la seua dona, sinó que ha millorat infinitament la seua vida de parella. Perquè afirma que mentre ella frueix, ell pot mirar la tele tranquil·lament.
És molt probable que quan el Director d'este diari em va oferir una columna, pensés que jo escriuria de política. I no anava mal encaminat, perquè de fet, he començat amb esta història que a alguns els hi pot semblar grollera, però encara pot empitjorar, perquè pense lligar-la a una opinió política vibrant.
I és que jo diria que amb massa freqüència les negociacions per formar un executiu, s'afronten tal com este amic es plantejava resoldre un problema, fent un regal per a la seua parella, i desentenent-se'n per sempre més. Cal suposar que els actors tenen un projecte comú (vida de parella o la governabilitat), i una relació no del tot satisfactòria en alguns punts (siga la vida sexual, siga la visió de l'Estat de Benestar). La seua determinació és seguir junts (perquè no tenen més remei, o per convicció), però han de fer front col·legialment als problemes, si de veres els volen resoldre.
El que mai no funcionarà és este sistema pel qual el dominant en la relació, ofereix un regal per a satisfer a l'altre, a canvi que el deixe tranquil per seguir fent allò que li ve de gust. Honestament no crec que siga la millor solució.
D'una parella s'espera alguna cosa més que cadascun dels membres puga satisfer les seues necessitats, les seues dèries personals, les seues prioritats. Una relació de parella (i ja no dic res si és un trio!), siga emocional o siga política ha de perseguir un grau d'implicació molt més gran. Ha de compartir tots els aspectes de la relació. Ha de fer i deixar fer. Ha de confiar i generar confiança. No poden ser compartiments estancs, no poden desentendre's del que fa l'altre. Totes les parts han de cedir, i han de ser generoses alhora. La desconfiança mútua és un problema. I això no ho arregla un electrodomèstic afectuós, ni una abraçada.
2 comentaris:
Pedro i Pablo no haurien pactat un govern de coalició en un temps rècord si no hagueren perdut vots i escons. Ara se senten més febles, i això els obliga a renunciar a l'aventura d'unes terceres eleccions. Només per això, potser Errejón ha estat un bona idea.
A banda d'això, els valencians hem de felicitar-nos que ara Compromís no té només un diputat, com a l'abril, sinó tres. Tres diputats que van a exigir una reforma del finançament autonòmic, que compliran amb allò signat en l'acord de coalició electoral entre Compromís i Más País. Tres diputas que valen or en un parlament tan fragmentat.
A més a més, des del Congrés Compromís i Más País, sense anar lligats ni amb PSOE ni amb Podemos, podran fiscalitzar amb contundència el treball del nou govern de coalició. Ara va de bo per als valencians.
El teu amic está molt al día del que volem les dones, i la seva parella estará sent un poc més feliç gràcies al satisfyer. Te espere en kinplaer per a que li'l regales a la teva. Te atendré amb tot el carinyo del món. Gràcies
Publica un comentari a l'entrada