l setembre del 2016 vaig començar a anar a treballar a València cada dia. Un matí de bon hora, el director de l'emissora de líder a la ciutat, em va vore anar direcció al despatx des de l'estació de trens, dalt del meu patinet i ho va explicar divertit en antena. El matí següent m'esperaven dos fotògrafs, al tercer dia la foto eixia en portada acompanyant al titular "el empleo viaja en patinete". Al cap de 10 dies, la València mediàtica i política, ja sabia que jo em movia en patinet per la ciutat. No em consta cap desqualificació. Faig este matís, perquè tres anys abans, quan vaig començar a moure'm així per Castelló, vaig haver de llegir i sentir tota mena d'insults i desqualificacions. En xarxes socials, en tertúlies radiofòniques, a l'esquena, i fins i tot alguna a la cara. Poques, que els criticons, com deia aquell diputat dels objectors, tenen "bajo nivel de bravura". "Pallasso" va ser el més amable que em van dir, el que anaven en cotxe oficial a comprar, o a vore als nebots a l'escoleta, o a vés a saber on.
Vaig ser el primer a Castelló, i també a València. Ara a les dues ciutats, hi ha un formigueig permanent de patinets. Això sí, a motor, el meu és de tracció animal. Explique això perquè al principi jo anava a València en tren, i des de l'estació a la feina en patinet, i pel centre, em movia així. Anés a les reunions de govern, o a qualsevol altre lloc. Però vaig haver de deixar de fer-ho. No perquè em cansés, no perquè ara que està de moda, vulga dur la contraria. No. El gaste per la ciutat, però ja no és el mitjà complementari del tren, perquè he hagut de deixar d'anar en tren. L'any 2015, es van suprimir, sovint sense previ avis, 543 trens de rodalia. El 2016 1.289, el 2017 5.443, 2018 5.676, i l'any passat 7.593. Tot fa pensar que el 2019 batran un nou dramàtic rècord d'ineficiència. Tot això sense comptar els retards, i les aglomeracions en molts viatges, on s'ha de seure a terra, o viatjar de peu. Segons RENFE això s’hi ha produït per "manca de dotació de recursos humans i falta de disponibilitat material". És a dir, per mala gestió, deixadesa, mala voluntat, nul·la vocació de servei, i pèssimes decisions polítiques dels governs centrals.
El meu treball no em permet no saber quan arribaré, ni quan podré tornar. Així que ara, vaig amb el meu cotxe. Calcule que no he fet menys de 138.000 quilòmetres estos anys. Això representa 22.770 kg de CO₂. Els mateixos quilòmetres fets en tren hagueren representat 3.847'4 kg per passatger. És a dir, que la seua mala gestió m'ha forçat a emetre quasi 19 tonellades de CO₂, a invertir 2.000 hores conduint, que al tren aprofitava per a llegir, o contestar correus. Per no parlar dels milers d'euros en combustible, i el desgast del meu cotxe particular. Visc pitjor, m'ix més car, és més perillós, i contamine una barbaritat.
Els que em deien pallasso governaven Espanya i són els responsables del que explique. Ara governen socis del meu partit, espere un canvi dràstic d'actitud. I si no es produeix, seré igual de contundent. És injust i injustificable.
1 comentari:
Els trens de rodalia han de ser transferits a la Generalitat. Això sí, l'Estat ha de transferir també els recursos econòmics necessaris. La Generalitat no pot gestionar una altra ruïna sense diners.
Per cert, la gestió dels aeroports d'Alacant i València també hauria de ser competència de la Generalitat. Espanya és junt a Romania l'únic estat d'Europa amb una gestió centralitzada dels aeroports, per a major glòria de Madrid.
Publica un comentari a l'entrada