Dijous, David em va confessar que quan llegia els meus articles tenia el dubte de si les referències que hi faig a tal autor, o a una llei, o a un pensament filosòfic, els tinc al cap, com a fons d'armari per així dir. Després de parlar cinc minuts mal comptats va dissipar tots els dubtes. Ara ja sap que no.
I tant que no! Els diré com ho faig. Voran. Ara per exemple, estic llegint un llibre magnífic de Pedro Vallín, un periodista intel·ligent, culte, irònic, i que ho sap pràcticament tot del cinema. I en un capítol relata que a l'escriptor Jorge Dioní López (no n'havia sentit parlar mai!), li agrada recordar una explicació de David Foster Wallace (he hagut de googlejar per saber qui era) sobre l'hegemonia. Diu que dos peixos joves anaven nedant i es van creuar amb un de més vell. Este els va saludar amb un moviment de cap i els va dir: "Bon dia, xavals! Com està l'aigua?". Els dos peixos joves van nedar un poc més fins que un d'ells es va girar a mirar l'altre i li digué: "Què nassos és això de l'aigua?"
I ara que ja els he dut on jo volia, els parlaré de l'hegemonia del pensament. Al seu llibre "L'ofici de raonar", el Conseller Vicent Soler, diu: "... com a professor d'economia però també com a socialdemòcrata i valencianista convençut, confesse que no m'agrada gens aquells que no expliciten la seua ideologia quan analitzen la realitat econòmica. Una actitud especialment present en els que participen del pensament hegemònic actual que tracta fins i tot d'esdevenir pensament únic". Soler ho concreta al seu entorn en un pensament neoliberal i neocentralista espanyol. El pensament hegemònic, neocentralista i neoliberal, diu que hem de reconstruir amb urgència tot allò que Glòria hi ha destruït.
Jo defense en este cas, i en altres, un pensament antihegemònic. La natura té lleis que la llei humana no pot pervertir. Durant segles i acceleradament les darreres dècades, hem construït on no havíem de fer-ho. La línia de costa es mesura sabent fins on ha arribat la mar en cinc temporals, i això varia. I estos dies enrere, la mar (i els rius, i els barrancs, i les torrenteres) han tret les escriptures. I caldria respectar-les. O correm el risc de dedicar milions i milions de diners públics a refer el que la mar reclamarà d'ací ben poc, només, perquè el turisme regne 4 mesos a l'any. I el turisme que ve ací, ve per determinades condicions climatològiques, bàsicament. El valor afegit (cultura, etc.) està per construir en gairebé la seua totalitat. I resulta que el turisme de masses és una de les indústries més depredadores del territori. Les ajudes públiques que rep, tindrien un retorn social molt més gran en altres sectors industrials. Millor qualitat d'ocupació, més valor afegit, menys consum de recursos naturals, menys pressió sobre el territori. El turisme actua com accelerador del canvi climàtic, que destrueix a marxes accelerades l'atractiu que oferim al turisme. Ja ho he dit!
I molts peixets no s'adonen que neden en un pensament únic, del qual no s'han preguntat mai quina solvència té. I ara a David li queda el dubte si això de Soler m'ho sabia o també és de retruc.
1 comentari:
Quanta raó tens, Enric. Si en Espanya hi hagués un pensament hegemònic plenament democràtic, no parlaríem de l'imperi de la llei, sinó del principi democràtic per a resoldre els conflictes territorials.
¿Què és més important: la unitat d'Espanya o la democràcia? La resposta ens diu quin és el pensament hegemònic.
Publica un comentari a l'entrada